Abadia de Barking
La Abadia de Barking va ser un antic monasteri real situat en Barking, en l'actual municipi londinenc de Barking i Dagenham. Ha segut descrit com «un dels convents més importants del país».[1]
Originàriament va ser establida en el VII i a partir de finals d'el X l'abadia va seguir la Regla de Sant Benito. Tenia una gran dote i uns ingressos considerables, pero va sofrir molt a partir de 1377, quan el riu Támesis va inundar al voltant de 720 acres (290 hectàrees) de terrenys de l'abadia, que no varen poder ser recuperats. A pesar d'açò, en el moment de la dissolució continuava sent el tercer convent més ric d'Anglaterra.[2]
L'abadia va continuar funcionant durant casi 900 anys, fins al seu tancament en 1539, com a part de la dissolució dels monasteris del rei Enrique VIII d'Anglaterra. Durant la seua existència, l'abadia va tindre notables abad, entre les que varen figurar vàries santes, exreinas i filles de reis. La abad de Barking tenia prioritat sobre les atres abad en Anglaterra.[2]
Els restants en ruïnes de l'abadia de Barking ara formen part d'un parc obert al públic conegut com Abbey Green.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Good Stuff IT Services. «Remains of Barking Abbey and Old Churchyard Walls – Barking and Dagenham – Greater London – England». British Listed Buildings. Consultat el 22 d'abril de 2017.
- ↑ 2,0 2,1 Houses of Benedictine nuns: Abbey of Barking, William Page & J. Horace Round.
- ↑ «Abbey Green, London Borough of Barking and Dagenham, Leisure Arts and Libraries: Parks and Countryside». Lbbd. gov. uk. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2014. Consultat el 22 d'abril de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abadía de Barking» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.