Genista tinctoria
.jpg)
Genista tinctoria és una espècie del gènero Genista pertanyent a la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust perenne herbáceo que es troba en les terres altes seques des de Maine fins a Massachusetts i en l'est de Nova York, aixina com en prats, pastures i boscs en Europa. Creixent en una altura d'1-2 metros, els tallos són leñosos, poc peluts, i ramificados. Les fulls, casi sésilés són lanceoladas i glabras. Les florés de color groc-dorat creixen en panículas estretes entre juny i agost. El frut és una baïna llarga i lluenta de color vert.
Propietats i usos
[editar | editar còdic]Va ser a partir d'esta planta de la que la isoflavona genisteína va ser aïllada per primera volta en 1899, i d'ahí el nom del compost químic. Les parts medicinals són les branques de floració.
És un laxante, estimulant diurético, vasoconstrictor. El té actua com un purgante suau. Estimula el sistema nerviós central, la seua acció és comparable a la de la nicotina. També eleva la pressió sanguínea per constricció dels gots sanguíneus i per tant no deu ser utilisat per persones en pressió arterial alta. La tintura o l'extracte pot ser utilisat externament per al herpes.[1][2]
La planta, com els seus noms científics i comuns sugerixen, s'ha utilisat des de l'antiguetat per a la producció d'un colorant groc, que combinat en Isatis tinctoria també proporciona un color vert.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Genista tinctoria va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 710. 1753.[4]
- Etimologia
Genista: nom genèric que prové del llatí de la que els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra varen prendre el seu nom, planta Genesta o plante genest, en alusió a una història que, quan Guillermo el Conquistador es va embarcar rumbo a Anglaterra, va arrancar una planta que es mantenia ferma, tenazmente, a una roca i la va ficar en el seu caixco com a símbol de que ell també seria tenaz en la seua arriscada tasca. La planta va ser la cridada planta genista en llatí. Esta és una bona història, pero per desgràcia Guillermo el Conquistador va aplegar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Godofredo d'Anjou que va ser malnomenat el Plantagenet, perque duya un ramito de flors grogues de retama en el seu caixco com una insígnia (genêt és el nom francés del arbust de retama), i va anar el seu fill, Enrique II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Atres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar este arbust com una coberta de caça o que ell l'usava per a assotar-se a sí mateixa. No va ser fins que Ricardo de York, el pare dels dos reis Eduardo IV i Ricardo III, quan els membres d'esta família varen adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivamente als descendents de Godofredo I d'Anjou com el nom dinàstic.[5]
tinctoria: epítet latino que significa "tintorera".[6]
- Citologia
Números cromosomáticos de Genista tinctoria (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecificos = Genista tinctoria L.: n=24; 2n=48.[7]
Genista tinctoria var. elata L.: n=48; 2n=96.[8][9]
- Sinonímia
|
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: hiniesta, hiniesta de tenyides, retama de tenyida, retama de tintorers (Castella i Aragó).[9]
Galeria
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Walter ED(1941).«Genistin (an isoflavone glucoside) and its aglucone, genistein, from soybeans».J Am Chem Soc.62(12)
- 3273–3276.doi:10.1021/ja01857a013.
- ↑ The Herb Book, John Lust pg. 176
- ↑ «Broom, Dyer's». Consultat el 30 de novembre de 2012.
- ↑ «Genista tinctoria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de giner de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Sobre la cariológia d'algunes genisteas del centre-occident espanyol. Gallego Martín, F., M. A. Sánchez Anta & F. Navarro Andrés. Lazaroa 9: 55-60 (1988)
- ↑ Variabilitat cromosòmica de les Genisteas de la flora espanyola en relació en la seua ecologia. Sañudo, A. Ci. Biol. Ecol. Sist. 1(2): 43-52 (1972).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Genista tinctoria». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 10 de decembre de 2010.
- ↑ https://web.archive.org/web/20090305023752/http://www.ildis.org/legumeweb/6.00/taxa/9890.shtml
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Species Plantarum 2:710. 1753
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Genista tinctoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.