Castelló de la Plana
| Castelló de la Plana | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Castelló | |||
| • Comarca: | Plana Alta | |||
| • Partit judicial: | Castelló de la Plana | |||
| Ubicació: | 39°58′59″N 0°01′59″O | |||
| • Altitut: | 30 msnm | |||
| Superfície: | 107,5 km² | |||
| Població: | 171.857 hab. (INE 2022) | |||
| • Densitat: | 1.576,73 hab./km² | |||
| Gentilici: | Castellonenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 12001 - 12006 | |||
| Festes majors: | - | |||
| Alcalde: | Begoña Carrasco García (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web oficial de l'ajuntament de Castelló | |||
Castelló de la Plana (en castellà Castellón de la Plana), és una ciutat de la Comunitat Valenciana, Espanya, capital de la província de Castelló. Està situada en la costa mediterrànea.
Conta en 171.857 habitants (INE 2022). Ademés, és el núcleu principal d'un àrea metropolitana de 276.977 habitants.
Geografia[editar | editar còdic]
Capital d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar a lo llarc de 113 km de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.
Clima[editar | editar còdic]
.PNG)
Castelló conta en un clima mediterràneu en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la gota freda. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El seu terme municipal llimita en els de L'Alcora, Almassora, Benicàssim, Borriol, Onda i Vilafamés.
Economia[editar | editar còdic]
Castelló depén moltíssim de dos sectors: La ceràmica i els seus voltants i la construcció. El Grau depén majoritàriament de la peixca. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.
Infraestructures[editar | editar còdic]
Carreteres[editar | editar còdic]
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).
Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Aixina, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han segut, estan sent o seran remodelades en breu.
- Rondes de circumvalació:
Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'Avinguda Castell Vell (antiga N-340 nort) fins a l'Avinguda del Mar, el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'AP-7, l'Autopista del Mediterràneu.
Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.
Encara que se l'ha denominat Accés al Port de Castelló , la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.
- Accessos pel nort:
Comuniquen la N-340 (tram bypass nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.
- Accessos pel sur:
S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram bypass sur) i els municipis pròxims, com Vilareal i Almassora.
- Accessos per l'est:
Són avingudes d'unió entre Castelló en el Grau de Castelló. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agarrar una d'estes avingudes per a accedir a la CS-22 i aixina, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.
- Accessos per l'oest:
Comuniquen la CV-10 i la N-340 en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.
- Rondes urbanes i atres vies importants:
Transport urbà[editar | editar còdic]
Autobús[editar | editar còdic]
Des del 30 de juliol de l'any 1969, la capital de la Plana posseïx un transport públic urbà que en l'actualitat conté 17 llínees d'autobús més una nocturna i un servici especial d'autobús urbà (empresa ACCSA, actualment Empresa de Transport Urbà de Castelló, TUCs):
- Llínea N1: (Bus nocturn) Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
- Llínea 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
- Llínea 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
- Llínea 3: Basílica del Lledó – Rotonda Hospital La Magdalena
- Llínea 4: Grup Grapa – Quadra Morteràs (centre universitari)
- Llínea 5: Passeig Ribalta - Basílica de la Mare de Deu del Lledó
- Llínea 6: Passeig Ribalta - Benadressa
- Llínea 7: Montanya - Grups
- Llínea 8: Hospital General - Circumvalació
- Llínea 9: Estació FFCC - Grup Grapa
- Llínea 10: Antic quarter Tetuán XIV – UJI – Grup Sant Llorenç
- Llínea 11: Polígon Rafalafena - Universitat Jaume I
- Llínea 12: Comissaria policia - Universitat Jaume I
- Llínea 13 – Plaça de l'Independència (La Farola) – Nou cementeri
- Llínea 15 – Polideportiu Ciutat de Castelló – UJI
- Llínea 16 – Centre Comercial La Salera – Estació FFCC – Hospital General
- Llínea 17 – Servici especial Mercat del dilluns
La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.
- Revisat en agost de 2018.
TRAM[editar | editar còdic]
A partir de l'any 2008 fon inaugurat el primer transport de trolebús (en un principi denominat TVRCas pero més tart passà a denominar-se TRAM) o Transport en Via Reservada, començant per una primera llínea (T1) (UJI - Castelló - Grau de Castelló - Castelló - UJI) que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vilarreal, Almassora, Borriana i Benicàssim).
Bicicas[editar | editar còdic]
El Bicicas, és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
- L'Àgora de la UJI.
- L'Estació de RENFE.
- La Plaça de la Peixcateria (davant de l'Ajuntament).
- La Plaça de la Llibertat (Avinguda de Valéncia).
- L'Avinguda de Benicàssim (front l'Hospital General).
- El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del Grau de Castelló.
Junt ad açò, l'Ajuntament de Castelló generarà una via de vianants i ciclista junt en el TRAM
Ferrocarril[editar | editar còdic]
Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínees de llarga distància (Alvia, Talgo, Euromed i Regional). Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de Rodalies Valéncia, que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província. Fent transbordo en la ciutat de Valéncia, se pot seguir per les esbosses de Rodalia fins a Gandia, Moixent i Utiel en la província de Valéncia i per mig de trens de llarga distància en Andalusia. Des de Sagunt, es pot arribar a Caudiel en la província de Castelló i a Aragó.
Transport aéreu[editar | editar còdic]
En setembre de l'any 2015 començà el funcionament de l'Aeroport de Castelló també nomenat Aeroport de Castelló Costa Azahar, dotant a la província de Castelló d'un aeroport i aixina poder donar un gran pas en les grans comunicacions internacionals. La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.
Transport marítim[editar | editar còdic]
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.
Història[editar | editar còdic]
El Castell àrap de Fadrell, alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat. Conquistats estos llocs als musulmans per Jaume I d'Aragó en 1233, varen ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el 8 de decembre de 1251 en Lleida, des d'a on Jaume I va concedir el seu real permís per al trasllat (Privilegi de trasllat) de la montanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de 1252, naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perque esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.
En l'Edat Mija, la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser Concatedral a mitat del sigle XV. Va ser en 1366 quan l'image de la Mare de Deu del Lledó, posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyana.
En els sigles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de les Germanies i va recolzar a l'Archiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió, sent somesa com el restant del Regne de Valéncia per les tropes de Felip V.
En el sigle següent, es varen derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'Independència i carlistes. En 1833, establits els definitius llímits provincials, Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.
En la segona mitat del sigle XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Varen aparéixer els primers edificis modernistes: l'Hospital Provincial, el Cassino Antic, el Teatre Principal, el Parc Ribalta... Es va ampliar el port i es varen obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat La Panderola, són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.
Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del sigle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de sigle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.
L'orige de Castelló de la Plana[editar | editar còdic]
El sobrenom de la Plana apareix referit per primera vegada l'any 1564 per Rafael Martí de Viciana en el seu llibre Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad y Reyno de Valencia que especifica: "Los apellidos de Castelló de la Plana proceden de una villa y castillo que estaban en las vertientes de la sierra, junto a una fuente de la cual nace mucha agua limpia y clara"
El gentilici[editar | editar còdic]
El gentilici castellonenc és l'oficial de la ciutat i de la província de Castelló. El gentilici oficial en valencià és castellonenc per al masculí i castellonenca per al femení. En la ciutat de Castelló de la Plana també són utilisats els térmens, castelloner o castellonera, per a referir-se a lo mateix, encara que eixa denominació és més pròpia de les Festes de la Magdalena, quan se vestix l'indumentària tradicional pròpia de la ciutat de Castelló, que també designa a la persona que ho porta.
Demografia[editar | editar còdic]
.PNG)
Castelló de la Plana conta en 171.857 habitants (INE 2022); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana i de la més poblada de la província de Castelló. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.
Ademés, l'àrea metropolitana de Castelló, que inclou també als municipis de Vilareal, Borriana, Almassora i Les Alqueries, conta en 276.977 habitants (INE 2006).
Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de nacionalitat estrangera (INE 2006), sent el colectiu foràneu predominant el rumà, en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
| Evolució demogràfica de Castelló de la Plana. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Les senyes de 1787 provenen del cens de Floridablanca, citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857). Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994. | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1787 | 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | |||||||||||
| Població | 12.003 | 19.945 | 25.193 | 29.904 | 32.309 | 34.457 | 36.781 | 46.876 | 53.331 | ||||||||||
| 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2018 | 2022 | |||||||||||
| Población | 62.493 | 93.968 | 126.464 | 138.489 | 142.285 | 147.667 | 172.110 | 170.888 | 171.857 | ||||||||||
Monuments[editar | editar còdic]
Monuments religiosos[editar | editar còdic]
Iglésia Concatedral de Santa Maria la Major[editar | editar còdic]
De l'antiga iglésia gòtica del sigle XIV, destruïda en 1936, tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.
Palau Episcopal[editar | editar còdic]
Basílica de la Mare de Deu del Lledó[editar | editar còdic]
La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige migeval.
Civils[editar | editar còdic]
Ajuntament[editar | editar còdic]
Substituïx el vell Palau de la Vila, construït en lloc pròxim en época migeval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
El Fadrí[editar | editar còdic]
De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de la torre de Pisa de Castelló.
Edifici de Correus de Castelló[editar | editar còdic]
Proyectat per Demetrio Ribes en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del sigle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
Museu de Belles Arts[editar | editar còdic]
Llonja del Cànem[editar | editar còdic]
Parc Ribalta[editar | editar còdic]
Plaça de l'Independència[editar | editar còdic]
Atres[editar | editar còdic]
Religiosos[editar | editar còdic]
- Iglésia de la Puríssima Sanc.
- Iglésia de la Santíssima Trinitat .
- Iglésia de Sant Agustí .
- Iglésia de la Sagrada Família .
- Ermites del Caminàs .
Civils[editar | editar còdic]
- Plaça Major.
- Mercat Central.
- Teatre Principal.
- Cassino Antic.
- Institut Francesc Ribalta.
- Auditori i Palau de Congressos .
- Porta del Sol .
- Quiosc de la Plaça de la Pau .
- Casa dels Caragols .
- Ficus centenari, situat en la Plaça Maria Agustina.
- Olivera milenària, al final de l'Avinguda del Rei.
Museus[editar | editar còdic]
- Museu Etnològic: Situat en el carrer Cavallers, en el centre de la ciutat. Dividit en tres plantes que conta les històries i tradicions de la ciutat.
- Museu de Belles Arts: Situat a final de l'Avinguda Germans Bou. Els temes se centren en arqueologia, etnologia, pintura, escultura i la ceràmica valenciana dels sigles XVI al XIX.
- Museu de la Mar: Situat en el Grau de Castelló, en ell es mostren peces i fotografies que tenen relació en el Port de Castelló, la seua activitat i en la peixca en les Illes Columbretes.
- Planetari: També situat en el Grau de Castelló, conta en una sala d'exposicions, conferències, servicis administratius i la gran sala de proyeccions. El vestibul està presidit per una gran péndola de Foucalt. Ademés alguns dies es realisen quedades nocturnes a on poder observar el cel en telescopis i experts.
- EACC (Espai d'Art Contemporàneu): Situat en el carrer Prim. Este museu s'encarrega de la difusió de les pràctiques artístiques més recents, conta en una Biblioteca i cafeteria.
- Museu d'història militar: Situat en l'antic Quarter Tetuán XIV. En més de 7.000 entre peces i documents gràfics, aixina com més de 1.000 encara sense catalogar. Es poden vore uniformes del bando carliste, republicà o nacional, caixcos, mapes, etc.
Parcs, jardins i plages[editar | editar còdic]
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) parc de la ciutat, el Ribalta, creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de Francesc Ribalta. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.
Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
- Parc Geòlec Ramos.
- Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori.
En el Grau es troben els parcs de:
- Tripulants de la Paca.
- El Pinar. En un camp de golf privat.
- I els Jardins del Port.
A mitan camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el Parc del Meridià , emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del Meridià de Greenwich i el Paralel 40é.
Les plages de la ciutat de Castelló, es troben en el Grau (a uns 4 o 5 Km depenent de la carretera). Són tres plages d'arena fina, les tres en bandera blava, i en tots els servicis:
- La Plaja del Pinar, que està pegada al Port de Castelló i junt al parc del Pinar, que conta en un parc (Parc Llitoral), en un passeig i dunes artificials. Té una llargària de 1.800 m. i uns 50 m. d'ample. El Parc Llitoral fon inaugurat en l'any 2007, és un espai natural que recorre per complet la Plaja del Pinar.
- La Plaja del Gurugú, situada al nort i a continuació de la plaja del Pinar, entre l'encreuament del camí la Plana fins a la desembocaduradel riu Sec. Té una llargària de 1.000 m. i uns 100 m. d'ample. Alberga en el seu llarc passeig marítim bars de festa nocturna estival. A les esquenes de la plaja n'hi ha una extensió de terreny municipal que en l'actualitat s'utilisa per a aeròdrom, sèu de l'Aeroclub de Castelló. En hivern se solen celebrar les populars Corregudes de Cavalls per la Joya, un espectàcul deportiu de gran bellea i tradició.
- I la Plaja del Serradal, separada de la del Gurugú per la desembocadura del riu Sec, té una llargària de 1.600 m. i 100 m. d'ample, conta en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la plaja. L'element diferenciador d'esta plaja és l'existència d'una zona de protecció dunar, a on s'ha desenrollat la vegetació i a on aniua un pardalet nomenat en castellà "chorlitejo patinegro" d'especial protecció. En l'any 2014 i, per primera volta en l'història, la plaja del Serradal de Castelló, ha segut guardonada en el reconeiximent "Bandera Blava", la qual, se suma a les ya reconegudes anteriorment: la Plaja de la Pinar-Parc Llitoral i la Plaja del Gurugú. També té les acreditacions Emas i “Q de Calitat Turística”.
- També està la Plaja del Serrallo, situada al sur de la plaja del Pinar i del Port del Grau de Castelló pero està ocupada pel Polígon Industrial del Serrallo, per lo tant, sense capacitat turística.
Cultura i deports[editar | editar còdic]
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns (Sergio García, jugador de golf o Pablo Herrera, medalliste olímpic de Voleibol plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El Club Deportiu Castelló pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el Plages de Castelló pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el Club Amics del Bàsquet [1]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.
En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor Joan García Ripollés. En un àmbit més alternatiu i underground trobem la prolífica publicació mensual Kastelló.
Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell de la ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre de l'any 2004 fon sèu de la IX Olimpiada Iberoamericana.
L'Universitat Jaume I de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.
Política[editar | editar còdic]
L'administració política de la ciutat es realisa a través d'un Ajuntament de gestió democràtica els components de la qual s'elegixen cada quatre anys per sufragi universal, que establix el número de regidors elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal de Castelló està formada per 27 regidors, que componen el ple municipal, «orgue de màxima representació política de la ciutadania en el govern municipal».
Alcaldes de la ciutat de Castelló durant l'etapa democràtica[editar | editar còdic]
Des de les eleccions de maig de l'any 2023, la alcaldesa és Begoña Carrasco García (PPCV).
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Antonio Tirado | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Antonio Tirado | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Daniel Gozalbo Bellés | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | José Luis Gimeno | PPCV |
| 1995 - 1999 | José Luis Gimeno | PPCV |
| 1999 - 2003 | José Luis Gimeno | PPCV |
| 2003 - 2007 | José Luis Gimeno (fins a l'any 2005) | PPCV
PPCV |
| 2007 - 2011 | Alberto Fabra Part | PPCV |
| 2011 - 2015 | Alberto Fabra Part (fins a l'any 2011) | PPCV
PPCV |
| 2015 - 2019 | Amparo Marco Gual | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Amparo Marco Gual | PSPV-PSOE |
| 2023 | Begoña Carrasco García | PPCV |
Festes[editar | editar còdic]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les Festes de la Magdalena.
Se celebren el tercer dissabte de la Quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la Romeria de les canyes, a on es recorda el trasllat de la població des del Castell Vell de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acodixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en l'ermitori fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos km fins a la ciutat.
En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: Festes del Grau de Castelló. També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són a soles estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals. Ademés, durant tot l'any, se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com: En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat despuix de l'estiu, en animació en el carrer.
Gastronomia[editar | editar còdic]
- Arrossos i Peixos
- Fideuà
- Caldereta de llamàntol
- Coca de Castelló
- Pilotes de flare
- Rebentat o cremaet
Personages ilustres[editar | editar còdic]
Per orde alfabètic:
- Bernat Artola Tomás, Poeta.
- Enric Soler i Godes, Escritor i pedagoc.
- Gaetà Huguet Breva, Empresari.
- Gaetà Huguet Segarra, Polític.
- Isabel Ferrer, Mestra.
- Joan Batiste Adsuara, Escultor.
- Joan Cardona Vives, Religiós.
- Josep Climent, Bisbe.
- Juan Costa Climent, Polític.
- Juan García Ripollés, Pintor.
- Manuel Badenes, Futboliste.
- Matilde Salvador i Segarra, Compositora.
- Vicent Sos Baynat, Geòlec.
Fills predilectes[editar | editar còdic]
L'Ajuntament de Castelló, ha nomenat, durant els anys, a diferents persones com a fills predilectes de la ciutat de Castelló:
- Leandro Alloza (1882), ingenier.
- Vicente Ruiz Vila (1882), advocat i polític.
- Joan Batiste Cardona i Vives (1885), archiprest i patrici de Castelló.
- Fernando Gasset (1920), advocat i polític.
- Joan Batiste Adsuara (1950), escultor.
- Joan Batiste Porcar (1952), pintor.
- Bernat Artola (1983), escritor i poeta.
- Miquel Peris i Segarra (1984), escritor i poeta.
- Vicent Sos Baynat (1989), geòlec.
- Matilde Salvador (2003), compositora.
- Germà Colón (2014), filòlec.
- Francesc Michavila (2022), catedràtic d'universitat.
- Carlos Latre (2023), humoriste.
La Llei de Memòria Històrica deixa sense la distinció a quatre castellonencs[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
- Grau de Castelló
- Illes Columbretes
- Festes de la Magdalena
- Mare de Deu del Lledó
- Basílica del Lledó
- Perot de Granyana
- Real Club Nàutic de Castelló
- Castell de Fadrell
- Ermita de la Magdalena
- Museus de la província de Castelló
- Bandera de Castelló de la Plana
- Escut de Castelló de la Plana
- La Panderola
- Tombatossals
- Arbres Centenaris en Espanya
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Castelló
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [2]
- INE. Població de Castelló de la Plana
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografía[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.
- Madoz, Pascual (1849). Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar
- Gaspar Juan Escolano i Juan B. Perales. Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia (1878).
- Gimeno Michavila, Vicente. Las calles de Castellón (Castelló, 1930)
- Traver Tomás, Vicente: Antigüedades de Castellón de la Plana. Castellón de la Plana: Excelentísimo Ayuntamiento de Castellón de la Plana, 1982
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana Tom 4 (can-col). Valencia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN: 84-87502-51-2. ISBN: 84-87502-47-4.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castelló de la Plana.- Universitat Jaume I de Castelló
- Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló
- LaPlanaAlDia.com - Notícies de Castelló
- Estos son los 13 hijos predilectos de Castelló - Mediterráneo
- La fortaleza musulmana que da nombre a Castellón - El Debate
| Municipis de La Plana Alta | |
|---|---|
|
Almassora • Bell Lloc del Pla • Benicàssim • Borriol • Cabanes • Castelló de La Plana • Les Coves de Vinromà • Oropesa • La Pobla Tornesa • Sant Joan de Moró • Serra d'En Garceran • Torreblanca • La Torre d'En Doménech • La Vall d'Alba • Vilafamés • Vilanova d'Alcolea | |
| Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |
| |||||||||||||||||||||||||||||||