Phaseolus
Phaseolus és un gènero de plantes herbàcies en la família Fabaceae (=Leguminosae) en unes 90 espècies acceptades, de les més de 600 descrites,[1] totes natives d'Amèrica. Els seus fruts i llavors són coneguts vulgarment com a judeua, fesol, fesol, frijol, o poroto, entre molts atres, segons la regió.
Descripció
[editar | editar còdic]Són herbes trepadoras volubles, erectes o rastreras, perennes o anuals, a sovint cobertes de pèls ganchudos. Les fulles són tri-folioladas, en folíols sancers o lobulats i en estípulas persistents. Les flors estan dispostes en arracadas axilars insertats en els nucs unflats, en bràcteas persistents o caduques. Tenen càliç campanulado o breument tubuloso, bi-labiado en el llavi superior de 2 sàpia-ho soldats i l'inferior de 3. La corola, de color violáceo, blau, rojós, groc, o de varis tons, en estandart suborbicular, reflex i ocasionalment en apèndixs en la base; les ales, de forma obovada o oblonga, adherixen a la quilla que és llineal, en pic llarc, espiralment torçuda. Els estams, en número de 10, són diadelfos (9 soldats + 1 lliure), i el gineceo té l'estil torçut d'a lo manco 360°, en estigma allargat i oblicuo. El frut és una llegum llineal o oblonga, comprimida o cilíndrica, polisperma, de 2 fins a moltes llavors oblongas o reniformes, en estrofíolo i fil cortament llineal, de germinació epí o hipógea.[2]
- Filogenia
Anàlisis filogenético del gènero, basat en senyes morfològiques i moleculars, conclouen que totes les espècies pertanyen a 8 clados diferenciats morfològica, ecològica o biogeográficament, llevat unes cinc espècies enigmàtiques (Phaseolus glabellus, P. macrolepis, P. microcarpus, P. oaxacanus i P. talamancensis) que no entren clarament en cap d'estes divisions, i estan sol débilment relacionats en el clado de P. Tuerckheimii.[3]
Distribució
[editar | editar còdic]El gènero està conformat per prop de 90 espècies endèmiques del continent americà que creixen a altituts compreses entre 700 i 2000 m s. n. m.), en terres baixes seques o humides, boscs de pis i roures aixina com selvas humides des del surest de Canadà fins al nort d'Argentina.cita requerida
Les espècies selvades estan distribuïdes des del nort de Mèxic fins al centre d'Argentina trobant-se marcades diferències morfològiques i moleculars entre els dos extrems de la seua distribució geogràfica.cita requerida
Cinc espècies han segut domesticades de manera independent a partir de distintes espècies selvades americanes. P. vulgaris, P. lunatus, P. polyanthus, P.acutifolius i P. coccineus: les dos primeres han segut objecte de múltiples domesticació en els Vages meridionals i Mèxic-Centroamérica; la tercera, i la menys influenciada per la domesticació, es troba en Mèxic, Mesoamérica, el Carib i Amèrica del Sur (fins al nort de Perú); i les dos últimes corresponen a Mèxic, el suroest dels Estats Units i Centroamérica.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phaseolus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.