Anar al contingut

Abadia de Barking

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Abadia de Barking

La Abadia de Barking va ser un antic monasteri real situat en Barking, en l'actual municipi londinenc de Barking i Dagenham. Ha segut descrit com «un dels convents més importants del país».[1]

Originàriament va ser establida en el VII i a partir de finals del X l'abadia va seguir la Regla de Sant Benito. Tenia una gran dote i uns ingressos considerables, pero va sofrir molt a partir de 1377, quan el riu Támesis va inundar al voltant de 720 acres (290 hectàrees) de terrenys de l'abadia, que no varen poder ser recuperats. A pesar d'açò, en el moment de la dissolució continuava sent el tercer convent més ric d'Anglaterra.[2]

L'abadia va continuar funcionant durant casi 900 anys, fins al seu tancament en 1539, com a part de la dissolució dels monasteris del rei Enrique VIII d'Anglaterra. Durant la seua existència, l'abadia va tindre notables abad, entre les que varen figurar vàries santes, exreinas i filles de reis. La abad de Barking tenia prioritat sobre les atres abad en Anglaterra.[2]

Els restants en ruïnes de l'abadia de Barking ara formen part d'un parc obert al públic conegut com Abbey Green.[3]

Referències

  1. ↑ Good Stuff IT Services. «Remains of Barking Abbey and Old Churchyard Walls – Barking and Dagenham – Greater London – England». British Listed Buildings. Consultat el 22 d'abril de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 Houses of Benedictine nuns: Abbey of Barking, William Page & J. Horace Round.
  3. ↑ «Abbey Green, London Borough of Barking and Dagenham, Leisure Arts and Libraries: Parks and Countryside». Lbbd.gov. uk. Archivat des de l'original, el 18 de maig de 2014. Consultat el 22 d'abril de 2017.