Plaça de l'Independència (Castelló)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Plaça de l'Independència de Castelló

La plaça de l'Independència, coneguda popularment com la plaça de la Farola o simplement La Farola, és una plaça en forma de glorieta que està situada en l'unió de les dos rondes (Ronda Millars i Ronda Magdalena), i en el cantó nortest del Parc Ribalta. En l'any 1981 fon declarada conjunt històric-artístic (BOE, 10.8.1981).

Història[editar | editar còdic]

El nom de la plaça data de l'any 1891. Queda integrada dins de la fisonomia del Parc Ribalta, constituint com una prolongació del mateix.

La Farola[editar | editar còdic]

La Farola, és un gran fanal de ferro en base de pedra que se troba en el centre de la plaça que té forma de glorieta, és un monument alçat per a commemorar la coronació canònica de les dos imàgens de la Mare de Deu del Lledó, per l'Arquebisbe de Tarragona, Francisco Vidal, el dia 24 de maig de 1924, sent l'alcalde de la ciutat Francisco Ruiz Cazador.

És un dels elements més representatius del modernisme en la ciutat, fon encarregada per l'Ajuntament de Castelló en l'any 1928 i inaugurada a finals de 1929. Encara que el seu motiu és religiós el fanal (La Farola) no conté cap element religiós, a soles una placa d'homenage.

La Farola és l'eix fonamental pel qual s'ha articulat la plaça i la circulació del tràfic al voltant de la mateixa.

Descripció[editar | editar còdic]

La Farola i els edificis modernistes

La plaça de l'Independència està situada al ponent de la ciutat i a l'extrem norest del Parc Ribalta. D'ella partixen dos importants vies de comunicació, les rondes: Ronda Mijares, en castellà (o del Millars, en valencià) i l'atra ronda, Ronda Magdalena, abdós proyectades com a futur Camí Real de Valéncia a Barcelona.

En la part nort de la plaça se troba un dels conjunts arquitectònics més sobreixents de l'eixample de la ciutat del sigle XIX. Apart de La Farola, situada en la part central de la plaça, se troben una série d'edificis singulars que s'han conservat durant el temps i que són un clar eixemple del modernisme arquitectònic de la vila:

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • La plaza de la Independencia (El Mundo/Castellón al día, Domingo, 10 de marzo de 2024) per Arturo Esteve Comes.