Coney Island
Coney Island és una península, antany una illa, en l'extrem sur del districte de Brooklyn, Nova York (Estats Units), en una gran plaja sobre l'oceà Atlàntic. El barri homònim és una comunitat de 60 000 habitants a l'oest de la península, en el pont de Seagate a l'oest, Brighton Beach i Manhattan Beach a l'est, i Gravesend al nort.
L'àrea va ser una gran estació turística en parcs d'atraccions que varen tindre el seu auge a principis de el XX. La popularitat va declinar despuix de la Segona Guerra Mundial, permaneixent anys en l'oblit. En époques recents la zona s'ha revitalisat en l'inauguració del KeySpan Park, sèu de l'equip de béisbol Brooklyn Cyclones.
Geografia
[editar | editar còdic]
Coney Island és la més occidental de les illes de barra de Long Island, i té aproximadament 6 km de llarc i 800 m d'ample. Era una illa, separada del territori de Brooklyn pel riera homònim, part del com era poc menys que bancs d'arena. Durant el XX va haver proyectes per a dragar i eixamplar el riacho a fi de convertir-ho en canal de navegació, pero no es varen concretar, i el centre de la riga es va reblir per a la construcció del sistema de circumvalació de Nova York.[1]
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]El nom neerlandés per a l'illa va ser Enÿne Eylandt[2] o Konijneneiland («Illa del conill») segons la grafia moderna. El nom es troba registrat en el mapa de 1639 de Nova Holanda traçat per Johannes Vingboons —l'Estat de Nova York i la ciutat homònima varen ser originàriament una colónia i un poblat neerlandesos, denominats respectivament Nieuw Nederlandt i Nieuw Amsterdam—. D'igual modo que les atres barres de Long Island, Coney estava virtualment invadida de conills, fins que es varen construir hotels i edificacions que varen ocupar l'espai lliure.
Els estudiosos generalment accepten[3][4] que «Coney Island» és l'adaptació al anglés del nom neerlandés. La nomenclatura anglesa Conney Isle apareix ya en mapes de 1690[5] i existixen proves que la grafia moderna «Coney Island» s'usava ya en 1733.[6]
En 1643 es va establir en la zona la britànica lady Deborah Moody, que va fundar Gravesend. Moody és reconeguda com una de les poques dònes que va fundar una colónia en Norteamérica. Després de la conquista britànica de New Netherland entre 1664 i 1674, el nom de l'illa va ser traduït a l'anglés utilisant «Coney», sinònim actualment obsolet de «rabbit» (conill).
Encara que l'etimologia de Coney Island i la seua adaptació a l'anglés pot seguir-se a través de mapes històrics des de el XVII fins als nostres dies,[7] i traduir-se com Rabbit Island,[8] alguns sostenen que deriva d'atres fonts, com per eixemple que els colon anglesos la varen cridar aixina pels seus tossals de perfil cònic[9] o que un capità irlandés cridat Peter O'Connor la va batejar al voltant de 1700 en honor d'una illa en la que supostament va habitar en el comtat de Sligo, Irlanda, cridada Inishmulclohy. Un atre orige propost és que deriva del nom d'una tribu amerindia que es creu va ocupar la regió, els konoh, o també el que li atribuïx haver segut batejada en honor del lloctinent d'Henry Hudson, John Coleman, supostament assessinat pels indis.[10]
El balneari
[editar | editar còdic]En 1829 es va construir el primer camí que enllaçava en el continent a través d'un pont sobre la riga, i al mateix temps es va inaugurar el primer hotel, Coney Island House. No obstant, al poc temps la zona es va convertir en un àrea d'entreteniment de mala fama, sobre la base dels hotels construïts a l'oest de l'illa, batejats en noms com Windsor, Tivoli o Siga View, les atraccions principals dels quals eren els jocs d'encert i la prostitució.
Des de 1846 corria un vapor regular des de Manhattan a un preu de 50 centaus de dólar el passage, lo que va permetre l'accés a Coney Island de les classes miges i baixes. Durant la guerra civil, Coney Island es va convertir progressivament en un balneari freqüentat per polítics i comerciants, que viajaven els 32 km des del centre de Nova York. En 1865 Peter Tilyou va inaugurar la Surf House,[11] en el primer expendio de cervesa bavara. Fins a 1880 varen aparéixer numerosos establiments d'este tipo, incloent el Manhattan Beach Bathing Pavilion, el Brighton Beach Bathing Pavilion, el West Brighton Baths i el Iron Pier Baths.
Un dels edificis rellevants d'esta época va ser el Elephant Hotel (Hotel Elefant), edifici de 22 m d'altura en la forma exterior d'un elefant,[12] construït en 1885 per James V. Lafferty. El cap de l'animal, enfrontant a l'oceà, oferia bones vistes de la mar i la plaja a través de finestres ubicades en els «ulls». L'hotel estava segons pareix associat en la prostitució, lo que va falcar la frase en la gerga local «veent l'elefant» en alusió a l'oferta sexual.[13]
El municipi de Gravesend, en els seus 500 habitants permanents no tenia possibilitat de controlar estes activitats. Pel contrari, entre 1870 i 1890, baix la tutela de John McKane, carpintero, constructor, cap de policia i fins a pastor de l'Iglésia metodista, el creiximent de l'entreteniment en tots els seus aspectes llegals i illegals va produir un desenroll sostingut de les construccions i l'urbanisació de l'àrea.
Luego que la zona popular es va ser traslladant des de l'oest de l'illa cap a la fins a llavors zona de classe alta en l'Est, en 1876 es va inaugurar el Manhattan Beach Hotel i l'Oriental Beach Hotel en l'avinguda Coney Island, mentres que en 1878 William A. Engeman va inaugurar el Brighton Beach Hotel, en el seu moment els establiments d'hostaleria més grans i luxosos d'Estats Units. A causa de la creixent erosió costera, el Brighton Beach Hotel va ser traslladat 200 metros costa adins en la primavera de 1888, lo que va representar el moviment d'un edifici de 6000 tonelladas per mig de 120 vagons ferroviaris impulsats per sis locomotoras a vapor.
Ferrocarrils
[editar | editar còdic]
Ademés de la llínea de barcos a vapor des de Manhattan, el desenroll de les rets ferroviàries va permetre cobrir la creixent demanda de visitants. En 1883 es va inaugurar el pont de Brooklyn, seguit pel pas del ferrocarril elevat sis anys despuix. Totes estes rets varen ser conectant els suburbis de Nova York, i relacionant-se en el sistema de subterràneus.
En 1867 va aplegar a Coney Island el Bath and Coney Island Railroad, el primer tren del qual impulsat a cavalls eixia des del cantó de la Quinta Avinguda i carrer 25 en Brooklyn, circulant per l'Avinguda New Utrecht i el carrer 86 fins al lloc de l'actual estació Coney Island en la Av. Stilwell. La ruta és bàsicament la de l'actual llínea del West End i constituïx el recorregut més antic del metro de Nova York.
En 1875 Andrew Culver va inaugurar la llínea Prospect Park and Coney Island Railroad, que la seua terminal en l'illa, la terminal Culver es trobava en el cantó de la Av. Surf i carrer 5 Oest. L'actual llínea BMT Culver[14] corre a lo llarc de la Av. Gravesend, actualment Av. McDonald. En 1878 va iniciar les seues operacions la llínea Brooklyn, Flatbush and Coney Island Railroad, en terminal en el carrer 10 Oest. El traçat era similar al de l'actual llínea BMT Siga Beach.
En 1880 es va inaugurar el New York and Brighton Beach Railway, clausurat pocs mesos despuix. Els intents per a recuperar la llínea no varen tindre èxit. En 1885 es va crear el New York and Manhattan Beach Railway, en conjunt en els ferrocarrils de Long Island, unint l'est de Nova York i Battery des de Bay Ridge fins al Manhattan Beach Hotel. En el descens paulatí d'operació de l'hotel, la llínea va entrar en progressiu abandó fins a la seua clausura en 1924.
A diferència dels seus competidors, Culver va construir els seus rieles entre punts de població permanent, en lo que va poder assumir el cost d'operació durant tot l'any. En 1878 va ampliar les llínees i va construir una torre d'acer de 90 m d'altura, en un mirador en el cim i un elevador accionado a vapor, que havia adquirit en l'Exposició Mundial del Centenari realisada en Filadèlfia en 1876. Este tipo d'inversió va marcar el rumbo per als futurs desenrolls turístics en l'àrea.
La nova obertura massiva de Coney Island es va conseguir en la conexió del tren elevat en 1889, el metro en 1901, i l'introducció de la bolleta única a 5 centaus de dólar en 1913.
Hipòdroms i primers parcs d'atraccions
[editar | editar còdic]
Per a cobrir la demanda dels rics clients dels hotels del costat oriental, es varen crear entre 1879 i 1886 tres hipòdroms que varen convertir a Coney Island en la capital de les carreres de cavalls i les seues apostes. Un atre gènero d'audiència interessada en la possibilitat de diners fàcils, incloent dels estrats socials més baixos, va començar a freqüentar l'illa va permetre alcançar durant 1905 el récort de 40 000 espectadors en una sola carrera. En 1908, per pressió de les institucions religioses, es varen prohibir les apostes fins a 1910, i en el temps les carreres de cavalls varen desaparéixer, i els enormes hotels i centres de servicis construïts per a atendre a la marea de visitants varen ser decaent.
No obstant, els visitants massius varen generar un atre tipo d'inversions, omplint el costat oest de l'illa en barés, cassinos i garitos que varen arruïnar definitivament el rol turístic del balneari. En l'Harvard Inn (1917), pertanyent a Frankie Yale, va treballar Al Capone. En 1931, Joe Masseria va ser assessinat en un dels restaurants de la zona.
Durant esta época varen sorgir diversos establiments per a diversió de la classe mija: montanyes russes, tirs al blanc, carpes circenses i, finalment, grans parcs d'atraccions delinearon la plaja a lo llarc de la costa atlàntica. Moltes atraccions varen sorgir com a resultat de les exposicions universals, recreades en els parcs de Coney Island. Atres emprendimientos varen consistir en locals de ball i els llocs de menjar remedando al local de Charles Feltman, inventor del perrito calent, que finalment varen donar pas a restaurants en pati de cervesa per a delectació de mils de persones.
L'imperi del níquel
[editar | editar còdic]
Despuix de terminar la Primera Guerra Mundial, el completamiento de les conexions de subterràneus va permetre un creiximent exponencial de la cantitat de visitants, que va botar d'aproximadament 100 000 persones per dia en 1900 a més d'un milló de persones en 1920. En la posada en vigència de la bolleta única de 5 centaus de dólar, Coney Island va començar a conéixer-se com «The Nickel Empire», terme que aludia a la moneda d'eixe valor, popularment denominada nickel (en espanyol; níquel ). Els segments de classe baixa ara podien visitar les semanes la costa atlàntica, pero no posseïen els 10 centaus adicionals necessaris per a un hot dog de Feltman o els 50 centaus requerits per a llogar una carpa en les plages privades. Per lo tant, duyen el menjar des de la seua llar i utilisaven solament la plaja pública, el Municipal Bath House, que a pesar de la seua capacitat de 12 000 cabines quedava sempre chic per a les flotes que ho visitaven.
En l'época de la gran depressió despuix de 1929, la pressió inflacionaria i els problemes econòmics de la població varen obligar a l'oferta de servicis de baix preu, en la conseqüent reducció dels màrgens de benefici comercial. Establiments com Nathan's varen passar a ser els de major clientela, en menjars simples i econòmiques. Els menuts màrgens varen fer que l'activitat comercial es tornara més depenent de la meteorologia i la conseqüent afluència massiva de públic. Ya que els lloguers i despeses no es varen reduir en coherència en els preus dels productes i servicis, l'incidència d'unes poques fins de semana plujoses conseguia convertir en deute al resultat del balanç anual.
Ya des de 1893 es varen produir en la zona varis incendis importants: en 1896 el fòc va destruir per complet una de les primeres atraccions, el Elephant Hotel i tres anys despuix el primer Stauch's va córrer la mateixa sòrt. Entre 1907 i 1911 varis parcs d'atraccions varen ser afectats per les flames. La combinació de carrers estrets, construccions de fusta i vents de la costa va resultar en condicions ideals per a la ràpida difusió del fòc. Les brigades de bombers tenien dificultats per a aplegar al lloc del sinistre, i -una volta allí - les conexions illegals a la ret d'aigua es traduïen en una pressió insuficient per a sofocar el fòc.
Finalment en 1929 l'administració va deure intervindre, demolint al voltant de 175 pubs i bars per a eixamplar l'avinguda Surf i el carrer Bowery. Després d'un atre incendi de proporcions en 1932 es varen instalar nous hidrantes i bombes d'alta pressió. En el mateix any es va obrir el bulevar Riegelmann, de 25 metros d'ample i uns 4 km de llongitut, incloent obres adicionals de protecció contra l'erosió marítima de la costa.
Decliu despuix de la Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]
En l'época de la Segona Guerra Mundial els parcs d'atraccions encara resultaven nous, pero la recuperació econòmica després de la crisis va dur aparellada una desapiadada competència entre inversionistes rivals. La necessitat d'una contínua superació entre les ofertes d'entreteniment va generar emprendimientos com el Parachute Jump[15] que no varen obtindre beneficis concordes a l'inversió realisada.
En la década de 1950 es varen posar de moda les excursions en automòvil (Coney Island ya no era una «illa»), per eixemple al Jones Beach State Park en la costa sur de Long Island, mentres que les famílies més pobres acodien al cinematógraf o simplement quedaven en casa mirant televisió.
Durant el govern de l'alcalde John Lindsay i en l'assistència de l'urbaniste Robert Moses els criteris de planificació per a Coney Island es varen modificar: en els terrenys abans ocupats per parcs d'atraccions es varen començar a edificar vivendes colectives d'interés social, que dominen el paisage de la zona oest fins als nostres dies.
Els residents d'estos conjunts habitacionales, aplegats al lloc per circumstàncies econòmiques adverses, varen produir a la seua volta nous canvis en l'àrea, que va començar a poblar-se de desocupats, vàndals, adolescents principalment d'orige afroamericano, verificant-se un increment exponencial del crim en els carrers.
Coney Island en el cine
[editar | editar còdic]Woody Allen va rodar la seua película Wonder Wheel (2017) en el parc d'atraccions de Coney Island, a on es porta a terme un drama amorós ambientat a inicis de la década de 1950. Ademés en estiu Coney Island té múltiples proyeccions de películes gratuïtes, de part de movie123 [3] archivat en Wayback Machine. o atres portals, com una atracció i activitat recreatives per als turistes fomentant aixina la cultura cinematogràfica del país.
L'aclamat director de cine Darren Aronofsky va rodar els seus dos primeres películes, Pi (1998) i Requiem for a dream (2000), en Coney Island. La segona película, concretament, es va filmar en Brighton Beach, que és també en a on va créixer el director.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sistema d'autopistes de circumvalació, o camins de cintura, en anglés: Belt Parkway
- ↑ Joan Vinckeboons (Johannes Vingboon), "Manatvs gelegen op de Noot Riuier", 1639. Coney Island és denominada «Conyne Eylandt». Image del mapa de Vinckeboons en la Biblioteca del Congrés.
- ↑ Sitie web sobre New Netherland de la Biblioteca del Congrés Conyne Eylandt nom neerlandés per a Coney Island.
- ↑ "De Nieu Nederlandse Marcurius", Volum 16, No. 1: Febrer de 2000. Periòdic del New Netherland Project. Cita al mapa de New Netherland a on apareix «Conyne Eylandt» (Johannes Vingboon, 1639).
- ↑ Robert Morden, "A Map of ye English Empire in the Continent of America", 1690, a on Coney Island apareix com Conney Isle. Reproducció del mapa de Morden en SUNY Stony Brook. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Henry Popple, "A Map of the British Empire in America", Pàgina 12, 1733 a on Coney Island apareix en el seu nom actual. Una reproducció d'este mapa pot trobar-se en David Rumsey Map Collection [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Vore els mapes detallats dalt.
- ↑ Rabbit Island (anglés) = Illa dels conills.
- ↑ Cone (idioma anglés) = con.
- ↑ Coney Island obté el seu nom.
- ↑ Surf House : Casa de la bromera
- ↑ Elephant Hotel, 1885, fotografia en Coney Island History Project.
- ↑ Jeffrey Stanton, Coney Island - Early History(1881 - 1903).
- ↑ BMT=Brooklyn-Manhattan Transit Corporation
- ↑ Parachute Jump = Bote en paracaigudes, torre metàlica per a bots construïda en Coney Island.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coney Island» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.