El Puig

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «El Puig de Santa Maria»)
Anar a la navegació Anar a la busca
El Puig
Localització de Puig respecte del País Valencià.png Escut del Puig.svg

Escut

Localització de Puig respecte de l'Horta Nord.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Provincia de Valencia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Massamagrell
Ubicació: 39º35'22,52"
Altitut: 5 msnm
Superfície: 26,8 km²
Població: 8.792 hab. (2022)
Densitat: 328,05 hab./km²
Gentilici: puchenc
Predomini llingüístic: valencià
Còdic postal: 46540
Festes majors: Primer dumenge de setembre
Alcalde: Vicent Porta Carreres (Compromís)
Pàgina web: Web oficial d'El Puig

El Puig (en castellà El Puig) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la provincia de Valéncia en la comarca de l'Horta Nort.

Els residents d'esta localitat reben el nom de puchenc, encara que a vegades es diu també pucher, lo qual és incorrecte.

Geografia[editar | editar còdic]

Integrat en la comarca d'Horta Nort, se situa a 18 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per l'autovia del Mediterràneu (A-7), per l'autovia V-21 (accés nort de Valéncia) i per carreteres locals que permeten la comunicació en Rafelbunyol, Puçol i Pobla de Farnals.

El seu relleu presenta tres parts diferenciades. La primera d'elles és la més occidental i correspon a algunes estribacions montanyoses de la Serra Calderona, sent la seua altura més important el pico Cabeç Bord (240 metros), ademés de Serra Llarga (165 metros). En mig de la planura s'alcen alguns cerros de la mateixa naturalea calcàrea. Finalment es troba el llitoral, dominat per la plaja del Puig.

El poble està dominat per dos tossals, La Montanya la Patà (56 metros), la Montanya de Santa Bàrbara (41 metros). La Montanya la Patà és la més gran i el nom de la patà ve per la llegenda segons conten, el cavall del rei Jaume I el conquistador, va donar una coç en el sol del tossal, i va fer brotar aigua. En la part superior de la montanya, es troben els restants del castell. En la montanya de Santa Bàrbara, podem trobar l'ermita de Santa Bàrbara (propietat Municipal des de l'any 1994).

L'altitut oscila entre els 240 metros (Cabeç Bord) i el nivell de la mar. El poble s'alça a 22 metros sobre el nivell de la mar.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

Noroest: Sagunt Nort: Puçol Norest: Puçol
Oest: Nàquera Rosadelsvents.jpg Est: Mar Mediterrànea
Suroest: Rafelbunyol Sur: Rafelbunyol i La Pobla de Farnals Surest: La Pobla de Farnals

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Aurelio Badía Luis PSPV-PSOE
1983 - 1987 Aurelio Badía Luis PSPV-PSOE
1987 - 1991 José María Vidal Peris PSPV-PSOE
1991 - 1995 José María Vidal Peris PSPV-PSOE
1995 - 1999 José María Vidal Peris PSPV-PSOE
1999 - 2003 José María Vidal Peris (1999-2001) Moció de Censura

María Alfonsa Vázquez Sosa (2001-2003)10​

PSPV-PSOE

PPCV

2003 - 2007 Joan Francesc García Fèlix PSPV-PSOE
2007 - 2011 Eugeni Ruiz Angresola (2007-2008)

José Miguel Tolosa Peiró (2008-2011)11​

PSPV-PSOE

PPCV

2011 - 2015 José Miguel Tolosa Peiró PPCV
2015 - 2019 Luisa Salvador Tomàs PSPV-PSOE
2019 - 2023 Luisa Salvador Tomàs PSPV-PSOE
2023 Vicent Porta Carreres Compromís


Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 8.792 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 2022
6.474 6.520 6.844 6.868 7.039 7.195 7.574 7.851 8.499 8.893 9.030 8.883 8.735 8.533 8.718 8.792

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia tradicionalment agrària, està en progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial la base fonamental del qual la constituïx la metalúrgia, i el sector terciari.

Dins de la superfície llaurada, el secà ho ocupen la vinya i la garrofera i el regadiu ho ocupen els frutals com els tarongers, dacsa i hortalices, etc., encara que principal impuls econòmic del municipi ha segut el cultiu i l'exportació de la taronja. Les majors proporcions corresponen a les hortalices. La ganaderia estava representada pel vacú, oví i porcí. Per una atra part, l'activitat peixquera ha desaparegut pero en les seues plages s'han instalat ara complexos residencials d'estiu.

El sector industrial conta en varis tallers de relaminació de ferro, fàbriques de conserves vegetals, envasos de fusta, una de cerveses i d'aigua ionisada, i atres instalacions com les d'arts gràfiques, aixina com activitats relacionades en el sector hosteler i salons de celebracions.

L'urbanisme en el municipi es desenrolla en dos zones perfectament delimitades, la primera en el caixco urbà i en segon lloc, en els sectors propencs a les plages.

Monuments[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    Paterna    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa