Jaciment arqueològic de Torreparedones

El jaciment arqueològic de Torreparedones, també conegut com Castro el Vell o Torre de les Vérgens, és un conjunt arqueològic andalús ubicat entre els térmens municipals de Baena i Castro del Riu, en la província de Còrdova. La troballa de numerosos i rellevants restants arqueològics pertanyents a la cultura de tartesios, íberos i romans ha fet que alguns mijos comencen a denominar-la com la «Pompeya cordovesa». Es troba a una elevació de 579,60 m s. n. m. i va estar habitada a lo manco durant 3500 anys, des de l'Edat del Coure fins a la Baixa Edat Mija.

Erro al crear miniatura:

Jaciment arqueològic de Torreparedones

Va ser inscrit com be d'interés cultural en la tipologia de zona arqueològica el 14 de novembre de 2007. El jaciment va obrir les seues portes al públic el 17 de giner de 2011 i conta en un centre de visitants des de març de 2016. Moltes de les estàtues i artilugios originals trobats es troben en el Museu Històric i Arqueològic de Baena.

Història

Els primers vestigis de pobladors humans en Torreparedones daten de el II mileni abans de Crist, remontant-se a l'Edat del Coure, tal i com atesta un sondeig realisat en 1990 junt a la porta oriental, i mantenint-se a lo llarc de tota l'época calcolítica. A partir de el VIII varen començar a aplegar els colon grecs i fenicios.

Oppidum íbero

Entorn a l'any 600 a. C. es va construir la muralla d'un perímetro d'un quilómetro que protegia una extensió de més de dèu hectàrees, lo que seria l'antic oppidum íbero, una ciutat fortificada en altura, dels més importants en la campiña cordovesa, alcançant la seua màxima expansió. Dita muralla estava reforçada en torres proyectades cap a l'interior. Encara que es desconeix l'organisació exacta d'esta primera ciutat íbera, les vivendes estaven realisades en atobó i tapial, mentres que a partir de el V es varen escomençar a construir de mampostería.

Santuari íbero

Erro al crear miniatura:

Accés al santuari íbero, dedicat a la deesa Caelestis.

El santuari es troba a extramuros de la ciutat i va ser utilisat entre els sigles III a. C. fins a el II. L'image de cult, dedicada a la deesa Caelestis, no albergava forma humana, de la mateixa manera que en atres santuaris íberos com el trobat en l'oppidum de Pont Taules (Jaén), sino que era un betilo estiliforme, en este cas una columna coronada per un capitel foliáceo. La llum solar tocava el capitell durant el solstici de hivern i la basa durant solstici d'estiu. És provable que la divinitat fora venerada baix l'advocaació de Juno Lucina, segons s'ha evidenciat en una ceràmica coetánea en la que apareix una data que podria correspondre a la festa de la Matronalia, dedicada a esta deesa de la maternitat i els parts. Ademés, la majoria dels centenars de exvotos trobats corresponen a dònes embarassades, que visitarien el santuari per a resar i implorar per fertilitat, una bona gestació i alumbramiento.

En setembre de 2020, despuix d'una excavació d'urgència per uns removiment clandestins, es va trobar un segon santuari, a uns 500 metros del primer i a on es varen poder catalogar sèt exvotos dedicats a figures zoomórficas en forma de cavall. Aixina mateix, es varen trobar vàries tombes en el lloc.

Ciutat romana

Despuix de la conquista romana de la zona, els invasores varen conseguir reaprovechar i fusionar l'antic oppidum íbero en la nova ciutat romana, havent evidències de construccions durant la República romana per la troballa de ceràmica campaniense de l'época per tot el jaciment. En l'alçament d'Augusto com a primer emperador romà, la ciutat va alcançar un nou estatus tal i com demostren els rellevants càrrecs a elegir en el moment en la ciutat: aediles i duoviri, entre uns atres. Torreparedones ha segut identificada en vàries ocasions com Ituci Virtus Iulia, població descrita per Plinio el Vell i inclosa en el Conventus Astigitanus, una divisió de la província romana de la Bètica en capital en Écija, encara que varis estudis arqueològics més recents l'identifiquen en la localitat de Bora, descrita per Plinio el Vell com Ebora Cerealis.

Les diverses excavacions han tret a la llum grans monuments romans com el fòrum, d'uns 528 metros quadrats, tres termes romanes, un macellum (mercat), un dels pocs eixemples conservats en la península ibèrica, un temple dedicat al cult imperial, entre uns atres. La superfície excavada en l'interior de la muralla, que alberga una dimensió de 10,5 hectàrees en la seua totalitat, podria estimar-se en un 10% en giner de 2021.

Porta oriental

Erro al crear miniatura:

La porta oriental, únic accés en época íbera, ha segut recrecida en l'actualitat.

La porta oriental és l'únic accés documentat del recint amurallado íbero del 600 a. C., no obstant, en época romana (I) es va substituir per una atra de majors dimensions, flanquejada per dos torres defensives. Dites torres tenien la part inferior realisada en pedra i en la part superior una estructura diàfana per a albergar maquinària de guerra i cos de guàrdia. L'accés era realisat en un sistema de doble porta, en acerado per a peatons i la part central per a animals de càrrega. El seu reforçament va poder estar relacionat en la segona guerra civil de la República romana (49 a. C.-45 a. C.) entre Juliol César i els fills de Pompeyo en la zona.

Termes de la Salut

Erro al crear miniatura:

Termes orientals o de la Salut en 2018 en procés d'excavació i posada en valor.

Les termes romanes de la Salut, també conegudes com a termes orientals, són les terceres documentades en la ciutat i varen ser construïdes en la primera mitat de el I, durant el regnat de l'emperador Tiberio (r. 14-37), i més vesprada varen ser reformades durant época flavio-trajanea (60-125), fins al seu abandó definitiu en el II. Estes aigües es trobaven bicarbonatadas i sulfurades, lo que feyen que el seu us fora idòneu per a teràpies reumáticas i digestives. En una superfície de 220 metros quadrats, consten d'una mateixa sala freda (frigidarium) i vestuari (apodyterium), sala templada (tepidarium) i sala calenta (caldarium), esta última és la més àmplia i a on s'han conservat les parets originals de més de tres metros d'altura, en una piscina d'aigua calenta (alveus) i una font d'aigua freda per a aguantar les altes temperatures (labrum). Aixina mateix, s'ha conservat l'hipocausto. Encara es desconeix el traçat de l'aqüeducte (molt possiblement per canonades i sifonado), pel que s'abastien tant les termes com el restant de la ciutat. Resulta impensable abastir unes termes en un simple pou. S'ha trobat un altar a la deesa de la Salut i una gerra de bronze en la representació del cap de nou a la divinitat.

Els atres dos espais termals són uns menuts banys junt al fòrum i les termes denominades balneum calpurnianum, ubicades a on ara es troben els restants de l'ermita de les Vérgens (XVI). Dita denominació es deu a que varen ser patrocinades per un ciutadà cridat Marco Calpurnio. Encara que la seua propietat fòra privada, el seu us era públic. Des del vestuari es podia accedir a qualsevol de les sales termals.

Fòrum

Erro al crear miniatura:

Vista del fòrum romà en el centre de la ciutat.

Despuix de la conquista romana de la ciutat, es va construir el fòrum en una superfície de 528 metros quadrats, el centre monumental de la ciutat a on es desenrollava la vida pública, religiosa, administrativa i judicial. En el paviment es va descobrir una inscripció realisada en lletres de bronze que recorda la pavimentació de la plaça gràcies a un personage desconegut cridat Marque Juny Marcelo de la tribu Galeria.

M(arcus) · Iunius · M(arci) · f(ilius) · Gal(eria) · Marcellus [- - -(c-37/39)- - -Aug]usti · forum · s(travit) · d(i) · s(ua) · p(ecunia)

Marque Juny Marcelo, fill de Marco, de la tribu Galeria… d'Augusto, pavimentó el fòrum en els seus diners.

L'espai públic, construït en época de l'emperador Augusto (r. 27 a. C.-14 d. C.), pero pavimentado en llosa calcàrea de la serra de Còrdova durant el govern de Tiberio (r. 14-37), es trobava ple d'estàtues honorífiques, com les marmóreas i sedentes pertanyents als emperadors Augusto i Claudio (r. 41-54). Al nort i a l'oest s'ubicaven uns pòrtics columnados, mentres que a l'oest es trobava el temple al cult imperial (Augusto), a l'est la basílica per a impartir justícia, mentres que la cúria se situava en l'àngul noroest. En la cúria es custodiava els diners de la comunitat (aerarium), l'archiu per a documents oficials (tabularium) i una sala de reunions per als 48 decuriones i els dos duoviri.

Mercat

Erro al crear miniatura:

Algunes calçades romanes es mantenen en un elevat grau de conservació.

El mercat o macellum és un dels pocs eixemples conservats en la península ibèrica. Estava gestionat per magistrats elegits pel senat local i en ell es venia carn, aus de corral i de caça, peix, productes hortícoles i pa. La seua superfície va ser de 380 metros quadrats i albergava tres accessos. S'han detectat fins a quatre fases constructives de l'edifici, començant en el I i perdent la seua funció comercial en el III, més vesprada va passar a utilisar-se com redil d'animals i, finalment, com cementeri.

Amfiteatre

Despuix de la realisació de fotografies aérees i teledetección per lídar, es va confirmar la presència d'un amfiteatre romà en 2017 en el terme municipal de Castro del Riu, per lo que es va procedir a la primera fase de la seua excavació entre juliol de 2018 i maig de 2019. L'amfiteatre va ser edificat aprofitant la pendent del terreny per a erigir part de les grades, de la mateixa manera que l'amfiteatre de Segóbriga. Alberga una forma pseudocircular, en un diàmetro entre 67 i 64 metros i va ser utilisat entre la primera mitat de el I i la segona de el II. Es va excavar un terç del perímetro de l'edifici, encara que es va decidir tapar-ho de nou a l'espera de comprar els terrenys al propietari, ya que es troba a extramuros del jaciment.

Necròpolis

Erro al crear miniatura:

Una de les tombes ubicades en la necròpolis oriental del conjunt arqueològic.

Les necròpolis romanes sempre solien ubicar-se a extramuros i actualment, es coneixen dos en el jaciment: la necròpolis oriental i la septentrional. L'oriental, junt al centre de recepció de visitants construït en 2016, ha segut excavada en gran part i s'han trobat més de cent tombes d'inhumaació en casetes per a albergar les cendres del difunt. En 2019 es varen descobrir atres dos nous enterrament. Per un atre costat, la septentrional, es va conéixer gràcies a la troballa fortuïta del Mausoleu dels Pompeyos en 1833, una tomba monumental en la que es varen descobrir catorze urnes de pedra, de les quals dotze tenien inscrit el nom familiar de Pompeyo.

Casa del panader

La casa del panader va ser la primera domus romana en ser excavada al complet en el jaciment de Torreparedones entre 2015 i 2017. La seua superfície ronda els 700 metros quadrats i es troba en la zona meridional de l'assentament. La seua denominació es deu a la troballa d'un gran forn dedicat a la fabricació de pa. La seua datació s'estima entre els sigles I i II, encara que hi ha constància d'estructures de vivendes anteriors. El 28 de decembre de 2020 varen començar unes obres en l'objectiu de consolidar i restaurar de l'estructura, els treballs del qual varen concloure el 20 d'octubre de 2021.

Castell i llogaret medieval

Erro al crear miniatura:

El castell de Torreparedones d'época medieval també forma part del jaciment.

AP Existix constància de la presència musulmana en Torreparedones entre el Califato de Còrdova (X) fins a a lo manco el XII tal i com demostra la ceràmica i numismàtica trobada, aixina com algunes estructures murarias. Despuix de la conquista cristiana a mitan de el XIII, va començar a conéixer-se en el nom de «Castro el Vell» i s'alçava molt propenc a la frontera entre la Corona de Castella i el Regne nazarí de Granada. Per este motiu, a finals de el XIII es va construir el castell de Torreparedones, en forma trapezoidal, apareixent en esta data les primeres referències. Va pertànyer al monarca Alfonso X fins que ho va cedir a Fernán Alonso de Llastres, comendador de l'Orde de Santiago i alcaide del castell de Baena, pels esforços militars de la Reconquista, mantenint el seu paper estratègic. Despuix de concloure la Guerra de Granada i perdre la seua funció militar en el XVI, va passar al concejo de Còrdova. Durant la Desamortisació es va subastar a particulars. La seua torre, que s'eleva a casi 600 metros sobre el nivell de la mar, és la zona més alta de la Campiña i des d'a on es divisen més de 30 pobles.

Ermita de les Vérgens

Erro al crear miniatura:

L'ermita de les Vérgens, dedicada a les màrtirs Alodia i Nunilo, va ser construïda en el XVI sobre unes termes romanes.

Al començament de el XVI, quan el llogaret de Castro el Vell es trobava ya pràcticament abandonada, es va dedicar una ermita a dos santes mozárabes conegudes com Nunilo i Alodia. Segons el Memorial dels Sants de Sant Eulogio, les santes germanes varen pertànyer al grup de màrtirs mozárabes de el IX que varen morir defenent la seua fe degut a que el seu pare era musulmà i la seua mare cristiana. La seua negació a ser musulmanes les va dur a ser sentenciades pel emir cordovés Abderramán II el 22 d'octubre de 851. El temple cristià es va alçar sobre els restants d'unes termes romanes conegudes com balneum calpurnianum. Es coneix que un cavaller de Còrdova va visitar el temple en 1644 i va descriure el seu retaule. L'ermita apareix en el Catastre d'Ensenar (1752) com una de les díhuit que albergava Baena en l'época. No obstant, va sofrir un gran dany durant el terremot de Lisboa de 1755 i posteriors visitants a penes varen poder descriure els seus restants o la seua situació. Les excavacions varen permetre de nou el seu estudi a partir de 2013.

Erro al crear miniatura:

El centre de visitants de Torreparedones va ser inaugurat en 2016 junt a la necròpolis oriental. A la dreta pot observar-se la porta oriental.

En 2011 es va trobar en la zona una chicoteta inscripció, realisada en pedra de mina, que constituiria una prova més que avalaria el hipòtesis de que en Torreparedones va ser la colónia Ituci Virtus Iulia de Plinio. Pel seu estat fragmentario no es va poder precisar si es tracta del revestiment d'un pedestal honorífic d'estàtua o d'un epitafi encastrar en un monument funerari. El professor Ángel Ventura, de l'Universitat de Còrdova, comenta que «lo verdaderament interessant de l'inscripció es troba al final de la llínea dos, que apareix despuix del nom del protagoniste i formant part de la seua «Pompeya cordobesa», a on hi ha una lletra G seguida d'una interpunción i del número XXXIII suprabarrado, és dir, en una llínea incisa horisontal dalt». Este signe epigràfic s'amprava per a indicar un numeral ordinari: en este cas, trigèsim tercer/a. «L'abreviatura es resol en seguritat com una referència a la legió 33 de l'eixèrcit romà». Afig que les inscripcions que mencionen a militars són molt escasses en la Bètica, documentant-se dits veterans en calitat de colon de les colónies fundades per Juliol César i Augusto durant la segona mitat de el I «De tal modo que el personage al que aludix l'epígraf, el nom del qual no s'ha conservat, seria un veterà pertanyent a la trigèsim tercera legió, qui, despuix de llicenciar-se, s'hauria establit en la colónia «Torreparedones», junt en atres soldats, a on va deure rebre terres com a premi a la seua trayectòria militar». Eixes terres eren confiscades per l'Estat romà o expropiades forçosament a canvi d'una compensació econòmica als habitants autòctons.

Cronologia de les actuacions i troballes

• 1833: Apareix casualment el Mausoleu dels Pompeyos.
• 1987-1993: Realisació de treballs de topografia i excavació en la colaboració de l'Universitat d'Oxford.
• 2006-2007: Excavacions en el santuari en la troballa d'uns 290 exvotos en la porta oriental.
• 2007-2008: Localisació en l'interior del castell medieval la plaça d'armes.
• 2008-2009: Es realisa la prospecció geofísica del jaciment.
• 2009: Excavació en l'interior de la ciutat, apareixen el fòrum, el macellum (mercat), les termes, un bust de l'emperador Claudio, l'inscripció en el nom del mecenes que va pagar la pavimentació de la plaça, Maco Iunius Marcellum de la tribu Galeria, i dos togados, un de masculí i un atre femení.
• 2011: Es troba una chicoteta inscripció, realisada en pedra de mina, en la zona a on segons pareix va estar l'antiga ermita de les santes Nunilo i Alodia, en la que es dona a conéixer el verdader nom de Torreparedones (Ituci).
• 2015: Recuperació de termes i accés a la torre del castell i al mirador.

• 2017: Troballa d'evidències per georradar de l'existència d'un amfiteatre romà de grans dimensions. Aixina mateix, es descobrix un altar de la deesa de la Salut, Dea Salus.
• 2018-2019: Excavació parcial de l'amfiteatre i cubrimiento de nou fins a adquirir els terrenys.
• 2020: Descobriment d'un segon santuari en exvotos zoomorfos de pedra que representen cavalls. Ademés, licitació d'una subvenció governamental per a restaurar i cobrir les termes romanes (230 000 €), el sector oriental i el llenç occidental del castell medieval (311 400 €), intervencions en la cúria (60 450 €), el pòrtic nort i l'edícula de la concòrdia (82 920 €), el fòrum (80 650 €) i el temple, pòrtic sur, penca d'accés al fòrum i construccions anexes (86 570 €).