Faboideae
Faboideae és una de les tres subfamílies en les que es dividix la família de les Leguminosas o Fabàcees (Fabaceae). El nom alternatiu per a la subfamília és Papilionoideae. És la divisió més gran de la família, i s'estén per tots els continents llevat les regions àrtiques. Comprén 476 gèneros i 13900 espècies. Els gèneros en major número d'espècies són Astragalus (2400 a 3270), Indigofera (700), Crotalaria (700), Mirbelia sensu clapixc (450), Tephrosia (350), Desmodium (300), Aspalathus (300), Oxytropis (300), Adesmia (240), Trifolium (240), Rhynchosia (230), Lupinus (200), Aeschynomene (160), Hedysarum (160), Lathyrus (160), Vicia (160), Dalea (150), Eriosema (150), Lotononis (150), Millettia (150), Vigna (150), Swartzia (140), Daviesia (135), Lonchocarpus (135), Machaerium (130), Onobrychis (130), Ormosia (130), Lotus (inc. Coronilla, 125), Lonchocarpus (120), Erythrina (110), Gastrolobium (110), Mucuna (105) i Pultenaea (100). Les espècies leñosas són preferiblement termófilas, moltes herbàcees són de regions templades i fredes, si be estan també representades en els tròpics. Comprén moltes plantes útils i molt conegudes, tals com arveja, cigró, poroto o frijol, arvejilla, trébols, fava, alfalfa, soja, llentilla, entre unes atres.[1][2]
Les plantes d'esta subfamília es reconeixen de les demés subfamílies de leguminosas degut a que les seues flors posseïxen quatre pétals envolts entre sí, creant un tubo per l'extrem del qual descollen els seus llarcs estams. El quint pétal està estés com una vela i es denomina estandart, velam o vexilo.
Descripció
Són arbres, arbusts, trepadoras leñosas o herbàcees perennes o anuals. Les fulls són, per lo general, pinades o digitades, freqüentment trifoliades, algunes voltes unifoliades i fins a nules, pero mai bipinades. Les flors es disponen en arracadas, panojas, capítuls o mechós. Són zigomorfas, rara volta actinomorfas. La prefloració és imbricada, rara volta valvar; la prefloració de la corola es diu descendent: el estandart és extern, cobrint els pétals veïns. La corola és generalment "amariposada" o "papilionoidea", en els dos pétals inferiors conniventes o units en l'àpiç, formant la quilla (o carena), els dos laterals estesos com a ales i el superior empinat o reflex, de major tamany, cridat estandart. EL càliç està format per 5 sàpia-hos soldats entre sí i és campanulado o tubuloso. El androceo està format per 10 estams, rara volta menys, generalment amagats dins de la quilla i es troben més o menys soldats entre sí, típicament són diadelfos (9+1), pero també poliadelfos o lliures. Els òvuls són campilótropos. Les llavors presenten un embrió curvat, rarament recte; el fil és de tamany mijà a gran.[3]
Tribus
Gèneros
Els gèneros de la subfamília són:
Vore també
- Pacaye, nom comú vàries espècies d'esta família
Referències
- ↑ Burkart, A. Leguminosas. En: Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S. A. C. I., Buenos Aires. pag.: 467-538.
- ↑ Lewis, G., B. Schrire, B. MacKinder, and M. Lock (eds). 2005. Legumes of the world. Royal Botanical Gardens, Kew, UK.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaWatson
Bibliografia
- Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) Legumes of the world. The Royal Botanic Gardens, Kew, Regne Unit. 577 pàgines. 2005. ISBN 1 900347.
Enllaços externs
- Wojciechowski, M. F., 2006, Papilionoideae. Version 12 July 2006. org/Papilionoideae/60240/2006.07.12 en The Tree of Life Web Project,
Erro al crear miniatura: Faboideae en el Viccionari.
Wikispecies té un artícul sobre Faboideae.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Faboideae.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Faboideae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.