Caelestis
Dea Caelestis o Calestis (lit. Celest; del cel) era una deesa romana assimilada a la deesa púnica Tanit, patrona de Cartago.[1]
Caelestis
[editar | editar còdic]Caelestis, "Celest", prové del llatí caelum, "cel". Gramaticalmente, la forma Caelestis també pot ser una paraula masculina, encara que la funció equivalent per a una deïtat masculina generalment s'expressa a través de la sincretisació en Caelus, com en Caelus Aeternus Iuppiter, 'Júpiter del Cel Etern'.
En un entorn femení des del periodo mig imperial romà, el títul de Caelestis, "celest" o "celestial" està unit a vàries deeses que encarnaven aspectes d'una sola deesa celestial suprema. La Dea Caelestis es va identificar en la constelació de Virgo ('La Verge'), que posseïx la balança divina de la justícia. En Les metamorfosis d'Apuleyo,[2] el protagoniste, Lucio, resa a la deesa helenística egipcíaca Isis com Regina Caeli, 'Reina del Cel', de qui es diu que es manifesta també com Ceres, 'la mare nutrient original'. També en la "Venus celestial" (Venus Caelestis), la "germana de Febo", és dir, Diana o Artemisa, adorada en Éfeso o Proserpina com la triple deesa del inframón. Juno Caelestis va ser la forma romanizada de Tanit.[1] Dido va ser identificada en la Virgo Caelestis.[3]
Cult i característiques
[editar | editar còdic]El cult a Dea Caelestis, d'orige norteafricano i com sincretisme del cult a la gran deesa Tanit, es va introduir en el món romà en ser objecte d'una devotio ritual de petició de la seua protecció en la pren final de Cartago en el 146 a. C. per Escipión l'Africà.[4] Freqüentment li la denominava Juno Caelestis, en atributs de deesa protectora, deesa de la fertilitat, en una connotació astral, guerrera, de la navegació, la salut i l'inframón.[5]
El seu cult es va estendre per Àfrica i regions aledaño durant l'Imperi i inclús en Roma, va tindre un santuari en la tossal Capitolina.[6] A finals del II el seu cult es va revitalisar en aplegar al poder l'africà Septimio Sever.
En la península ibèrica són numeroses les manifestacions de Caelestis en aquells llocs en major influència púnica anterior, com Illici (Elig), Itálica, Emerita (Mèrida), Tarraco (Tarragona) i Lucus Augusti (Lugo).[7]
En el santuari del jaciment arqueològic de Torreparedones en Baena, província de Còrdova, dedicat a la Dea Calestis, va existir un primer santuari que dataria d'época republicana i posteriorment s'hauria construït un atre, s'han trobat exvotos de pedra per a la petició de curació de membres del cos i uns atres que representaven a dònes embarassades per a una fertilitat i maternitat sense problemes. També s'ha trobat un cap de deesa en l'inscripció Dea Caelestis en llatí.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Benko, Stephen, The virgin goddess: studies in the paguen and Christian roots of mariology, Brill, 2004, pp. 112–114 i 31, 51.
- ↑ Apuleyo, Les metamorfosis 11.2.
- ↑ (2006) Britannica Encyclopedia of World Religion, Encyclopædia Britannica, pp. 294. ISBN 978-1-59339-491-2.
- ↑ Georges Duby (2018). Història de les dònes, Barcelona: Taurus, pp. 603-604. ISBN 978-84-306-2233-7.
- ↑ 5,0 5,1 Héctor Uroz«Sobre la primerenca aparició dels cults d'Isis, Serapis i Caelestis en Hispania».Lucentum.XXIII-XXIV
- 169-170.
- ↑ Mary Beard, John North, Simon Price (1998). Religions of Rome, Cambridge University Press, pp. Map 2. ISBN 978-0521316828.
- ↑ Mercedes Oria«Elements fenicio-púnicos en la Religió Romana d'Hispania».Universitat de Sevilla.
- 180.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ben Abdallah, Z. B., 1999: "A propos d'un exvoto á Caelestis découvert á Carthage: note préliminaire", en H. Hurst: The sanctuary of Tanit at Carthage in the Román period. A re-interpretation, JRA, Supp. 30, 103-105, Ann Arbor.
- Bullo, S., 1996: "La dea Caelestis nell'epigrafia africana", en L'Àfrica Romana 11 (Cartagine, 1994), 1597-1628, Ozieri.
- Bullo, S., 1997: "Virgo Caelestis", LIMC VIII-1, 269-270.
- García i Bellido, A., 1957: "El cult a Dea Caelestis en la península ibèrica", BRAH, 140, 451-485.
- García-Bellido, M. P. (1990): “Iconografia fenicio-púnica en moneda romana republicana de la Bètica”, Zephyrus, 43, 1990, 371-383.
- Halsbergue, G H., 1984: "Li cuite de Dea Caelestis", ANRW, 11.17.4, 2203-2223.
- La Rocca, I., 1990: "luno" (luno Caelestis), LIMC, V-1, 837-839; V-2, 540, n° 162.
- Marín Ceballos, M. O, 1993: "Dea Caelestis en l'epigrafia hispana", en // Congresso Peninsular d'Història Antiga (Coímbra, 1990), 825-845, Coímbra.
- Marín Ceballos, M. O, 1994: "Dea Caelestis en un santuari ibèric", en El món púnico. Història, societat i cultura, Coloquis de Cartagena I, (Cartagena, 17-19 de novembre de 1990), 217-225, Múrcia.
- Poveda Navarro, A. M., 1995: "luno Caelestis en la colónia hispanorromana de llici", ETF, II, 8, 357-369
- Poveda Bavarro, A. M., i. p.: "Del sincretisme de la Potnia Ibèrica en Tanit a la interpretatio com luno Dea Caelestis en la Contestania romanizada", en Actes de l'II Coloqui Internacional d'Epigrafia: Divinitats indígenes i interpretatio romana (Sintra, 1995)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caelestis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.