Parc Zoològic de París

Parc Zoològic de París

El Parc Zoològic de París (en francés Parc Zoologique de Paris), conegut popularment com a Zoo de Vincennes per trobar-se en l'entrada del bosc de Vincennes, és el principal jardí zoològic de París, la capital de França. Obert al públic per primera volta en 1934 i situat en el decimosegundo districte de la ciutat, el parc es troba entre els llímits de dos zones verdes: el bosc de Vincennes i un parc cridat Pelouse de Reuilly (lliteralment, «cesped de Reuilly»). Cobrint una superfície de 14,5 hectàrees, el zoo de Vincennes és un dels quatre parcs zoològics que depenen del Museu Nacional d'Història Natural de França. Té la particularitat de contar en una roca artificial de 65 metros d'altura que en el temps ha acabat per convertir-se en el símbol més emblemàtic del parc. Esta gran roca artificial (coneguda com Li Grand Rocher, «la Gran Roca») és un decorat que va ser construït en ocasió de l'inauguració del parc, en 1934, i seguix en peu hui en dia. Representa un cim d'alta montanya i de 1934 a 2008 va servir per a albergar la fauna alpina. A esta instalació, que hui en dia alberga els vivarios del zoo i el recint de les llúdries europees, s'han afegit en 2014 atres dos instalacions de gran tamany: un gran aviario en el que s'alberguen aus limícolas i un gran hivernàcul que conté plantes i animals tropicals.

Història del zoo de París

Els orígens del parc actual es remonten a un parc d'animals exòtics que va ser montat en 1931, en el mateix emplaçament que l'emplaçament actual, en ocasió de l'exposició colonial internacional d'eixe mateix any. En aquella época el zoo oficial de París era encara la Ménagerie («casa de feres») del Jardí de plantes, casa de feres que havia segut fundada en 1793, durant la revolució. En 1932 es va decidir conservar indefinidament i ampliar el parc zoològic de l'exposició colonial. En 1934 les obres varen ser terminades i el nou parc zoològic de la capital va ser inaugurat, encara que fins a hui en dia tant l'antic zoo, la Ménagerie del Jardí de Plantes, com el zoo oficial, cridat popularment «de Vincennes», coexistixen i es complementen, i seguixen estant regits pel Museu Nacional d'Història Natural de França.

A principis de el XXI el parc va ser declarat vetusto i no adaptat a les noves lleis de seguritat i benestar tant per als animals com per a les persones. Per esta raó va estar tancat de 2008 a 2014. Despuix de casi dos anys i mig d'unes obres que varen durar de decembre de 2011 a abril de 2014, el zoo de París va reobrir les seues portes el 12 d'abril de 2014, encara que completament reorganisat en una série de biozonas, i ya no com els zoològics tradicionals en els que gàbies i recints no estan geogràficament diferenciats i reagrupats. Lo més destacat d'esta reorganisació del parc és la nova distribució dels animals, agrupats per hàbitats en lloc de la tradicional colocació per espècies. Aixina, el zoo s'ha organisat en cinc biozonas (Sabana–Sahel, Europa, Patagonia, Guyana i Madagascar). Es planeja que atres dos biozonas (Àfrica equatorial i Austràlia) es desenrollen posteriorment.