Anar al contingut

Zoològic humà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zoològic humà
Onas duts a París per Maître en 1889.

Un zoològic humà va ser una forma d'exhibició pública de sers humans, usualment provinents de territoris colonisats, que eren presentats com a representants de cultures «primitives» o «exòtiques». Estes mostres varen alcançar notorietat en Europa a fins de el XIX i començos de el XX, durant el periodo del nou imperialisme, i solien reforçar l'idea de la supremacia racial i civilizatoria per part de les potències colonials.[1][2] L'enfocament dels subjectes exhibits va ser sobre els africans.[3]

El terme va ser falcat per historiadors i antropòlecs francesos en 2002 per a denunciar el racisme i la deshumanisació de tals exhibicions. Estes pràctiques pretenien entretindre i «educar» al públic mentres reforçaven jerarquia racials llegitimades per discursos científics. Tals espectàculs es relacionen en els freak shows de el XIX i constituïxen una manifestació de l'imperialisme i del racisme estructural persistent en la cultura occidental.[4]


Encara que existixen antecedents en l'Antiguetat i el Medioevo, la seua institucionalisació com a espectàculs per a grans audiències es va consolidar cap a la década de 1870, en iniciatives com les de Carl Hagenbeck en el Jardí d'Aclimatació de París[5][6] i l'Exposició General de Filipines en Espanya de 1887.[7][8] Estes exposicions eren a sovint presentats baix el va rotular de «exposicions etnològiques» o «ciutats de negres», i oferien al públic europeu representacions escenificades de pobles colonisats, les seues vivendes, pràctiques quotidianes i productes. Des de finals de el XX, estes exhibicions són objecte d'ampli rebuig i es consideren símbols del colonialisme i les teories del racisme científic.[9][10][11][12][5][13][14]

L'última exposició destacada d'este tipo va ser la de l'Exposició mundial de Brusseles de 1958.[5][15][16]

Una chiqueta filipina se senta dins del seu recint mentres uns visitants l'observen. Coney Island, Nova York, en 1905.

Els primers zoos humans

Una caricatura de Sara Baartman, la Venus hotentote; naixcuda en la nació surafricana joisán, va ser exhibida en Londres a principis de el XIX.

Va haver exhibició de sers humans en l'antiga Roma, els quals eren duts amarrats i inclús en gàbies pels generals victoriosos quan aplegaven d'un territori recentment somés. Li'ls exhibia també en llocs públics, lo mateix als gladiadores, prop dels circs i arena

Un dels primers antecedents dels zoològics humans va ser la colecció de Moctezuma en Mèxic, la qual no solament consistia en un autèntic zoològic, ple de diversos animals importats de tota Mesoamérica i Aridoamérica, sino que també exhibia a persones poc comunes com nanos, albinos i jorobados.[17]En 1492 Cristóbal Colón va dur a la Cort d'Isabel I un grup d'indígenes arahuacos exposts com a curiositat.[18]En el XVI la moradura Hipólito de Médicis va tindre una «colecció» de persones de diferents ètnia: moros, tàrtars, indis, turcs i africans. Segons el seu propi testimoni, entre els seus «bàrbars» s'escoltaven fins a 20 idiomes.[17]

Tombes de sèt congolenys que varen morir en 1897 durant l'Exposició Universal de Tervuren. Varen ser enterrats junt a l'iglésia de Sant Joan Evangelista en Tervuren, Bèlgica.


Una de les primeres exhibicions públiques de humans va ser l'exhibició de P.T. Barnum de la suposta supercentenaria de 161 anys, Joice Heth el 25 de febrer de 1835[19] i, després, els siameses Chang i Eng Búnquer. No obstant, la noció de la curiositat sobre atres humans té una història tan llarga com el colonialisme. Per eixemple, Cristóbal Colón va dur indígenes dels seus viages al Nou Món a la cort castellana en 1493.[20] Un atre cas àmpliament documentat va ser el de Sara Baartman de la nació nama, en freqüència anomenada la Venus hotentote, que va ser exhibida en Londres fins al seu decés en 1815.[18] Durant els anys 50 i 60 de el XIX Màxim i Bartola, dos chiquets microcefálicos d'El Salvador varen ser exhibits en Estats Units i en Europa baix el ròtul de «els últims asteques» o els «liliputienses asteques».[21] No obstant, els zoos humans es varen tornar comuns a mitan del periodo denominat Nou imperialisme durant el fi de el XIX.[22]

Campament Tuareg en l'exposició de 1907 en París.

Llista de zoològics humans

La següent és una llista de zoològics humans. Ademés dels països enumerats ací, també es varen realisar exposicions etnogràfiques en Suècia i Canadà, aixina com en les ciutats de Praga i Budapest (abdós partix d'Àustria-Hongria en eixe moment).[23][24][25][26][27][28][29][30]

País Ubicació Obert Tancat Població objectiu representada
França Jardí d'Aclimatació, París 1860 1887 Nubios, inuit groenlandeses. Part del parc zoològic colonial del Bois de Boulogne; en 1877, Saint-Hilaire va albergar dos recints etnològics permanents.
Alemània Tierpark de Carl Hagenbeck, Hamburc 1874 1914 Samis (lapones), samoanos, inuit, nubios. Primer zoològic etnològic: llogarets vius recreats junt als animals. Les exhibicions es varen realisar anualment fins a la Primera Guerra Mundial.
Alemània Hamburc 1875 1875 Samis (lapones). Una família de sis samis del nort d'Europa varen ser exhibits junt en una manada de 31 renos.
Alemània Leipzig 1876 1931 Es varen realisar en el zoològic de Leipzig 40 exposicions etnològiques en les que es varen exhibir un total d'uns 750 individus.
Estats Units Chicago, Buffalo 1876 1909 Africans, inuit, indígenes americans.
Àustria Viena 1878 1910 La «Caravana Nubia» de 1878 va ser la primera exposició etnogràfica en Àustria, que Carl Hagenbeck va realisar en la Rotonda del Prater. En 1885 la «Caravana cingalesa» va aplegar a Viena, organisada novament per Hagenbeck. El zoològic de Schüttel en Viena va ser sèu.
Alemània Dresde 1878 1934 El zoològic de Dresde va registrar 76 exposicions etnològiques.
Alemània Frankfurt 1878 1931 Es varen celebrar 40 exposicions etnològiques, 33 d'elles en el Jardí Zoològic de Frankfurt.
Alemània Colónia 1878 1932 Varen tindre lloc sèt exposicions etnogràfiques en el zoològic de Colónia.
Alemània Hannover 1878 1932 Un total de 14 exposicions etnogràfiques en el zoològic de Hannover i atres 37 exposicions humanes en el restant de la ciutat.[31]
Suïssa Zuric, Basilea, Ginebra 1879 1939 En 1909 i 1910, una exposició etnogràfica de 80 senegalesos va recórrer vàries ciutats. El zoològic de Basilea va ser sèu de vàries exposicions.
Itàlia Torí, Palermo, Milà 1880 1911 Beduinos libios, Eritrea.
Austràlia Melbourne, Exposicions etnològiques en el Palau Real d'Exposicions 1880 década de 1900 En exposicions internacionals es varen montar «llogarets vivents» en persones indígenes d'Austràlia i Oceania.[32]
Brasil Museu Nacional 1882 1882 l'emperador de Brasil, Pedro II, va inaugurar una exposició antropològica en la que varen ser exhibits sèt indígenes.[33]
Països Baixos Exposició Colonial Internacional de Ámsterdam 1883 1883 Javanesas, surinamesas (colónies holandeses).
Països Baixos Exposició Colonial (El Haya) 1883 1883 Javaneses, Sumatra.
Espanya Palau de Cristal (Parc del Retir), Madrit 1884 1887 Construït com a hivernàcul, es va utilisar per al «zoològic humà» de l'Exposició de Filipines de 1887, a on es varen exhibir uns 40 igorrotes en dos llogarets recreats.[7]
Bèlgica Exposició Internacional de Amberes 1885 1885 Poble congoleny i surinamés.
Polònia Actuacions de «llogaret» asante en el circ 1888 1888 Asantes.
Espanya Exposició Internacional de Barcelona 1888 1888 Filipins, indígenes amazónicos. Inclou «llogaret» amazónica junt a l'exhibició de Filipines.
França Exposició Universal de París 1889 1889 Africans, canacos, anameses. El «Poble Negre» baix la Torre Eiffel albergava a unes 400 persones.
Austràlia Sídney década de 1880 década de 1910 Aborigen australians, isleños de l'Estret de Torres.
Alemània Exposició comercial de Berlín en el parc Treptower 1896 1896 Somalí, samoanos, inuit. Més de cent persones de les colónies alemanes en Àfrica es varen exhibir durant cinc mesos i mig en cinc llogarets africans, per eixemple en el «Llogaret de Togo» i el «Llogaret de Camerún» al voltant de l'estany de carpes, que varen atraure a uns dos millons de visitants. Caps humans falsos varen ser empalades en una empalizada que rodejava les barraques.
Bèlgica Exposició de Tervuren Congo 1897 1897 267 congolenys (7 varen morir durant l'exposició)
Espanya Barcelona, Valéncia i Madrit 1897 1900 Asantes i Inuit.
Bèlgica Museu Real d'Àfrica Central (originalment Museu del Congo)** en Tervuren (suburbi de Brusseles). 1898 1898 60 parracs congolenys. Va començar com el zoològic humà «Llogaret Congo» en 1897; es va convertir en museu colonial permanent en 1898 i es va ampliar en 1910.
Gran Bretanya Gran Bretanya 1899 1930 En 1899, en la Exposició de Gran Bretanya varen participar 174 persones negres de Suràfrica que varen ser distribuïdes entre varis pobles recreats.
França Jardí d'Agronomia Tropical, Bosc de Vincennes, París 1899 1907 Malgaches, indochinos, congolenys, canacos. Estació agrícola que en 1907 va albergar un «Llogaret Tropical» de sis pobles colonials recreats.[34]
Suïssa Museu d'Etnografia de Ginebra 1901 1915 Inuit, bereberes, indígenes nortamericans. En la seua primera década, va montar «llogarets» temporals d'individus prestats junt en els seus artefactes.[35]
Japó Exposició Industrial d'Osaka 1903 1903 Ainus (Hokkaido), pobles indígenes taiwanesos.[36]
Estats Units Fira Mundial de Sant Luis 1904 1904 Igorrote (Filipines), Apache, Ainu (Japó). Llogarets reconstruïts.
Dinamarca Exposició Industrial de Copenhague 1905 1905 Inuit de Groenlàndia.[37]
Estats Units Coney Island, Nova York 1905 1907 Igorrote (Filipines).[38]
Alemània Exposició de l'Eixèrcit, la Marina i les Colónies Alemanes 1907 1907 Africans.
França Jardí d'Agronomie Tropicale (exhibició del zoològic humà de París) 1907 1907 Malgaches, indochinos, congolenys, canacos, sudanés, tuaregs. Sis llogarets colonials recreades; part d'una estació agronómica més àmplia fundada en 1899.
Bèlgica Exposició Internacional de Brusseles 1910 1910 Grups congolenys i filipins.
Noruega Exposició del Jubileu, Oslo 1914 1914 «Llogaret Congo» senegalesa en uns 80 senegalesos.[39][40][41][42]
Gran Bretanya Exposició de l'Imperi Britànic (Wembley) 1924 1925 Africans occidentals, indis, birmans. Els «llogarets natius» mostraven habitants de tot l'Imperi.
Bèlgica Exposició del Congo Belga (Gante) 1925 1925 Parracs congolenys.
Alemània Exposició Colonial de Stuttgart 1928 1928 Africans.
Espanya Sevilla 1929 1930 Es varen construir sis barraques fòra del Pabelló de Guinea Equatorial per a vivendes de famílies autòctones, a on es varen exhibir membres de les tribus bubis, coriscos i pumíes.
Bèlgica Exposició Internacional de Amberes 1930 1930 Poble congoleny i ruandés
França Exposició Colonial de París 1931 1931 Senegalesos, indochinos, norafricans. Més de 100 pabellons; exhibicions en viu per a mostrar la «diversitat» de l'Imperi.
Suràfrica Johannesburgo 1936 1937 Va incloure un «campament bushman» en danses i demostracions culturals dels bosquimanos (San) del suroest d'Àfrica.
Itàlia Exposició Universal de Roma 1940 1940 Eritreos, somalí (colónies italianes).
Espanya Exhibició de persones fang de Guinea Equatorial 1942 1942 Guinea Equatorial.
Bèlgica Fira Mundial de Brusseles 1958 1958 «Jardí Tropical» que albergava a uns 600 congolenys.

Vore també

Bibliografia

  • Cariou, Warren. (2016). The Exhibited Body: The Nineteenth-Century Human Zoo. Victorian Review, 42(1), 25–29.
  • Conklin, A. L., & Fletcher, I. C. (1999). European imperialism, 1830-1930 : climax and contradiction. Wadsworth Cengage Learning.
  • Báez, Chistian & Mason, P. Zoològics humans. Fotografies de fueguinos i mapuches en el Jardí d'Aclimatació de París, sigle XIX. Pehuén Editors, 2006. ISBN 978-956-16-0412-4
  • Blanchard, Pascal et al. (eds.), Human zoos: the invention of the savage, Actes Sud, Musée du Quai Branly, 2011. ISBN 9782330002619
  • Blanchard, Pascal et al. (eds.). 2009. Human Zoos : Science and Spectacle in the Age of Colonial Empires. Univ of Chicago Pr.[43]

Notes i referències

  1. ↑ «Els zoològics humans, una sinistra pràctica de les societats colonials» (en es). món.sputniknews.com. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 6 de decembre de 2019.
  2. ↑ «En Madrit va existir un zoològic humà en el Parc del Retir en 1887» (en es). Els Replicantes. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 6 de decembre de 2019.
  3. ↑ «Human Zoos: Anatomy of colonial dehumanization» (en en-gb). www.nofi.media (2025-06-18). Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-06-23.
  4. ↑ «de-dos-zoologicos-humans-i-freakshows The untold stories behind human zoos and freakshows» (en en). Unicamp (2021-01-29). Archivat des de l'de-dos-zoologicos-humans-i-freakshows original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-10-26.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Abbatista, Guido(2015).«Beyond the human zoos : exoticism, ethnic exhibitions and the power of the gaze».Ricerche storiche : XLV, 1/2, 2015.: 207–217.doi:10.1400/231668.Consultat el 2023-10-06.(en en)
  6. ↑ Parks, Shoshi. «The Man Who Invented the Modern Zoo Tested Out His Idees on People First» (en en). Smithsonian Magazine. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-06-23.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bono, Ferran. «Quan Espanya es va sumar a la moda d'exhibir africans en 'zoos humans'», El País, 2020-02-19. Consultat el 2025-05-30 (en es).
  8. ↑ «El parc del Retir de Madrit va acollir un zoològic humà en 1887» (en es). Públic (2018-09-25). Archivat des de l'original, el 11 d'octubre de 2021. Consultat el 2023-10-06.
  9. ↑ Sánchez Arteaga, Juanma; Chiquet El-Hani, Charbel(2010-6).«Physical anthropology and the description of the 'savage' in the Brazilian Anthropological Exhibition of 1882».História, Ciências, Saúde-Manguinhos.17(2): 399–414.ISSN 0104-5970.doi:10.1590/S0104-59702010000200008.Consultat el 2 d'abril de 2019.(en en)
  10. ↑ Putnam, Walter (2012-01-01). "Please Don't Feed the Natives": Human Zoos, Colonial Desire, and Bodies on Display (en en), Brill, pp. 55–68. ISBN 978-94-012-0884-0. Consultat el 2023-10-06.
  11. ↑ «Colonial Exhibitions, 'Völkerschauen' and the Display of the 'Other'». EGO. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2023-10-06.
  12. ↑ Purtschert, Patricia(2015-07-04).«The return of the native: racialised space, colonial debris and the human zoo».Identities.22(4): 508–523.ISSN 1070-289X.doi:10.1080/1070289X.2014.944183.Consultat el 2023-10-06.(en en)
  13. ↑ Pimentel, Ana Carolina(2015).«Mònstruos en captiveri: fotografia de fueguinos en zoològics humans i racisme».Revista Sans Soleil.(7): 103–115.ISSN 1889-7290.Consultat el 2025-10-27.
  14. ↑ {{Cita web|url=https://www.ciperchile.cl/2019/05/22/fueguinos-i-patagones-en-zoologicos-humans-el-extermini-com-espectaculo/%7Ctítul=Fueguinos i patagones en zoològics humans: l'extermini com a espectàcul|fechaacceso=2025-10-27|llinage=Albert|nomene=Catalina|data=2019-05-22|sitioweb=CIPER Chile|idioma=és |urlarchivo=https://web.archive.org/web/*/https://www.ciperchile.cl/2019/05/22/fueguinos-i-patagones-en-zoologicos-humans-el-extermini-com-espectaculo/ |fechaarchivo=2025-06-23}}
  15. ↑ «When Human Zoos Paraded Real People: A Dark Chapter Of Mankind» (en en). www.ndtv.com. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-06-23.
  16. ↑ «Gabriela Wiener: «En Espanya lo colonial està institucionalisat, es violenta a través de la llei»» (en es). Agència Presents (2022-08-24). Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-07-03.
  17. ↑ 17,0 17,1 Ventura, Dalia (22 d'octubre de 2022). «L'infame història dels zoològics humans que es varen mantindre oberts en Europa fins a 1958». BBC Món. Consultat el 23 d'octubre de 2022.
  18. ↑ 18,0 18,1 Bancel, Nicolas; David, Thomas; Thomas, Dominic (2014-04-24). «From Cabinets of Curiosity to the "Hottentot Venus". A Long History of Human Zoos», The Invention of Race: Scientific and Popular Representations (en en), Routledge. ISBN 978-1-317-80117-7. Consultat el 2023-10-06.
  19. ↑ «Joice Heth». Archivat des de l'original, el 29 de maig de 2013. Consultat el 22 de novembre de 2009.
  20. ↑ "On A Neglected Aspect Of Western Racism" per Kurt Jonassohn, decembre 2000, Montreal Institute for Genocide and Human Rights Studies
  21. ↑ Aguirre, Robert D. (2005). «4», Informal Empire: Mexico and. Central America in Victorian Culture.
  22. ↑ «Gazing at the other» (en en-us). revistapesquisa.fapesp.br. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-06-23.
  23. ↑ «Collection Radauer – Human Zoos» (en en-us). Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-17.
  24. ↑ «Völkerschauen: Menschen zur Schau gestellt wie im Zoo – DW – 10.03.2017» (en de). dw.com. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-17.
  25. ↑ «Völkerschauen: Rassismus als Spektakel – DW – 08.01.2022» (en de). dw.com. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-17.
  26. ↑ «Nackt müsst Ihr sein natürlich» (en en). www.tagblatt-wienerzeitung.at. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-17.
  27. ↑ «Kolonialausstellungen, Völkerschauen und die Zurschaustellung dones "Fremden" — EGO» (en de). EGO | Europäische Geschichte Online. Consultat el 2025-05-17.
  28. ↑ LEMAIRE, NICOLAS BANCEL / PASCAL BLANCHARD / SANDRINE. «Ein sozialdarwinistische Disneyland» (en de). monde-diplomatique.de. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-17.
  29. ↑ «Vorgeführt und ausgestellt im Menschenzoo» (en de-at). DER STANDARD. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-17.
  30. ↑ Oliver, Mark (2017-03-09). «Colonialism's Cages: When Indigenous People Were Plagau In Human Zoos» (en en-us). All That's Interesting. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-29.
  31. ↑ Berliner, The (2024-08-20). «A human zoo: The dark colonial history of Zoologischer Garten» (en en-gb). The Berliner. Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-06-23.
  32. ↑ «The disturbing practice of 'human zoos' happened right under our noses», ABC News, 2025-05-25. Consultat el 2025-05-29 (en en-au).
  33. ↑ Gortázar, Naiara Galarraga (2020-07-05). «a-les-masses.html Zoos humans, racisme disfrassat de ciència per a les masses» (en es). El País. Archivat des de l'a-les-masses.html original, el juliol 5, 2020. Consultat el 2025-06-17.
  34. ↑ Putnam, Walter (2012-01-01). "Please Don't Feed the Natives": Human Zoos, Colonial Desire, and Bodies on Display (en en), Brill, pp. 55–68. ISBN 978-94-012-0884-0. Consultat el 2025-05-30.
  35. ↑ Purtschert, Patricia(2015-07-04).«The return of the native: racialised space, colonial debris and the human zoo».Identities.22(4): 508–523.ISSN 1070-289X.doi:10.1080/1070289X.2014.944183.Consultat el 2025-05-30.(en en)
  36. ↑ Miller, Ian Jared (2013). The Nature of the Beasts: Empire and Exhibition at the Tòquio Imperial Zoo, 1 edició (en en), University of Califòrnia Press. doi:10.1525/j.ctt3fh2wj. ISBN 978-0-520-27186-9. Consultat el 2025-05-30.
  37. ↑ Andreassen, R. (2015). Human Exhibitions: Race, Gender and Sexuality in Ethnic Displays (1st ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315587318
  38. ↑ «Tribal Headhunters on Coney Island? Author Revisits Disturbing American Tale» (en en). Adventure (2025-05-29). Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-05-29.
  39. ↑ Reuters. (2014, May 16). ‘Human zoo’ hopes to challenge Norway’s image on racism.
  40. ↑ Taylor, Adam. «Norway's infamous 'human zoo' was a travesty in 1914. Here's why it was brought back in 2014.», The Washington Post, 2014-05-23. Consultat el 2025-06-23 (en en-us).
  41. ↑ «Africans Displayed as Animals in Norway's "Human Zoo": A Dark Part of History» (en en) (2022-07-20). Archivat des de l'original, el 2025-06-23. Consultat el 2025-06-23.
  42. ↑ «Norway's Human Zoo. Past and Present Myths | Circus Bazaar Magazine» (en en-us). Consultat el 2025-08-06.
  43. ↑ «Pero en atres casos, l'Iglésia sense dubte va eixercitar una funció activa en les pròpies exposicions. Si ben no va ser com a organisadora d'algun tipo (com sembla haver segut el cas de l'Exposició de Filipines), a lo manco es va reflectir en la seua negativa a denunciar l'existència de tals exposicions en un moment en que, sense dubte, tenia suficient poder per a opondre's a tals espectàculs, considerant-los no recomanables per als cristians practicants pel seu indecencia i a l'inclusió de ritos «pagans».» pp. 366

Referències