Concatedral de Santa Maria de Castelló

Concatedral de Santa Maria de Castelló junt al Fadrí, el campanar de Castelló

La Concatedral de Santa Maria, també nomenada iglésia de Santa María la Major en Castelló de la Plana és un temple d'estil gòtic valencià en posteriors intervencions historicistes i en estil neogòtic. Està situada en la Plaça Major de Castelló, junt a l'Ajuntament i la torre campanar independent coneguda com a El Fadrí.

Història[editar | editar còdic]

S'inicia la construcció del temple a finals del sigle XIII. Destruït per un incendi, se recomencen les obres a mitan sigle XIV, sent ampliades a principi del sigle XV pel mestre d'obres Miguel García de Sogorp, i sent consagrat el temple en l'any 1549. La planta era d'una sola nau dividida en cinc trams, àbsit pentagonal en dos capelles laterals i una de central per al cor, aixina com capelles entre els contraforts, cobrint-se en voltes de creueria sobre els trams i en volta estrelada sobre l'àbsit. El temple contava en tres portades: dos laterals, situades en el tercer tram de la nau, i una atra en la frontera principal, sent estes junt en algunes claus, els únics elements conservats en la seua reconstrucció. En l'any 1662, en traces de Juan Ibáñez, se construïx la capella de la Comunió de planta de creu grega i coberta en cúpula en el centre i voltes de mig canó en braços, la qual obria en el tram dels peus del costat de l'Epístola.

La Concatedral de Santa Maria, declarada en l'any 1931 Monument Històric-Artístic Nacional, fon incendiada premeditadament el 24 de juliol de 1936 en els primers dies de la Guerra Civil i desmontada pedra a pedra mesos despuix per un acort municipal (17 de novembre de 1936). La seua reconstrucció, començada en 1939 a partir d'un proyecte de l'arquitecte castellonenc Vicente Traver Tomás basat en les traces del temple desaparegut, va acabar en 1999.

El temple actual, que ocupa una illa de cases completa, te planta de creu llatina en tres naus i un àbsit pentagonal. La nau central se remarca en pilars octogonals, dels quals arranquen els arcs faixons. Les naus se cobrixen en volta de creueria, sent la de la capçalera de mija estrela i la travessia, en base de cúpula, cobrix també en volta estrelada.

Del temple original, a soles se'n conserven els tres portals, la portada gòtica que dona al carrer Archiprest Balaguer (1382), la portada també gòtica que dona al carrer Colón (1420) i la portada central de la plaça Major (1435).