Manuel Gimeno

Manuel Gimeno Juan


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Filòlec i escritor.
Naiximent:	15 de novembre de 1952
Lloc de naiximent:	Benetússer, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Manuel Gimeno Juan, conegut popularment com a Manolo Gimeno (Benetússer, 15 de novembre de 1952), és un filòlec i escritor valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Manuel Gimeno, naixqué en la població valenciana de Benetússer, en la comarca de l'Horta de Valéncia, el 15 de novembre de l'any 1952.

És professor mercantil (1974) i Llicenciat en Filologia Valenciana (1984), estudis cursats en l'Universitat de Valéncia.

Fon membre de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) des de 1977 a 2005.

Fon professor de Llengua Valenciana en l'institució centenària valenciana Lo Rat Penat (1982-1998). President dels Cursos de Llengua i Cultura valencianes (1986-1989). Director dels Cursos (1986-1987).

Impartí els cursos de Llengua Valenciana en l'Universitat Politècnica de Valéncia (UPV) des de 1995 a 1998, organisats per Lo Rat Penat (LRP).

També ha segut ponent en els dos congressos realisats sobre la Llengua Valenciana (Elig, 1985 i Valéncia, 2003).

És acadèmic Corresponent de la RACV, fon nomenat el 5 d'octubre de l'any 1994.

Actualment es director de la Secció de Llengua i Lliteratura de l'Institut d'Estudis Valencians (IEV).

Les Normes d'El Puig foren fortament atacades, perque ningu esperava que es poguera crear una normativa que arribara a ser un referent front a les normes de l'Institut d'Estudis Catalans.

Manuel Gimeno Juan

Obres[editar | editar còdic]

Portada del llibre Valencia: llengua i patria

Portada del llibre La lluita per l'dentitat valenciana. Notes d'un dissident

Ortografia de l'Academia de Cultura Valenciana (1979) i Documentacio Formal (1981). ISBN: 84-600-2432-6. Coautor. Normativa ortogràfica de la llengua valenciana, elaborada, entre els anys 1977 i 1981, per la Secció de Llengua i Lliteratura de l'A.C.V. Esta normativa es coneguda tambe, a partir de 1981, com a Normes d'El Puig.
Diccionari de la R.A.C.V. Editat en 1992 Valencià-Castellà (ISBN: 84-85446-46-1) i en 1993 Castellà- Valencià (ISBN: 84-85446-49-6). Coautor. En esta obra, com a integrant de l'equip de treball i investigació, sent, també, component de la Comissió Redactora del Diccionari.
El parlar apichat de la comarca de l'Horta de Valencia. Valencia, Lo Rat Penat, 1993.
Introduccio a la dialectologia. Els dialectes valencians. Valencia, Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-21-2.
El lexic valencià proscrit a través dels classics. Valencia, Lo Rat Penat, 1997 (segona edicio 1998). ISBN: 84-89069-38-7.
El lexic en l'obra poetica d'Ausias March: algunes consideracions. En "Real Academia de Cultura Valenciana. Serie Filológica nº 17", Valencia, RACV, 1998. ISNN: 0213-9723.
El valencià d'Ausias March i l'actual: a proposit de les formes «normatives». En "Cresol Lliterari nº 2", Valencia, Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana, 1998. ISNN: 1135-9811.
Miquel Adlert Noguerol, patriota. En "Cresol Lliterari nº 4”, Valencia, Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana, 2000. ISNN: 1135-9811.
1977-1999. Els ultims anys del valencianisme. En "D'ahir a hui -l'evolucio del valencianisme- 1979-1999", Burjassot, E.C.V. El Piló, 2000.
El paper de les classes dominants valencianes en el grau d'autoestima dels valencians. En "Cresol Lliterari nº 5”, Valencia, Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana, 2001.ISBN: 84-89737-28-2.
Diccionari General de la Llengua Valenciana (2010), editat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha colaborat com a informant en l'elaboració del diccionari.
Normes d'El Puig: genesis i unes atres qüestions. En “XXX Aniversari de les Normes d'El Puig (Cronica i Cicle de conferencies)”. Valencia, Mosseguello, 2013. ISBN: 978-84-940548-3-9.
Valencia: llengua i patria. Veritats historiques del conflicte identitari. Valencia, Mosseguello, 2019. ISBN: 978-84-120339-3-9.
La lluita per l'identitat valenciana. Notes d'un dissident. Valéncia. Edicions Mosseguello, 2023. ISBN: 978-84-126514-2-3.

Premis i distincions[editar | editar còdic]

Premi Fullana en els CXII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Lo Rat Penat, 1995.
Sagell de la Vila d'Elig (1985).
Medalla del Centenari de Lo Rat Penat.
Medalla d'Or de Lo Rat Penat.
Premi Maulet per les llibertats nacionals, 1998 (Jovens Nacionalistes d'Unió Valenciana)
Fon nomenat Membre d'Honor de l'entitat cultural valenciana Associació Cultural Roc Chabàs La Marina en octubre de l'any 2022.
Premi Llealtat 2023 concedit pel Grup d'Acció Valencianista (GAV).

Cites[editar | editar còdic]

Si s'afirma que tal o qual paraules valencianes han de ser substituides per les equivalents catalanes, per ser estes mes «cultes» -¡Ja!- i les nostres «castellanismes corruptes», s'està formulant una hipotesis indemostrable, ya que implicaria provar, com a poc, que no apareixen en ningun document antic, cosa materialment inviable. De nou estem davant d'una d'aquelles hipotesis. En una bona difusio i un tractament de «llaurador incult» a tot aquell que pretenga l'us en tots els nivells de la llengua dels nostres termens, se la pot conseguir instalar en la colectivitat com a certea divina.

De nou tambe, una faena investigadora que demostre l'us en valencià antic d'estes paraules prohibides -per corruptes-, ficarà l'hipotesis catalanista de la «purea» de la llengua en el caixo de les mentires ben comunicades.

Ahi està l'autentic valor del llibre de Manolo Gimeno, «El lexic valencià proscrit, a través dels classics».

Les dos obres nomenades, no sent per supost les uniques, son de llectura altament recomanable, casi obligada ad estes altures de la nostra historia. Carreguen de rao al valencianisme llingüistic, i nos tornen una part de la nostra autoestima.

'Les hipotesis catalanistes i l'investigacio', per Juan Cano-Arribi Company, Alacant (2003 o anterior)

L'universitat valenciana que hauria de ser una agora de debat obert i democratic es troba ‘instalada’ en les antipodes. Des de fa molts anys, l'adoctrinament clarament antivalencià dut a terme en materia identitaria no reforça, precisament, el sentiment de pertinencia ad esta terra, ni l'orgull de sentir-se valencià. Nos troben davant d'un espai tancat a on s'impon, una volta mes, el pensament unic.[...]La televisio autonomica valenciana tampoc es una excepcio, en “Canal 9”, abans, i en “À Punt”, ara, no hem vist un sol debat en el que es pogueren contrastar opinions diverses sobre l’identitat i la llengua dels valencians. No interessa, perque quedarien al descobert totes les mentires en les quals s’ha falsejat l’historia, sobre tot durant els ultims quarantacinc anys.

Extracte de l'artícul de Manolo Gimeno titulat Pensament unic i pensament critic (31.1.2023)

Si perdem l'identitat ho hem perdut tot. Valencianiste no pot ser aquell que afirma ser-ho, ho ha de demostrar, ha de tindre una trayectoria que no deixe lloc al dubte. Un partit com el PP que creà la AVLl i, per si no n'hi havia prou en aço, la blindà en l'Estatut d'Autonomia, no crec que vaja molt llunt. ¿Cóm van a anar contra allo que ells mateixos crearen?

Extracte de l'entrevista a Manuel Gimeno davant la presentació del seu llibre La lluita per l'dentitat valenciana (Cultura Valenciana, octubre, 2023)