Antoni Maria Alcover

Antoni Maria Alcover Sureda
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Religiós, escritor i llingüiste.
Naiximent:	1862
Lloc de naiximent:	Santa Cirga, Manacor, Illes Balears, Espanya
Defunció:	1932
Lloc de defunció:	Palma de Mallorca, Illes Balears, Espanya

Antoni Maria Alcover Sureda o Mossén Alcover (Santa Cirga, Manacor, 1862 - † Palma de Mallorca, 1932) fon un religiós, escritor moderniste, professor, llingüiste, folcloriste i publiciste balear.

Biografia

Va nàixer en Santa Cirga, finca situada entre Manacor i Porto Cristo, fill de llauradors acomodats. Despuix d'estudiar llatí i cultura clàssica es va traslladar, als 15 anys, a Palma per a estudiar en el seu seminari.

Obra

La seua obra més important és el Diccionari català-valencià-balear, és una obra lexicogràfica que arreplega el conjunt del lèxic de les llengües romàniques de l'arc mediterràneu espanyol: la llengua valenciana, la llengua balear i el català, i de totes les époques, i que troba obres comparables en molt poques llengües del món.

Cites

Quin dret ni categoria literària té es català damunt es balear o es valencià? Absolutament cap.

Mossén Alcover

En l'any 1920, denunciava Mossén Alcover:

Estoy disconforme con las arbitrariedades de Pompeu Fabra y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano...

Revista Renou nº 48, març de 2004, de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló

Mosén Antonio María Alcover, al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del Diccionari català-valencià-balear, dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”.

La llengua valenciana, hui (Traducció al castellà). Josep Maria Guinot

Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice 'no se ha dado cuenta aún la opinión pública española'. Campaña iniciada en 1907. Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d'Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana [...] Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d'Estudis Catalans. Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'.

Misterios de la Historia (1991, cap. IX) per Ricardo de la Cierva. Recollida la cita en el llibre Judes Valentins de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)

Perdó al poble mallorquí

Mossén Alcover, més conegut pels mallorquins com En Jordi d'es Recó, feu unes declaracions, el dia 19 de març de 1919, en el periòdic La Vanguardia Balear, a on demanava perdó i disculpes al poble mallorquí per la seua traïció i haver renegat de la seua verdadera llengua mallorquina i la seua entrega a l'indecent i falsejador imperialisme català.

Vore també

• Diccionari català-valencià-balear
• Llengua balear
• Història contemporànea de la llengua valenciana
• Francesc de Borja Moll