Parc zoològic

Erro al crear miniatura:

Parc zoològic

Erro al crear miniatura:

Zoològic de Houston, Estats Units.

Zoològic de Regent's Park, Londres, 1835.

Erro al crear miniatura:

Gose colla en el zoològic de Chiang Mai (Tailàndia).

Erro al crear miniatura:

Grullas coronades en el Loro Parc (Port de la Creu, Tenerife).

Girafes en el zoo de Taronga (Sídney, Austràlia).

León en el zoo de Lincoln Park, Chicago.

Erro al crear miniatura:

Pingüins en el Zoològic L'Aurora, Ciutat de Guatemala, Guatemala.

Erro al crear miniatura:

Rinoceront Indi en el Parc de les Llegendes, Llima, Perú.

Un parc zoològic, jardí zoològic —abreviats comunament a zoològic o, simplement, zoo— o casa de feres és una instalació en la que s'exhibixen animals no humans dins de recints exposts al públic i en les que també poden desenrollar-se llabors de divulgació, criança i investigació.

El vocable «zoològic» denota allò relatiu o pertanyent a la «zoologia», açò és, l'estudi dels animals, un vocable que es deriva del grec zωο (zoo: «animal») i λoγος (lógos: «estudi»). Actualment el número de coleccions d'animals obertes al públic en tot lo món supera els 1000, al voltant del 80 % d'ells en les ciutats.

Etimologia

En la seua inauguració en 1828, el zoològic de Londres es va catalogar a sí mateixa com una «casa de feres» o «jardí zoològic». L'abreviatura «zoo» va començar a usar-se per primera volta en una impressió feta en Regne Unit aproximadament en 1847, per a referir-se al Zoo de Clifton. No obstant, no va ser sino dos décades despuix que es va popularisar, a causa de l'impacte cultural de la cançó «Walking in the Zoo on Sunday» interpretada per l'artiste music hall Alfred Vance. En Estats Units, la locució «parc zoològic» va ser usat per a instalacions més àmplies ubicades en Washington D. C. i en Nova York, obertes en els anys 1890.

Història

Colecciones d'animals i parcs zoològics apareixen ya en les civilisacions chinenca i egipcíaca antigues,^{cita requerida} al mateix temps que a lo llarc de l'història totes les civilisacions que s'han anat desenrollant han deixat d'una o una atra manera proves de la relació home-animal.

Els primers zoològics varen ser en realitat colecciones privades d'animals exòtics vius, coleccions en la seua majoria pertanyents a reis. En eixe sentit el primer zoo del que es té notícia fefaent va ser el zoològic de Moctezuma que va tindre l'emperador asteca en la seua capital Tenochtitlán, i que va ser descrit per Hernán Cortés en 1520 i destruït poc despuix^{cita requerida}. Més d'un sigle més vesprada, en 1664, es va inaugurar el primer zoo europeu: la ménagerie royale de Versailles («casa de feres real de Versailles»), concebuda per Luis Li Vau per a Luis XIV. El primer zoològic modern va ser el Zoològic de Viena, inaugurat en 1765.^{cita requerida} Tres décades despuix, en 1793, la revolució francesa dissolia la casa de feres de Versailles i reinstalaba els animals en una nova instalació, obrint d'esta manera al públic el que hui en dia està considerat com el segon zoològic més antic del món, la ménagerie («casa de feres») del Jardí de Plantes, en París, regida des de llavors pel Museu Nacional de Història Natural de França. En el temps, en 1934, este museu nacional francés va obrir un zoo més gran, en el llímit municipal de París, el zoològic de París, que des de llavors es va convertir en el parc zoològic oficial de la ciutat, encara que l'antiga casa de feres del Jardí de Plantes mai va ser tancada i seguix oberta encara hui en dia, completant-se d'esta manera mútuament en el zoo oficial.

El zoològic de Central Park va ser inaugurat en Nova York en 1864. És el més antic d'Estats Units i conta en una de les majors coleccions del món. Ciutats com Sant Luis (Misuri), Bombay, Tòquio, Madrit, Roma, Berlín, Sant Diego, Chicago, Filadèlfia o Munich alberguen coleccions de gran importància. En Llatinoamèrica alguns dels més importants són el Buin Zoo i Zoològic Nacional en Chile, el Parc de les Llegendes en Perú, el zoològic de Chapultepec, el Zoològic Miguel Álvarez del Bou i el Zoològic Guadalajara en Mèxic, el Zoològic Matecaña i el zoològic de Cali en Colòmbia, el zoològic de Buenos Aires en Argentina, el Zoològic El Pantanal en Equador i el Zoològic L'Aurora en Guatemala.

En el temps, la missió dels zoològics ha passat de ser la mera exposició d'animals exòtics a l'estudi científic dels animals (el zoològic de Londres va ser el primer zoològic científic del món) i, més vesprada, la crío en captivitat i en particular la protecció d'espècies en perill d'extinció o inclús ya extinguides en estat salvage, com el còndor de Califòrnia, l'oca de Hawái, l'ibis eremita i el gose colla.

Instalacions

En un parc zoològic, els animals habiten en recints dissenyats de tal forma que s'assemblen a les seues hàbitats naturals o que permeten el desenroll de patrons de comportament estables, per a garantisar el seu benestar. En el cas de les espècies nocturnes —aquelles que són més actives durant la nit—, es construïxen edificis especials que proveïxen de llums tènues blanques o rojoses durant el dia per a que els animals estiguen actius i puguen ser observats pels visitants, i de llums més lluentes i intenses de nit per a que dorguen. Respecte als animals que viuen en ambients extrems, com per eixemple els pingüins, és necessari el seu estage en estructures en condicions climàtiques específiques. Hi ha un tipo de recint per a cada espècie, des dels insectes i aus fins als reptils, mamífers i criatures aquàtiques. Algunes instalacions es adecuan inclusivament per a que els visitants puguen entrar i tocar a animals que no són violents; baix la condició de que es mantinguen durant el recorregut en un camí prèviament identificat, i que no alimenten o mostren siquiera aliments als animals.

La majoria dels zoològics moderns manté als animals tancats en reproduccions reduïdes dels seus hàbitats naturals. Estos microambientes deuen ser lo suficientment grans com per a permetre l'eixercici i privacitat de l'animal. Alguns dissenys moderns tenen en consideració tant la comoditat de l'animal com la facilitat dels visitants per a observar-los, evitant que els animals s'enteren d'això. Per a açò són utilisats alguns trucs com a vidres polarisats darrere d'un refugi del sol.

Llegislació

El Conveni sobre la Diversitat Biològica és el primer instrument jurídic internacional que arreplega com a mecanismes de protecció dels recursos biològics i genètics els térmens conservació in situ (conservació dels ecosistemes i els hàbitats naturals i el manteniment i la recuperació de poblacions viables d'espècies en els seus entorns naturals) i ex situ (mides financeres, científiques i tècniques orientades a la conservació i l'investigació de plantes, animals i microorganismes fòra del seu hàbitat natural). Els parcs zoològics són un clar eixemple d'instalacions destinades a la conservació ex situ, poden i deuen ser subjectes actius de gran valor en la conservació.

Europa

La Directiva 1999/22/CE, de 29 de març relativa al manteniment d'animals salvages en parcs zoològics, exigix l'establiment d'un règim d'autorisació i d'inspecció dels parcs zoològics, que garantise el compliment de condicions bàsiques de sanitat, benestar i seguritat, per a mantindre la bona salut física i psíquica dels animals salvages els habiten. Pretén aixina favorir la correcta aplicació de la llegislació comunitària en matèria de conservació de la fauna selvada, aixina com assegurar el paper en l'educació pública, l'investigació científica i la conservació de les espècies per part dels zoos.

El Reglament (CE) n.º 338/97 del Consell, de 9 de decembre de 1996, relatiu a la protecció d'espècies de la fauna i flora selvades per mig del control del seu comerç, obliga als Estats membres a dispondre d'instalacions adequades per a l'alberc i conte per als casos d'importació de espècimen vius de gran número d'espècies, i es prohibix l'exposició pública en fins comercials de espècimen de les espècies del seu anex A, llevat en cas de concreta excepció justificada per fins educatius, d'investigació o crío.

La Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus selvades, i la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora selvades, prohibixen la captura, manteniment i comerç de gran número d'espècies, pero permeten determinades excepcions, precisament, per a l'investigació, l'educació i la crío, repoblament i reintroducción d'espècies.

Espanya

Erro al crear miniatura:

El guacamayo macao (Llaura macao) Faunia en un jardí botànic i parc zoològic en Madrit.

La directiva europea es transcribió en la Llei 31/2003, de 27 d'octubre, de conservació de la fauna selvada en els parcs zoològics.

Esta llei establix que els parcs zoològics deuen ser una font de coneiximents científics a disposició d'universitats, d'institucions dedicades a l'investigació, i d'organisacions compromeses en la conservació de la naturalea, a fin de que estes entitats puguen contribuir a la conservació ex situ de les espècies selvades, aixina com a la seua conservació in situ. Especifica també que els zoos deuen tindre com a funció el foment de l'educació i de la pren de consciència pel públic pel que fa a la conservació de la biodiversitat.

Les competències sobre la gestió dels zoos estan transferides a les comunitats autònomes, que queden obligades a mantindre un registre dels parcs zoològics autorisats en el seu territori, en informació actualisada sobre les coleccions d'animals que mantinguen en les seues instalacions. També deuran mantindre informat al Ministeri de Mig ambient de les senyes dels seus registres.

Zoològics del món

Zoològic de Paraguaná / Zoològic Gustavo Rivera en Veneçola.

Casi tota ciutat important del món conta en un parc zoològic, a pesar de la variació en tamany i calitat de cada u. Els zoològics majors són importants atraccions turístiques, de manera que molts governs decidixen subsidiar les despeses operacionals del zoològic. l'estatalizaació de zoològics és també justificada pel seu valor educatiu, ya que els zoològics són a sovint visitats per escolars en eixides d'estudi. No obstant, la major part de la finançació d'un zoològic prové de donacions i el cost d'entrada als visitants.^{cita requerida}

Conservació d'espècies amenaçades

Erro al crear miniatura:

Tigres blancs en el zoològic de Singapur.

Les associacions de zoològics i aquaris —WAZA (mundial), AAZA (Amèrica), EAZA (Europa), etc.— coordinen actuacions per a la conservació d'espècies amenaçades i porten a terme proyectes de reproducció ex-situ.

En Europa els dos principals programes d'este tipo són el Programa Europeu d'Espècies en Perill (EEP) i el European Stud-Book (ESB).

Hi ha espècies o subespècies extintes en estat salvage de les que solament queden individus en els zoos. És el cas del cérvol del Pare David (Elaphurus davidianus) o el lleó de l'Atles (Panthera lligc lligc).

Controvèrsia

Alguns colectius s'oponen a que els animals siguen privats de llibertat. Argumenten que no és ètic utilisar sers en capacitat de sentir per a l'oci de les persones i per això demanen el tancament dels zoològics, oceanarios, i aquaris públics. La majoria d'estes crítiques no van per als zoològics que contenen animals en alt risc d'extinció, sino que van per als zoos que tenen animals que podrien estar en el seu hàbitat natural. Alguns zoos lliberen els animals als seus hàbitat.

Els zoològics deuen complir en els objectius d'investigació, recreació, educació i conservació. Per lo tant, un zoològic no deu adquirir els seus animals traent-los dels seus respectius hàbitats o comprant-los a caçadors. Ademés de compres i intercanvis en atres parcs, alguns zoològics adquirixen llegalment animals per mig d'institucions que confisquen animals selvats a traficants de fauna, coleccionistes, caçadors, o gent que els té illegalment com a mascotes. Els individus de fauna selvada que apleguen al zoològic són acollits perque és la seua última alternativa per a una vida més o menys adequada, en especialistes en la seua salut i hàbitats específics. Quan un animal selvat té contacte en humans pert possibilitats de reintegrar-se a la naturalea, per eixa raó els traficants i coleccionistes ya mencionats acaben completament en les possibilitats de que l'individu selvat puga tornar a integrar-se al seu mig natural. La dificultat del reintegrament radica en lo següent:

• Els instints de supervivència (alimentació, reproducció) es veuen afectats.
• Maltracte físic.
• L'animal selvat, en tindre contacte prolongat en els humans, els pert la por. Açò provoca que en ser lliberats en la naturalea s'acosten a assentaments i ciutats per menjar o refugi.

Vore també

• Anex:Parcs zoològics
• Zoològic humà

Enllaços externs

• «Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris (AIZA)» (en anglés). Consultat el 10 de febrer de 2011.
• «European Zoos and Aquariums Association (EAZA)». Consultat el 10 de febrer de 2011.
• «Wold Zoos and Aquariums Association (WAZA)» (en anglés). Consultat el 10 de febrer de 2011.
• «Llistat de zoos del món» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2007. Consultat el 10 de febrer de 2011.
• «Igualtat animal». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2011. Consultat el 10 de febrer de 2011.
• «Goodzoos» (en anglés). Consultat el 10 de febrer de 2011.