Partit Comuniste d'Espanya
El Partit Comuniste d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol escindit del PSOE el 14 de novembre de 1921 per la negativa del primer a sumar-se a la III Internacional convocada per Lenin. Formada per l'unió del Partit Comuniste Espanyol (que havia segut fundat a la seua volta el 15 d'abril de 1920 per la Federació de Joventuts Socialistes) i el Partit Comuniste Obrer Espanyol (PCOE) fundat a la seua volta pels delegats d'esquerra del Congrés del Partit Socialiste Obrer Espanyol el 13 d'abril de 1921. Els principals dirigents del PCE eren Merino García, Luis Portela Fernández, José Illescas López, Eduardo Ugarte i Juan Andrade, i del PCOE eren Antonio García Quejido, Manuel Núñez de Arenas, Daniel Anguiano, Virginia González Polo i Facundo Perezagua.
Història[editar | editar còdic]
El PCE tingué un paper molt destacat durant la Guerra Civil Espanyola, dins del bando republicà. Durant la dictadura del General Franco continuà actiu en l'exili en França de la ma del seu dirigent històric Santiago Carrillo. El 9 d'abril de 1977 fon de nou llegalisat en Espanya. Actualment es troba integrat dins de la coalició Esquerra Unida, de la qual és membre fundador i també el partit més gran de la mateixa.
La federació valenciana del PCE es el Partit Comunista del País Valencià.