Erythrina
Erythrina és un gènero de la família Fabaceae distribuït per les regions tropicals i subtropicales del món sancer.
Els seus membres són arbres les altures dels quals superen els 30 m. El nom genèric deriva del grec ερυθρος (erythros) que significa "roig", referint-se al color de les flors d'algunes de les espècies.[1]
El nom comú de arbre del coral s'usa en horticultura per a referir-se colectivament a este gènero d'arbres, encara que també es diuen aixina diferents plantes no emparentades en ells. El color roig de les flors d'algunes espècies també podria ser l'orige del nom vulgar. No obstant, el creiximent de les branques, que s'assemblen a la forma del coral marí, no específicament al seu color, seria una font alternativa de la seua etimologia.
No totes les espècies tenen flors de color roig intens. L'espècie Erythrina sandwicensis coneguda com wiliwili (nom hawaiano) té extraordinàries variacions en el colorit de les seues flors que van del taronja, groc, salmón, vert i blanc, totes produïdes en poblacions naturals. Este sorprenent polimorfisme de color és provablement únic del gènero.
Descripció i ecologia
[editar | editar còdic]Totes les espècies, llevat el híbrit estèril Erythrina x sykesii tenen fruts en aspecte de leguminosa (baïnes allargades com el frijol o la judeua), en una o més llavors. Les més resistents són a sovint transportades per la mar a llargues distàncies.
Les fulles de Erythrina constituïxen l'aliment de les larves d'algunes espècies de lepidòpters, com Endoclita damor, Hypercompe eridanus i Hypercompe icasia. l'àcar Tydeus munsteri és una plaga per a l'espècie costera Erythrina caffra.
Molts pardals visiten les flors riques en néctar d'estos arbres. En el Neotrópico són normalment grans colibríes, com Eupetomena macroura, Anthracothorax nigricollis i Anthracothorax prevostii, encara que no són massa aficionats a E. speciosa. En el Surest Asiàtic s'ha observat a Dicrurus macrocercus, que normalment no ingerix néctar en cantitat, alimentant-se de les flors de E. suberosa, aixina com el gènero de pardals Gracula i, per supost, alguns nectarívoros especialisats s'alimenten d'estes flors. També les llavors són l'aliment de molts d'ells, com Turdus merula.
Usos
[editar | editar còdic]Alguns dels arbres d'este gènero són àmpliament utilisats en els tròpics i subtrópicos com ornamentals en carrers i parcs, en especial en zones seques. En alguns llocs com Veneçola, els bucarés s'utilisen per a sombrear els cultius de café o cacao. En la regió de Bengala s'utilisen per al mateix propòsit en plantacions de Schumannianthus dichotoma. E. lanceolata és molt adequat com a soport del creiximent de la trepadora Vanilla.
Les llavors d'a lo manco un terç de les espècies contenen alcaloides. Els pobles indígenes utilisen algunes d'elles en fins medicinals o atres propòsits. No obstant, totes tenen algun grau de toxicitat i algunes poden provocar un enverinament fatal. Els principals composts actius generalment són alcaloide com escoulerina, erysodina i erysovina (a saber en E. flabelliformis) i el putativo ansiolítico Erythravine (aïllat de E. mulungu).
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 706–707. 1753.[2] l'espècie tipo és: Erythrina corallodendron
Erythrina: nom genèric que prové del grec ερυθρoς (erythros) = "roig", en referència al color roig intens de les flors d'algunes espècies representatives.[3]
Algunes de les espècies
[editar | editar còdic]
-_Goya_-_Argentina_-_Foto_de_Alberto_Ferrari.jpg){kind=link}
- Erythrina abyssinica o Bucare piñón (Etiopia, Àfrica)
- Erythrina acanthocarpa Espino de Tambookie (Suràfrica)
- Erythrina americana
- Erythrina ankaranensis
- Erythrina atitlanensis
- Erythrina berteroana
- Erythrina burana
- Erythrina caffra – Kaffirboom (Suràfrica)
- Erythrina chiapasana
- Erythrina corallodendron
- Erythrina coralloides – Arbre de Colorín, nah:patollipatole
- Erythrina crista-galli – Seibo o Ceibo (Sudamérica)
- Erythrina decora Harms
- Erythrina dominguezii - Ceibo rosat
- Erythrina edulis – Balú o Chachafruto (Vages)
- Erythrina eggersii
- Erythrina elenae
- Erythrina euodiphylla
- Erythrina falcata
- Erythrina flabelliformis –(Arizona, Nou Mèxic)
- Erythrina folkersii
- Erythrina fusca
- Erythrina gibbosa
- Erythrina haerdii
- Erythrina hazomboay
- Erythrina herbacea
- Erythrina humeana – Arbre de coral nano (Suràfrica)
- Erythrina indica – Garra de tigre (Illes Ryūkyū)
- Erythrina lanceolata
- Erythrina latissima
- Erythrina leptorhiza (Mèxic)
- Erythrina lysistemon – Arbre de coral comuna (Suràfrica)
- Erythrina madagascariensis
- Erythrina megistophylla
- Erythrina mitis - piñón de Cuba,[4] bucaré de Caracas,[4] bucaré peonía (Centroamérica i Antilles, Nort d'Amèrica del Sur)
- E. monosperma ara Butea monosperma.
- Erythrina mulungu (Sudamérica)
- Erythrina pallida (Nort de Sudamérico i Trinitat), Bucare peonía o Barisigua
- Erythrina perrieri
- Erythrina poeppigiana - Cámbulo o Bucare ceibo (Sudamérica)
- Erythrina polychaeta
- Erythrina rubrinervia chocho[4]
- Erythrina sacleuxii
- Erythrina sandwicensis – Wiliwili (Hawahi)
- Erythrina schimpffii
- Erythrina schliebenii
- Erythrina senegalensis
- Erythrina speciosa
- Erythrina stricta
- Erythrina suberosa
- Erythrina tahitensis
- Erythrina tuxtlana
- Erythrina variegata - Caraqueño (Veneçola, Colòmbia).
- Erythrina velutina - Pepito Colorat (Equador) i Bucare velludo (Veneçola)
- Erythrina verspertilio - Arbre de coral Ala de Rat penat, (Austràlia)
- Erythrina zeyheri
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gledhill, D. (2008). The Names of Plants, 4 edició, Cambridge University Press, p. 157. ISBN 9780521866453.
- ↑ «Erythrina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de febrer de 2013.
- ↑ Gledhill, D. (2008). The Names of Plants, 4 edició, Cambridge University Press, p. 157. ISBN 9780521866453.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erythrina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.