Història contemporànea de la llengua valenciana
Els valencians sempre han tengut una consciència idiomàtica clara, la llengua valenciana, que és una llengua neollatina, en un substrat ibèric determinant, que evolucionà a partir del llatí vulgar en terres valencianes que, com les atres llengües peninsulars, primer conegué una aportació germànica i més tart una intensa arabisació durant la dominació musulmana peninsular i que, en major o menor mida, es mantingué pels mossàraps valencians (el mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes aromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric Regne de Valéncia) fins a la conquista de les terres valencianes per Jaume I, moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castella… sense oblidar que existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant.
Jaume I, al conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels Furs: Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los, va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç.
La política i la llengua valenciana han estat unides durant els últims temps, sobretot en l'época contemporànea. Resenyarem ací els fets i les circumstàncies que s'han donat durant els últims anys, depenent del color polític, be del govern espanyol o del mateix govern valencià, des del sigle XX fins a l'actualitat.
Antecedents
Jaume I, al conquistar la ciutat de Valéncia en la redacció dels Furs: Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los, va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç.
1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395).
2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l'Humà (1395-1410); l'Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d'Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479).
3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s'estén des de l'aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d'Espanya (1516-1556).
Els escritors valencians baix migevals s'expressen, i així ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d'establir una forta tradició lliteraria.
El Llemosí
- Artícul principal → Llemosí.
Durant el regnat d'Isabel II s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del castellà. A través de la que es denominarà “llei Moyano” (1857), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.
És el moment de reivindicar la llibertat individual i llingüística, i posar en marcha la Renaixença, que ya l'havia iniciat Carles Ros alvançant-se als catalans en casi cent anys, i tornar a la llengua valenciana els usos lliteraris cults lligats a una consciència nacional.
El buscar l'unió i la força, per part dels escritors, front a les llengües de l'estat –francés i castellà–, feu que molts “romàntics”, equivocadament, nomenaren llemosina al conjunt de llengües parlades en el sur de França (Oc) i part d'Espanya. Tal denominació –llemosina–, no va contar en el beneplàcit de tots, encara que per “corporativisme” molts l'ampraren.
De fet, baix el pretext de nomenar “tots” llemosina al tronc comú de la llengua, fon l'inici per a que els catalans, començaren a substituir-ho, simplement, per llengua catalana, dins de l'estratègia que ya s'estava maquinant per a l'unificació de les llengües valenciana i catalana.
Ho denuncià Teodor Llorente en un artícul publicat en Las Provincias, el 25.8.1868:
Encara que uns atres anaven més allà, i denunciaven clarament lo que s'amagava baix la denominació “llemosina” i preferien aclarir-ho. És el cas de L. de Ontalvilla (pseudònim del retor Pascual Boronat), que redactà a instàncies de Faustí Barberà, el "Llenguage dels valencians", dins de Conversacions històric-familiars sobre la Regió Valenciana, que se publicava en El Abuelito (1899):
I uns atres, ya sense cap tipo de tapuços, denunciaven l'autèntica suplantació llingüística, baix l'excusa del “llemosí”, com indicava el mestre nacional de Xàtiva Ventura Pascual i Beltran, en el seu llibre El valenciano en las escuelas y en la vida social (1909):
La Renaixença
- Artícul principal → Renaixença.
Entre els anys 1870 i 1930 el Regne de Valéncia viu un periodo d'esplendor soles comparable en el Sigle d'Or en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en eixos sigles passats s'havien intentat llevar.
La Renaixença, com moltes atres coses pioneres en Valéncia (el paper, l'imprenta, el primer llibre imprés en la Península Ibèrica, la traducció de la Bíblia, vocabularis, gramàtiques, diccionaris, la primera lletra de canvi, lleis de la mar, l'hospital d'ignocents, folls i orats, etc.) va florir primer en el Regne de Valéncia, com a paladí, que va ser, sempre, del progrés.
Recordem que el primer diccionari d'una llengua romanç (escrit l'any 1472 i imprés el 3 d'octubre de 1489 en la ciutat italiana de Venècia) és el Liber Elegantiarum del notari valencià Joan Esteve, Joannis Stephani, nom en que firma en el colofó de la seua obra.
Va ser el notari valencià Carles Ros, ya en la segona mitat del sigle XVIII, qui inicia els primers passos de la Renaixença, en la recuperació de la llengua autòctona: la llengua valenciana. Carles Ros, edità en 1739 el Breve Diccionario Valenciano-castellano i en 1764 el Diccionario Valenciano-castellano.
Podem citar atres diccionaris, com: Els manuscrits de Manuel Joaquim Sanelo (1760-1827) d'un diccionari compost de dos parts, Ensayo de Diccionario de Lemosín y Valenciano antiguo y moderno al castellano i un Diccionari Valencià-Castellà. Justo Pastor Fuster en 1827 escriu un Breve vocabulario valenciano y castellano de las voces más oscuras y antiguas. Luis Lamarca en el seu Ensayo de un diccionario Valenciano-castellano de 1851. Pero en el sigle XIX la lexicografia valenciana conegué obres ben importants com la de l'advocat valencià Josep Escrig i Martínez Diccionario Valenciano-Castellano de 1851, que el reeditarà en 1887, aumentat i corregit per Constantí Llombart o el Diccionari general Valencià-Castellà per Joaquím Martí i Gadea de l'any 1891.
La Renaixença va ser un moviment lliterari, cultural i social en el que destacaren personages com Constantí Llombart, Teodor Llorente i Vicent Blasco Ibáñez, entre atres, en el món lliterari. Casi cent anys més tart, els catalans iniciarien la seua Renaixença.
En l'any 1878 naix l'entitat cultural valenciana Lo Rat Penat per iniciativa de Constantí Llombart, dedicada a la promoció, defensa, ensenyança i difusió de la llengua i cultura valencianes.
A finals del sigle XIX tant en Catalunya com en les Illes Balears i en Valéncia, existia una gran anarquia en materia d'ortografia. En no tindre cap sistema ortogràfic acceptat per cada una d'estes regions, cada ú escrivia segons son propi criteri.
La primera tentativa de normalisació de l'escritura per a Catalunya va sorgir per iniciativa, dels propis catalans, allà per l'any 1891, a l'entorn de la revista barcelonesa L´Avenç. En aquelles hores els que intentaven la regularisació de dita escritura, entre els quals figurava Pompeu Fabra, futur artífex de la normalisació artificial de la llengua catalana, no pretenien absorbir les llengües valenciana i balear, unificant-les en la catalana, sino simplement resoldre el seu propi problema de normalisació de l'ortografia, prenent com a base per a tota Catalunya, la modalitat llingüística de Barcelona (el barceloní), diferent a la de les atres comarques catalanes.
Una unitat ortogràfica per als idiomes català, valencià i mallorquí, la consideraven en aquell temps impossible perque és contra natura (Revista l'Avenç, 31 de març de 1891), el jove ingenier cubà Pompeu Fabra i Poch, Jaume Massó i Torrents i Joaquím Casas i Carbó. Xavier Casp, en el pròlec del llibre de Benjamín Agulló sobre la biografia de Lluís Fullana Mira (Valéncia, 1998), afegix la cita i comenta: Clar que açò últim ho han ofegat en el maremàgnum dels anys.
Aixina que, els escritors de L´Avenç establiren per a Catalunya unes normes ortogràfiques que encara varen ser posteriorment suavisades per Pompeu Fabra. Se publicaren en 1913 per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), radicat en Barcelona, i se les considerà definitives i inamovibles a finals de 1917. Són les que estan actualment en vigor.
A principis de sigle XX, en l'any 1906, se celebra en Barcelona, el primer Congrés de Cultura Catalana. L'home encarregat de dur a cap este important event va ser Mossén Alcover, el canonge mallorquí a qui més tart li varen agrair tota la seua llavor filològica furtant-li la calaixera, on guardava milers de paraules arreplegades per a dur a cap la seua gran obra diccionarial - el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), un proyecte iniciat en l'any 1900 -, i enviant-lo a les Illes balears, des d'a on venia. Els resultats del congrés se tingueren per molt afalagadors; aixina que, arrancant d'esta fita important començà seriament l'idea d'un catalanisme integrador.
Mossén Alcover, qui se va morir sense acceptar-la, dia: ...certs revetlers, que sostenen la desbaratada i sublevadora tesi de que el català de Barcelona ha de ser la norma i la llei la cifra del bon català... i tot lo altre ha de ser mirat i dejectat com a repussai, com a morques, com a dialecte pudent, corromput i tirador i que no tè per a on agafar.
L'idea fonamental era convertir a totes les terres de parla romànica de les afores, en catalanes, d'este modo l'unitat buscada per a la composició de la Gran Catalunya, fon la consigna i la meta. El pensament de tots els principals components del moviment com Rovira i Virgili, Almirall, Víctor Alba i, especialment, el president de la Diputació de Barcelona, Prat de la Riba, no era atre que l'expansió. Prat de la Riba fundaria l'any 1907 l'Institut d'Estudis Catalans, una institució catalana privada que s'encarregaria de tots els assunts de la llengua catalana.
L'escritor i polític catalaniste Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castelltersol, 1870-1917), digué:
(Del llibre Nacionalismo catalán. Una gran farsa. Michael Braveheart. Centro Cultural Mallorqui. (Palma de Mallorca, 2003)
L'euforia del catalanisme anà pujant sa temperatura inicial, fins a l'extrem de que ya en l' any 1911, s'abocaven frases que van descubrint-nos la patètica apetència expansionista, basada sobre una unitat llingüística interesada, partidista i invasora, en la que sempre són els catalans els que més manen. Prat escriu en el seu llibre Graeter Catalonia:
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), periodiste i polític catalaniste, membre de ERC, en l'any 1915, digué:
(Del llibre El nacionalismo catalán (Barcelona, 1915) per Rovira i Virgili)
En l'any 1910 Josep Nebot (Vilarreal, 1853 - Valéncia, 1914) ya denunciava la catalanisació i castellanisació de la llengua valenciana:
El farmacèutic i bibliotecari vilarrealenc Josep Nebot, va escriure el llibre Tratado de Ortografía Valenciana Clásica, en l'any 1910, 22 anys abans de les bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, i ho va fer en castellà per a facilitar la seua difusió, ya que comentava:
El gran patrici castellonenc Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926) denunciava les intencions dels pancatalanistes, dient:
- Gaetà Huguet, en una carta dirigida al pancatalaniste Daniel Martínez Ferrando (Veu de la Plana, nº 27, 21 d'octubre 1916)
Al principi, estes normes uniformes foren molt contradites en Catalunya per la gran diferència indicada, pero es varen impondre per la tenacitat de la política catalanista; més tart obtingueren algunes adhesions també fora de Catalunya, a pesar de que, per a la seua redacció, no s'havia contat per a res en filòlecs i llingüístes de tanta valia com el valencià P. Lluís Fullana i el mallorquí Mossén Antoni Maria Alcover. En l'any 1929 alguns les adoptaren per a les Illes Balears.
Per lo tant, no va ser fins al I Congrés de la Llengua Catalana (1906) en la que el català va abandonar la seua condició de dialecte per a adquirir de forma oficial l'estatus de llengua independent per primera volta en la seua història. Fins llavors el català era considerat un dialecte de les llengües d'Oc.
Per a mantindre aquella tentació totalitaria i unificadora, no tingueren atre remei més que inventar-se falses històries, com ha seguit sent costum continuada. Aixina, puix, els allumenats catalans se tragueren de la cofeta, que sa llengua nos arribà als valencians per mig de la conquista. Pero quan en l'any 1955, Germà Colón, manifestà publicament que:
, tocaren a arrebat.
Des de llavors, se'ls van ocorrer numeroses falsetats mai demostrades, fins arribar a cometre la gosadia d'afirmar que la Llengua Valenciana, no havia existit mai, que lo parlat entre els valencians no era atra cosa que la llengua catalana a la que el poble, ignorant, li diu valencià; quan es ben sabut que l'autoestima del poble valencià cap a sa llengua, se troba a nivells irreprochables.
- Pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010). Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
L'Archiu de la Corona d'Aragó
- Artícul principal → Archiu de la Corona d'Aragó.
Un atre fet important, per la seua vilea, va ser la manipulació dels documents valencians de l'Archiu de la Corona d'Aragó (ACA), de sèu en Barcelona, portada a terme per la família Bofarull, una família d'archivers que s'encarregaren durant uns anys del ACA. Pròsper de Bofarull, director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, va decidir, cap a l'any 1847, reescriure el Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia de l'Edat Mija en l'objectiu d'engrandir i magnificar el paper que varen tindre els catalans en la conquista del Regne de Valéncia de 1238. Va suprimir en la seua edició facsímil de l'històric volum llinages aragonesos, navarresos i castellans per a donar-li més importància numèrica als catalans.
Va ser l'historiador i filòlec Antonio Ubieto qui va denunciar en els anys 80 del sigle XX que Pròsper de Bofarull havia modificat el Llibre en el que es registraven les donacions de cases o terrenys fetes per Jaume I als que varen participar en la conquista de Valéncia descartant assents que es referien a repobladors aragonesos, navarresos i castellans. El descobriment, que ha passat pràcticament desapercebut pese a la seua transcendència, li va supondre a l'historiador Antonio Ubieto l'enfrontament en companyers catalanistes i ser objecte d'amenaces.
Els registres manipulats per Pròsper de Bofarull (1777-1859) del Llibre del Repartiment, no solament tenien per objecte maquillar que els catalans varen ser minoria en la conquista i repoblament del Regne de Valéncia per darrere d'aragonesos i navarresos. Pretenien ademés cimentar la preeminència de la llengua catalana sobre el valencià, donant a entendre que esta hauria sorgit com a influència del català, tal i com ho explica la filòloga María Teresa Puerto, alumna d'Ubieto i autora del llibre Cronologia històrica de la Llengua valenciana (2007).
En el periòdic El Mundo (21.9.2015) en l'artícul titulat El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media, entre atres coses, diu:
Ademés, s'afegiria la desaparició del testament de Jaume I (Lligall 758) que establia els llímits dels regnes d'Aragó, Valéncia i Mallorca i del Comtat de Barcelona. Figurava en l'inventari pero el document no apareixia.
L'importància d'estes manipulacions del sigle XIX cal emmarcar-les en el context del moment. Varen sorgir a la calor de la Renaixença catalana, moviment de la recuperació de la llengua catalana, del que la família Bofarull, sobretot Antonio Bofarull (1821-1892), va ser protagoniste indiscutible.
Centre de Cultura Valenciana
- Artícul principal → Centre de Cultura Valenciana.
En l'any 1915 naix el Centre de Cultura Valenciana, en l'actualitat Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fon el 15 de giner de 1915 quan, de la mà del llavors President de la Diputació de Valéncia, José Martínez Aloy i del diputat Juan Pérez Lucia, es fundà el que en aquell temps rebé la denominació de Centre de Cultura Valenciana.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia, esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença. A pesar del seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada.
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana dictaminà en 1979, davant l'absència d'un model ortogràfic oficial que normativisara la llengua valenciana, unes normes ortogràfiques que recuperaven en gran part el consens de l'any 1914. Són conegudes popularment en l'apelatiu de Normes d'El Puig, degut a que foren recolzades en un acte públic realisat en 1981 en el Monasteri de Santa Maria d'El Puig per numeroses entitats i intelectuals.
L'actual normativa ortogràfica aixina com el lèxic del valencià estan recollits en el Diccionari Ortogràfic de la RACV. Si be la normativa vigent elaborada per la RACV és coneguda com a "Normes d'El Puig", és en qualsevol cas la RACV l'institució encarregada de la seua elaboració i revisió, per tant se pot parlar de manera genèrica de la normativa de la RACV per a referir-se al conjunt de normes llingüístiques que definixen l'única forma correcta de la llengua valenciana moderna.
Joan S. López i Verdejo, en el seu treball Introduccio a la Lexicografia Valenciana (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia 1994), referint-se a Lluís Fullana, diu:
La Declaració Valencianista
- Artícul principal → Declaració Valencianista de 1918.
El 14 de novembre de l'any 1918, el diari La Correspondencia de Valencia publicava en primera plana i en lloc preferent la Declaració Valencianista. La Declaració constava de huit bases que, més tart, varen ser comentades pels diferents membres de les organisacions firmants de dita Declaració en huit artículs publicats en el mateix diari entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918. Eduart Martínez-Sabater, Ignaci Villalonga, Josep García Conejos, Eduart Martínez Ferrando, Pasqual Asins, Salvador Ferrandis i Luna, Maximilià Thous i Orts i Lluís Cebrian Ibor, publicaren cada u un artícul dels huit. Els diaris alacantins La Región i Diario de Alicante també reproduïren les huit bases el 16 i el 18 de novembre, respectivament.
Foren fonamentals les aportacions de figures tan importants del valencianisme com Gaetà Huguet Breva o Faustí Barberà, pero també de Rafael Trullenque, Rossent Gumiel, Josep Mª Bayarri..., sense oblidar l'acció dinamisadora de distints colectius com el partit polític Unió Valencianista Regional (Unió Valencianista) i l'associació Joventut Valencianista.
La Declaració fon un document que constava de huit punts o bases i en uns atres tants comentaris o "glosses" que feren destacats membres de les agrupacions o entitats. El primer punt parlava sobre la llengua valenciana:
L'encarregat del desenroll i comentaris d'este punt o base fon Eduart Martínez Sabater i Seguí que, entre atres coses, digué sobre la llengua valenciana:
1932 - Les bases d'ortografia valenciana
- Artícul principal → Normes de Castelló.
La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década del sigle XX. Dels escritors valencians, uns seguien l'ortografia espanyola, com els discípuls de Nebot Pérez; atres, com el Pare Fullana, preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.
Certa discrepància en l'utilisacio de l'ortografia, duya al món lliterari valencià a incòrrer en divergències. La gran majoria d'escritors estaven d'acort en que s'havia de trobar solucions al problema i unificar l'escritura per a que la lliteratura valenciana adquirira el prestigi que mereixia.
Llavors, se va creure que "un acort transaccional" entre tots serviria per a millorar la situació. Pero el resultat de l'acort fon molt diferent de l'imaginat.
Esta falta d'unanimitat entre els escritors valencians va fer sentir el desig d'optar per un sistema ortogràfic únic, a eixemple de lo que havia ocorregut en Catalunya; esta aspiració fon arreplegada per uns quants dels escritors valencians agrupats a l'entorn de la revista Taula de Lletres Valencianes d'inspiracio pancatalanista. Llançaren estos l'idea d'arribar a un acort ortogràfic a base de les normes adoptades per l'Institut d'Estudis Catalans, i d'organisar una reunió, que fon facilitada per la Societat Castellonenca de Cultura, i que va tindre lloc el dia 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castelló.
Aixina que lo que s'inicià de bona fe, va acabar politisat, mangonejat i malinterpretat i, per supost, totalment desfavorable per a la Llengua Valenciana. ¿Perqué? Molt senzill, perque Catalunya va avistar la porta oberta per a on colar-se i per la que podia impondre, en el Regne de Valéncia, les més greus intencions absorcionistes. Pompeu Fabra, com alvançada del catalanisme, va procurar sembrar el caldo de cultiu necessari per a que els seus adictes, especialment els castellonencs, quedaren convençuts de que lo millor no era calfar-se el cap discorrent una normativa per a la Llengua Valenciana, ya que els catalans ya la tenien en circulació.
Dites normes (Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana) foren establides, en caràcter purament ortogràfic, i mai va estar en l'intenció dels firmants (2 entitats culturals, 1 corporació, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castelló i província), que la seua adopció suponguera que els firmants havien d'abandonar les peculiaritats morfològiques, sintàctiques i lèxiques de la llengua valenciana, per a substituir-les per les corresponents catalanes. Aixina, en el preàmbul ("Declaració") de les mateixes s'utilisen moltes paraules i girs valencians, molt alluntats del català o inclús prohibides per la Gramàtica catalana.
L'únic filòlec firmant d'eixes Bases ortogràfiques (Nomenades Normes de Castelló o del 32, pero que el títul original del document era Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana) fon Lluís Fullana (Sanchis Guarner contava en 21 anys). Encara que inicialment el Pare Fullana es negà a acceptar-les finalment, pressionat, accedí a rubricar-les, afegint que ho fea atés lo caràcter provisional que tenen. Pero no fon el primer firmant, fon justament l'últim de tots, per la resistència que ell oponia a refrendar-les, ademés de que era l'únic filòlec entre tots els assistents ad aquella taula redona en Castelló.
Fullana havia publicat en eixe mateix any de 1932, la seua Ortografia Valenciana. Esta edició tingué molt bona acceptació i s'havia venut tota en poc de temps. No quedava un atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou. I aixina fon. La nova edició de la Ortografia Valenciana es publicava en l'any 1933. Llavors ¿Perqué no s'aprofità esta Ortografia Valenciana de Lluís Fullana per a la reunió de Castelló de 1932? Pareix que les intencions dels organisadors eren atres molt diferents.
En primer lloc se diu que no hi ha cap vençut lo que ve a significar que les discrepàncies eren fondes. S'atribuïxen, ells mateixa, la nominació d'autoritats filològiques que mantenen punts de vista científics, quan d'autoritat no ne tenien cap perque ningú els havia revestit d'eixa distinció per a negociar en nom de ningú i, per supost, en nom del poble valencià; de científics, menys encara perque de tots els firmants, a soles hi havia un filòlec de prestigi que era el pare Fullana, els demés, si exceptuem a Revest que era filòsof, eren tots o erudits, o socis de la Societat Castellonenca de Cultura o arquitectes, pintors, o músics que no sabien res de filologia, gent sense esment com anys més tart diria Germà Colón.
Les "normes de Castelló" establixen que per a modificar-les se necessitarà amples acords i maximes adhesions. I això és cert, pero lo cert és també que les "normes de Castelló" no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'Academia de Cultura Valenciana, conegudes com a Normes d'El Puig o Normes de la RACV.
Puix, be, ni les generacions futures han arreglat res, ni allò poc madurat s'ha revisat a base d'amples acorts. ¿Perqué? senzillament perque eixes "normes" no les ha seguit ningú i perque els encabotats en fer desaparéixer la Llengua Valenciana, s'han preocupat ben seriament d'ometre tota referència i han traçat el camí seguint les pautes, tan sintàctiques, com morfològiques o ortogràfiques que se dicten des de l'Institut d'Estudis Catalans, que no deixa de ser, per a tots els valencians, un agravi. La sola intervenció d'eixa entitat en els assunts de la nostra Comunitat, delit arreplegat en la Constitució espanyola, deuria de ser prou per a que als defensors del català sel's caiguera la cara de vergonya.
En Josep Maria Guinot, filòlec castellonenc, digué:
En el periòdic, ya desaparegut, Valéncia Hui (8.1.2008) en un artícul titulat Un apologista del catalán: Germán Colón el Dr. José Vicente Gómez Bayarri, comenta lo següent:
En resum, les Normes del 32 o de Castelló són unes bases ortogràfiques provisionals que cap entitat o organisme oficial les complix.
Lluís Fullana
- Artícul principal → Lluís Fullana i Mira.
Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "Normes del 32 o de Castelló", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.
El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en Madrit, el sol representant de la llengua valenciana, des de 1928, en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que Sanchis Guarner li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."
Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:
El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de 1932, una Ortografia Valenciana, en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa Ortografia Valenciana, que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en 1933, com aixina va ser.
1956-1959 - L'Universitat Lliterària de Valéncia
A finals dels anys cinquanta i principis dels xixanta del sigle XX se va produir un atre fet que encara afonaria més a la Llengua Valenciana, fon l'invasió premeditada i alevosa de l'Universitat Lliterària de Valéncia, per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme i a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, pero hem fet país. Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.
Mentrestant els valencians se preguntaven qué s'havia fet de la primera Càtedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademés, va ser Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació, precisament de la Llengua Valenciana (1927-1930).
Com se diu en el llibre de Mª Teresa Puerto, Lengua valenciana, una lengua suplantada (pàgs. 52 i 53):
En la revista Serra d'Or (2ª época, any III, nº 4) apareixen els noms de
En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que l'enemic el tenim dins de casa i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.
Anys més tart, eixa mateixa Universitat dirigida pel rector Lapiedra (1984-1994), d'ideologia política pancatalanista nacionalista d'esquerres (Unitat del Poble Valencià, que més tart, passaria a ser Bloc Nacionalista Valencià), membre del Consell Valencià de Cultura i de l'Institut d'Estudis Catalans, tingué la gosadia de fer desaparéixer l'image de la Mare de Deu de la Sapiència de l'escut centenari d'eixa institució, per a humiliar a tant d'antic alumne que vea en la Mare de Deu un símbol universitari insustituible.
Al final, tota eixa catalanisació en les universitats valencianes ha desembocat i han pogut conseguir de la justícia i de la política, que dins dels murs, dins dels campus a on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua d'ells, que no la dels valencians: acadèmicament llengua catalana.
1959-1970 - La Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE)
La Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) ha canviat durant el temps sobre la definició de Valenciano. L'any 1926, el 26 de novembre, es publicà un Real Decret que dia lo següent:
En el Bolletí de la Real Acadèmia (Tom XXXIX - Quadern CLVIII, setembre-decembre 1959, pàg. 494), la definició de Valenciano era la següent:
En les últimes edicions del diccionari de la RAE, de 1985 i 1995. En abdós definicions de Valenciano, diu lo següent:
Definicions de Valenciano en algunes enciclopèdies:
- Lengua romance vernácula que se habla en la mayor parte del antiguo reino de Valencia (Acad).(Espasa-Calpe, Madrid, 1965).
- Lengua hablada en la mayor parte del antiguo reino de Valencia. Acad.(Enciclopedia Universal Sopena, Barcelona, 1968).
Un informe de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana RACV, de l'any 2006, enviat el Tribunal Suprem, entre atres coses, diu lo següent:
Un artícul publicat en el periòdic Las Provincias (12.11.2006), titulat: La definición más polémica del valenciano, diu lo següent:
El canvi de criteri que adoptà la RAE a principis dels anys 70, està relacionat, segons alguns investigadors, en les reivindicacions polítiques que aplegaven des de Catalunya.
1976 - Declaració Universal dels Drets dels Pobles
Segons la Declaració Universal dels Drets dels Pobles (Alger, 4 de juliol de 1976), també nomenada Carta d'Alger, diu lo següent:
1976-81 - La Batalla de Valéncia
Durant els últims anys del franquisme i els primers anys de la transició democràtica en la Comunitat Valenciana foren temps d'alta convulsió, sobretot, centrats en la ciutat de Valéncia, eixe periodo s'ha denominat la Batalla de Valéncia.
En l'any 1976 es crea la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia (FCERV) una federació d'entitats culturals valencianes. La Coordinadora convocà les principals movilisacions de la nomenada Batalla de Valéncia. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous (1978), fins a una multitudinària que eixiren als carrers del Cap i Casal més de 500.000 persones en defensa de la llengua valenciana, el 13 de juny de 1997, passant per les històriques i multitudinàries manifestacions de 1979 reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de 1982 en defensa dels símbols valencians.
En l'any 1977 es crea el Grup d'Accio Valencianista (GAV) per a promoure la cultura i llengua valencianes i en defensa dels interessos valencians i per a fer front a l'imposició catalanista. Fon fundat durant l'octubre de 1977 per Manuel Zarzo i Lozano.
En l'any 1977, es crea l'Unió Regional Valenciana (URV), partit que agrupava a tot el valencianisme sense importar l'ideologia dels seus membres. En URV militaren, entre atres, Miquel Ramón Izquierdo i Vicent González Lizondo. En el I Congrés de la URV, en octubre de 1979, es va impondre per majoria la corrent més progressista i nacionalista, desembocant en una refundació del partit en la que va canviar el seu nom pel d'Esquerra Nacionalista Valenciana i bona part del seu ideari, adoptant una llínea fortament d'esquerres i nacionalista. Açò va provocar l'eixida del sector més conservador i regionaliste, encapçalat pel propi Miguel Ramón.
En l'any 1977, el juriste valencià Miquel Adlert (1911-1988) edita el seu llibre En defensa de la Llengua Valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla, tot un referent. Resenyem unes quantes paraules del llibre d'Adlert:
En l'any 1978 es crea l'entitat pancatalanista Acció Cultural del País Valencià (ACPV) sent el seu primer president, Joan Fuster. ACPV sería l'encarregada de promoure la cultura i llengua catalanes, aixina com, la desaparició de la llengua valenciana per absorció del català, i de ser el paraigües d'una ret d'associacions i entitats, entre elles, la Fundació Ausiàs March, l'Institut Internacional d'Estudis Borgians o Edicions del País Valencià, totes encaminades al mateix fi, rebent fortes subvencions de la Generalitat de Catalunya. ACPV va ser la responsable, durant més de 20 anys, de l'emissió de la senyal analògica i, més recentment, de la senyal digital, de les cadenes catalanes TV3, 33, Canal Super 3/3XL, Catalunya Ràdio i iCat FM en la Comunitat Valenciana. Durant el temps, ACPV ha creat una ret de Casals Jaume I per totes les comarques valencianes i és la propietaria d'un edifici (antic edifici El Siglo Valenciano) en el mateix centre de la ciutat de Valéncia, denominat Centre Octubre, i finançat pel govern català. Va ser adquirit per Eliseu Climent quan era president de ACPV durant l'any 2005. ACPV és l'entitat encarregada d'organisar tots els anys el Correllengua, és una campanya escolar obligatòria de protesta, amagada baix un acte lúdic i festiu, destinada a la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes.
(Valéncia oberta, 22.11.2015)
(Valéncia oberta, 22.11.2015)
Aparegueren en escena grups pancatalanistes radicals i violents com el MDT (Moviment de Defensa de la Terra), La Crida (Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana), el PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional), etc., aixina com, el grup català terroriste Terra Lliure, alguns dels quals mantindrien la seua lluita fins als primers anys del primer govern autonòmic del PSPV.
Algunes notícies aparegudes en prensa sobre estos grups pancatalanistes:
- Violenta actuación con palos y sprays de algunos manifestantes catalanistas. La manifestación convocada por Acció Cultural del País Valencià contra la sentencia de la Audiencia y a favor del uso del catalán en la Universidad de Valencia... (Las Provincias, 21.12.1986).
- El MDT colocó carteles de "Valencia, també es Catalunya" (Las Provincias, 23.10.1986).
- Ante los panfletos del "Moviment de Defensa de la Terra". Alcalde de Vinarós: "Lo que está claro es que somos Valencia, y nadie da importancia a esto" (Las Provincias, 23.10.1986).
- Queman una bandera española ante la estatua del rey don Jaume (Las Provincias, 19.2.1987).
- Un centenar de independentistas se manifestaron en Castellón (Alcázar, 24.12.1986).
- La "Crida" llama a la desobediencia a la Universidad valenciana (ABC, 15.11.1986).
- Gritos de "ETA ven y mátalos" contra Alternativa Universitaria. El claustro fue suspendido por las presiones y boicot de estudiantes del Bloc (Las Provincias, 25.3.1987).
- La Crida intenta coaccionar a emisoras valencianas para que emitan en catalán (Las Provincias, 26.4.1987).
- Un centenar de personas convocadas por el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, de carácter independentista, se manifestaron ayer tarde en Valencia flanqueadas por un gran despliegue policial. Tras la pancarta con el lema "València, terra lliure catalana"... (El País, 26.10.1987).
- "Terra Lliure" amenaza a un político ilicitano. A través del "Col.lectiu d'Independentistes Catalans d'Elx" (La Verdad, 26.6.1988).
- La Crida, vandálicamente, arrancó los rótulos en castellano de las calles. La organización catalanista cumplió sus amenazas contra el Ayuntamiento (Las Provincias, 7.3.1989) (es referix la notícia a la ciutat de Valéncia).
- Guía justifica los atentados realizados por Terra Lliure (Levante, 8.3.1989) (Josep Guía, membre fundador del PSAN).
- La "Crida" financió su campaña contra el Rey con fondos de la Generalitat de Cataluña (Las Provincias, 15.5.1988).
1978 - La Constitució espanyola
La mort del cap de l'Estat, el general Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, va marcar l'inici del procés de la Transició Espanyola cap a la democràcia representativa. Dos dies despuix de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat rei d'Espanya, qui havia segut designat pel dictador.
La Constitució espanyola de l'any 1978 va ser ratificada en referèndum pel poble espanyol el dia 6 de decembre de 1978 i sancionada pel Rei d'Espanya, Joan Carles I, el 27 de decembre. Es va publicar en el Bolletí Oficial de l'Estat BOE el 29 de decembre d'eixe mateix any.
La Constitució, que es la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol i a la que estan subjectes els poders públics i els ciudadans d'Espanya, el seu títul preliminar respecte al castellà i les demés llengües espanyoles diu lo següent:
1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. 2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.La Constitució va donar pas a la creació dels estatuts d'autonomia de les diferents comunitats autònomes.
1980 - XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques
En abril de l'any 1980, es va celebrar en Palma de Mallorca, el XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques, patrocinat per la Societe de Lingüistique Romane i organisada per la Càtedra Ramon Llull de l'Universitat de Barcelona i el Estudi Llul.lia de Palma de Mallorca. Es va celebrar durant els dies 7 al 12 d'abril i van acodir 723 congressistes de 31 països.
Al final del Congrés, la Secretaria va presentar als 723 congressistes el següent document:
Dels 723 congressistes als quals varen presentar el document per a la seua firma, 687 no el varen firmar, 36 sí (possiblement, els organisadors del Congrés), i dels 22 components del Comité Científic, a soles 7 el van firmar, els atres 15 no.
1979-82 - Les Normes d'El Puig
- Artícul principal → Normes del Puig.
En l'any 1979, ans de la promulgació de l'Estatut d'Autonomia, un Real Decret (2003/79) regulava l'incorporació de l'idioma valencià en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
La confecció i estudi de l'ortografia de la RACV, que durant més de cinc anys dugueren a terme un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el Monasteri de Santa Maria del Puig, en el més de març de 1981 i, el notari de Massamagrell donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el Banc de Santander, recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la qual la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del parlar del poble valencià que, ademés, l'avalà per mig d'una Documentació formal, més tart publicada, en la qual se fa afermament del minuciós estudi que s'hagué de dur a terme, per a completar esta magnífica obra.
Les normes de l'Academia o Normes d'El Puig, estudiades exhaustivament per la Secció de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament científic, titulat Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana publicat en 1981, varen rebre l'adhesió d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.
En el protocol del notari de Massamagrell Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedràtics, professors, meges, farmacèutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Acadèmia per haver establit les normes ortogràfiques. El número i la calitat dels firmants supera extraordinàriament al número dels firmants de les normes de Castelló.
a) una superació de les normes del 32;
b) una separació clara de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans (base de les del 32) i
c) un intent científic de dotar a la llengua valenciana d'una codificació gràfica funcional.En l'any 1982, ya promulgat l'Estatut, l'Orde del 28 de juliol de la Conselleria d'Educació regulava l'incorporació de l'ensenyança del valencià als plans d'estudi d'Educació Preescolar, General Bàsica, Formació Professional i Bachillerat. I en el curs 1982-83 es donaven les primeres classes de valencià de la democràcia.
S'ha de dir que tot això, tant el Bolletí Oficial, com el Diari Oficial, com els llibres de text, com la documentació oficial, s'escrivia en valencià, és dir, en la normativa emesa per la Secció de Llengua i Lliteratura valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes és l'encarregada de l'estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la normativisació, a tots els nivells, i de l'us oral i escrit de l'idioma, basant-se en la realitat llingüística valenciana i en criteris científics que s'ha concretat en la seua ortografia, diccionari, estàndart oral, etc.
En l'any 1981 l'entitat Valéncia-2000 edita (en Normes d'El Puig) el llibre de Josep Alminyana titulat El Crit de la llengua, una obra mestra de la llengua valenciana que com diu el seu autor:
El Crit de la llengua, sería reeditat en dos ocasions més: l'any 1999 per l'entitat Lo Rat Penat i l'any 2006 per la Diputació de Valéncia.
1982-1983 - Primeres elecccions autonòmiques
El 19 de setembre de 1982, la Consellera de Cultura i Educació, Ampar Cabanes, va oficialisar l'ortografia general de la Llengua Valenciana, per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia l'any 1915. La Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educació edità una publicació titulada Normes Ortografiques de l'Idioma Valencia, l'any 1982, a on s'explicaven les normes ortogràfiques (Normes d'El Puig) per a l'escritura de la llengua valenciana.
Se convoquen eleccions locals i autonòmiques (8 de maig 1983) i el govern de la UCD en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme PSPV. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituït, el nou Conseller d'Educació, Ceprià Císcar, soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les Corts Valencianes tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la Llei d'Ús del Valencià.
El govern socialiste de Joan Lerma va governar en la Comunitat Valenciana des de 1982 fins a 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, l'any 1983 i crearia l'any 1994 un Institut Universitari (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
L'Estatut d'Autonomia
De fet, des dels orígens del Regne de Valéncia, mai se li ha donat a la llengua valenciana el nom de català; ha rebut moltes denominacions: romanç, vulgar, vulgada llengua materna valenciana, vulgar llengua valenciana, ydiomate valentino, valentino idiomate, llengua plana valenciana, valenciana prosa, valentina lingua, vulgar valenciana, valentinum, lingua vulgare valentina, vulgar valencià, idioma valencià o simplement valencià. Pero la denominació que més es repetix durant tots els temps fins a hui és la de llengua valenciana, nom que li donaren els clàssics valencians en un Sigle d'Or que conseguí un prestigi internacional. Hui en dia el seu nom oficial és idioma valencià, segons l'Estatut d'Autonomia, el qual es referix també al valencià com a llengua.
L'Estatut és una Llei Orgànica i arreplega el sentir majoritari del poble valencià sobre el nom de l'idioma autòcton dels valencians, cap llei inferior o institució pot donar oficialment un nom diferent a la llengua dels valencians.
Les normes ortogràfiques emanades de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV (Normes d'El Puig) foren oficialisades per la Generalitat Valenciana per a l'idioma valencià i en elles fon redactat el primer Estatut d'Autonomia de l'any 1982.
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana fon redactat en l'abril de l'any 1981 en l'hotel Azor de Benicàssim i fon aprovat per la Llei Orgànica 5/1982, del 1 de juliol. Les Corts han portat a terme vàries reformes de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. La primera d'elles per mig de Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març, que modificava l'artícul 12.4, determinava que la data per a celebrar les eleccions autonòmiques sería el quart dumenge de maig. La segona reforma, per mig de Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març, va supondre l'inclusió d'una nova disposició adicional tercera que expressava que "totes les competències atribuïdes per este Estatut queden incorporades plenament i s'assumixen en caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana". L'última reforma i la més important fon l'any 2006 (Llei Orgànica 1/2006, 10 d'abril), que entre atres coses, incorporava a la AVL com a entitat normativa del valencià. Fon un pacte polític entre els dos grans partits en major representació en Les Corts Valencianes, el PPCV encapçalat per Francisco Camps i el PSPV encapçalat per Joan Ignasi Pla.
Tant l'actual estatut d'autonomia valencià aprovat per Les Corts el 27 de març de l'any 2006 com el seu predecessor (en vigència durant més de dos décades), són clars i concisos a l'hora de concretar el nom i l'entitat de l'Idioma Valencià. En abdós Cartes Magnes (marc jurídic i llegislatiu valencià de ranc màxim, supeditat únicament a la Constitució espanyola), l'Idioma Valencià està definit com la llengua pròpia dels valencians a la que se li reconeix i otorga (en justícia) el seu caràcter d'Idioma.
L'Estatut valencià de l'any 1982 respecte a la llengua valenciana, dia lo següent:
U. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma son el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conèixer-los i usar-los. Dos. La Generalitat Valenciana garantisarà l'us normal i oficial de les dos llengües i adoptarà les mides necessàries per a assegurar el seu coneiximent. Tres. Ningú podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. Quatre. S'otorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. Cinc. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i en l'ensenyança.
Sis. Per mig de llei es delimitaran els territoris en els quals predomine l'us d'una i atra llengua, aixina com els que poden exceptuar-se de l'ensenyança i de l'us de la llengua pròpia de la Comunitat.L'Estatut valencià de l'any 2006, actualment en vigor, respecte a la llengua valenciana, diu lo següent:
1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. 2. L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma oficial de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià. 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement. 4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua. 5. S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. 6. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament. 7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els que puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
8. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.
Queda puix llegislativa i jurídicament dictaminat al màxim nivell, que l'Idioma Valencià és la llengua pròpia dels valencians (i no atra) i que ademés la Llengua Valenciana dispon de ranc d'Idioma (llengua que ha desenrollat un sistema de codificació propi), sense que de l'articulat de la Carta Magna valenciana puga traure's conclusió alguna de que l'Idioma Valencià siga un dialecte d'una atra llengua, ni que el Valencià siga la mateixa llengua que una atra llengua.
Per lo tant, l'Estatut valencià reconeix a la llengua pròpia dels valencians la categoria de llengua que sempre ha tengut, Idioma valencià.
En quan a l'inclusió de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en l'Estatut, l'advocat i sociòlec segorbí, José Mª Adán García, diu lo següent:
- Pros y contras en el proyecto de estatuto (Las Provincias, 10.8.2005)
Unió Valenciana
En l'any 1982 va ser fundat el partit polític Unió Valenciana (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any 2008 va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari Vicent González Lizondo, l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) Miquel Ramón Izquierdo, l'historiador alacantí Vicent Ramos i la mestra i empresària, Mª Dolors Garcia Broch, entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la Comunitat Valenciana, per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les Corts Valencianes, que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el Congrés dels Diputats i les Corts Valencianes, aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana.
| Evolució del vot en les eleccions autonòmiques | ||||||||
| Any | 1983 (coalició) | 1987 | 1991 | 1995 (coalició) | 1999 | 2003 | 2007 (coalició) | |
| Número de vots | 609.519 (32,11 %) | 183.541 (9,24 %) | 208.126 (10,5 %) | 165.956 (7,1 %) | 106.119 (4,76 %) | 72.594 (3,03 %) | 22.781 (0,95 %) | |
| Diputats | 32* | 6 | 7 | 5 | 0 | 0 | 0 | |
El poble valencià, en general, i el valencianisme, en particular, esperava que Unió Valenciana es fera càrrec de la Conselleria de Cultura i Educació per a poder oficialisar el valencià baix les Normes d'El Puig, o siga, la llengua valenciana, encara que tingueren una forta oposició per part del pancatalanisme valencià, pero no va ser aixina. En l' any 1997, Unió Valenciana va governar en dos conselleries: Agricultura i Peixca, per a Ramón-Llin i Mig Ambient, per a José Manuel Castellà. Ademés, Vicent González Lizondo va ser investit President de les Corts Valencianes.
Els valencians varen tindre una veu valenciana en Madrit en defensa dels interessos del poble valencià representada per Vicent González Lizondo. Despuix del seu acostament al Partit Popular durant la década de 1990, que va culminar en l'arribada del PP a l'alcaldia de Valéncia (Rita Barberà) i a la presidència de la Generalitat Valenciana gràcies al denominat Pacte del Pollastre.
No obstant, en l'interior del partit, la posició de Lizondo es va vore debilitada, segurament pel seu estat de salut, com va evidenciar el desmai que va sofrir en les Corts i al distanciament dels principis que varen originar el naiximent d'este partit. Obligat per les circumstàncies, González Lizondo, qui poc abans havia expulsat a les joventuts del partit, la Joventut Valencianista, per considerar-les massa nacionalistes, va cedir la presidència del partit al president de les Corts Héctor Villalba, qui no estava considerat anticatalaniste e inclús compartia certes idees en el valencianisme polític dins del context de la tercera via del nacionalisme valencià. La disputa acabaria en l'expulsió del partit de Lizondo, en novembre de 1996, Lizondo moriria un més despuix de la seua expulsió.
La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials.
En l'any 2006, diversos valencianistes provinents d'una Unió Valenciana en descomposició, pensen en crear atre partit valencianiste que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de Miquel Adlert i Xavier Casp. En eixe any realisen diversos actes, ya com a Acció Nacionalista Valenciana, i serà oficialment en febrer de 2006 quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial. ACNV, un partit històric que va ser fundat en l'agost de l'any 1933, partit de centre moderat, lliberal, i valencianiste. Nacionaliste en lo econòmic i en lo polític, més allà del regionalisme d'Unió Valenciana.
En l'any 2011, sent el seu president, Josep Manuel Miralles, el partit va ser entregat al PPCV que presidia en aquells anys, Francisco Camps, donant fi a la seua existència.
1983 - La Llei d'Us
La Llei d'Us i ensenyament (sic) del valencià (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de Joan Lerma, sent el seu Conseller d'Educació, Ciprià Císcar, i publicada en el DOCV nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i que contínua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors.
S'aprovà l'any 1983 en els vots favorables del PSPV i del PCPV i l'abstenció del grup popular que estava format pels següents partits: Aliança Popular, PDP, Unió Lliberal i Unió Valenciana. El 18 de novembre de 1983 s'aprovà en el saló de plens de la Diputació d'Alacant, per lo tant, nomenada també com a La Llei d'Alacant. La LUEV fon oficial el 23 de novembre de l'any 1983, coincidint en el natalici del pancatalaniste Joan Fuster.
L'objectiu de la Llei d'Us era conseguir l'igualtat llingüística del valencià respecte al castellà (Puntualisem que el valencià oficial del govern socialiste se basava en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans baix el paraigües o engany de les Normes del 32 o de Castelló ya que la llengua valenciana baix les Normes d'El Puig de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que fon oficial durant el govern preautonòmic va ser derogat pels mateixos socialistes).
Algunes opinions del pancatalanisme i del valencianisme al complir-se dos décades de la LUEV:
(Ramón Lapiedra. President de Valencians pel Canvi. Levante, 9 d'octubre de 2003)
(Antoni Fontelles. Periodiste. Levante, 9 d'octubre de 2003)
Pareix que la llei, en el trancurs del temps, no ha agradat ni a uns ni ad atres. El valencianisme considerava que se dividia el territori valencià entre zones valenciaparlants i zones castellaparlants, sense donar-li excessiva importància ad estes últimes per a l'ensenyança i aprenentage del valencià. La llei considera com a única llengua pròpia del poble valencià quan en l'Estatut d'Autonomia resenya les dos llengües com a cooficials: valencià i castellà.
Citem una notícia apareguda en prensa:
- Educación planea suprimir la exención del valenciano en zonas castellanohablantes (Las Provincias, 22.6.2016)
El pancatalanisme diu que despuix de més de tres décades de vigència de la Llei d'Us no s'han complit els objectius.
(Revista Allioli, nº 263-Epoca IV-Juny 2016. STEPV)
La "normalització" en l'administració pública
A partir de l'aplicació de la Llei d'Ús (LUEV), durant els anys següents, el personal de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana va tindre que realisar uns cursos de formació (obligatoris per a tot el personal) considerats com de "reciclage" del valencià.
Les administracions públiques, a partir de l'aplicació de la LUEV i durant els anys, han utilisat la terminologia "llengua o filologia catalana" per a les proves d'accés a l'Administració que s'han anat convocant, també s'han valorat més els nivells del "valencià" que els propis coneiximents de la plaça en qüestió, donem alguns eixemples:
(Bolletí Oficial de la província de Castelló, nº 71, 14 de juny de 2001)
(Bolletí Oficial de la província de Castelló, nº 52, 29 d'abril de 2004)
1985
I Congrés de la Llengua Valenciana
El I Congrés de la Llengua Valenciana, organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig (PHACE), sent uns dels organisadors Josep Payà i Josep Esteve Rico Sogorb, es va celebrar en la ciutat alacantina d'Elig durant els dies 17, 18 i 19 de maig de l'any 1985. El discurs d'apertura del Congrés va ser pronunciat pel professor Antonio Ubieto. Entre els participants que acodiren al Congrés i participaren en el mateix en determinades ponències sobre la llengua valenciana: Josep Payà, Josep Boronat, Lleopolt Penyarroja, Francesc de Borja Cremades, Antonia Vila i Ferri, Voro Lopez, Emili Miedes, Manuel Mourelle de Lema, Carles Recio, Chimo Lanuza, Antoni Fontelles, Manolo Gimeno, Julià San Valero, Josep Marín i Morell, Antoni Garcia i Carpio, Miquel Navarro i Sala, Mn. Josep Mª Guinot, Miquel Carbonell i Roig,..
El Consell Valencià de Cultura
Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana, en l'any 1985 creà el Consell Valencià de Cultura (CVC), ratificat per Eduardo Zaplana. Per cert este senyor va nomenar en l'any 1996 a Santiago Grisolía, com a president i encara seguix en el càrrec en l'any 2018.
En els seus estatuts diu lo següent:
1989 - Canal Nou
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 va possibilitar la creació d'uns mijos de comunicació social destinats a fomentar l'intercomunicació entre valencians i a potenciar la seua identitat cultural i llingüística. En el mes de juliol de 1984, les Corts Valencianes aprovaren la Llei de creació de Radiotelevisió Valenciana (RTVV).
Les emissions de Canal 9, que en l'últim any (2013) passà a denominar-se NOU, i Punt 2 (segon canal de RTVV), arribaren ad atres zones limítrofes a la Comunitat Valenciana, com Tarragona, les Illes Balears, Múrcia, Terol i la part est de Castella-La Mancha.
Apart dels informatius i alguns documentals de calitat, programes d'entreteniment, de producció pròpia, que tingueren prou d'èxit, com el programa dirigit per Joan Monleón, El show de Joan Monleón que incloïa el concurs de la Paella musical, que se quedà en la gent la cançoneta: A guanyar diners, ¿A on estan?, ¿A on estan?, a guanyar diners..., programes considerats de "telefem" com Tómbola, programes de série com L'Alqueria Blanca o un programa concurs com Cantem de Cor, que va reunir a les millors corals del Regne de Valéncia.
Durant els quasi 23 anys d'emissions, els nivells d'audiència anaren baixant, en els primers anys superava el 20% d'audiència mija fins a arribar a un 4'2% de quota de pantalla (juliol 2012).
El 5 de novembre de 2013, la Generalitat presidida per Alberto Fabra del PCPV va anunciar el tancament de l'ent despuix d'acumular fins a 1.200 millons d'euros en deute, l'impossibilitat de recolocar als casi 1.000 empleats despedits en un ERE illegal; i, en conseqüència, la desaparició de Canal Nou. La llei que ho permetria es va aprovar el 27 de novembre.
Durant els primers anys de funcionament de l'ent televisiu i la ràdio, la llengua utilisada era molt propenca al parlar del poble valencià, la llengua valenciana, pero en el temps la situació anà canviant, i conforme diu el Informe sobre la llengua de RTVV (Valéncia, novembre de 2013) emitit per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV):
Durant els més de vint anys d'emissions, algunes paraules que no pertenéixen a la llengua valenciana han calat en la llengua parlada pel poble, podem citar, entre moltes atres: esport per deport, vacances per vacacions i cap de setmana per fi de semana.
El llingüíste i escritor català, Miguel Siguán Soler (Barcelona, 1918-2010), considerat el pare de l'immersió llingüística, comentava:
1991 - Resolució Killilea
La Resolució Killilea o Killilea resolution, sobre les llengües minoritaries d'Europa
Des del 13 de maig de 1991 l'Unió Europea reconeix la denominació de l'idioma valencià. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública Emèrit Bono. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.
1992 - Carta Europea de Llengües Minoritàries
La Carta Europea de Llengües Minoritàries o Regionals va ser un acort ratificat pels estats membres del Consell d'Europa - entre ells, Espanya -, per a la defensa i promoció de totes les llengües d'Europa, firmat en Estrasburc, el 5 de novembre de 1992, en el que la llengua valenciana està inclosa i calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana. En l'actualitat, el quart informe sobre Espanya del Comité d'experts del Consell d'Europa l'han ratificat i diferèncien el valencià del català.
1996 - L'Acadèmia Valenciana de la Llengua
En l'any 1996, governant el PP en la Comunitat Valenciana i en el govern espanyol, Jordi Pujol amenaça a José María Aznar i l'obliga a que en la Comunitat Valenciana s'accepte l'unitat del valencià i del català -unitat que en realitat és una suplantació d'una per l'atra- per a deixar-lo governar en tranquilitat en el govern de l'Estat, sense l'opressió dels partits nacionalistes catalans. Els vots a canvi de la Llengua Valenciana (vore Pacte de Reus).
Les Corts Valencianes acordaren el 17 de setembre de l'any 1997 solicitar al Consell Valencià de Cultura (CVC) que dictaminara sobre les qüestions llingüístiques valencianes.
El CVC, va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes. Durant els anys de govern del PSPV-PSOE en la Comunitat Valenciana la llengua valenciana va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al PPCV per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català.
El CVC, davant l'encàrrec del president Eduardo Zaplana, va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de 1998, que entre atres coses, diu:
II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública. III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna. IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.
V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado.
En quan al nom i naturalea de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:
Aixina, des de Madrit se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua fon creada per la Llei 7/1998, de 16 de setembre i publicada en el DOGV nº 3.334, de 21 de setembre. La AVL depenia del Consell pero Zaplana, per a contentar encara més als seus amos, va introduïr a la AVL, en el nou Estatut de l'any 2006. Tot això baix el nom de valencià per a no despertar massa sospites i enganyar a la gent i deixant a la RACV a un costat. En l'administració, l'ensenyança, els mijos de comunicació, etc. ya no se parla ni s'escriu en valencià. Oficialment se fa en català, si be, la seua covardia els impedix dir-ho clarament per por a que el poble reaccione en contra d'ells. El segon atac greu a la llengua dels valencians és fa oficial.
El bolletí d'informació valencianista El Palleter (nº 1 de setembre de 2001) en la seua portada titulava: La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians i, entre atres coses, comentava:
En el Decret 158/2002, de 17 de setembre, del Govern Valencià, pel que s'aprova el Reglament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)(2002/9996) es pot llegir:
TÍTUL I De les disposicions generals Artícul 1 ... 2. L'AVL té com a funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa llingüística de l'Idioma Valencià...
3. En les seues actuacions, l'AVL s'inspirarà en els principis i criteris que es desprenen del dictamen sobre el valencià que va aprovar el Consell Valencià de Cultura el 13 de juliol de 1998, i que figura en el preàmbul de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de Creació de l'AVL.Una de les primeres coses que se plantejaren els nous acadèmics de la AVL fon saber quina era la denominació de la llengua dels valencians, quan sempre s'ha denominat llengua valenciana, arribant a dir que la seua denominació era Valencià/català, tot un desficaci.
L'escritor i poeta, Xavier Casp, va abandonar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i va dirigir una carta a la seua presidenta, Ascensió Figueres, explicant el motius de la seua dimissió. En el periòdic Levante (23.9.2002) apareixia la següent notícia:
El 9 de febrer de l'any 2005 la AVL va dictaminar que el valencià i el català eren la mateixa llengua:
- Vore també la secció: [Dictàmen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua]
En la reforma de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006 (Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, del 1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana) la AVL va quedar reconeguda com l'únic organisme competent en la regulació del valencià, aixina com una de les institucions estatutàries valencianes, quedant adscrita a la Presidència, per lo que goja de personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en autonomia orgànica, funcional i presupostària, encara que se li atribuïxen certes dependències del poder polític a través dels seus representants. Per lo tant, la AVL se va incorporar a l'Estatut valencià. Sent blindada dita acadèmia per part del PPCV i el recolzament del PSPV en detriment de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV, per a poder excloure a la AVL de l'Estatut es necessitarà crear una Llei Valenciana, que siga aprovada per una majoria qualificada de dos terços de les Corts Valencianes.
Els presuposts de la AVL en els últims anys:
(El País, 18.1.2016)
(Las Provincias, 30.10.2008}}
(El País, 18.1.2016)
Des de l'any 2006 en que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'incorporà a l'Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la Generalitat Valenciana en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l'any 2009 apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d'euros i en els presuposts de l'any 2019 apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d'euros).
Segons l'associació Junts front a l'AVL, des de la seua creació en 1999 fins a l'any 2019, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua supera els 65,7 millons d'euros gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.
En el pròlec del Diccionari General de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2010). Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu lo següent:
En la pàgina web Idiomavalenciano.com en l'apartat Conflicto Político de la lengua valenciana comenta lo següent sobre l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:
Joan Vanrell, president de l'Acadèmia de la Llengua Balear, comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:
En resum, la creació de la AVL no ha contentat ni ad uns ni ad atres. El valencianisme considera que ya existix una entitat normativa de la llengua valenciana, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s'ha dedicat a l'estudi, conreu i l'elaboració de documents relacionats en la llengua valenciana (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). El pancatalanisme també rebuja la AVL perque diu que ya està l'Institut d'Estudis Catalans, no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la llengua catalana.
Notícies en prensa sobre el Pacte de Reus:
Un eixemple de la trampa en la que caigué el valencianisme quan la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:
Per a mi es, en totes les reserves, una esperança per arribar a un acort i que siga la defensora de la llengua valenciana.
¿Per que te eixa esperança?
La presencia de persones com Ramon Ferrer o Xavier Casp, personalment, me garantixen serietat. Si ells no estigueren pensaria una cosa totalment distinta. Mentres estiguen dins yo confiare en l'Academia, pero si se'n van deixare de confiar.1997 - Una gran manifestació
La Comissió d'Educació i Cultura del Congrés dels Diputats de Madrit, va presentar una proposta amparada en els vots dels grups polítics PSOE, IU i CiU per a que se votara en el mateix Congrés sobre l'unitat de les llengües valenciana i catalana la qual declararia que el valencià és català. La notícia va aparéixer publicada en el periòdic Las Provincias el dumenge 18 de maig de 1997, dient, entre atres coses, lo següent:
Més de 500.000 valencians eixiren als carrers del Cap i Casal en defensa de l'Estatut i en defensa de les senyes d'identitat valencianes. La pancarta que encapçalava la gran manifestació portava com a lema: Sí a l'Estatut, sí a l'Idioma Valencià. Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. La Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia (FCERV) i el Grup d'Accio Valencianista (GAV) foren els encarregats de convocar la movilisació.
El 13 de juny de 1997 es va celebrar l'esperada manifestació. La gent va començar a concentrar-se a les cinc de la vesprada en la plaça de Sant Agustí, a pesar de que l'acte estava programat per a les sèt de la vesprada. Una gran pancarta en el text Sí a l'Estatut, sí a l’Idioma Valencià. Normes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana presidia la marcha. Gents de totes les edats, famílies sanceres, arribades de tots els racons del Regne de Valéncia i de la pròpia ciutat varen omplir de seguida la plaça i els carrers adjacents (Colón, Xàtiva, Navarro Reverter, etc.).
Va haver crits exigint a Zaplana la Llengua Valenciana i contra Jordi Pujol. També contra el PSOE: Lerma venut. Unió Valenciana no es va salvar de la crema: UV, les raons són per a les ocasions.
Tres hores llargues va durar la manifestació. Al final, en l'escalinata del pont peatonal de la plaça Amèrica, l'acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Josep Climent Barber, va llegir, en nom de l'organisació, un manifest en el que, entre atres coses, es dia:
Despuix de l'acadèmic Climent, va fer us de la paraula el chiquet de 12 anys, Miquel Relaño, qui va dir:
El número de manifestants va ser sifrat en mig milló de persones. L'eufòria estava servida en el carrer. El poble bollia en clamor, un poble que de nou va demostrar ser i sentir-se clamorosament valencià.
La consigna més cridada: La llengua és nostra, i és, i la volem, valenciana. Entre els manifestants estaven Federico Félix, Paco Roig, Carlos Climent, Fernando Bonilla, Martín Quirós, Vicente Hernández, Joan Lladró, Antonio Gil-Terrón, Josep Maria Guinot, entre atres.
El milacre de reunir a tants valencians en defensa de la seua llengua ho havia conseguit el Grup d'Accio Valencianista i un bon número d'entitats culturals valencianes.
En una entrevista feta a Baltasar Bueno i publicada en el blog de Periodista Digital (27.6.2008) se comentava, entre atres coses, lo següent:
2001 - El IEC en terres valencianes
En l'any 2001, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'entitat normativa de la llengua catalana, va inaugurar una sèu en la ciutat de Castelló de la Plana. Fon la primera sèu del IEC en terres valencianes, en el Regne de Valéncia. L'Ajuntament de Castelló estava governat pel Partit Popular (PPCV) sent l'alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno, i el regidor de cultura, Miguel Angel Mulet, abdós del PPCV. El PPCV va cedir un local públic (en la Casa de Cultura del carrer Antonio Maura) per a la seua instalació.
El pancatalanisme valencià se va alegrar de l'entrada del IEC en terres valencianes, publicant en prensa tota classe de lloes en opinions, comentaris i notícies de prensa:
Pero no fon aixina en quan al valencianisme, ací tenim un eixemple:
(IEC en Castelló, atentat a l'idioma (Levante, 26.6.2001). Josep Esteve Rico Sogorb. Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana.)
2002 - I Seminari Internacional de Llengües Minoritàries
El I Seminari Internacional de Llengües Minoritàries (SILM), organisat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), és celebrà en el Palau de Congressos de la ciutat de Valéncia, els dies 11 i 12 de juliol de l'any 2002.
En la pàgina del Seminari se diu lo següent:
2003 - II Congrés de la Llengua Valenciana
El II Congrés de la Llengua Valenciana es va celebrar els dies 23 al 26 de novembre de l'any 2003. El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec Jesualdo Masià Alamar. El redactor de les conclusions va ser el filòlec de la RACV, Chimo Lanuza. Intervingueren membres de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), com: l'historiador Simó Santonja, el mateix Lanuza, el filòlec Manuel Gimeno, el filòlec Antoni Fontelles, l'historiador Benjamín Agulló, l'historiador Lleopolt Penyarroja, el filòlec Josep Mª Guinot, l'historiaor Josep Àngels Castelló, el politòlec Juan Garcia Sentandreu, l'historiador Joan Romero i atres persones fins a 200 acreditats. Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, Hans Niederehe i Philippe Blanchet donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius paíssos, Alemanya i França.
El filòlec Chimo Lanuza, en la llectura de les conclusions del II Congrés va resaltar lo següent:
2004
Rosa Regàs i la Biblioteca Nacional
El 14 de maig de l'any 2004, l'escritora catalana Rosa Regàs, fon nomenada directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) per la ministra de cultura Carmen Calvo, pertanyent al govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), càrrec que ocupà fins a l'any 2007. Esta dòna, entre atres coses, es dedicà a descatalogar els archius i registres (manuscrits, plecs, llibres, etc...) valencians de dita biblioteca, que estaven escrits en Llengua Valenciana i catalogats com a Valencià (VAL), en obres catalanes (CAT). Segons ella, basant-se en el dictàmen de la AVL i en un informe de l'Institut Lluís Vives que agrupa a la ret d'universitats en les que se parla català, segons diuen.
Lo Rat Penat
En un manifest de 23 de novembre de 2004 emplaçà a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a "complir en la seua missió de defensa de la llengua valenciana i, en cas contrari, a la seua dissolució".
Fundació Nou Valencianisme i Coalició Valenciana
Fundació Nou Valencianisme de la Comunitat Valenciana
La Fundació Nou Valencianisme de la Comunitat Valenciana es va crear l'any 2003. Una entitat cultural creada per l'advocat i doctor en Ciències Polítiques i Dret Constitucional Juan García Sentandreu per a la defensa dels valors culturals, històrics i llingüístics del poble valencià.
La Fundació, entre atres coses, va enviar un comunicat de prensa sobre la nova Directora General de la Biblioteca Nacional i l'Idioma Valencià per la decisió d'esta escritora catalana en descatalogar els documents valencians i catalogar-los com a catalans. En el comunicat se comentava, entre atres coses, lo següent:
El 18 de setembre de l'any 2005, la Fundació demanava al ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) i al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, un domini en Internet que representara la cultura i llengua valencianes.
La Fundació Nou Valencianisme va organisar el 15 de decembre de l'any 2006 la Gala anual de la Llengua Valenciana que es va celebrar en el Palau de l'Exposició de la ciutat de Valéncia. Colaboraren en l'acte les següents entitats: la FCECRV, l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló, el Grup d'Acció Valencianista (GAV) i el Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig (PHACE).
La Fundació Nou Valencianisme va editar, en edició bilingüe (valencià/castellà), l'any 2008, el llibre titulat: La gran estafa de l'Academia Valenciana de la Llengua. Les claus del Pacte de la Llengua II de Juan García Sentandreu.
Coalició Valenciana
L'any 2004 es crea el partit polític Coalicio Valenciana, partit fundat per Juan García Sentandreu, que en un primer moment agruparia a diferents partits polítics com el Partit Blasquiste Autonomiste, Partit Regional de la Comunitat Valenciana, Renovació Valencianista i Identitat Regne de Valéncia. En ell s'integraren alguns exdirigents d'Unió Valenciana, com Joaquín Corredor o Dolors Garcia Broch, que fon vicepresidenta del partit (fins que l'abandonà poc despuix d'eleccions) i candidata en 2007 a la presidència de la Generalitat Valenciana, mentres que Sentandreu fon candidat a alcalde de la ciutat de Valéncia i al Senat en març de l'any 2008. Destacaren en esta Coalició atres personages com Fernando Millán o José Manuel Ricart.
Es va definir com un partit foraliste, constitucionaliste i conservador, pero en un fort contingut de plantejaments polítics de caràcter social i, sobretot, marcadament valencianiste, destacant la seua rotunda defensa dels valors valencians, dels seus símbols, denominacions i cultura, dins de la llògica democràtica i respectant les institucions. Com a partit valencianiste, va defendre la llengua valenciana i apostà per una major inversió en infraestructures en la Comunitat Valenciana.
El 15 d'octubre de 2004, Coalició Valenciana junt a la Plataforma Valencianista per l'Unitat va celebrar en Madrit (Passeig del Pintor Rosales davant la sèu del PSOE del carrer Ferraz) una manifestació que convocà a vora 1.000 persones com a protesta per l'ingerència en els assunts valencians del tripartit català (Pasqual Maragall i Carod-Rovira) i en contra del govern socialiste de Rodríguez Zapatero per la deixadea mostrada al respecte. Juan García Sentandreu va estar acompanyat per Manuel Latorre, president del Grup d'Acció Valencianista (GAV) i per Dolors Garcia Broch, exdirigent i exregidora de Unió Valenciana (UV).
Coalició Valenciana junt a la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia va conseguir movilisar al poble valencià en vàries ocasions, en manifestacions en defensa de les senyes d'identitat Valencianes, inclús en una d'eixes manifestacions, el 27 de novembre de 2004, el número d'assistents fon segons els organisadors prop de 600.000 persones, segons la polícia entre 100.000 i 150.000 persones que onejaven Reals Senyeres Valencianes. També va dispondre d'un periòdic denominat El Palleter. En el periòdic Levante-EMV (28.11.2004) apareixia la publicitat de Coalició Valenciana:
Sentandreu, va llamentar que certs polítics valencians no han valorat adequadament l'oportunitat i necessitat d'estar junt a tot el poble en una ocasió tan important referint-se a les desafortunades declaracions del Conseller i Portaveu del govern valencià, González Pons del PPCV, qui va dir: Que no existían motivos para una manifestación, y que era extemporánea.
Ademés d'entitats valencianes s'afegiren a l'acte atres entitats de fora del Regne de Valéncia, com: L'Academia de la llengua balear, Centro Cultural Mallorqui, Plataforma para la defensa de la Lengua Balear, Embajada Cultural Balear i Amigos de la Cultura i Lengua Balear.
En el periòdic Heraldo de Castellón (28.11.2004) apareixia en una pàgina sancera (pàg. 24) la següent notícia: Miles de personas se manifiestan en Valencia en defensa del valenciano. En el manifiesto que se leyó al final del recorrido se pidió que "el catalán desaparezca de autobuses, multas, recibos y ayuntamientos y que se escriba en lengua valenciana".
En el periòdic El Mundo/Castellón al día (28.11.2004) en la pàgines 9 i 10, apareixia lo següent: El debate de la lengua/Manifestación. Decenas de miles de personas se movilizan "por el valenciano y contra la intromisión catalana". Sentandreu (CV) exige las Normas del Puig, la derogación de la AVL y sacar el catalán de los colegios. Gritos contra Carod, Maragall y Zapatero
En el reportage gràfic o àlbum d'eixa manifestació s'agraix l'assistència del poble valencià per part de Coalició Valenciana:
La milenaria llengua valenciana, hui més que mai, està qüestionà pel govern socialiste de Zapatero i el tripartit català.
Els ciutadans d'esta Comunitat van demostrar en la gran movilisacio del 27 de novembre, que la nostra llengua valenciana, la nostra identitat i el nostre futur es te que defendre i guanyar en lo carrer, com sempre ha fet este poble.
No faltava ningu. Estavem tots els que de cor i de veritat amem a esta terra.
Ara es el moment de continuar, de fer del valencianisme una lluita diaria, en totes les accions de la nostra vida.
La Manifestacio del 27 de novembre es un punt d'inflexio en la politica valenciana. Necessitem un partit dels valencians, que sense servituts externes, defenga l'interes colectiu d'este poble.
I per tot aço, volem gent com tu. Gracies amic. Juan García Sentandreu. President de Coalicio Valenciana.L'any 2004, es va publicar en el periòdic El País (3.12.2004) un artícul, en castellà (per a que s'enterara tot lo món), que estava firmat per quatre personages de reconegut catalanisme (Un català, catedràtic de filologia catalana en l'Universitat de Barcelona i membre del IEC, Joan Solà. I ara ve lo més fort, i tres membres de la catalanista AVL: Rafael Alemany, catedràtic de filologia catalana en l'Universitat d'Alacant; Josep Palomero, catedràtic de llengua i lliteratura valencianes en l'Institut Jaume I de Burriana i vicepresident de la AVL i Manuel Pérez Saldanya, professor de filologia catalana en l'Universitat de Valéncia i membre del IEC), titulat: "La lengua de los valencianos", que, entre atres coses, diu:
En motiu del dictàmen (9.2.2005) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Coalició Valenciana va convocar al poble valencià a una concentració (que fon el dissabte 19 de febrer de 2005) en favor de la llengua valenciana en la plaça de la Verge de la ciutat de Valéncia. En la publicitat apareguda en el periòdic Las Provincias (20.2.2005) se comentava lo següent:
En dita concentració es va llegir un manifest de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) per part de Mª Dolors Garcia Broch, presidenta de la FCECRV, document que fon firmat per moltes entitats valencianistes, el dilluns 14 de febrer de 2005, i a on es solicitava la derogació de la AVL. Més tart, el president de la Academi de Sa Llengo Balea (Acadèmia de la Llengua Balear), Juan Vanrell, va dirigir unes paraules als assistents encorajant al poble valencià, dient lo següent:
, sent molt aplaudit.
El dissabte 14 de maig de 2005, Coalició Valenciana va publicar en el periòdic Las Provincias a doble pàgina (Pàgs. 22 i 23): La gran estafa de la AVL. Las entrañas de como se fraguó el dictamen entre el PP y CiU. Los actos "discretos" de Reus (1997), de Barcelona y Benidorm (2005). Resaltant lo següent:
El periòdic Diario de Valencia (7.3.2005), publicava una entrevista feta a Fernando Millán vicepresident del Partit Republicà Autonomiste, d'ideologia blasquista, un dels partits que conformaven Coalició Valenciana, que, entre atres qüestions, comentava lo següent davant la pregunta: Hablando de la lengua. ¿Opina que el valenciano es un idioma o un dialecto del catalán?
El 4 de juliol de l'any 2005, Coalició Valenciana va enviar un escrit a la Generalitat Valenciana i a l'Ajuntament de Valéncia demanant la paralisació de les obres i l'expropiació de l'edifici El Sigle davant l'adquisició i llicència d'obres d'Eliseu Climent, president de la pancatalanista ACPV, per haver-se trobat en el soterràneu d'eixe edifici recialles arqueològiques, cosa que no atengueren. En l'actualitat, eixe edifici perteneix a ACPV i el seu cost és pagat en diners del govern català.
Davant la reforma de l'Estatut valencià i l'incorporació de la AVL en l'Estatut de 2006, Juan García Sentandreu com a president de Coalició Valenciana va enviar una carta a cada u dels diputats de les Corts Valencianes i que va publicar en el periòdic Las Provincias (1.7.2005) que, entre atres coses, dia lo següent:
Durant els anys 2005, 2006 i principis del 2007 n'hi hagueren contactes entre les formacions polítiques d'Unió Valenciana, presidida en aquell temps per Joaquín Ballester i Coalició Valenciana per a poder presentar-se units a les eleccions autonòmiques i municipals del 27 de maig de l'any 2007, pero les conversacions no arribaren a bon terme. Els resultats obtenguts en eixes eleccions van ser els següents: UV es va presentar en coalició junt als partits polítics Los Verdes Ecopacifistas i Unión de Centro Liberal, obtenint 22.789 vots (0'95%), quarta força política més votada pero sense representació i CV 17.331 vots (0'72%), quinta força política més votada pero també sense representació en Les Corts Valencianes. Sent els seus caps de llista: per UV, Josep Manuel Miralles i per CV, Dolors Garcia Broch.
En un artícul d'opinió de Manuel Conejos, publicat en el periòdic ABC - Comunitat Valenciana, el 21 de novembre de 2005, comentava, entre atres coses:
Durant la llegislatura 2003-2007, en la primera llegislatura com a President de la Generalitat de Francisco Camps, alegant el balafiament i la corrupció del PPCV, el diputat Javier Tomás es va passar a les files Coalició Valenciana, lo que va fer possible que Coalició Valenciana tinguera representació en les Corts Valencianes a través d'ell mateixa, i va ostentar el càrrec de portaveu del grup parlamentari mixt durant dita llegislatura. Javier Tomás, va presentar esmenes demanant la derogació de la AVL i la promoció de l'iniciativa privada en l'educació, també per a reciclar als professors de valencià. En el periòdic Diario de Valencia de 14 de decembre de 2005, se resaltava lo següent:
En un comunicat de prensa de CV de 20 de decembre de 2005, se comentava:
El periòdic Las Provincias (21.1.2006) publicava la següent notícia:
Durant l'abril de l'any 2008, el diputat Javier Tomás va ser expulsat de Coalició Valenciana a causa d'haver desistit unilateralment del procediment de pensions dels exdiputats.
Durant l'existència de Coalició Valenciana, tots els 9 d'Octubre va acompanyar a la Real Senyera en la provessó cívica d'eixa data tant significativa per al poble valencià reivindicant i defenent la llengua i cultura valencianes. Coalició Valenciana va contar també en unes joventuts agrupades baix el nom de Joventuts de Coalicio Valenciana presidides per Víctor Saiz Castelló.
Coalició Valenciana va invertir i gastar molts diners en publicitat en prensa. El dissabte, 17 de febrer de l'any 2007, publicava a doble pàgina en el periòdic Las Provincias (pàgs. 32 i 33) alguns punts del seu programa i contrastant lo fet pels partits governants (PSPV i PPCV) fins ad eixe moment:
En quan a la llengua valenciana, se comentava lo següent:
Un poc abans de les eleccions del 27 de maig de 2007, Coalició Valenciana va publicar un manifest en el periòdic Las Provincias (dissabte, 28 d'abril) d'una pàgina sancera, subscrit per vàries entitats valencianes (Fundació Nou Valencianisme, Grup d'Accio Valencianista, Estudiantes por la Libertad, Asociación Valenciana de Profesionales Universitarios, Instituto Interuniversitario de la Comunidad Valenciana, Renaixença Valencianista, Renovación Universitaria, Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia, elpalleter.com, desafiovalencia.com, Comité de l'Idioma Valencià i Colectiu Cavanilles), que, entre atres coses, comentava lo següent en referència a la llengua valenciana:
Coalició Valenciana va formalisar acorts en atres forces polítiques valencianes, com el Partido Demócrata Español (PADE), el Grup Independent Valencià (Gival) o l'Organisació Independent Valenciana (OIV), estos dos últims de forta implantanció en Gandia i Requena, respectivament. CV, va conseguir implantar-se en la majoria de comarques valencianes obrint sèus en les principals poblacions pero els resultats electorals no acompanyaren i d'obtindre 17.331 vots (0,72%), en les eleccions de l'any 2007, sent la quinta força política en la Comunitat Valenciana (darrere del PPCV, PSPV, Compromís i la Coalició UV-Los Verdes-Unión de Centro Liberal), se va passar a uns resultats molt escassos de 9.338 vots en les eleccions de maig de l'any 2011 i a nivell municipal va perdre la mitat dels regidors en els diferents ajuntaments (de 20 a 10) en tant sols quatre anys.
L'any 2011, Coalició Valenciana va deixar d'existir. El seu president, Juan García Sentandreu va anunciar, el 26 de maig de 2011, que se suspenien totes les activitats, dient lo següent:
Durant els anys d'existència de Coalició Valenciana se realisaren campanyes publicitàries, concentracions i manifestacions, algunes d'elles multitudinàries, demanant als polítics valencians la defensa de la cultura i llengua valencianes i la derogació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua pero totes estes accions no surtiren efecte i no reberen cap resposta per part del partit polític en el govern valencià (PPCV) ni dels atres partits polítics en l'oposició (PSPV-PSOE i Compromís).
2005-2007
2005 - El dictamen de la AVL
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictamen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:
Notícies en prensa:
- Jordi Pujol: Zaplana dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió. (Levante EMV, 30.11.2004)
- Fernando Villalonga (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol. Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística. (Las Provincias, 9.12.2004)
- La AVL dictamina que el valenciano y el catalán son la misma lengua. (Heraldo de Castellón, 10.2.2005)
- González Pons (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana) se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC). (Levante EMV, 13.2.2005).
- Francisco Camps celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia. (Las Provincias, 8.3.2005)
El 14 de febrer de 2005, un gran número d'entitats culturals valencianes, agrupades en la Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia, firmaren un manifest demanant la dissolució de la AVL davant el dictàmen d'eixa acadèmia que considerava al valencià i al català com la mateixa llengua. El manifest era encapçalat pel següent enunciat: Rebugem totalment, íntegrament, completament i unànimement el dictàmen de l'AVL de 9 de febrer de 2005.
Les entitats firmants d'eixe manifest foren les següents:
Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Lo Rat Penat. Associació Cultural Patronat de la RACV. Associació Cultural Amics de la RACV. Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. Editorial del Sénia al Segura. Amics del Corpus. Grup de Dones Valencianes. Comité de l'Idioma Valencià. Associació Cultural l'Agüelet. Cofradía de Sant Vicent Màrtir. Taula d'Autors Teatral. Sindicat Independent. Associació Cultural Vicent Gonzalez Lizondo. Associació Cultural Joanot Martorell. Coordinadora d'Entitats Culturals. Institut d'Estudis Valencians. Cavallers Centenar de la Ploma. Círcul Cultural Aparisi i Guijarro. Entitat Regne de Valéncia. Aula Cultural Universitat Politècnica. E.V.P. Fundació Nou Valencianisme. P. Jovenil Valenciana. Grup d'Acció Valencianista. Colectiu Fullana. Associació Cultural Alboayal. Associació Cultural Lladuradors de Torrent. Associació Cultural L'Esguerda. Associació Cultural Vernissa. Lo Regne en Acció. Associació de Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia. Estudiants Independents de Valéncia. FC de Mislata. Associació Cultural Cardona Vives. Associació Cultural de Pinedo.. Associació Cultural Curatell.
En el periòdic Las Provincias (23.9.2005) apareix la següent notícia:
En el mateix periòdic, el dissabte, 1 d'octubre de 2005, publica la següent notícia:
Sobre la modificació de l'Estatut l'any 2006 i el dictàmen de la AVL, l'investigador valencià, Joan Ignaci Culla, comenta en el seu artícul titulat La reforma del Estatut oficializará el catalán, lo següent:
En una entrevista realisada al president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramón Ferrer i publicada en el periòdic Mediterráneo de Castelló (22.4.2012), diu, entre atres coses, lo següent:
2005 - L'enquesta del CIS
En el mes de febrer de l'any 2005, coincidint en el dictàmen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a on digué que el valencià i el català són una mateixa llengua, van aparéixer els resultats de l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) respecte a la consciència idiomàtica dels valencians.
Els resultats foren publicats, entre atres, en el periòdic Diario de Valencia, dient lo següent:
2005 - La Constitució Europea en valencià
El nomenat Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa (TCE), més conegut com a Constitució Europea o Tractat Constitucional, era el proyecte que havia segut aprovat el 18 de juny de 2003 i que ho varen firmar en Roma els caps del govern dels paíssos que formaven l'Unió Europea a 29 d'octubre de 2004. El 12 de giner de 2005, el Parlament Europeu va aprovar una resolució per 500 vots a favor, 137 en contra i 40 abstencions, en la que va recomanar als Estats membres que ratificaren la Constitució. El referèndum consultiu sobre el TCE es va celebrar en Espanya el 20 de febrer de 2005. La pregunta que es va sometre a consulta va ser ¿Aprova vosté el Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa?.
En el cas d'Espanya, sent el president del govern espanyol el socialiste, José Luis Rodríguez Zapatero, i el ministre d'Assunts Exteriors, Miguel Ángel Moratinos va presentar al Consell de Ministres de l'Unió Europea, per mig del seu secretari general, Javier Solana, els eixemplars de la Constitució europea traduïts a les diferents llengües oficials d'Espanya: castellà, vasc, gallec, català i valencià. Se va prendre com a base allò que determinaven els respectius estatuts de les comunitats autònomes, creant-se certa polèmica per part del catalanisme a l'haver-se presentat en valencià una traducció de la Constitució europea. El govern tripartit català va presentar la mateixa traducció (utilisant el traductor Salt de la Generalitat Valenciana) que havia presentat el govern valencià per a donar a entendre davant la UE que les dos llengües eren una mateixa llengua.
Algunes notícies aparegudes en prensa:
2006 - El "conflicte llingüistic" als tribunals
Durant els primers anys de manament del PPCV, eixe partit ha presentat davant els tribunals divesos recursos relacionats en el tema llingüistic quan no se volia fer distinció entre el valencià i el català, pero que al final d'eixes resolucions o sentències han segut sempre favorables al pancatalanisme. Els tribunals, s'han basat, primordialment, en el dictàmen (9.2.2005) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el qual no fa distinció entre les dos llengües, el valencià i el català. Justament, fon el mateix PPCV el que va crear dita acadèmia i li va donar l'oficialitat d'entitat normativa i el ranc estatutari.
Citem alguns eixemples de notícies aparegudes en la prensa valenciana durant els últims anys:
(Levante, 23.4.2005)
(Las Provincias, 29.6.2005)
(Levante, 6.4.2006)
(La Razón, 6.4.2006)
(ABC, 6.4.2006)
(El Mundo/Castellón al día, 12.5.2006)
(El País, 5.5.2010)
En resum, molts diners gastats de l'Erari Públic dels valencians quan no podien guanyar res a l'haver creat una entitat pancatalanista com la AVL i haver-li donat l'oficialitat.
2006 - Modificació de l'Estatut valencià
Despuix de la reforma estatutària realisada a través de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, en el preàmbul s'afirma en claritat que un dels objectius de la referida modificació fon:
El PPCV, baix el govern de Francisco Camps, aprovà la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessàries 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).
2007 - Un còdic ISO per al valencià
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) va demanar oficialment en l'any 2007 un còdic ISO 639 per al valencià a l'organisme internacional que ho concedix, pero s'ho denegaren. La raó que donaren és que encara que en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana diu que la llengua dels valencians és l'Idioma valencià, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va dir en el seu dictàmen de 9 de febrer de l'any 2005 que el valencià i el català són la mateixa llengua.
2012
La Convencio Valencianista
El 21 d'abril de l'any 2012 es va celebrar en la ciutat de Valéncia (en un hotel de l'avinguda del Port) la Convencio Valencianista V2012. Creada una comissió preparatòria i organisadora, una presidència de taula i uns participants acreditats, es va expondre un Document Marc aprovant-se o no els diferents punts despuix de la presentació d'esmenes, debat, si calia, i votació.
Els assistents i participants foren més de 150 persones, representant a quasi totes les comarques valencianes. Una volta acabada la Convenció i vistes les aprovacions ad eixe Document Marc s'edità un llibre titulat Consens per al futur en totes les conclusions que fon editat per Edicions Mosseguello.
En el Document Marc aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1 denominat Idiosincrasia del Poble Valencià, en l'apartat 1.3 Senyes d'identitat, en quan a la llengua valenciana se diu lo següent:
La Convencio Valencianista seguix vigent com a entitat cívic-cultural organisant diferents actes i publicacions, com l'activitat Tots els dies 9 ademés de la publicació d'un bolletí d'informació i diferents iniciatives tot encaminat a la defensa de la cultura i llengua valencianes.
Naiximent de nous partits valencianistes
L'any 2011, Coalició Valenciana (2004-2011) va tancar les seues portes, quedant-se un buit en el món polític valencianiste. En els següents anys aparéixen nous partits valencianistes que, apart d'atres coses d'importància a nivell polític, econòmic i social, tenen en comú la defensa de la cultura i llengua valencianes:
- 2012 - Renovacio Politica.
- 2013 - Poble Democràtic.
- 2014 - Som Valencians.
- 2015 - Avant, fon una coalició creada per a les eleccions municipals i autonòmiques de l'any 2015 i formada pels següents partits polítics: Renovacio Politica, Accio Nacionalista Valenciana i Unio.
- 2016 - Unió i Germania
- 2016 - Avant, com a partit polític independent forma part d'una coalició denominada Aliança valenciana junt als partits polítics Accio Nacionalista Valenciana i Los Verdes Ecopacifistas de Centro Moderado.
2015 - La Llei de Senyes
La llei de Reconeiximent, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià (Llei 6/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat Valenciana) aprovada pel govern del PPCV abans de celebrar-se les eleccions locals i autonòmiques de maig de l'any 2015, fon derogada per la Llei 1/2016, de 26 de giner, una volta celebrades les eleccions i baix el govern del PSPV junt a Compromís i Podem, en un acort tripartit, denominat Pacte del Botànic, per al govern de la Comunitat Valenciana.
La Llei de Senyes, en l'artícul sèptim, comentava lo següent sobre la llengua valenciana:
1. La llengua valenciana és la llengua pròpia i l'idioma oficial, de la mateixa manera que el castellà, de la Comunitat Valenciana i és, ademés, la principal senya d'identitat del poble valencià.
2. La dignificació i el respecte de la llengua valenciana com a senya d'identitat seran plenament compatibles en un us d'aquella que obedixca a la seua configuració històrica, popular i tradicional.
3. El respecte a la llengua valenciana com a senya d'identitat implica defendre la seua individualitat respecte a les demés llengües de l'Estat i el seu valor com a patrimoni propi i exclusiu del poble valencià.
4. Totes les institucions de la Generalitat, els poders públics, el restant d'administracions públiques, el sistema educatiu i els mijos de comunicació, entitats, organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançació pública, deuran adequar les seues actuacions al ple respecte de l'individualitat de la llengua valenciana en els térmens de l'apartat anterior, tot això sense perjuí dels drets fonamentals reconeguts en l'artícul 20.1 de la Constitució Espanyola.2018 - Controvèrsia en la RACV
Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any 2018, tres acadèmics de la junta de govern, José Francisco Ballester-Olmos, José Vicente Gómez Bayarri i Voro López, varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i al seu president, Ramón Ferrer (exacadèmic de la RACV), en l'any 2016, en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.
L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.
En giner de l'any 2019 es celebraren noves eleccions per a elegir una nova junta directiva, el mandat del decà havia complit els tres anys reglamentaris, sent elegit nou decà, José Luis Manglano.
2018 - Congrés Valencianisme 2018
Al complir-se els cent anys de la Declaració Valencianista de 1918 i tenint com a referent la Convencio Valencianista que es celebrà en l'any 2012, una quinzena d'associacions s'uniren per a treballar en l'organisació i la realisació del Congrés Valencianisme 2018.
El 24 de novembre de l'any 2018 se realisaren diferents ponències oferides per també diferents ponents sobre cultura valenciana. Al final del Congrés se presentà als assistents al Congrés Valencianisme 2018 l'actualisació de la Declaració Valencianista de 1918. Consta, com l'original, de huit bases que aquells participants del Congrés que aixina ho manifestaren podien esmenar i que se poden llegir en la pàgina web del Congrés. En el punt cinc diu:
2022 - 25 anys de l'oficialisació del català
L'any 2022 es complix el 25 aniversari del procés de llegalisació del català en la Comunitat Valenciana. El procés d'imposició i oficialisació del català partix de l'any 1983 quan el PSPV-PSOE (Joan Lerma i Ciprià Ciscar) aprovaren la Llei d'Us i Ensenyança "del valencià". Pero la llegalisació del terme "català" començà en l'any 1997 baix el govern del PP en Espanya i en la Comunitat Valenciana (PPCV) en José María Aznar i Eduardo Zaplana. Despuix del pactes del Majestic i de Reus (1996) entre el PP i els nacionalistes catalans de Convergència i Unió. En el debat de política general de les Corts Valencianes del dia 17 de setembre de 1997 es va aprovar per PPCV, PSPV-PSOE i Unió Valenciana solicitar que el Consell Valencià de Cultura (CVC) emetera un dictamen per a la creació de l'entitat pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat que una volta constituïda aprovaria en el seu sen l'any 2005, que la denominació de "Llengua catalana" és també llegal, tradicional i històrica junt al de "valenciana" en la Comunitat Valenciana. En febrer de 2006, el Congrés dels Diputats presidit pel diputat per Valéncia Federico Trillo i com a vicepresident Ignacio Gil Lázaro, varen aprovar en els vots del PP i PSOE la reforma de l'Estatut de la Comunitat Valenciana en el qual en el seu artícul 7 es regula que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua tinga ranc constitucional i autoritat llingüística oficial a nivell educatiu, administratiu i polític lo que ha favorit el procés d'imposició de la llengua catalana en tots els coleges, mijos de comunicació i administracions públiques valencianes.
- Diari digital El Palleter (22.1.2022)
2022 - XL Aniversari Normes d'El Puig
El 7 de març de l'any 2021 se complia el XL Aniversari Normes d'El Puig, que foren ratificades en l'any 1981 en un acte popular multitudinari d'adhesió a la normativa, lo que se coneix popularment com a Normes d'El Puig, i que la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en aquell temps Centre de Cultura Valenciana, decidí en l'any 1979 per a la llengua valenciana, en l'objectiu de recuperar la tradició i l'esperit de l'acort ortogràfic de 1914.
Durant l'any 2021 i degut a la pandèmia del coronavirus COVID-19 sofrida per Espanya, no se pogué celebrar cap acte commemoratiu. Fon en l'any 2022 quan se celebrà l'acte commemoratiu. El 6 d'abril de 2022, la RACV convocà i reuní, en l'Ateneu Mercantil de Valéncia, en un acte públic d'homenage a totes aquelles persones i institucions que han tengut, en les últimes décades, un paper clau en la creació, difusió, defensa, ensenyança, estudi científic, us social i lliterari de la normativa de la llengua valenciana.
Supervivència del valencià
El valencià sobreviu com pot gràcies a moltes entitats culturals que seguixen escrivint en valencià, a un bon grapat d'escritors que tenen l'orgull i la valentia d'escriure en valencià encara que estiga prohibit i perseguit com en temps totalitaris i gens democràtics. També gràcies a unes poques editorials valencianes que editen els seus llibres en llengua valenciana. Pero sobretot sobreviu perque la gent del carrer el parla, en abundància de castellanismes i alguns que atres catalanismes perque no ha tengut l'oportunitat de deprendre'l, pero el parla i el manté viu.
Destaquen dos institucions centenàries, per una banda Lo Rat Penat, que oferix els seus cursos de llengua i cultura valencianes, per l'atra, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, i que seguix treballant pel valencià en valentia i pocs recursos econòmics. Edita diccionaris i gramàtiques de llengua valenciana. El seu treball és encomiable.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que rep subvencions millonàries enveja son treball i és incapaç de crear una producció normativa per a la llengua dels valencians, i en tanta calitat científica, com ho fa la Secció de llengua i lliteratura de la RACV.
¿Perqué el valencià és una llengua?
Com diu la filòloga Mª Teresa Puerto en el seu artícul titulat: Llengua valenciana vs. dialecte barceloní (Las Provincias, dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:
2. la seua trayectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.
3. l'autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Sigle d'Or Lliterari.
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:
1. posseïx des del sigle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).
3. posseïx diccionaris (Liber Elegantiarum... ”el més antic lèxic d'una llengua romanç” del valencià Joan Esteve. 1472).
4. posseïx una Bíblia traduïda del llatí (Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer. 1478).
5. posseïx un Kempis, traduït del llatí per Miquel Perez (1482).
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.Bibliografia i documentació
- ADLERT NOGUEROL, Miquel. En defensa de la llengua valenciana (Valéncia, 1977).
- AGULLÓ PASCUAL, J. Benjamín. Biografia de Lluïs Fullana Mira O.F.M. (Valéncia, 1998).
- ALMINYANA VALLÉS, Josep. El Crit de la Llengua (Valéncia, 2006, 3ª ed.).
- CARDONA I VIVES, Associació Cultural. Informe sobre la Llengua Valenciana enviat al Consell Valencià de Cultura (Castelló, 1998).
- COLECTIU VALLDAURA. Doctrina sobre la llengua valenciana (Valéncia, 1992). Baix l'assessorament de D. Josep Mª Guinot i Galan.
- COLECTIU VALLDAURA. La Real Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana (Valéncia, 1997. Lo Rat Penat).
- CONSELLERIA D'EDUCACIÓ de la Comunitat Valenciana. Normes ortografiques de l'Idioma Valencia (Valéncia, 1982. Seccio de Llengua de l'Academia de Cultura Valenciana)
- FAUS I SABATER, Salvador. Recopilacio historica sobre la denominacio llengua valenciana (Ed. Ajuntament de Valéncia. Valéncia 1994).
- FONTELLES, A. GARCíA, L. LANUZA, J. Gramatica de la llengua valenciana (Ed. Del Senia al Segura. Valéncia, 1987).
- FONTELLES FONTESTAD, Antoni. La flexió verbal en la llengua valenciana (Ed. Lo Rat Penat. Valéncia, 1984).
- FULLANA MIRA, Lluís. Vocabulari Ortogràfic Valencià-Castellà (Valéncia 1921. Edició fascimil. Ed. Grup d'Accio Valencianista. Valéncia, 1979).
- GUINOT I GALÁN, Josep Mª. La Llengua Valenciana, hui. Estudi sintetic (Valéncia, 1988. RACV)
- GUINOT I GALÁN, Josep Mª. Les normes de Castelló de 1932 (Valéncia, 1992, S. Filològica nº 13 RACV)
- GUINOT I GALÁN, Josep Mª. Les bases ortografiques del 32 (o les de Castello) i les d'El Puig (o les de la R.A. de C.V.) comparades (Valéncia, 1997. Lo Rat Penat)
- PUERTO FERRE, Mª Teresa. Lengua valenciana, una lengua suplantada (Valéncia, 2006)
- REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Ortografia de la llengua valenciana (Valéncia, 1994)
- REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Documentació formal de l'ortografia de la llengua valenciana (Valéncia, 1995)
- REAL ACADÈMIA DE CULTURA VALENCIANA. Informe sobre la llengua de RTVV (Valéncia, 2013)
- SIMÓ SANTONJA, Vicent. ¿Valenciano o Catalan? (Valéncia, 2015, 2ª ed. RACV)
- VALENCIANOS, J.P. Judes Valentins (Valéncia, 3ª ed. 1991).
- VV.AA. El Palleter. Bolletí d'informació valencianista (nº 1, setembre 2001).
Vore també
- Llengua Valenciana
- Història de la llengua valenciana
- Història de la Comunitat Valenciana (Apartat Edat Contemporànea)
- Renaixença
- Llemosí (Occità)
- Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes
- Declaració Valencianista de 1918
- Normes de Castelló
- Batalla de Valéncia
- Normes d'El Puig
- Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
- I Congrés de la Llengua Valenciana
- XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques
- Pacte de Reus
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
- II Congrés de la Llengua Valenciana
- Convencio Valencianista Valencianisme2012
- Congrés Valencianisme 2018
- Xavier Casp
- Miquel Adlert
Enllaços externs
- Pròlec Diccionari General de la Llengua Valenciana RACV
- Origen del valenciano Idiomavalenciano.com
- Origen del catalanismo Lenguacatalana.com
- Pervivencia del "romanç valencià" - José Vte. Gómez Bayarri - Las Provincias
- La lengua valenciana - Josep Guillén Milla - Valencian.org
- Las bases acientíficas de la unidad de las Lenguas Valenciana y la Catalana - Lo Regne de Valéncia
- La trampa del llemosí - Joan Ignaci Culla - Cardona Vives
- El archivero catalán que manipuló los documentos de la Edad Media El Mundo
- El Gobierno catalán debate un documento que propugna la infiltración nacionalista en todos los ámbitos sociales (Programa 2000) - El País
- Liber Elegantiarum - Blog Vert i taronja
- En Gaetà Huguet i Breva, gran patrici castellonenc - Xavier Gimeno Alonso - Cardona Vives
- ¿Sabies que en l’any 1910 es feren unes normes per al valencià i que eren independents del català? - Cultura Valenciana
- La Declaracio Valencianista de 1918 - Juli Moreno - Rogle Constanti Llombart
- ¿Sabías que la lengua catalana tiene un siglo de vida? Blog de Josué Ferrer
- 1930. Ayuntamiento y Diputación cooficializan el valenciano - Las Provincias
- RAE La definición más polémica del valenciano Las Provincias
- La RAE mantiene el valenciano como dialecto del catalán - Mediterráneo
- ¿Sabías que la RAE cambió la definición de “valenciano” de forma anticientífica? Blog de Josué Ferrer
- La falsetat de les normes del 32 de Castelló Círcul Cívic Valencià
- Les Normes de Castello de 1932 - Josep Mª Guinot - Cardona Vives
- La catalanitat de les normes de Castelló de la Plana de 1932 - Emili Miedes - Cardona Vives
- ¿Sabías que las Normas de El Puig fueron oficiales en el Reino de Valencia? Blog de Josué Ferrer
- Ramón Lapiedra, nacionalista de izquierdas, nuevo rector de la Universidad de Valencia El País
- Declaración universal de los derechos de los pueblos Filosofia.org
- Blog En defensa de la llengua valenciana - Llibre d'Adlert
- Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (DOGV nº 74, 15.7.1982)
- Significat del Correllengua en la Wikipedia
- Audiencia en picado: del 23 al 4 %-Canal 9 Levante
- Discurs d'apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana Idioma Valencià
- Informe de la Cardona Vives enviat al CVC Cardona Vives
- Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes RACV
- Ley 7/1998, de 16 de septiembre, de Creación de la Academia Valenciana de la Lengua - BOE
- Vídeo sobre la manifestació en Defensa de la Llengua Valenciana (13 de juny de 1997) - Youtube
- El Institut d'Estudis Catalans inaugura sede en Castellón - El País
- Un experto francés dice que la lengua valenciana no es catalán - Cultura Valenciana
- Dictàmen AVL i Manifest entitats culturals del Regne de Valéncia Cardona Vives
- Manifest de les entitats culturals demanant la dissolució de la AVL - FCECRV - Cardona Vives
- AVL, historia de una traición El Palleter
- Fundació Nou Valencianisme reclama a ICANN i a Zapatero - El Palleter
- Pros y contras en el proyecto de estatuto - José Mª Adán García - Cardona Vives
- Cataluña asume la traducción valenciana de la Constitución europea El País
- La UE certifica que catalán y valenciano son la misma lengua - Cadena Ser
- Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán El País
- Casi el 65% de los valencianos opina que su lengua es distinta al catalán, según una encuesta del CIS - La Vanguardia
- Conflicto Político de la lengua valenciana - Idioma valenciano.com
- Reportage gràfic manifestació 27 de novembre de 2004
- Lengua valenciana, una lengua suplantada per Mª Teresa Puerto
- El valencianismo mete los codos - ABC Comunitat Valenciana
- Javier Tomás acusa al gobierno valenciano en el debate de los Presupuestos de mantener una institución como la AVL que pretende imponer el catalán a los valencianos - El Palleter
- Pujol: "Hay un distanciamiento penoso entre la Comunitat Valenciana y Cataluña" - Levante
- Informe sobre la llengua de RTVV RACV
- El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat
- La reforma del Estatut oficializará el catalán - Joan Ignaci Culla - Cardona Vives
- Un editor amigo de Pujol obtuvo 17,2 millones para difundir el catalán en Valencia Libertad Digital
- Artur Mas paga 670.000 euros de la hipoteca de una entidad catalanista en Valencia ABC
- Mas paga 715.000 euros de la hipoteca de ACPV tras pedir 6.347 millones al Estado ABC
- La Generalitat pagó 15 millones en subvenciones a Eliseu Climent - La Vanguardia
- Cataluña gasta 615.000 euros en fomentar el catalán en Valencia - Cope
- Llei Orgànica 1/2006, 1 de juliol Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
- Las normas de la Acadèmia Valenciana de la Llengua serán de obligado cumplimiento - El País
- ´Coalició Valenciana me ha costado 4,5 millones de euros y casi me arruina´ Levante
- Jordi Pujol: del Pacto del Majestic a la Convergència de 'Andreu' Mas El País
- El Consejo de Europa diferencia el valenciano del catalán entre las lenguas minoritarias ABC
- Informe del Consell d'Europa sobre les llengües minoritàries (10.2 European Charter for Regional or Minority Languages)
- La Historia contradice que el valenciano descienda del catalán - La Razón
- L’AVL alerta que el tancament de Canal 9 sería “letal” per al valencià El Diario]
- 'L'Alqueria Blanca', 'nosaltres' y Jovaní per José Forés Lahoz - Las Provincias
- Baltasar Bueno Tárrega: "Los valencianos de verdad jamás hablarán catalán"
- La Acadèmia de la Llengua responde al PP que valenciano y catalán 'son la misma lengua' - El Mundo
- La AVL recuerda que valenciano y catalán son la misma lengua - Levante-EMV
- El problema del valenciano está en las aulas - Valencia News
- Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura Las Provincias
- El PP agota su hegemonía iniciada con el 'Pacto del Pollo' y se enfrentará a una izquierda que deberá unirse - 20 minutos
- Conferència de José Manuel Ricart, titulada: ¿Quins llibres estudien els nostres fills? - Círcul Cívic Valencià
- El presidente de la Acadèmia dimite de la RACV tras la polémica por la definición de valenciano - Levante
- Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias
- Escola Valenciana lleva a la ONU el caso del ‘valencià’ en el Herrero - Mediterráneo
- El PP de Castelló reafirma la unidad de la lengua frente al secesionismo de Fabra - Levante
- Una gramática elaborada por la RACV y Lo Rat Penat ratifica la identidad del valenciano - Las Provincias
- Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - Valéncia oberta
- Una asociación pide disolver la AVL por extralimitación de funciones y deriva al catalán - Europa Press
- Vídeo Denúncia de Junts Front l'AVL a L'acadèmia "valenciana" de la llengua - Youtube
- La AVL entrega la memoria anual a las Cortes Valencianas El País
- Vídeo Immersió Llingüística i Catalanisació en els Coleges Valencians
- Los nuevos académicos de la AVL cuestionan el nombre de la Comunitat, la Senyera y el valenciano - Las Provincias
- Siete nuevos académicos entran en la AVL para "revitalizarla aún más" - EFE
- Als traïdors que no els ixca debades (En permís de Círcul Cívic Valencià)
- La RACV se fractura con el acuerdo con la AVL - Las Provincias
- Manual para pactar con los nacionalistas El Mundo
- Llengua valenciana vs. dialecte barceloní - Mª Teresa Puerto - Las Provincias
- Valencia, carambola de Pujol, fracaso de un país - Joan Ignaci Culla - El Español
- Escándalo en el valencianismo cultural: La Real Academia de Cultura Valenciana acepta el diccionario catalanista de la AVL - Valencia Freedom
- Histórico paso en la RACV para acceptar con la AVL una gramática común - El Mundo
- El voto del decano decide el apoyo de la RACV a la declaración conjunta con la AVL - Agencia EFE
- La Acadèmia de la Llengua llama a la puerta del Institut d'Estudis Catalans - Levante
- La RACV pedirá un código ISO que separe el catalán del valenciano - Levante
- Ribó concede a Acció Cultural la segunda mayor ayuda para proyectos culturales - Las Provincias
- La lengua como factor identitario - Juan Renart Moltó - Cultura, historia y ciencias valencianas
- Un dossier contra el “pancatalanismo” en la enseñanza de la Comunidad Valenciana - El Confidencial autonómico
- Puig concede 60.000 euros a dedo a Acció Cultural, de la que són socios altos cargos del Consell - Valencia Plaza
- Escola y Acció Cultural entran en el DOGV por la puerta grande - El Mundo
- Imposición lingüística - Pablo Salazar - Las Provincias
- El valenciano, una lengua con historia - Valencia es turismo
- Independentistas que niegan el derecho a decidir - José Blasco del Álamo - El español
- El 'valenciano' i la RAE - Las Provincias
- Autoodi - Òscar Rueda - Las Provincias
- La Càtedra de Llengua Valenciana - Òscar Rueda - Las Provincias
- La constància i la llei nos dona la raó als valencians. Guanya Valéncia i la RACV - Valencia News
- La unificación de la lengua, una pantomima elitista más - El chicotet blog roig
- Las universidades públicas valencianas subvencionan con 3.500 € las tesis doctorales en catalán - OK Diario
- La plaça del llibre - Òscar Rueda - Las Provincias
- Un millón en dos semanas, la factura del catalanismo - Las Provincias
- El catalanismo: Un negocio muy rentable - Valencia News
- Lo Rat y la RACV denuncian ante la UE la marginación del valenciano - Las Provincias
- El Gobierno valenciano defiende la unidad de catalán y valenciano ante una queja ciudadana - El Mundo
- La AVL se suma a la precampaña electoral: "Dejemos de intentar ganar votos jugando con la lengua" - El Mundo
- La RACV refrenda l’informe presentat al Comité d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries - Cultura Valenciana
- El valencià fon l'única llengua oficial d'este Regne, des de la seua creació, en 1238- Cultura Valenciana
- Para el Tribunal Constitucional es la misma lengua el valenciano y el catalán - Valencia Extra
