Ménagerie
Ménagerie és un terme de l'idioma francés, que en espanyol podria traduir-se com a «casa de feres», «exhibició de feres» o «alberc de feres»,[nota 1] i que designa a un establiment històric destinat a albergar i a presentar animals salvages en captivitat, baix tutela humana; per lo general, els animals allí exhibits en la seua majoria eren exòtics per al lloc en que es trobaven. Estos establiments històrics varen ser un predecessor dels parcs zoològics moderns.

A principis del XVII en França, este terme va començar a usar-se per a referir-se a la gestió d'una granja o al maneig d'animals domèstics, i més tart, va passar principalment a designar a una colecció d'animals que pertanyien o depenien d'un rei o d'un aristócrata, per eixemple, la Ménagerie real de Versalles.
La Encyclopédie méthodique de 1782, en llengua francesa, definix una ménagerie com un "establiment de lux i curiositat". Alguna cosa despuix, este terme va passar a referir-se a coleccions d'animals itinerants, que anaven a través d'Europa i Amèrica mostrant feres i/o animals curiosos.
Ménageries sedentarias
Ménageries lligades a corts aristocràtiques
En freqüència, una ménagerie estava lligada i depenia d'una cort real o aristocràtica, i per tant estava situada en el jardí o en el parc d'un palau. Les ménageries aristocràtiques es distinguixen dels jardins zoològics sorgits posteriorment, per ser establiments iniciats per aristócrates i de la seua exclusiva propietat, i l'orientació principal de la qual no incloïa òbviament algun interés científic i/o educatiu. Estos aristócrates posseïdors d'una ménagerie, en això volien principalment posar en evidència les seues respectives riquees i poder, ya que en eixe temps, poder exhibir animals exòtics, vius i actius, era una rarea, a lo que se sumava que eren difícils de conseguir, i de molt cara manutenció.
Medioevo i Renaixença
En l'Edat Mija, alguns sobirans en Europa ya disponien d'una o vàries ménageries en l'entorn de les seues respectives corts reals.
Un dels eixemples més antics i notables va ser el de l'emperador Carlemany en el VIII, en les seues tres ménageries en Aquisgrà (en francés: Aix-la-Chapelle), en Nimega (en neerlandés: Nijmegen), i en Ingelheim (en alemà: Ingelheim am Rhein), localisades en llocs hui dia d'Alemània i Països Baixos; allí, en eixos llocs, es donava alberc a elefants (els primers visibles en Europa despuix de la caiguda de l'Imperi romà), aixina com també mones, lleons, orsos, camellos, falcons, i una diversitat d'aus exòtiques.
Carlemany va rebre i va acceptar animals exòtics per a la seua colecció, com a donació d'importants sobirans d'Àfrica i d'Àsia.[1]
En l'any 797 per eixemple, el califa de Bagdad Harún al-Rashid (763-809), va donar com a present a Carlemany, un eixemplar de l'elefant asiàtic cridat Abul-Abbas (en àrap: el pare del lleó). El paquidermo va aplegar l'1 de juliol de 802 a la residència de l'emperador en Aix-la-Chapelle, en a on va sobreviure fins a juny de l'any 810.[2]
Pel que fa a Guillermo I d'Anglaterra (ca. 1027-1087), este posseïa una chicoteta ménagerie real despuix de la conquista normanda d'Anglaterra en el 1066, i en el seu casa solariega, en Oxfordshire, va donar començ a una colecció d'animals exòtics. En 1129,[3] el seu fill Enrique I d'Anglaterra (1068-1135) va delimitar el domini en murs de pedra, i va engrandir la colecció d'animals, incorporant lleons, lleoparts, gats cervals, camellos, lechuzes, i fins a un puercoespín.[4]
Cap a l'any 1108, Enrique I d'Anglaterra va passar a controlar el Ducat de Normandia, i va oferir a Cauen realisar una reunió d'animals curiosos: un lleopart, un lleó, un gat cerval, un camello, i un esturç.[5]
La colecció d'animals més important en l'Anglaterra medioeval, va ser la ménagerie de la Torre de Londres, l'existència de la qual es remonta a l'any 1204, i que de fet es va convertir en el zoològic real d'Anglaterra durant sis sigles, havent segut fundada pel rei Juan I d'Anglaterra (també conegut com Juan sense Terra), i qui va regnar en Anglaterra en el periodo 1199-1216. Se sap que esta ménagerie, en els seus primers anys d'existència, va aplegar a albergar lleons i orsos.[6]
Enrique III d'Anglaterra (1207-1272) va rebre en 1235, tres lleoparts com a regal de matrimoni, de part de Federico II Hohenstaufen (1194-1250), emperador del Sacre Imperi Romà Germànic.
Pero les més connotadas incorporacions d'animals a esta ménagerie en aquells anys, varen anar sense dubte un orso blanc i un elefant. En efecte, Enrique III va obtindre l'orso blanc en 1251, de part del rei de Noruega, animal al que es va mantindre permanentment nugat en una correja, per a que aixina poguera atrapar el seu propi aliment en el Támesis. I per una atra part, en 1254 va rebre l'elefant de part de Sant Luis (1214-1270) un elefant reportat de les creuades en Terra Santa.
En 1264, els animals varen ser traslladats al Mur, que va passar a cridar-se la "Torre dels Lleons", prop de l'entrada principal oest de la Torre de Londres.[4] Este edifici consistia en rencs de gàbies, en entrades abovedadas, tancades per reixes. Varen consistir en dos pisos, i segons pareix els animals varen usar les gàbies superiors durant el dia i varen ser traslladats al pis inferior de nit.[7] La ménagerie real de la Torre de Londres es va obrir al públic, en el XVI, durant el regnat d'Isabel I (1533-1603)[4][8]
En la primera mitat del XIII, l'emperador Federico II d'Hohenstaufen tenia tres ménageries permanents en Itàlia, Melfi en Basilicata, una atra en Lucera en Apulia i en Palermo en Sicília.[1] En 1235, l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Federico II va establir, en la seua cort en el sur d'Itàlia, la "primera gran ménagerie" en Europa occidental. Un elefant, un orso blanc, una giraffa, un lleopart, dones hienes, lleons, dones guepardvos, dones camellos i els mones estaven exposts a ella, pero l'emperador estava particularment interessat en les aus, i els havia estudiat lo suficient com per a escriure una série de llibres autorisats sobre el tema.[9]
Cap a fins del XV, durant el periodo del Renaixença, l'aristocràcia italiana, els rics patricios i eclesiàstics, varen començar a reunir animals exòtics en les seues residències en les afores de les ciutats. Est és el cas dels Médicis que varen fundar una colecció d'animaux salvages en Florencia en Toscana en el XV. Lorenzo el Magnífic (1449-1492) ho va dur al seu punt màxim en exhibir una giraffa, la girafa Médici oferida pel sultà d'Egipte en 1486. La seua colecció també va incloure des de guepardo, lleons, els tigres, els orsos, els elefants i els jabalís. El seu fill, el papa León X (1475-1521) va desenrollar una ménagerie en el Vaticà.
A principis del XV, es va establir una ménagerie en el Palau de l'Alcazaba de Lisboa, ubicat prop del Castell de Sant Jorge. Despuix de la conquista de Ceuta en 1415, el rei Juan I de Portugal va dur de tornada a Lisboa dos lleons de l'Atles, que varen ser instalats en un gran saló en el seu Palau. Esta zona del Palau va passar a ser coneguda com a Casa dos Liõés (la "Casa dels Lleons", en portugués); hui l'àrea seguix sent ocupada per un famós restaurant en el mateix nom. Més tart, en 1494, el humaniste alemà Hieronymus Münzer va passar cinc dies en Lisboa i va observar els lleons, afirmant ser les bésties salvages més belles que jamai hi havia vist. La ménagerie del rei Manuel I de Portugal (1469-1521), en el nou Palau de Ribeira en Lisboa, es va crear a principis del XVI i va ser apreciada en Europa, pels enormes paquidermos que Manuel I havia importat de l'Índia, com l'elefant Hanno i el rinoceront de Durero famosos com a regals per al papa León X. El rei Manuel I va contribuir a la colecció papal enviant animals de la seua pròpia ménagerie, un elefant, en 1514, i un rinoceront, a fins de l'any 1515. No obstant, el rinoceront enviat de Portugal a Roma va morir en la mar de Gènova, a principis de 1516, en el moment de l'afonament de la nau que la transportava. L'elefant Hanno va morir en Roma en 1516.
En terres germàniques, les ménageries aristocràtiques es multipliquen en la segona mitat del XVI. En Sajonia, el príncip elector Augusto I (1526-1586) va fundar una ménagerie en Dresde en 1554. El futur Maximiliano II (1527-1576), emperador del Sacre Imperi Romà Germànic que va governar entre 1564 et 1576, va fundar tres coleccions d'animals en el Castell de Kaiserebersdorf en 1552, el Castell de Praga en 1558 i el Castell de Neugebäu en 1564. El Landgrave d'Hesse fa lo mateix en Cassel en este moment.
El paper eixercitat pels animals en els jardins de les viles italianes es va incrementar a finals del XVI i principis del XVII, dels quals la Vila Borghese en Roma era un símbol notable. La moradura Scipione Borghese (1576-1633) va decidir construir en Roma, des de 1608 a 1628, vila per a fer, en els seus jardins, un gran lloc de coleccions artístiques, botàniques i zoològiques.[10]
Versalles i el seu llegat
Durant el XVII, les aus exòtiques i els chicotets animals varen ser ornaments ceremonials per a la distracció de la cort de França; els lleons i atres animals grans es varen mantindre principalment per a participar en espectàculs de combat. Les coleccions varen ser aumentant i es varen fer més i més instalacions permanents en la década de 1660, quan Luis XIV (1638-1715) havia construït dos noves ménageries: una en Vincennes, junt al castell en l'est de Paris, i un model més elaborat, que s'ha convertit enen el lloc d'un pabelló de caça real a dos hores un model per a les ménageries de tota Europa, en Versalles, en el lloc d'un pabelló de caça real a dos hores de transport (en carrossa) a l'oest de París.[11]
Al voltant de 1661, tenia una colecció de bésties "feroços" construïdes en Vincennes per a organisar baralles. Al voltant d'un pati rectangular, un edifici de dos pisos en balcons permetia als espectadors vore l'escena. Els animals varen ser estajats en la planta baixa, en celes que vorejaven el pati, i tenien chicotets recints fòra a on podien fer una miqueta d'eixercici.[12] En Vincennes, els lleons, els tigres i els lleoparts es mantenien en gàbies en un amfiteatre a on el rei podia entretindre als cortesans i dignataris que li visitaven en sanguinoses batalles. En 1682, per eixemple, l'embaixador de Pèrsia va gojar de l'espectàcul d'una lluita a mort entre un tigre real i un elefant.[11]
Durant el XVII, quan el Palau de Versalles va ser construït en França, Luis XIV també havia erigit una ménagerie en el parc del palau.[13] La ménagerie real de Versalles, reservada per a animals exòtics, rars i curiosos, anava a ser alguna cosa molt diferent a la de Vincennes.[11] Va ser construïda, baix l'ímpetu de l'arquitecte Luis Li Vau, entre 1662-1664. La major part va ser construïda en 1664 quan es varen instalar els primers animals, encara que els accessoris interiors no es varen completar fins a 1668-1670. Ubicada en el suroest del parc, va anar el primer gran proyecte de Luis XIV en Versalles i una de les moltes cases de plaure que es varen construir gradualment al voltant del palau..[13]
Ella va representar la primera ménagerie d'estil barroc. La característica principal de les ménageries barroques era la seua disposició circular, en mig del com s'alçava un bell pabelló. Al voltant d'este pabelló, hi havia un pati per al passage exterior a on s'ubicaven els recints i les gàbies. Cada recint tenia al fondo una casa (un graner o estable) per als animals i estava rodejada en tres costats per parets. Només hi havia reixes en el front cap al pabelló.[14]
La baralla d'animals es varen detindre al voltant de 1700 en Vincennes, el lloc va caure en desús,[nota 2] i els animals es varen instalar en Versalles en els demés.[12] En aquella época, els leons, els leopardvos i els tigres de la família real de Vincennes varen ser traslladats a Versalles, a on es varen estajar en recints de nova construcció en barres de ferro front a ells.[11]
Esta empresa particular va marcar un pas decisiu en la creació de les coleccions de curiositats i va ser imitada, en certa mida, a través d'Europa des del final de XVII. els Reis, príncips i importants senyors varen construir este tipo de gestions en França (Chantilly des de 1663), en Anglaterra (Kew, Osterley), en els Països Baixos austríacs (Belœil, Laeken), en les Províncies Unides (Palau Het Lloe de 1672 i despuix en 1748), Portugal (Palau de Belém en 1726, Quelez cap a 1780), Espanya (Madrit en 1774) i Àustria (Belvedere en 1716, Schönbrunn en 1752) i en el Terres germàniques despuix dels estralls de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), i la reconstrucció posterior. Federico Guillermo I (1620-1688), elector de Prússia, va equipar a Potsdam en una colecció d'amics al voltant de 1680. Federico Guillermo I (1620-1688), Elector de Prússia, va equipar a Potsdam en una colecció de ménagerie al voltant de 1680. L'Elector Palatino,el Príncip regente de Westfalia i molts uns atres varen seguir l'eixemple.[12] El pla radial es pren per a la construcció de les ménageries de la residència de Orangebourg del Gran Elector de Prússia (en 1702, en acabant de que Federico I (1657-1713) fora coronat rei), del castell de Karlsruhe del Margrave de Baden-Durlach (en 1715-1718) i el castell de plaure del duc de Weimar (al voltant de 1730).[15]
Este disseny ha segut adoptat per molts atres monarques en tota Europa, especialment per la monarquia dels Habsburgo en Àustria. En 1752, l'emperador Francisco I del Sacre Imperi Romà (1708-1765) va erigir la seua famosa ménagerie barroca en el parc del Palau de Schönbrunn, prop de Viena. Inicialment era solament un pati privat, pero no es va obrir al públic en general fins a 1779. Inicialment, solament estava obert per a "persones vestides en respecte". Una atra ménagerie aristocràtica va ser fundada en 1774 pel rei Carlos III d'Espanya (1716-1788) en terrenys que formaven part dels jardins del palau del Bon Retir de Madrit.[16]
Durant el XVIII, segons pareix va ser Jorge II de Gran Bretanya (1683-1760) qui va tindre l'idea d'obrir al públic, pagant una entrada per a vore la ménagerie de la Torre de Londres.En 1754, als visitants se'ls va permetre vore la colecció d'animals pagant l'admissió a la Torre de Londres; el preu d'admissió era llavors de tres penics o el recapte d'un gat o un gos per a alimentar als leons[4][8][17].La llista d'animals, en la colecció a finals del XVIII incloïa leons, tigres, orsos i hienes.[7]
Pero les ménageries aristocràtiques no varen seguir solament el modele arquitectònic francés. Més tart, algunes d'elles, també es varen convertir en ménageries a l'estil dels jardins anglesos, com la ménagerie del rei de Prússia, Federico Guillermo III (1770-1840). La ménagerie original es trobava en l'illa del rio Havel entre Berlín i Potsdam: Illa dels Pavos (Pfaueninsel) en Berlin-Wannsee. En 1802, es varen construir una casa i un prat per als brúfols i cervos. En 1822, el famós jardiner- paisajista Peter Joseph Lenné va transformar l'Illa dels Pavos en redissenyar un nou jardí i revisar el disseny de la Real Menagerie dins d'este jardí. Junt en l'arquitecte Martin Rabe, varen dissenyar atres instalacions per a animals i es varen agregar als recints construïts en 1802.La ménagerie real de l'Illa dels Pavos incloïa una casa d'aus, un estany d'aus aquàtiques, un fos d'orsos, una mona i un cangur, llames, cervos i corrals de brúfols d'aigua.[18]
La passió de molts príncips per la possessió d'animals exòtics, no obstant, va ser disminuint en el temps. Ademés, pel sorgiment de la burguesia, les ménageries de les corts reals o imperials varen ser gradualment canviades pels jardins zoològics públics que varen ocupar el seu lloc.
- En 1831, Guillermo IV (1765-1837) donó la major part dels animals de la ménagerie de la Torre de Londres al nou jardí zoològic de Londres, que acabava d'obrir en 1828 en Regent's Park.[7] El zoològic de Londres no va rebre a tots els animals, sino que els va compartir en el zoològic de Dublín.[19] La ménagerie de la Torre de Londres es va tancar finalment en 1835 per orde del Duc de Wellington.[6]
- En 1844, Federico Guillermo IV de Prússia (1795-1861) oferix a les bésties de la ménagerie de l'Illa dels Pavos al Jardí zoològic de Berlín, que acaba d'instalar-se en el Tiergarten, en els terrenys de l'antiga cerveseria real, cedit pel sobirà en 1841.
- En 1868, la ménagerie real de Madrit va ser oberta al públic i otorgada al municipi.[16]
En el XIX, aristocràtiques varen ser reemplaçades pels moderns jardins zoològics en el seu enfocament científic i educatiu.Durant un sigle més,la ménagerie del Bon Retir serà l'institució zoológica espanyola, que serà l'antecessora de les modernes instalacions del Zoo Aquarium de Madrit, que es va mudar a la Casa de Camp en 1972.[16] Hui en dia, l'única ménagerie aristocràtica que queda és Schönbrunn, pero en el XX, va canviar el seu nom en 1924 a "Tiergarten" de Schoenbrunn ("jardí d'animals") i es va convertir en un modern jardí zoològic en una orientació científica, educativa i de protecció de la naturalea. Per la seua continuïtat de lloc en l'antiga ménagerie d'estil barroc establida en la tradició migeval de coleccions d'animals salvages de príncips i reis, el zoològic de Schönbrunn en Viena a sovint es considera el zoològic més antic del món. Encara que la majoria dels antics recints barrocs han segut reemplaçats, encara es pot tindre una bona idea de la simetria general de l'antiga colecció imperial al voltant del pabelló construït en 1759 per Jean-Nicolas Jadot de Ville-Issey.
Ménageries públiques
Es va produir una revolució en l'història de les ménageries en la creació de la colecció del Ménagerie du Jardin dones plantes en París.
En 1793, Els animals expropiats en el recint ferial dels carrers de París es transferixen a la Ménagerie del Jardí de les Plantes, una dependència del jove Museu Nacional d'Història Natural de París. El 4 de novembre de 1793, al Jardí de les Plantes varen aplegar els primers animals capturats, que consistien en un lleó marí, un lleopart, una civeta i un chicotet mona. El 6 de novembre de 1793, novament va aplegar al Museu un gat tigre, un orso de mar, dos mones mandrill i tres àguiles. La decisió de retindre'ls preval entre els professors del Museu. Estos animals salvages permaneixen allí, estajats en instalacions temporals. A lo llarc de l'any 1794, la policia de París continuarà apoderant-se dels animals que es mostren en les vies públiques i els durà al Jardí de les Plantes.[20]
Per una atra part, en 1794, es varen confiscar les coleccions reals. El 26 d'abril de 1794, la Ménagerie d'animals del Museu rep els últims animals supervivents de la Ménagerie real de Versalles: un lleó i el seu companyer, un gos, un hartebeest i un couagga.
Despuix, el 27 de maig de 1794, 36 animals, incloent un camello, un brúfol i un bou, apleguen del domini del duc d'Orleans ubicat en Raincy.[20]
El Comité de Salvació Pública pren una série de decrets, inclós el del 16 de maig de 1794 que es considera el naiximent oficial de la Menagerie del Jardí de les Plantes.[20] En térmens més generals, esta creació d'una ménagerie pública s'havia decidit en el propòsit de l'educació popular, en la finalitat de posar a l'alcanç del major número lo que era fins a llavors la prerrogativa dels nobles o príncips.
Va ser sol a principis del XIX, en 1827, que els parisino varen poder admirar una girafa[nota 3] oferida al rei de França Carlos X (1757-1836), pel Virrei d'Egipte, Mehmet Alí (1769-1849).
L'història de les ménageries sedentarias es confon, des de la Revolució francesa, en l'història dels parcs zoològics.
Ménageries itinerants
Les ménageries viageres
En Europa, la gent comuna rara volta tenia accés a les ménageries aristocràtiques reservades per als nobles, pero els recints ferials en les ciutats presentaven comunament animals salvages entrenats: orsos, mones, foques i inclús, en el XVIII, un rinoceront[nota 4] en 1749 i un casuario en 1765 en París.[21][22] Els primers domadors moderns, que actuaven en la pròpia gàbia dels animals, varen anar els de les ménageries ambulants en caravanes, a principis del XIX. La segona mitat d'este sigle va ser el de l'aparició dels primers parcs d'atraccions, que la seua ménagerie era l'atracció principal i l'ornament més bell.
En Anglaterra, les ménageries en caravanes varen aparéixer per primera volta a principis del XVIII. En contrast en les ménageries aristocràtiques, estes coleccions d'animals itinerants varen ser dirigides per hòmens de l'espectàcul que buscaven lucrarse en el desig de sensacions de la població ordinària. El primer accident fatal d'una ménagerie ambulant va ser la mort d'Hannah Twynnoy en 1703, qui va ser morta per un tigre en una posada de Malmesbury, Wiltshire. Entre estos espectàculs d'animals, que varen ser més o menys extensos, el més gran va ser el de George Wombwell.
Ademés, en Amèrica del Nort, les ménageries viageres es varen tornar també molt populars en eixa época.
- El primer animal exòtic que es va exhibir en Estats Units va ser un lleó, en Boston en 1716,[23] seguit onze anys més tart, en la ciutat de Filadèlfia, d'un atre. Un mariner va aplegar a Filadèlfia en agost de 1727 en este atre lleó, que va expondre en la ciutat i les ciutats circumdants durant huit anys.[24][25]
- El primer dromedari que es va importar d'Àfrica a Estats Units es va exhibir en Boston en 1721.[23]
- En 1733, el primer orso polar exhibit en Amèrica estava en la ciutat de Boston.[23]
- El primer elefant va ser importat de l'Índia a Amèrica pel capità de barco, Jacob Crowninshield, en 1796. Es va mostrar per primera volta en la ciutat de Nova York i hauria viajat extensament pels estats de la Costa Este dels Estats Units.[23]
- En 1834, la colecció de James i William Howes en Nova York va viajar a través de Nova Anglaterra en un elefant, un rinoceront, un camello, una zebra, un ñu, dos tigres, un orso polar i varis loros i mones.[26]
Les visites a les ménageries en Estats Units es varen desaccelerar baix el pes de la depressió de la década de 1840 i despuix es varen detindre en l'esclat de la Guerra de Secessió (1861-1865). Despuix de la guerra, solament existia una ménagerie ambulant, de qualsevol tamany: la ménagerie baix la bandera d'Isaac Van Amburgh, qui va viajar a través dels Estats Units durant casi quaranta anys.[25]
Ménageries de circ
Des de finals del XIX fins a principis del XX, els circs europeus varen anexar al seu establiment una ménagerie, fins a llavors un espectàcul ferial. També va ocórrer lo contrari, les ménageries afegint al seu establiment un espectàcul de circ. Els circus-menagerie es caracterisen per la presència de domadors o adiestradores d'animals, dins de les famílies dels circenses.
A diferència dels seus homòlecs europeus, les ménageries i circs d'Amèrica es combinen en un espectàcul itinerant, en una sola bolleta per a vore abdós. Açò ha aumentat el tamany i la diversitat de les seues coleccions. El circ Ringling Bros. i Barnum & Bailey varen promocionar les seues exposicions zoològiques com "la millor colecció de mascotes del món".[25]
El circ s'ha convertit en un espectàcul exòtic gràcies a la presència d'animals salvages i fa la seua notorietat (o la seua publicitat) per la seua exposició durant una desfilada o una ménagerie:
- En 1929, el circ chec Kludsky tenia una ménagerie d'uns 700 animals.
- En 1932, el circ americà Ringling Bros. i Barnum & Bailey tenia una ménagerie de 1000 animals salvages.
- En 1934, el circ alemà Krone, "el circ més gran d'Europa", contava en més de 800 animals en la ménagerie de la seua colecció.
Des de la desaparició de les ménageries en caravanes, el història de les ménageries itinerants s'inclou en la del circ.
Vore també
Bibliografia
- [Baratay-1998] Eric Baratay & Elisabeth Hardouin-Fugier, ZOOS : Histoire dones jardins zoologiques en Occident (XVIe-XXe siècle), editor 'La Découverte', 1998, ISBN 2707128953 i 9782707128959.
- [Gibelin-2014a] Alain Gibelin, Els Ménageries foraines prenga 1 "façades et parades", Éditions du Belluaire, 2014, ISBN 978-2-9549099-0-5.
- [Gibelin-2014b] Alain Gibelin, Els Ménageries foraines prenga 2 "chroniques d'un univers", Éditions du Belluaire, 2014, ISBN 978-2-9549099-1-2.
- [Loisel-1912a] Gustave Loisel, Histoire dones ménageries de l'antiquité à nos jours: Antiquité - Moyen Âge - Renaissance, prenga I, editor 'O. Doin et fils', 1912.
- [Loisel-1912b] Gustave Loisel, Histoire dones ménageries de l'antiquité à nos jours: Temps modernes (XVIIe et XVIIIe siècles), prenga II, editor 'O. Doin et fils', 1912.
- [Loisel-1912c] Gustave Loisel, Histoire dones ménageries de l'antiquité à nos jours: Epoque contemporaine (XIXe et XXe siècle), prenga III, editor 'O. Doin et fils', 1912.
- [Morgado-2015] Arturo Morgado García, https://books.google.com.uy/books/about/La_image_de el_món_animal_en_la_Espa%C3%B1a.html?id=VqVKnQAACAAJ&redir_esc=y[ L'image del món animal en l'Espanya moderna], editor 'Universitat Centroamericana José Simeón Canyes (UCA)', 2015, ISBN 8498285097 i 9788498285093.
- [Pérez-Padilla-2012] Alba Pérez Padilla, Elisabeth Pérez Gil, Núria Pallarès Miralles, Cristina Llecha Jofre, Ana Nogales Peral, Ètica i benestar dels animals en els parcs zoològics, lloc digital 'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)', 2012.
- [Thétard-1928] Henry Thétard, Els Dompteurs ou la Ménagerie dones origines à nos jours, Gallimard, 1928.
Notes
- ↑ El terme prové de l'original en francés "ménagerie", utilisat per primera volta en 1676 per a referir-se al maneig d'una casa o d'una granja. En l'época contemporànea, és usat per a citar a «una colecció d'animals conservats en el fi principal d'exhibir-los a un públic». En espanyol, menagerie pot ser traduït com a «casa de feres» (font: Diccionari Merriam-Webster). Etimologia: (1530) Paraula derivada de ménager agregant el sufix -ie, terme que sorgix en el sentit de « administració d'una casa, i en especial d'una granja », i en posterioritat "lloc que concernix i engloba tot lo referit a la vida en una granja o establiment agrícola-animal"; (1664) El terme pren el sentit modern de «lloc a on es tenen i estagen animals rars o foràneus".
- ↑ En 1855 el lloc es va utilisar per a estajar les instalacions del Hospital Militar Bégin.
- ↑ El nom de Zarafa donat a la girafa oferida a Carlos X per Mehemet Ali no està confirmat.
- ↑ Clara, el rinoceront d'una banya, figura entre els rinoceronts famosos d'Europa.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 James FISHER, Li Zoo: Són histoire, són univers, edicions RST, París, 1966, pp. 17-43. (original (anglés) Zoos of the World: The Story of Animals in Captivity, editor 'American Museum of Natural History', 1967, ISBN 0385083513 i 9780385083515).
- ↑ (anglés)Franco CARDINI, Europe and Islam, Blackwell Publishing, Oxford, 2001, ISBN 0631226370, pp. 14-15.
- ↑ (anglés) Simon Pipe, « Woodstock's lost royal palace », lloc digital 'BBC', 23 d'octubre de 2007.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (anglés) Wilfrid BLUNT, The Ark in the Park : The Zoo in the Nineteenth Century, editor 'Hamish Hamilton Limited', 1976, ISBN 0241893313, pp. 15-17.
- ↑ Alfred FRANKLIN, « Animaux féroces (COMMERCE DES) », Dictionnaire historique dones arts, métiers, et professions exercés dans Paris depuis li treizième siècle, editor 'H. Welter', Paris, 1906, pp. 16-18.
- ↑ 6,0 6,1 (anglés) "Big cats prowled London's tower". BBC News, October 24, 2005.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 (anglés)O'REGAN Hannah, "From bear pit to zoo". British Archaeology, No.68, December 2002, p.13-19.
- ↑ 8,0 8,1 (anglés)HAHN Daniel, The Tower Menagerie (La Menagerie de la Torre). Simon & Schuster, Lóndres (2003). ISBN 0-7432-2081-1
- ↑ (anglés)HOAGE Robert J., ROSKELL Anne & MANSOUR Jane, "Menageries and Zoos to 1900", in Robert J. Hoage & William A. Deiss (ed.), New World, New Animals: From Menagerie to Zoological Park in the Nineteenth Century. Johns Hopkins University Press, Baltimore (1996), p.8-18. ISBN 0-8018-5110-6
- ↑ BARATAY Eric & HARDOUIN-FUGIER Elisabeth, Zoos: Histoire dones jardins zoologiques en Occident (XVIe-XXe siècle). Éditions La Découverte, Paris (1998), p.54-59. ISBN 2707128953
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 (anglés)ROBBINS Louise E., Elephant Slaves and Pampered Parrots: Exotic Animals in Eighteenth-Century Paris. Johns Hopkins University Press, Baltimore (2002), p.37-67. ISBN 0801867533
- ↑ 12,0 12,1 12,2 BARATAY Eric & HARDOUIN-FUGIER Elisabeth, Zoos: Histoire dones jardins zoologiques en Occident (XVIe-XXe siècle). Éditions La Découverte, Paris (1998), p.51-53. ISBN 2707128953
- ↑ 13,0 13,1 BARATAY Eric & HARDOUIN-FUGIER Elisabeth, Zoos: Histoire dones jardins zoologiques en Occident (XVIe-XXe siècle). Éditions La Découverte, Paris (1998), p.62-70. ISBN 2707128953
- ↑ (anglés)STREHLOW Harro, "Zoological Gardens of Western Europe", in Vernon N. Kisling (ed.), Zoo and Aquarium History : Ancient Collections to Zoological Gardens. CRC Press, Boca Raton (2001), p.82. ISBN 0-8493-2100-X
- ↑ BARATAY Eric & HARDOUIN-FUGIER Elisabeth, Zoos: Histoire dones jardins zoologiques en Occident (XVIe-XXe siècle). Éditions La Découverte, Paris (1998), p.70-72. ISBN 2707128953
- ↑ 16,0 16,1 16,2 (anglés) Historic Madrit: "The Wild Animal House in the Retire Park"
- Archivat el 8 de giner de 2009 archivat en Wayback Machine..
- ↑ BOUDET Jacques & LAFFONT Robert, El homme et l'animal : Cent mille ans de vie commune. Éditions du Pont Royal, Paris (1962).
- ↑ (anglés)STREHLOW Harro, "Zoos and Aquariums of Berlin", in Robert J. Hoage & William A. Deiss (ed.), New World, New Animals: From Menagerie to Zoological Park in the Nineteenth Century. Johns Hopkins University Press, Baltimore (1996), p.63-64. ISBN 0-8018-5110-6
- ↑ (anglés)MULLAN Bob & MARVIN Garry, Zoo Culture: The Book about Watching People Watch Animals. Weidenfeld and Nicolson, London (1987), p.109. ISBN 0297792229
- ↑ 20,0 20,1 20,2 LAISSUS Yves & PETTER Jean-Jacques, Els animaux du Muséum, 1793-1993. Muséum national de histoire naturelle - Imprimerie Nationale, Paris (1993), p.74-97. ISBN 2-11-081284-2
- ↑ FRANKLIN Alfred, « Animaux curieux (MONTREURS D') », Dictionnaire historique dones arts, métiers et professions exercés dans Paris depuis li treizième siècle, H. Welter, éditeur, Paris, 1906, p.15-16.
- ↑ BARATAY Eric & HARDOUIN-FUGIER Elisabeth, Zoos: Histoire dones jardins zoologiques en Occident (XVIe-XXe siècle). Éditions La Découverte, Paris (1998), p.74-77. ISBN 2707128953
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 (anglés)KISLING Vernon N., "Zoological Gardens of the United States", in Vernon N. Kisling (ed.), Zoo and Aquarium History: Ancient Collections to Zoological Gardens. CRC Press, Boca Raton (2001), p.147-150. ISBN 0-8493-2100-X
- ↑ (anglés) SEDGWICK John, The Peaceable Kingdom : A Year in the Life of America's Oldest Zoo. Fawcett Crest, New York (1989), p.55. ISBN 0449216802
- ↑ 25,0 25,1 25,2 (anglés) HANCOCKS David, A different nature : The paradoxical world of zoos and their uncertain future. University of California Press, Berkeley (2001), p.86-88. ISBN 0-520-21879-5
- ↑ (anglés)FLINT Richard W., "American Showmen and European Dealers : Commerce in Wild Animals in Nineteeth Century", in Robert J. Hoage & William A. Deiss (ed.), New World, New Animals : From Menagerie to Zoological Park in the Nineteenth Century. Johns Hopkins University Press, Baltimore (1996), p.98. ISBN 0-8018-5110-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ménagerie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.