Llei d'us i ensenyament del Valencià
La Llei d'us i ensenyament (sic) del Valencià (LUEV) (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de Joan Lerma, sent el seu Conseller d'Educació, Ciprià Císcar, fon publicada en el DOCV nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i en el BOE nº 20, de 24 de giner de 1984, la que contínua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors.
S'aprovà en l'any 1983 en els vots favorables del PSOE-PSPV i del PCE-PCPV i l'abstenció del grup popular que estava format pels següents partits: Aliança Popular, PDP, Unió Lliberal i Unió Valenciana. Els 55 diputats presents d'un total de 57 del PSPV i del PCPV l'aprovaren en l'abstenció dels 30 parlamentaris del grup popular. El 18 de novembre de 1983 s'aprovà en el saló de plens de la Diputació d'Alacant, per lo tant, nomenada també com a La Llei d'Alacant. La LUEV fon oficial el 23 de novembre de l'any 1983, coincidint en el natalici del pancatalaniste Joan Fuster.
El 28 de setembre, el grup popular presentà un escrit firmat per tots els parlamentaris que formaven el grup demanant la traducció de la LUEV a la llengua valenciana, el valencià baix les Normes d'El Puig de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, actual Real Acadèmia de Cultura Valenciana i també al castellà sent rebujat per la Taula de les Corts. El 10 de novembre, Císcar contestà al grup popular que la Generalitat Valenciana utilisava les "Normes del 32 o de Castelló".
L'objectiu de la Llei d'Us era conseguir l'igualtat llingüística del valencià respecte al castellà (Puntualisem que el valencià oficial del govern socialiste se basava en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans baix el paraigües o engany de les Normes del 32 o de Castelló ya que la llengua valenciana baix les Normes d'El Puig de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana que fon oficial durant el govern preautonòmic va ser derogat pels mateixos socialistes).
Antecedents[editar | editar còdic]
El 19 de setembre de 1982, la Consellera de Cultura i Educació, Ampar Cabanes, va oficialisar l'ortografia general de la Llengua Valenciana, per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de Valéncia en l'any 1915.
Se convoquen eleccions (8 de maig 1983) i el govern de la UCD en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme PSPV. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituït, el nou Conseller d'Educació, Ceprià Císcar, soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la llengua valenciana.
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les Corts Valencianes tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la Llei d'Ús del Valencià.
El govern socialiste de Joan Lerma va governar en la Comunitat Valenciana des de l'any 1982 fins a l'any 1995 i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià, en l'any 1983 i crearia en l'any 1994 un Institut Universitari (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
Corpus i objectius[editar | editar còdic]
El corpus i els objectius de la Llei d'Us, respecte al català, foren:
- Necessitat de regular el valencià (català) i defensa del mateix.
- Situació diglòssica de la població.
- Sometiment del valencià (català) quasi 300 anys, trobant-se en una situació de desigualtat.
- Delimitació de les zones llingüístiques.
- Equiparació total respecte al castellà.
- Desterrar qualsevol discriminació llingüística.
- Centrar-se especialment en l'Administració i l'ensenyança.
- Un determini de tres anys per a portar a terme l'aplicació de la llei.
- L'artícul 15 parla sobre la toponímia i l'artícul 29 sobre els funcionaris i empleats públics.
Opinions i notícies[editar | editar còdic]
Algunes opinions del pancatalanisme i del valencianisme al complir-se dos décades de la LUEV:
(Ramón Lapiedra. President de Valencians pel Canvi. Levante, 9 d'octubre de 2003)
(Antoni Fontelles. Periodiste. Levante, 9 d'octubre de 2003)
Pareix que la llei, en el transcurs del temps, no ha agradat ni a uns ni ad atres. El valencianisme considerava que se dividia el territori valencià entre zones valenciaparlants i zones castellaparlants, sense donar-li excessiva importància ad estes últimes per a l'ensenyança i aprenentage del valencià. La llei considera com a única llengua pròpia del poble valencià quan en l'Estatut d'Autonomia resenya les dos llengües com a cooficials: valencià i castellà.
Citem una notícia apareguda en prensa:
- Educación planea suprimir la exención del valenciano en zonas castellanohablantes (Las Provincias, 22.6.2016)
El pancatalanisme diu que despuix de més de tres décades de vigència de la Llei d'Us no s'han complit els objectius.
(Revista Allioli, nº 263-Epoca IV-Juny 2016. STEPV)
La "normalització" en l'administració pública[editar | editar còdic]
A partir de l'aplicació de la Llei d'Ús (LUEV), durant els anys següents, el personal de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana va tindre que realisar uns cursos de formació (obligatoris per a tot el personal) considerats com de "reciclage" del valencià.
Les administracions públiques, a partir de l'aplicació de la LUEV i durant els anys, han utilisat la terminologia "llengua o filologia catalana" per a les proves d'accés a l'Administració que s'han anat convocant, també s'han valorat més els nivells del "valencià" que els propis coneiximents de la plaça en qüestió, donem alguns eixemples: