Massamagrell

Massamagrell
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Horta Nort
• Partit judicial:
Ubicació:
• Altitut:	15
Superfície:	6.2
Població:	17.566 hab. (INE 2025)
• Densitat:
Gentilici:
Predomini llingüístic:
Còdic postal:	46130
Festes majors:
Alcalde:	Josep Lluís Galarza i Planes
Pàgina web:	Ajuntament de Massamagrell

Ajuntament de Massamagrell

Trinquet Tio Pena de Massamagrell

Convent de la Magdalena

Plaça de la Constitució

Massamagrell (en castellà Masamagrell), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situat en la part septentrional de l'Horta de Valéncia. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al holocé. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de marjal.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21 per a enllaçar en la CV-300.

També es pot accedir per mig de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Massamagrell llimita en les localitats següents: Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Fon una alqueria àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any 1238, pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En l'any 1271 es va otorgar carta-pobla, tenint el domini l'Orde de Calatrava. En 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any 1426, també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El marqués de Dosaigües fon el seu últim senyor territorial.

Conta en 17.566 habitants segons el cens del INE de l'any 2025.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José María Izquierdo Sorus	PCE
1983 - 1987	José Maria Izquierdo Sorus	PCE
1987 - 1991	Vicent Campos Oltra	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicent Campos Oltra	PSPV-PSOE
1995 - 1999	José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998) Dominique François Herrouin (1998-1999)	EU PPCV
1999 - 2003	Edmundo Boria Bolinches (1999-2001) Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002) Miguel Bailach Luengo (2002-2003)	PSPV-PSOE IEM PPCV
2003 - 2007	Miguel Bailach Llarc	PPCV
2007 - 2011	Miguel Bailach Llarc	PPCV
2011 - 2015	Miguel Bailach Llarc	PPCV
2015 - 2019	Paco Gómez Laserna (2015-2017) Pep Galarza Planes (2017-2019)	PSPV-PSOE Compromís
2019 - 2023	Paco Gómez Laserna	PSPV-PSOE
2023 - 2027	Josep Lluís Galarza i Planes	PSPV-PSOE

Demografia

Conta en 16.223 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2018	2021	2023	2024	2025
12.274	12.260	12.505	12.283	12.499	12.766	13.221	13.826	14.002	14.568	15.752	16.132	16.223	17.216	17.566

Economia

L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La ganaderia conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.

Monuments

Convent de la Magdalena

• Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Joan apòstol. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
• Convent de la Magdalena

Festes locals

• Festes Majors. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la Mare de Deu del Rosario, patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a l'Immaculada Concepció, conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a Sant Joan Evangeliste, patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de l'Eucaristia en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, Josué, Noé, els barons justs del Apocalipsis, el ball de la Moma i les virtuts, etc.

• Festes a San Francisco d'Asís . Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, despuix d'acabar les Festes Patronals.

• Mare de Deu d'agost. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes d'alfàbega.

• Festes de la Raval. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer.

Personages rellevants

• Fra Lluís Amigó (Massamagrell 17 octubre 1854 - Sogorp 1934), religiós de l'Orde dels Capuchins, fundador de les Germanes Terciàries Capuchines i dels Germans Terciaris Capuchins, posteriorment bisbe de Solsona i de Sogorp.
• Carmen Pichastor Ferrer, seglar apòstol de la caritat.
• Juan Bautista Celda Visitación (1926-2000), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Massamagrell
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Massamagrell
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Massamagrell.