Genista

Genista

Genista és un gènero de plantes en noranta espècies d'arbusts de la subfamília Faboideae, dins de la família Fabaceae. Inclou espècies en brots densos i verts, fulles molt chicotetes, adaptats a la sequia, la majoria en flors blanques o grogues, pero també de color anaranjado, rosat, roig o púrpura. Popularment es coneix a algunes de les seues espècies com hiniesta o retama de tintorers (Genista tinctoria).

Toleren els sols pobres i necessiten pocs contes per al seu cultiu, s'utilisen en la recuperació de terres baldías, fixació de dunes o com planta ornamental.

Són natius d'Europa, Orient Mig i nort d'Àfrica.

Descripció

Genista és el nom comú en el qual es coneix a un gènero de plantes que comprén espècies abundants en Europa i, en especial, en la regió mediterrànea. Este gènero comprén unes 150 espècies de arbusts o mates espinosos o inermes, més rarament herbàcees o sufruticosas (com el herba dels tintorers). Les ramillas són planes o estriadas i solen tindre els fulls simples o trifoliadas, que algunes espècies perden ràpidament, o inclús no tenen fulls aparents. Les flors són amariposadas o papilionadas, compostes per cinc pétals grocs i dèu estams soldats entre sí pels seus filaments, o a lo manco nou d'ells, formant una espècie de tubo entorn al pistil. Els fruts són chicotets llegums (vore Leguminosas) comprimides lateralment, dehiscentes i generalment en vàries llavors; en rares ocasions en una única llavor. La península ibèrica és la zona a on més diversificado està este gènero: des de grans arbusts de fins a 3 m, com la retama blanca; mates de fins a 1,5 m, com la bolina o palaín; i chicotetes mates de porte rastrero típiques de l'alta montanya, com la genista de Sanabria.

Les genistas tenen numerosos usos. Algunes espècies s'utilisen per a obtindre tenyides, com els que s'extrauen de les flors de l'aulaga o de les raïls del herba dels tintorers. Hi ha genistas que s'usen com a combustible en els forns d'algeps i calç i unes atres per a formar bardices.

Classificació científica

Les genistas constituïxen el gènero Genista que pertany a la família de les Fabàcees (Fabaceae). El nom científic del herba dels tintorers és Genista tinctorea; el de la retama blanca: Genista florida; el de la bolina: Genista spartioides; el de la genista de Sanabria: Genista sanabrensis, endemisme de la serra Segundera (Zamora–Orense–León) i de la Serra del Teleno (León); i el de l'aulaga: Genista scorpius.

Etimologia

Genista: nom genèric que prové del llatí en la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazment, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés de l'arbust de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Godofredo va plantar este arbust com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i despuix es va aplicar retroactivament als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.