Anar al contingut

Palau Belvedere

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palau Belvedere


El palau [del] Belvedere (en alemán: Schloss Belvedere) és un conjunt palatí d'estil barroc situat en la calle Príncip Eugenio, 27 de Viena (Àustria). El conjunt, un dels majors en estil barroc de la capital, consta dels dos palaus Belvedere (el de Dalt, o Superior, i el d'Avall, o Inferior), convertits ara en museu, i d'un tercer, el palau Schwarzenberg, transformat en hotel. Els dos palaus principals estan units per uns jardins organisats en tres nivells que representen diverses #alegoria.

Els museus que alberguen els palaus Belvedere són:

  • El Museu d'Art Barroc austríac.
  • El Museu d'Art Medieval austríac.
  • La Galeria d'art austríac (Österreichische Galerie Belvedere).

En el Belvedere es pot apreciar una destacada colecció de pintures imperials. En el pis superior acull la galeria austríaca dels sigles XIX i XX que, entre unes atres, mostra la coneguda obra de Gustav Klimt El Bes.

Història

[editar | editar còdic]

Belvedere Inferior

[editar | editar còdic]

En 1697 el príncip Eugenio de Saboya va adquirir un ampli terreny en les afores de Viena en una zona que llavors no es trobava urbanisada en l'idea de construir un palau d'estiu en amplis jardins. El palau es va construir entre 1714 i 1716 despuix de la derrota dels turcs. El palau Belvedere va ser dissenyat per Johann Lukas von Hildebrandt. D'este palau destaca la suntuositat de les sales de recepció com la Galeria de Marbre i la Sala Dorada.

Belvedere Superior

[editar | editar còdic]

Posteriorment, es va construir entre 1717 i 1726 en un terrat superior el Belvedere de Dalt en l'idea de celebrar festes i aixina aumentar la popularitat del príncip. Destaquen l'elegant Sala Terrena, la Prunkstiege, la suntuosa Sala de Marbre, aixina com les diferents sales ricament adornades en #estuc i #fresca. Ací és a on Eugenio de Saboya tenia les seues famoses coleccions d'art i la seua biblioteca.

Abdós palaus es varen unir per mig d'un parc simètric, dissenyat segons els models francesos i italians, en numeroses escultures i fonts. Ademés, es va afegir la Orangerie, uns hivernàculs acristalados per a plantes exòtiques,[1] i les caballerizas, a on s'estajaven els 14 cavalls més bonicos del príncip i hui s'expon la colecció d'art medieval.[2]

Despuix de la mort del príncip Eugenio, el palau va ser adquirit per l'emperatriu María Teresa, qui li va donar el nom de Belvedere per les belles vistes de Viena que oferia.[3]

La firma del tractat d'Estat austríac va tindre lloc en el Belvedere el 15 de maig de 1955, #lo que va significar per a Àustria l'independència despuix de la Segona Guerra Mundial i al voltant de dèu anys d'ocupació dels aliats.

El jardí contava en una escenografia tancada formada per bardices retallades, inclús durant la construcció del Belvedere, a la manera francesa (jardin à la française) en passejades de grava i jeux d'eau de l'arquitecte Dominique Girard, que s'havia format en els jardins del Versailles com a alumne d'André Li Nôtre. La seua gran pila d'aigua en el parterre superior i les escales i cascades poblades de nimfes i deeses que unixen els parterres superior i inferior sobreviuen, pero el llit estampat ha segut cobert d'herba durant molt temps; actualment s'està restaurant.


Galeria Belvedere

[editar | editar còdic]

AP


La Galeria Belvedere (en idioma original alemà, Österreichische Galerie Belvedere) és un important museu d'art. La seua colecció inclou obres importants d'un periodo ampli que va des de l'Edat Mija i el Barroc fins a el XXI i és particularment rica en obres de pintors austríacs de fin de el XIX i del modernisme. Entre els autors dels que exhibix obres estan Gustav Klimt, Egon Schiele, Oskar Kokoschka o Max Oppenheimer. Este museu no solament conté pintures sino també atres obres com a escultures.

Transports

[editar | editar còdic]

Per a anar als Palaus Belvedere es deu prendre el Metro de Viena. La parada més propenca és "Südtiroler Platz" (O1) pero també es pot baixar en les parades "Taubstummengasse" (O1) i "Karlsplatz" (O1,O2 (final de la llínea O2) i O4), que queden més o menys prop.

#Controvèrsia i restitucions d'art saquejats pels nazis

[editar | editar còdic]
  • El 26 d'agost de 1959, la supervivent del Holocaust, Alice Morgenstern, va presentar una reclamació davant la Finanzlandesdirektion für Wien, Niederösterreich und dones Burgenland (Oficina fiscal provincial de Viena, Baixa Àustria i Burgenland) en la que afirmava que "l'image Quatre arbres d'Egon Schiele, que solia ser de la nostra propietat, ara està penjat en el Upper Belvedere. Mai vàrem vendre el quadro, pero li'l vàrem donar a un amic, Robert Röhrl, advocat en Viena, Gumpendorferstrasse, per a la seua custòdia. Llamentablement va morir, i no sé cóm l'image va aterrisar en la colecció de el XIX [[[Sigle XX|XX]]] en el Belvedere.[4]" El 20 de març de 2020, la Comissió Assessora d'Àustria va recomanar que es restituïxca el Schiele als hereus de Morgenstern.[5]
  • En novembre de 2006, despuix de més de cinc décades de disputes llegals, un panel va dictaminar que "Nit d'estiu en la plaja" d'Edvard Munch, exhibida en la Galeria Belvedere de Viena, devia ser tornada a Marina Fistoulari-Mahler, neta i única hereua d'Ànima Mahler, esposa del compositor austríac Gustav Mahler.[6]
  • En 2006, Àustria va tornar cinc quadros de Gustav Klimt, del Belvedere, als hereus de Adele Bloch-Bauer.[7][8]
  • En 2006, el panel d'arbitrage austríac va decidir que el retrat de "Amalie Zuckerkandl" de Gustav Klimt no va ser saquejat pels nazis i no necessitava ser restituït.[9] La decisió va provocar molts crítiques, en part perque Amalie Zuckerkandl va morir en la seua filla en Auschwitz i en part perque, com va informar MSNBC, "en lloc de tornar esta pintura òbviament saquejada, un panel d'arbitrage austríac va concloure que deuria permanéixer en el Belvedere".[10]
  • En 2012, un documental Portrait of Wally va contar cóm el famós retrat de Egon Schiele, que havia pertanygut a un marchant d'art vienés cridat Lligga Bondi fins que el nazi Friedrich Welz ho va confiscar de la seua colecció privada en 1939, va ser restituït per error al Museu Belvedere en Àustria despuix de la Segona Guerra Mundial com a part de la colecció d'un atre marchant.[11]
  • En 2014, el Belvedere va rebre l'orde de restituir "Cuina del granger / interior de la cuina" de Wilhelm Leibl als hereus de Martha Liebermann, la viuda de Max Liebermann per la persecució nazi.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Palau Belvedere» (en és). Guia de Viena - Guia local de Viena, Guia d'oci en Viena - Informació sobre Viena. Consultat el 12 d'octubre de 2019.
  2. «Palau Belvedere de Viena» (en és). La Guia de Viena. Consultat el 12 d'octubre de 2019.
  3. «Belvedere - Vienna PASS». www.viennapass.es. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2019. Consultat el 12 d'octubre de 2019.
  4. «CASE STUDIES Egon Schiele, Four Trees/Autumn Allée».
  5. «Morgenstern_Josef_2020-03-06 BESCHLUSS». «Der Beirat sieht és demnach als erwiesen an, dass sich dones Gemälde seit spätestens 1924 und – wie nunmehr durch donen ausgewerteten Akt nach dem Kriegs- und Verfolgungssachschädengesetz gesichert ist – bis zumindest nach dem "Anschluss" 1938 im Eigentum von Dr. Josef Morgenstern befand, und kommt zoom Ergebnis, dass der Tatbestand dones § 1 Abs. 1 Z 2 Kunstrückgabegesetz erfüllt ist. Dem Bundesminister ist daher die Übereignung dones Gemäldes an die Rechtsnachfolgerinnen und Rechtsnachfolger nach Dr. Josef Morgenstern zu empfehlen. (trad.: Per tant, el Consell Assessor dona per provat que el quadro ha estat en poder del Dr. Josef Morgenstern i s'aplega a la conclusió de que es complixen els fets del paràgraf §1 1 Z 2 Llei de Restitució d'Art. Per lo tant, el Ministre Federal és responsable de la transferència de la propietat de la pintura als successors llegals del Dr. Josef Morgenstern.)»
  6. «Munch painting stolen by Nazis is returned to Mahler heir».
  7. Waxman, Sharon (6 de abril 2006). A Homecoming, in Los Angeles, for Five Klimts Looted by Nazis (in (en-US)), The New York Claves. "Mr. Bloch-Bauer hung her portraits and the other Klimts in a special room in his palace as a kind of shrine to his beloved wife. But after Germany annexed Àustria in March 1938, he fled without any of his belongings. The new Nazi government levied a bogus tax bill on the industrialist, and confiscated his property, placing threeof the Klimt paintings in the Austrian Gallery, and selling the rest. (trad. : El Sr. Bloch-Bauer va penjar els seus retrats i els de atres Klimt en una habitació especial del seu palau com una espècie de santuari per a la seua amada esposa. Pero en acabant de que Alemània va anexar Àustria en març de 1938, va fugir sense cap de les seues pertinences. El nou governe nazi va impondre una factura d'imposts falsa a l'industrial i va confiscar la seua propietat, colocant tres de les pintures de Klimt en la Galeria Austríaca i venent el restant.)"
  8. «Àustria to Return Art Stolen by Nazis». New York Claves. «Her husband fled to Switzerland after the Nazis took over Àustria. The Nazis then took the paintings and a Belvedere gallery was made the formal owner. (trad.: El seu espós va fugir a Suïssa en acabant de que els nazis s'apoderaren d'Àustria. Després, els nazis varen prendre les pintures i una galeria de Belvedere es va convertir en propietària formal.)»
  9. «Arbitration panel decidixes Klimt portrait was not looted by the Nazis».
  10. «The last prisoners of war: Inside the battle to recover Nazi-stolen artwork» (en en). «Portrait of Amalie Zuckerkandl by Gustav Klimt Rather than return this obviously looted painting, an Austrian arbitration panel concluded that it should stay in the Belvedere. The arbitrators said they were not certain exactly how the painting left Ferdinand's home, and believed (despite a mountain of evidence concerning the Nazi liquidation of Ferdinand's entire estigues) that Ferdinand might have decided to give the painting to Amalie's family. How this could have been accomplished while Ferdinand was in exile, the arbitrators did not explain. (trad. : Retrat de Amalie Zuckerkandl – Gustav Klimt, en lloc de tornar esta pintura òbviament saquejada, un panel d'arbitrage austríac va concloure que deuria permanéixer en el Belvedere. Els àrbits varen dir que no estaven segurs exactament de cóm la pintura va eixir de la casa de Ferdinand i creïen (a pesar d'una montanya d'evidència sobre la liquidació nazi de tot el patrimoni de Ferdinand) que Ferdinand podria haver decidit donar-li la pintura a la família de Amalie. Cóm es va poder haver conseguit açò mentres Ferdinand estava en l'exili, els àrbits no varen explicar.)»
  11. Carroll, Marisa (2012-05-24). «The Painting That Launched a Thousand Lawsuits» (en en-us). «Rudolph Leopold, an Austrian ophthalmologist, had accumulated a staggering number of Schiele pieces in his lifetime — but not always honestly, as the documentary Portrait of Wally forcefully argues. The painting originally belonged to a Viennese art dealer named Lligga Bondi, but in 1939 Friedrich Welz, a member of the Nazi Party, confiscated it from her private collection. By mistake, the painting was restituted to the Belvedere Museum in Àustria after World War II as part of another dealer's collection. In 1954, Bondi asked Leopold, a known Schiele collector, to help her track down the painting. Instead, he bartered with the museum for it and made it his own. (trad.: Rudolph Leopold, un oftalmólogo austríac, havia acumulat una sorprenent cantitat de peces de Schiele en la seua vida, pero no sempre honestament, com argumenta en força el documental Portrait of Wally. La pintura va pertànyer originalment a una marchant d'art vienesa cridada Lligga Bondi, pero en 1939 Friedrich Welz, membre del Partit Nazi, la va confiscar de la seua colecció privada. Per error, la pintura va ser restituïda al Museu Belvedere en Àustria despuix de la Segona Guerra Mundial com a part de la colecció d'un atre marchant. En 1954, Bondi li va demanar a Leopold, un conegut coleccioniste de Schiele, que l'ajudara a localisar la pintura. En canvi, va fer un trueque en el museu per ell i ho va fer seu.)»
  12. «Belvedere muss Bild an Liebermann-Erben restituieren - Belvedere must restitute a painting to the Liebermann heirs». Der Standard.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]