Makuria

Makuria, Macuria, Makurra o Mukurra (del àrap: مقرة; al-Mukurra o al-Muqurra) va ser un regne medieval existent en lo que en l'actualitat és la partix nort de Sudan i el sur d'Egipte. La seua capital tradicional era la ciutat de Vella Dongola, nom que a voltes rep el regne. Va ser un d'un grup de regnes de Nubia que varen aparéixer en els sigles posteriors a la caiguda del Regne de Kush, que havia dominat la regió des de 800 a. C. a 350. Makuria cobria originalment l'àrea del Nilo des de la tercera catarata a algun lloc entre la quinta i la sexta. Controlava les rutes de comerç, mines i oasis a l'est i l'oest.

A finals de el VI els monarques de Makuria es varen convertir al cristianisme, pero en el VII Egipte va ser conquistat pels eixèrcits islàmics, i Nubia va quedar aïllada del restant de la Cristiandad. En 651 un eixèrcit àrap va intentar l'invasió, pero va ser repelit i es va firmar un tractat cridat baqt, que va crear una pau entre els dos bandos que va resistir fins a el XIII. Makuria es va expandir, anexionándose el regne del nort, Nobatia, o en temps de l'invasió àrap o durant el regnat del rei Merkurios. El periodo des d'aproximadament 750 a 1150 va ser pròsper per al regne, i rep el nom de «señor de la Makuria y Nubia —Nobatia—». Les agressions des d'Egipte i les discòrdia internes varen dur al colapse de l'estat en el XIV.

Regne Unit de Makuria i Nobatia

Durant el regnat (675 a 710) de Mercuri de Makuria, l'unificació de Makuria en Nobatia es va concretar plenament. Una inscripció de l'época senyala que Mercuri va fer edificar dos grans iglésies en Nobatia, una en la ciutat de Faras i una atra en la ciutat de Taifa. Un document del 759 denomina al rei Ciríacos (qui va governar provablement entre 759 i 768) «senyor de la Makuria i Nubia —Nobatia—».

Coptos i invasió àrap

La prédica del cristianisme en Makuria sembla tindre el mateix orige que en la Nobatia.

En el 640 el general àrap Ahmed ibn al-Aziz va conquistar l'Egipte fins a llavors bizantino; en eixes dates, la majoria de la població egipcíaca professava una variant del cristianisme, la monofisita, cridada després Iglésia copta. El patriarca «melquita» («ortodox») Giorgios d'Aleixandria va deure refugiar-se en Constantinopla, per lo que va quedar vacant la sèu patriarcal d'Aleixandria durant aproximadament un sigle. En el ínterin, els cristians coptos varen alcançar un pacte en els àraps pel qual els segons acceptaven que en el territori egipcíac i en Nubia eixercira el control religiós un patriarca monofisita. Sembla que en el sigle Plantilla:SIGLO va haver nou bisbat coptos en Makuria-Nobatia i atres sis en Aloa.

En el 651 el regne de Makuria-Nobatia (o simplificant, Nobatia) va poder rebujar un intent d'invasió àrap i va conseguir establir una pau per mig d'un tractat de baqt (pagament de tribut) als àraps. Pese a tal tribut, el regne cristià de Makuria i Nobatia va tindre un periodo de prosperitat que es va estendre aproximadament des del 750 al 1150. Cap a la segona mitat del sigle Plantilla:SIGLO, el rei de Makuria va intentar recuperar la regió septentrional de Nobatia (la zona d'Asuán) que havia quedat en poder dels àraps, pero va ser derrotat pels musulmans de la dinastia fatimí; en tal lid molts combatents makurios varen caure presoners i la regió de la Nobatia septentrional va quedar baix domini islàmic fins a la desaparició de la mencionada dinastia fatimita en el 1169. Este últim acontenyiment ho va aprofitar el rei de Makuria, que va poder recuperar la regió de Asuán (estratègica, ya que era i és la porta d'entrada a Nubia).

El historiador àrap Al-Makrizi menciona que el regne de Makuria (cridat pels àraps Mukarra o Mukarrah) s'estenia des de Asuán fins al regne d'Alodia (en àrap: Alwa o Al-Uah). Generalment els historiadors àraps es referien al regne de Makuria cridant-li Nubiyyah (Nubia, denominació derivada de l'antic regne de Nobatia) o Dunqulah (Dongola, la capital de Makuria), si be queden constància en una missiva de Kasr Ibrahim al patriarca monofisita Marcos III d'Aleixandria (1166-1169) dels noms Nobatia, Alodia i Mukurra o Makuria.

Vore també

• Aloa
• Dongola