Anar al contingut

Desmodium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Desmodium

Desmodium és un gènero de plantes en flors de la família Fabaceae. Vàries espècies contenen un alcaloide en brot i fulles cridat triptamina. La seua família és destacada per les seues flors que mai són solitàries, quan ho semblen es tracta d'arracades reduïdes a una sola flor. Les agrupacions de flors o inflorescència són variadísimas en esta família, pero responen casi sense excepció al tipo racimoso o indefinit, de floració normalment centrípeta. Desmodium pertany a les inflorescència més comunes i difoses de la família, que és l'arracada simple. Les lleguminoses posseïxen flors zigomorfas, és dir de simetria bilateral, en general tenen flors vistoses, en predominància als colors groc, violàceu i roig. El tipo de flor més difòs és el de K5, C5, A5 + 5, G1, és dir, flor de tipo hermafrodita, pentámera i pentacíclica.

Desmodium pertany a la subfamília Papilionoidea, les mateixes posseïxen un òvul campilótropo, llavors en plátula encorvada i radícula en general major. Fil casi sempre lateral, major, rafe breu, chalaza a un costat del fil. Albumen freqüentment absent. Llavors més a sovint llongitudinals.

Són herbes anuals o perennes, erectes o rastreras, subarbusts o arbusts empinats o subtrepadores, inermes; en pubescència comú o de pelitos ganchosos.

Existixen aproximadament unes 200 espècies i són d'àrea tropical. Creixen selvats en la selva equatorial d'Amèrica i en Àfrica.[1]

Descripció

Les fulles són trifoliades, a voltes uni-foliadas, els seus folíols són de vora plana, en estipelas setàcees en la seua inserció.Posseïx estípules variades generalment escariosas.;[2][3]

Les seues flors són mijanes o chicotetes en arracades, en cabezuelas o panojas.Inflorescència en arracades o pseudoracimos, flors generalment germinades, 2-3 bracteadas, persistents o caduques. En càliç acampanat, 5-dentado, les dos dents superiors a sovint estan semisoldados. El color de la corola pot variar des del rosat-violàcees o blanques.En estandart oblongo-ovado o orbicular. Contenen dèu estams mona a vaig donar-adelfos, filaments units en un tubo, cinc més llarcs que alternen en cinc més curts, en el vexilar parcialment soldat als demés; anteres uniformes. El seu ovari és llineal, no sésil, pubescent, lobulado; estil incurvo; glabre; estigma chicotet o capitado. Lomento en artejos indehiscentes, comprimits, pubescents.[4][5][6][7]

El frut és un lomento dividit en 1-6 artejos comprimits. La seua forma pot ser oval, circular o semicircular. Pubescente o glabres i reticulats, uniseminados.[1]

Les seues llavors són molt comprimides lateralment, de només 1-1.5 mm de gruixa; chicotetes, de color castany oliváceo uniforme, planes, lustrosas. Arilo molt chicotet. Carúcula ovalbífida sobre el fil. Albumen traslúcido a voltes present, pero molt escàs.

Distribució

El gènero Desmodium es distribuïx en zones tropicals del món, en la major concentració d'espècies en l'Est d'Àsia, Mèxic i Brasil. En Amèrica existixen dos centres de diversificació específica: Mèxic i Brasil, en algunes espècies comunes. En Argentina hi ha espècies que es distribuïxen en el Noroest i Noreste, tals com Desmodium incanum, D.affine, D.adscendens, D.uncinatum i D.tortuosum. La regió més rica en representants és el Noreste en 17 espècies, entre les que es troben aquelles que són unifoliadas.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Dimitri, Milan. 1977. "Enciclopèdia Argentina d'agricultura i jardineria". Edit: Acme; Buenos Aires
  2. ↑ Dimitri, Milan.1977."Enciclopèdia Argentina d'agricultura i jardineria". Edit: Acme; Buenos Aires
  3. ↑ Cabrera, Angel.1978."Manual de la flora de les afores de Buenos Aires". Edit:Acme S.A.C.I. Buenos Aires.
  4. ↑ Dimitri, Milan. 1977. "Enciclopèdia Argentina d'agricultura i jardineria". Edit: Acme; Buenos Aires
  5. ↑ Cabrera, Angel.1978. "Manual de la flora de les afores de Buenos Aires. Edit:Acme S.A.C.I.Buenos Aires.
  6. ↑ 6,0 6,1 . http:/darwin.edu.ar/publicacions/darwiniana/vol39(3-4)/d39-255-285.pdf
  7. ↑ Burkart, Arturo.1943. "Les Leguminosas Argentines Selvades i Cultivades". Edit: ACME; Buenos Aires