Isabel Ferrer Giner
| Isabel Ferrer Giner | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Placa en homenage a Isabel Ferrer Giner | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Dama de la noblea castellonenca | ||
| Naiximent: | 1736 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1793 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Na Isabel Ferrer Giner (Castelló, 1736 - † ¿?1793). Fon una dama de la noblea castellonenca.
Biografia[editar | editar còdic]
Filla d'En Manuel Ferrer, advocat de Reales Consejos i de Na Magdalena Giner, de la qui va heretar un ilustre llinage nobiliari.
Els Giner aparéixen en l'any 1608 com a llauradors rics que accediràn a l'advocacia, arribant u d'ells (En Jaume Giner) a ser Síndic per Castelló de la Plana en les Corts de 1645. La generació posterior estarà representada pels tres germans Giner de Bou, u d'ells (En Jaume Giner de Bou) serà s'agüelo matern, que arribarà a ser regidor en el primer ajuntament a l'estil de Castella a l'abolir-se els Furs. El seu recolzament a favor de Felip d'Anjou, durant la Guerra de Successió, mereixerà els favors dels Borbons.
L'ensenyança en Castelló[editar | editar còdic]
Durant el sigle XVIII l'interés per la cultura i l'educació fon molt escàs en Castelló. Les famílies estaven més preocupades en satisfer les necessitats bàsiques dels fills com era l'alimentació i el vestit que la seua formació. La major part de la societat era analfabeta.
Castelló a soles tenia una classe de primeres lletres per a chics que aumentaria a tres més a finals del sigle XVIII: L'antiga aula de la Vila, una atra situada en el Raval de Sant Francesc i dos més en el Raval de Sant Félix, una de chics i una atra per a chiques. Apart d'això estava l'aula per a chiquets òrfens fundada pel Bisbe Climent i l'atra per a chiquetes pobres que fundaria Isabel Ferrer. Les Aules de la Llatinitat, dos aules, una per a menors i atra per a majors. Estes Aules obtindrien reconeguda fama en tot lo Regne de Valéncia, pel prestigi dels seus mestres i la calitat de l'ensenyança. L'edifici de dites antigues aules està situat en l'actual plaça de les Aules actual sèu del departament de Cultura i Deports de la Diputació de Castelló.
La Casa d'Ensenyança[editar | editar còdic]
Isabel Ferrer fon una generosa dama plena d'amor i molt apassionada, procedent d'una família castellonenca acomodada i molt religiosa del sigle XVIII que donà tots els seus bens per a la creació del primer colege en Castelló dedicat a l'ensenyança de les chiquetes desfavorides baix el beneplàcit i la protecció del rei Carles III.
No era habitual que en el sigle XVIII famílies acomodades s'ocuparen dels més desfavorits, desprotegits i indefensos, això era competència de les institucions públiques com l'Ajuntament, d'alguna individualitat molt concienciada o be, de l'Iglésia i órdens religioses.
L'Escola tingué gran acceptació, als pocs anys contava en 220 alumnes. Això va influir en la seua fundadora en donar un caràcter permanent a l'institució, solicitant Llicència Real per a la creació oficial d'una escola gratuïta baix real protecció i la dispensa dels drets d'amortisació de tots els bens que es destinaren a tal fi. El 12 d'octubre de l'any 1786 el rei Carles III li otorgà dit privilegi:
Establezca una escuela gratuita de niñas bajo mi real protección y pueda amortizar de los referidos bienes que señala, hasta el capital de catorce mil libras, sin perjuicio de renovar la súplica, siempre que no fueren suficientes para la conservación de esta escuela
En l'actualitat ya no existix la Casa d'Ensenyança, casal que ocupa la seu del Colege d'Arquitectes de Castelló en el carrer Ensenyança de la vila.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- VV.AA. Isabel Ferrer i el seu temps: Castelló al sigle XVIII. Colecció Universitària. Diputació de Castelló (Castelló, 1993).
- VV.AA. Castelló en temps d'Isabel Ferrer. II Centenari d'Isabel Ferrer. Colege públic “Isabel Ferrer”. Ajuntament de Castelló (Castelló, 1993).
- Gimeno i Alonso, Xavier. Isabel Ferrer i la Casa d'Ensenyança. Artícul publicat en el llibret de la Gayata 7 Cor de la Ciutat. Festes de la Magdalena 2016.