Regent's Park
El Regent's Park (oficialment The Regent's Park) és un dels parcs reals de Londres. Està en la zona nort del centre de la ciutat, part en la Ciutat de Westminster i part en el municipi de Camden. Va ser dissenyat per l'arquitecte britànic John Nash.
Descripció
[editar | editar còdic]
El parc té una ronda exterior anomenada el Outer Circle (4,3 km) i una ronda interior anomenada el Inner Circle, que rodeja l'àrea més cuidada del parc, Queen Mary's Gardens. Aparte de dos ramals d'enllaç entre estes dos, el parc està reservat per a peatons. Els costats sur, est i gran part de l'oest estan rodejats d'elegants rencs de cases adossades blanques dissenyades per John Nash. En el llímit nort es troba el Regent's Canal que conecta el Grand Unicon Canal en els London Docks, l'antic port de Londres.
El parc, de 2 km², està compost principalment per zones verdes obertes en les que es troba una àmplia gama d'instalacions i servicis de temps lliure incloent jardins, un llac en aus aquàtiques i un àrea per a pots, camps de deport i zones infantils. L'extrem nordest del parc alberga el London Zoo, el parc zoològic més antic del món. Regent's Park dispon també de jardins florals i botànics entre els que destaquen els Queen Mary's Gardens, dins del Inner Circle, a on també es troba el Open Air Theatre. Per una atra part, en el parc també es troben la London Central Mosque, coneguda també com la mesquita de Regent's Park, i la Winfield House, residència oficial de l'embaixador d'Estats Units en el Regne Unit i el Regent's College, que alberga distintes institucions d'educació superior.
Dins de Regent's Park s'ubica el zoològic de Londres, a on viuen espècies d'animals de tot lo món. Ademés, en el parc hi ha numerosos eixemplars de flors i plantes.
Història
[editar | editar còdic]
En l'Edat Mija la terra formava part del señorío de Tyburn, la propietat de l'abadia de Barking. Al dissoldre's els monasteris, Enrique VIII es va apropiar del terreny, i des de llavors ha segut propietat de la Corona anglesa, llevat durant el periodo de la Mancomunidad, entre 1649 i 1660. Va ser apartat com un parc de caça, conegut com Marylebone Park, fins a 1649. Va ser llavors arrendat en chicotetes parceles per a collir palla i produir llet.[1]
Quan els arrendaments es varen extinguir en 1811 el Príncip Regente (més tarde rei Jorge IV) va encarregar al arquitecte John Nash que creara un pla mestre per a la zona. Nash originalment va pensar en un palau per al Príncip i una série de grans viles independents per als seus amics, pero quan açò es va posar en funcionament a partir de l'any 1818, l'idea del palau i la major part de les viles es va abandonar. No obstant, la major part de les cases en adossades propostes en les afores del parc sí que es varen construir. Nash no va terminar tots els dissenys ell mateixa; en algun cas, es va deixar en mans d'atres arquitectes com el jove Decimus Burton. El proyecte del Parc del Regente es va integrar en atres construïts per al príncip Regente per Nash, incloent Regent Street i Carlton House Terrace en una gran onada de planejament urbanístic que aniria des de St. James’s Park fins a Parliament Hill.
El parc es va obrir al públic en general en 1835, inicialment per a dos dies a la semana. El diari de 1831 de William Copeland Astbury descriu en detalle les seues passejades diàries pel parc i al seu entorn, en referència al zoo, el canal, i els carrers que ho rodejaven, aixina com alguns aspectes de la vida quotidiana de la zona.[2]
El 15 de giner de 1867, quaranta persones varen morir quan la capa de gèl sobre el llac de les barques es va trencar i al voltant de 200 persones varen caure a l'aigua.[3] El llac posteriorment es drenó i la seua profunditat es va reduir a quatre peus abans de tornar a obrir-se al públic.[4]
Els Queen Mary's Gardens ("Jardins de la reina María") en el Inner Circle es varen crear en els anys 1930, fent assequible eixa part del parc per a us del públic en general per volta primera. El lloc, originalment, solia usar-se com a viver i més vesprada s'havia llogat a la Real Societat Botànica.
En 1982 va esclatar una bomba del IRA en el quiosc de música, matant a sèt soldats.
El camp de jocs, que havien segut realisats de nou en un drenage inadequat despuix de la Segona Guerra Mundial, es varen remodelar entre 2002 i 2004, i en 2005 es va construir un nou pabelló deportiu.
El 7 de juliol de 2006 el Parc va celebrar un event per a que la gent recordara els atentats del 7 de juliol de 2005. Membres del públic varen colocar teselas sobre sèt pétals de púrpura. Més vesprada, famílies afectades varen colocar teselas grogues en el centre, per a finalisar el mosaic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Weinreb, B. and Hibbert, C. (ed) (1995) The London Encyclopedia Macmillan ISBN 0-333-57688-8
- ↑ «William Copeland Astbury». Facebook. Consultat el 30 d'abril de 2013.
- ↑ The Catastrophe in the Regent's Park, The Times, 22 de giner de 1867, p.12
- ↑ London, past and present: its history, associations, and traditions - Henry Benjamin Wheatley, Peter Cunningham - Google Books, Books.google.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Regent's Park» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.