Anar al contingut

Phaseolus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Phaseolus
Phaseolus lunatus en Francisco Manuel Blanco, Flora de Filipines, Gran edició, Atles II , 1880-1883
Phaseolus coccineus en Otto Wilhelm Thomé, Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz, 1885.
Phaseolus vulgaris en Louis Benoît van Houtte, Flore dones serres et dones jardins de l'Europe, 1867-1868.

Phaseolus és un gènero de plantes herbàcies en la família Fabaceae (=Leguminosae) en unes 90 espècies acceptades, de les més de 600 descrites,[1] totes natives d'Amèrica. Els seus fruts i llavors són coneguts vulgarment com a judeua, fesol, fesol, frijol, o poroto, entre molts atres, segons la regió.

Descripció

[editar | editar còdic]

Són herbes trepadoras volubles, erectes o rastreras, perennes o anuals, a sovint cobertes de pèls ganchudos. Les fulles són tri-folioladas, en folíols sancers o lobulats i en estípulas persistents. Les flors estan dispostes en arracadas axilars insertats en els nucs unflats, en bràcteas persistents o caduques. Tenen càliç campanulado o breument tubuloso, bi-labiado en el llavi superior de 2 sàpia-ho soldats i l'inferior de 3. La corola, de color violáceo, blau, rojós, groc, o de varis tons, en estandart suborbicular, reflex i ocasionalment en apèndixs en la base; les ales, de forma obovada o oblonga, adherixen a la quilla que és llineal, en pic llarc, espiralment torçuda. Els estams, en número de 10, són diadelfos (9 soldats + 1 lliure), i el gineceo té l'estil torçut d'a lo manco 360°, en estigma allargat i oblicuo. El frut és una llegum llineal o oblonga, comprimida o cilíndrica, polisperma, de 2 fins a moltes llavors oblongas o reniformes, en estrofíolo i fil cortament llineal, de germinació epí o hipógea.[2]

Filogenia

Anàlisis filogenético del gènero, basat en senyes morfològiques i moleculars, conclouen que totes les espècies pertanyen a 8 clados diferenciats morfològica, ecològica o biogeográficament, llevat unes cinc espècies enigmàtiques (Phaseolus glabellus, P. macrolepis, P. microcarpus, P. oaxacanus i P. talamancensis) que no entren clarament en cap d'estes divisions, i estan sol débilment relacionats en el clado de P. Tuerckheimii.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

El gènero està conformat per prop de 90 espècies endèmiques del continent americà que creixen a altituts compreses entre 700 i 2000 m s. n. m.), en terres baixes seques o humides, boscs de pis i roures aixina com selvas humides des del surest de Canadà fins al nort d'Argentina.cita requerida

Les espècies selvades estan distribuïdes des del nort de Mèxic fins al centre d'Argentina trobant-se marcades diferències morfològiques i moleculars entre els dos extrems de la seua distribució geogràfica.cita requerida


Cinc espècies han segut domesticades de manera independent a partir de distintes espècies selvades americanes. P. vulgaris, P. lunatus, P. polyanthus, P.acutifolius i P. coccineus: les dos primeres han segut objecte de múltiples domesticació en els Vages meridionals i Mèxic-Centroamérica; la tercera, i la menys influenciada per la domesticació, es troba en Mèxic, Mesoamérica, el Carib i Amèrica del Sur (fins al nort de Perú); i les dos últimes corresponen a Mèxic, el suroest dels Estats Units i Centroamérica.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]