Anar al contingut

Nubios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nubios

Els nubios (en àrap: نوبي, nūbī), són un grup etnolingüístico d'africans indígenes de l'actual Sudan i el sur d'Egipte, que s'originen a partir dels primers habitants de la zona central del Valle del Nilo. La regió de Nubia és considerada breçol de les primeres civilisacions. Els nubios parlen llengües nubias, pertanyents a la branca de les llengües sudánicas orientals de la família nilo-sahariano.

Els primers assentaments neolítics de l'Egipte prehistòric s'han trobat en la regió central de Nubia que data del 7000 a. C., i es creu que Wadi Halfa és l'assentament més antic de la vall central del Nilo.[1] Parts de Nubia, com Ta-Seti —el primer nomo o regió administrativa del antic Egipte—, varen anar contínuament una part de l'antic Egipte a lo llarc de l'era dinàstica. Atres parts de Nubia, particularment la Baixa o l'Alta Nubia, varen anar a voltes una part de l'antic Egipte faraònic i atres voltes un estat rival que representava parts de Meroe o del Regne de Kush. No obstant, per a la Dinastia XXV, tota Nubia estava unida a Egipte, estenent-se fins a lo que hui és Jartum.[2]

Durant la Dinastia XXV, gobernant nubios varen eixercir el control sobre l'Alt i el Baix Egipte. Este periodo va supondre una integració de tradicions polítiques i religioses nubias en l'administració egipcíaca, lo que demostra que la relació entre Nubia i Egipte no va anar únicament de subordinació, sino també d'influència recíproca.

Nubia es va desenrollar com un important canal de comerç entre l'interior d'Àfrica i Egipte i, des d'allí, el món mediterràneu i el suroest d'Àsia. A través de les seues rutes comercials varen circular productes com l'or, el marfil i l'incens, aixina com coneiximents tecnològics i culturals, lo que va contribuir al desenroll econòmic i cultural de la vall del Nilo.[3]

Cap al final de l'era dinàstica, l'Alta Nubia es va separar d'Egipte pròpiament dit. Durant eixe temps, els nubios varen fundar una dinastia que va governar l'Alt i Baix Egipte en el VIII[4] Com a guerrers, els antics nubios eren famosos per la seua habilitat i precisió en l'arc i flecha.[5]

En el periodo migeval els nubios es varen convertir al cristianisme i varen establir tres regnes: Nobatia en el nort, Makuria en el centre i Alodia en el sur.


Ara, els nubios estan repartits per diferents llocs, a on han lluitat per mantindre viva la seua cultura i evitar que la seua tragèdia social quedara en l'oblit.[6] Els africans d'ascendència nubia viuen principalment en el sur d'Egipte, especialment en la zona de Luxor i Asuán, i en el nort de Sudan, sobretot en la regió entre la ciutat de Wadi Halfa, en la frontera egipcíac-sudanesa, i al Dabbah. Ademés, varis grups coneguts com els nubios dels tossals viuen en el nort de les monts Nuba en l'estat de Kordofán del Sur, Sudan.[7] Els principals grups nubios de nort a sur són els Kenzi, Faadicha (Halfawi), Sukkot, Jaaliníes, Shaigiya, Mahas i Danagla.[8]

Etimologia

A lo llarc de l'història, Nubia va ser coneguda per diversos noms, incloent el del antic Egipte:Lenguas nubias nubio;nubios nbw en tꜣ stj, «tierra del Arco» «oro» en la grega Aethiopia.[9] L'orige dels térmens tꜣ nḥsj, jꜣm i «Kerma» ha segut àmpliament debatut en l'àmbit acadèmic; no obstant, existix un consens relatiu en que dits térmens designen una procedència geogràfica més que una identitat ètnica específica. Basant-se en les traces culturals, molts estudiosos creuen que Nubia deriva de la llengua egipcíaca antiga qes(a) Nubia.[10] l'Imperi Romà va usar el terme qos(a) per a descriure l'àrea del Alt Egipte i el nort del Sudan.[9] Una atra etimologia remonta el topònim a un grup distint de persones, els «Kush», que en temps més recents varen habitar la zona que es coneixeria com Nubia.[10] La derivació del terme Nubia també s'ha associat a l'historiador grec Estrabón, que es va referir al poble nubio.[11]

Història

Vore també: Nubia
Retrat de marbre d'un ciutadà de Nubia c. 120–100 a. C.

La prehistòria de Nubia data del Paleolític fa uns 300,000 anys. Al voltant de 6000 a. C., els pobles de la regió havien desenrollat una economia agrícola. Varen començar a utilisar un sistema d'escritura relativament tardà en la seua història, quan varen adoptar el sistema jeroglífic egipcíac. El història antiga en Nubia es classifica d'acort en els següents periodos:[12]

Estatuilla funerària del rei Kushita Senkamanisken c. 643–623 a. C.

Cultura del grup A (3700–2800 aC), cultura del grup C (2300–1600), cultura Kerma (2500–1500), contemporàneus nubios del Nou Regne (1550-1069), la vigèsim quinta dinastia (1000–653), Napata (1000–275), Meroe (275 a. C. – 300/350 d. C.), Makuria (340–1317), Nobatia (350–650) i Alodia (600s - 1504).

Les afinitats llingüístiques de les primeres cultures nubias són incertes. Algunes investigacions han sugerit que els primers habitants de la regió de Nubia, durant les cultures del Grup C i Kerma, eren parlants de llengües pertanyents a les branques bereber i cushita, respectivament, de la família afroasiática. En canvi, investigacions més recents sugerixen que la gent de la cultura Kerma parlava llengües nilo-sahariano de la branca sudania oriental, i que els pobles de la cultura del Grup C en el seu nort parlaven llengües cushíticas.[13][14][15][16] Varen ser succeïts pels primers parlants d'idioma nubio, les llengües del qual pertanyien a una branca separada de les llengües sudánicas orientals dins del fil nilo-saharianes. Una estela de victòria de el IV commemorativa del rei axumita Ezana conté inscripcions que descriuen dos grups de població distints que habiten en l'antiga Nubia: una població Lenguas nubias i una població nubios.[17]


Encara que Egipte i Nubia tenen una història predinástica i faraònica compartida, les dos històries divergixen en la caiguda del Antic Egipte i la conquista d'Egipte per Alejandro Magne en el 332 a. C..[2] En este punt, l'àrea de terra entre la primera i la sexta catarata del Nilo es coneixia com Nubia. A mitan del sigle VIII a.C. va nàixer en el cor de Nubia, a l'ampar de la debilitat de l'Egipte faraònic durant el Tercer Periodo Intermig, una dinastia local en Napata que governaria el regne de Kush i el propi Egipte durant prop de cent anys. La Dinastia XXV, de faraons nubios, negres, kushitas i ethíopes, va governar Egipte entre mediats del sigle VIII a.C. i mediats del sigle VII a.C., i baix el seu mando l'imperi egipcíac va alcançar la seua major extensió territorial, comprenent des de la Delta del Nilo fins a la confluència del Nilo Blanco i Blau, prop de la Sexta Catarata i de l'actual ciutat de Jartum. Aixina la Dinastia XXV va conseguir unificar baix el seu mando tota la vall del Nilo.[18]

Image de nubios, 1683.

Egipte va ser conquistat primer pels perses i nomenat la Sátrapa (província) de Mudriya, i dos sigles despuix pels grecs i després els romans. Durant l'últim periodo, no obstant, els kushitas varen formar el regne de Meroë, que va ser governat per una série de llegendàries «Candaces» o Reines. Míticamente, el Candace de Meroe va poder intimidar a Alejandro Magne per a que es retirara en un gran eixèrcit d'elefants, mentres que els documents històrics sugerixen que els nubios varen derrotar al emperador romà Augusto César, lo que va resultar en un tractat de pau favorable per a Meroe.[19] El regne de Meroe també va derrotar als perses, i més vesprada la Nubia cristiana va derrotar als eixèrcits àraps invasores en tres ocasions diferents, donant com resultat el tractat de pau de 600 anys de Baqt, el tractat més durador de l'història.[20] La caiguda del regne Cristià de Nubia va ocórrer a principis de 1500, en el resultat de l'islamisació i la reunificació en Egipte baix l'Imperi Otomà, la dinastia Muhammad Ali i el domini colonial britànic. Despuix de l'independència de 1956 de Sudan d'Egipte, Nubia i el poble nubio es varen dividir entre el sur d'Egipte i el nort de Sudan.

Erro al crear miniatura:
Una dòna nubia al voltant de 1900.

Els nubios moderns parlen llengües nubias, llengües sudánicas orientals que formen part de la família nilo-sahariano. L'idioma nubio antic està documentat des de el VIII i és l'idioma més antic registrat en Àfrica fòra de la família afroasiática. Era l'idioma dels nómadas de Noba que varen ocupar el Nilo entre les catarates primera i tercera junt en els nómades de Makorae que varen ocupar la terra entre les catarates tercera i quarta, despuix del colapse del Regne de Kush en algun moment de el IV. Els makorae varen ser una tribu separada que finalment va conquistar o va heretar les terres dels Noba: varen establir un estat influenciat pels bizantino cridat Makuria, que administrava les terres Noba per separat com l'eparquía de Nobatia. Nobatia es va convertir al miafisisme pel sacerdot ortodox Julián i Longino de Constantinopla, i després va rebre als seus bisbes del Papa de l'Iglésia ortodoxa copta d'Aleixandria.


Nubia va consistir en quatre regions en agricultura i paisages variats. El riu Nilo i la seua vall es varen trobar en les partixes nort i central de Nubia, lo que permetia l'agricultura per mig de rec. El Sudan occidental tenia una mescla d'agricultura llauradora i nomadisme. L'est de Sudan tenia principalment nomadisme, en algunes àrees de rec i agricultura. Finalment, estava la regió fèrtil pastoral del sur, a on s'ubicaven les comunitats agrícoles més grans de Nubia.[21]

Nubia estava dominada per reis de clans que controlaven les mines d'or. El comerç de productes exòtics d'atres parts d'Àfrica (marfil, pells d'animals) va passar a Egipte a través de Nubia. Conquistar este territori suponia controlar la principal ruta comercial en Àfrica central i controlar el principal centre de producció d'or que durant sigles va abastir a Egipte.[18] Entre atres materials l'or nubio era el més codiciat pels egipcíacs.

Vore també

  • Barabra, és un vell terme etnogràfic dels pobles nubios del nort de Sudan i el sur d'Egipte.

Referències

  1. ↑ www.ancientsudan.org (ed.): «Ancient Suen Nubia: Burials: Prehistory» (en anglés). Archivat des de l'original, el 20 d'octubre de 2017. Consultat el 17 de giner de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Nubia - ancient regió, Africa». britannica.com.
  3. ↑ «Nubia».
  4. ↑ .Draper, Robert. «Black Pharaohs». National Geographic.
  5. ↑ Brier, Bob; Hobbs, A. Hoyt (2008). Daily Life of the Ancient Egyptians (en anglés), Greenwood Publishing Group, p. 249. ISBN 978-0-313-35306-2.
  6. ↑ «▷ Poblat Nubio: Qué vore, fer, consells| Egipte Exclusiu» (en es-es) (2023-05-11). Consultat el 2026-01-07.
  7. ↑ Sesana, Renato Kizito; Borruso, Silvano (2006). I Am a Nuba (en anglés), Paulines Publications Africa, pp. 26. ISBN 9789966081797.
  8. ↑ Lobban Jr., Richard A. (2003). Historical Dictionary of Ancient and Medieval Nubia (en anglés), Scarecrow Press, p. 214. ISBN 9780810865785.
  9. ↑ 9,0 9,1 oi.uchicago.edu (ed.): «The History of Ancient Nubia - The Oriental Institute of the University of Chicago» (en anglés).
  10. ↑ 10,0 10,1 Bianchi, Robert Steven (2004). Daily Life Of The Nubians (en anglés), Greenwood Publishing Group, pp. 2 i 5. ISBN 9780313325014.
  11. ↑ Remier, Pat (2010). Egyptian Mythology, A to Z (en anglés), Infobase Publishing, p. 135. ISBN 9781438131801.
  12. ↑ Bianchi, Robert Steven (2004). Daily Life Of The Nubians (en anglés), Greenwood Publishing Group, pp. 2–3. ISBN 9780313325014.
  13. ↑ Rilly, Claude(2010).«Recent Research on Meroitic, the Ancient Language of Suen».(en anglés)
  14. ↑ Rilly, Claude(giner de 2016).«The Wadi Howar Diaspora and its role in the spread of East Sudanic languages from the fourth to the first millenia BCE».Faits de Langues.47: 151–163.doi:10.1163/19589514-047-01-900000010.(en anglés)
  15. ↑ Rilly, Claude(2008).«Enemy brothers. Kinship and relationship between Meroites and Nubians (Noba)».Polish Centre for Mediterranean Archaeology.doi:10.31338/uw.9788323533269.pp.211-226.(en anglés)
  16. ↑ Cooper, Julien(2017).«Toponymic Strata in Ancient Nubian placenames in the Third and Second Millenium BCE: a view from Egyptian Records».Dotawo: A Journal of Nubian Studies.4Consultat el 18 de giner de 2020.(en anglés)
  17. ↑ (1968) Asiatic Society Monograph Series (vol. 15) (en anglés), p. 43. Consultat el 10 d'octubre de 2017.
  18. ↑ 18,0 18,1 García Andrés, César; Quadrat Bolaños, Jara; Arconada Ledesma, Pablo (2020). Àfrica, un continent en transformació. Enfocaments interdisciplinar. ISBN 978-84-1320-072-9. Consultat el 2026-01-09.
  19. ↑ ancient.eu (ed.): «Meroe».
  20. ↑ Jakobielski, S. 1992. Capítul 8: "Christian Nubia at the Height of its Civilization." UNESCO General History of Africa, Volume III. University of Califòrnia Press
  21. ↑ Lobban, Richard (2004). Historical Dictionary of Ancient and Medieval Nubia, Scarecrow Press, pp. liii. ISBN 9780810847842.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nubios&oldid=1493504»