Esvàstica

La esvástica s'usa en vàries cultures orientals des de fa mils d'anys.

L'us de la esvástica pels nazis i neonazis és la connotació més freqüent d'este símbol en els països occidentals.

La creu gamada és una modalitat de creu caracterisada per tindre els braços acodados en àngul recte i que pot configurar-se de diferent forma:

• L'esvástica o suástica (卐) en sentit dextrógiro quan gira en sentit de les agulles d'un rellonge (o siga, el braç superior del qual apunta cap a la dreta): 卐.
• La sauvástica (卍), en sentit levógiro quan gira en sentit contrari a les agulles d'un rellonge (o siga, el braç superior del qual apunta cap a l'esquerra): 卍.

Geomètricament, els seus 20 costats fan d'ella un icoságono irregular. La creu gamada en vàries religions orientals, entre elles el hinduisme, el budisme i el jainisme, és un símbol espiritual molt antic, associat a la bona sòrt; no obstant, a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i del Holocaust, en Occident actualment és un símbol fortament associat al nazisme i al antisemitisme. No obstant, en països com Índia, Nepal, Mongòlia, China, Coreja i Japó, la esvástica carix d'esta connotació. És freqüent vore esvásticas l'entrada de temples, tendes i vivendes, aixina com en vehículs i en penyores de vestir, conservant el seu significat de símbol espiritual associat a la bona sòrt.

Etimologia

Sauvástica (que apunta cap a l'esquerra, en contra de les manetes de rellonge).

Trinacria en la bandera siciliana.

El terme espanyol «esvástica» prové del idioma sánscrito suastíka (en devanagari: स्वस्तिक), que lliteralment significa ‘molt auspicioso’, pero també pot significar:

• ben
• feliçment
• en èxit
• bona sòrt
• «¡Que li vaja be!»
• ¡Salut!
• ¡Adeu!
• ¡Que aixina siga!
• forma de salutació (especialment al començ d'una carta).
• forma d'aprovació o sanció.
• suastí: ‘benestar, fortuna, sòrt, èxit, prosperitat’.
  • el seu: ‘molt’ i
  • astí: ‘que existix’.

Orige i descripció

Sauvástica en el metro de Taiwan

Des de fa uns sèt mil anys, els pastors preiranos de Djowi i localisacions propenques a Susa representaven la esvástica girant cap a l'esquerra, presumiblement com un número, sent la creu (+) el 10, la X l'11, la X escomençant a girar el 12 i finalment la esvástica girant el 13 (5000 a. C.). L'objecte arqueològic més antic en una esvástica data del V mileni a. C. Va ser trobat en Samarra i es tracta d'un plat d'argila (fanc) en figures femenines que formen una creu gamada i escorpiones (Parrot, 1963).

Segons sir Alexander Cunningham (citat per sir Monier William), es tracta d'un monograma generat per la conjunció de les lletres la seua astí en caràcters ashoka (anteriors a la escritura devanagari, que són les que des de fa varis sigles s'utilisen en l'escritura del sánscrito). Segons alguns autors açò demostra que el símbol no va ser creat en esta era, sino aproximadament en el V a. C., i inclús va poder haver segut anterior. Encara que els visnuistas diuen que la esvástica està eternament dibuixada en una de les quatre mans del deu Visnú. Este símbol, que ha aparegut repetidament en la iconografia, el art i el disseny produïts a lo llarc de tota l'història de la humanitat, ha representat conceptes molt diversos. Entre estos es troben la sòrt, el Brahman, el concepte hindú de samsara (reencarnació) o a Suria (deu del Sol), per citar solament els més representatius. En principi la esvástica va ser usada com a símbol entre els hindús. Es menciona per primera volta en els Vedas (les escritures sagrades del hinduisme més primitiu), pero el seu us es trasllada a atres religions de la Índia, com el budisme i el jainisme.

Atres noms

Atres noms en espanyol

• Cruz gamada (en heràldica), ya que cada braç s'assembla a una lletra grega gamma mayúscula (Γ). Aixina mateix tenim que en francés és croix gammée, en anglés fylfot, en alemà Winkelmaßkreuz, en neerlandés hakenkruis i en italià croce uncinata. Aixina mateix, s'usa el terme gammadion (de gamma, tercera lletra del alfabet grec).
• Cruz cramponada (en heràldica), ya que cada braç s'assembla a una de les púas d'un crampón (en francés: croix cramponnée, en anglés: cramponned cross, en alemà: Hakenkreuz, en italià: croce uncinata, en neerlandés: weerhakenkruis, en hongarés: horogkereszt).
• Tetraskel es relaciona en el nom grec tetraskelion (lit. «quatre cames»). S'han trobat tetraskeles prerromanos (tétrascelas dextrógiros i levógiros) en Viscaya, en les esteles trobades en Arrieta, Forua i Busturia. En Busturia s'ha trobat una esvástica levógira. També els té Galícia en castros, petroglifos i atres llocs. Ací es pot vore de dos tiposː una, respectant la forma dels trisqueles galaicos gallecs i l'atra, en forma circular, molt més antiga, com les triples espirals que es poden observar també en les illes britàniques.

En atres idiomes

• Esvástica prové de l'idioma sánscrito (parlat antigament en l'Índia), concretament de la paraula suasti, que significa «benestar». El terme es compon de l'adverbi el seu («bo» o «molt») i asti (tercera persona singular del verp asti [‘això és’]). Una traducció lliteral seria «conductiu al ben-estar». Per als indis estos símbols signifiquen el sol, i són aixina: ࿗ (suástica) i ࿘ (sauvástica)
• Wan, en chinenc, se li relaciona en el número 10 000 per analogia lèxica. La esvástica és utilisada com un caràcter chinenc més de les respectives adaptacions de wanzi (卍字). De Wan en el sufix zi (que significa ‘grafia’) es deriva manji (卍) en japonés i manja (만자) en coreà. Ademés hi ha atres símbols que tenen certa semblança en la esvástica, com el triskel o trinacria (del grec triskelion) usat com a emblema de la illa de Man o de Sicília i recurrent motiu celta. Posteriorment el lauburu vasc, de braços curvos, reanimació moderna del lábaro càntabre, serà també visualment reminiscente de la esvástica.

En l'art i l'arquitectura

Esvástica en un estatero d'argent grec de Corinto. VI a. C.

Got celtíbero del II o I a. C. trobat en Numància (Soria) decorat en una esvástica (MAN, Madrit).

Esvásticas en un mosaic en la Vila romana La Olmeda, en Palència (Espanya).

La esvástica és un motiu prou comú en la cultura grecorromana i l'art de la Índia dels nostres dies, aixina com en l'arquitectura del passat, havent segut representada en mosaics, frisos i atres obres del món antic. Símbols similars en l'arquitectura occidental clàssica inclouen la creu, el triskel (tres cames doblades unides per la seua banda superior) i el lábaro càntabre del nort d'Espanya. La esvástica també rep en este context el nom de gammadion (que prové de gamma, la tercera lletra del alfabet grec). En l'art de China, Coreja i del Japó, a sovint pot trobar-se la esvástica com a motiu que es repetix contínuament (alguna cosa que lejanamente pot recordar un patró en greca). Un d'estos motius, cridat sayagata en l'art textil japonés, inclou esvásticas dextrógiras i levógiras que s'unixen per mig de llínees. Símbols esvasticoides s'han trobat abundantment en les ruïnes de Troya. Ya en Occident, en el art romà, romànic i gòtic la esvástica com a figura aïllada es troba rarament, pero es troba en més freqüència com a patró que es repetix en la decoració de vores o superfícies. Alguns dels teselados del sol de la catedral d'Amiens presenten motius d'esvásticas entrellaçades o unides. Les vores adornades en grecas d'esvásticas unides eren comunes en l'arquitectura romana i poden vore's també en edificis d'estil neoclàssic.

En la religió i la mitologia

En les tradicions paganes europees

Esvástica en els cinturons etnogràfics de Lielvarde, Letònia.

En certes tradicions paganes europees, la creu gamada, en les seues dos modalitats, dextrógira (esvástica) i levógira (sauvástica), és el símbol que s'utilisa per a representar, respectivament, les portes del naiximent i de la mort. En estes tradicions, la esvástica també està ubicada en la roda zodiacal, en els signes de Piscis i de Virgo, representant el primer la porta del naiximent i el segon la porta de la mort.

El eix que tracen abdós signes dividix la roda zodiacal en dos semicírculs. El semicírcul que va des de Piscis fins a Virgo (seguint l'orde dels signes) representa una vida o encarnació, i el que transcorre des de Virgo fins a Piscis representa el trànsit o temps entre dos vides. La roda zodiacal sancera representa l'etern transitar d'una encarnació a la següent o metempsicosis. D'ahí que en eixe transitar cíclico existixquen dos portes per a passar d'un estat a un atre: la porta del naiximent i la porta de la mort, representades per la esvástica dextrógira i levógira, respectivament. Són portes giratòries i el sentit de gir és vital perque determina si es donarà pas a una vida o al trànsit. Observe's que la esvástica dextrógira es convertix en levógira si es mira des d'arrere. Lo que ve a significar que tant el naiximent com la mort són relatius i depenen de la perspectiva des de la que es mira. Un naiximent en la vida és una mort en el trànsit, i una mort en la vida és un naiximent en el trànsit. Quan un ser mor en la vida, naix en el més allà, i viceversa. I el símbol de la esvástica és senzillament perfecte per a representar esta idea de relativitat entre la vida i la mort. Podria dir-se que l'evidència arqueològica més antiga de la esvástica documentat, es troba àmpliament utilisat en el context ritualista simbòlic en múltiples artefactes d'argila de múltiples llocs de la Europa Neolítica de la Europa Vella: incloent Vinca-Turdas- Tartaria, i Cucuteni-Trypillia.

Budisme

Esvástica levógira budiste en una campana de bronze en Japó.

Esvástica levógira en un temple budiste coreà.

En el budisme la esvástica s'usa en posició horisontal (a diferència de la esvástica nazi, que apareix rotada 45 graus en la bandera del Reich). A lo manco des de la dinastia Liao forma part de l'escritura chinenca (en pinyin: wan4), simbolisant el caràcter 萬 (wan4), que vol dir ‘tot’ i ‘eternitat’, i que a penes s'usa. Les esvásticas (girant a dreta o a esquerra) apareixen sobre el pit d'algunes estàtues de Buda. Per l'associació de la esvástica dextrógira en el nazisme, les esvásticas budistes són casi totes levógiras des de mediats del XX. Este tipo d'esvástica pot trobar-se a sovint en els envasos o bolics de menjar chinenc per a indicar que tals productes són vegetarians i poden ser consumits per budistes estrictes. Esta mateixa marca es troba en els colls de roba usada per chiquets chinencs per a protegir-els de mals esperits. La esvástica també simbolisa els 4 elements que són: fòc, terra, aigua i aire.

Cristianisme

Algunes iglésies cristianes romàniques i gòtiques contenen certa decoració d'esvásticas, reminiscència de motius romans anteriors, ya que els cristians l'usaven per a dissimular una creu i aixina evitar la persecució. Segons investigadors, com John Cooper, senyalen que en temps migevals es podia trobar en diversos temples en Europa, la figura de gammadión, una creu formada per quatre lletres gamma (Γ) imitant la forma de la esvástica, representant als quatre redactors dels evangelios canònics, llibres principals del cristianisme, sent el centre, el símbol de Jesús de Nazaret.

Atres autors, com Guillermo Alfredo Terrera, senyalen que hi ha evidències de que certs grups cristians varen utilisar esvásticas dextrógiras, que varen colocar en les seues tombes i monuments, a lo manco durant els primers sigles d'expansió cristiana en el continent europeu, podent trobar-se en llocs tan diversos com la Basílica de Santa Eulia (Mèrida) o la catedral de Notre Dona'm (de París).

Hinduisme

Chiquet hinduista en el cap rapat i una esvástica pintada sobre ella, per a realisar la tradicional cerimònia upanaiana per a dui-ya (‘naixcuts dos voltes’).

La esvástica es troba en tots els llocs en els temples de la religió hindú, aixina com en símbols, altars, part atrassera d'automòvils, escenes i iconografia en la Índia i en Nepal, tant en el passat com en els nostres dies. En el hinduisme, els dos símbols representen les dos formes del Brahman (el concepte impersonal de Deu). En sentit de les agulles del rellonge representa l'evolució de l'univers (pravritti), representada pel deu creador Brahmá,^{cita requerida} mentres que en sentit antihorario representa l'involució de l'univers (nivritti), representada pel deu destructor Shivá.^{cita requerida} També es pot vore de quina manera apunta cap als quatre punts cardinals, simbolisant aixina estabilitat. La seua ocupació com a símbol solar pot vore's en la representació de Suria, deu del Sol per als hindús. Ve usant-se com a senyal de bona sòrt. També es concep com un símbol de poder i són populars les versions que assemblen la esvástica a la figura d'un home. Fins a hui s'utilisa en els iantras i en motius religiosos hindús. Pot apreciar-se en els murs dels temples per tot el subcontinent indi. També pot trobar-se en les notes que acompanyen els regals personals i en l'encapçalat de les cartes. La esvástica es té per un símbol sagrat i de bon auspici entre els hindús. S'usa normalment en la decoració de tot tipo d'elements relacionats en la cultura hindú. El deu Ganesha està associat en el símbol de la esvástica. El seu us està àmpliament estés en l'Índia i Nepal.

Jainisme

En el jainisme la esvástica representa els 4 tipos de sers en els que les ànimes poden reencarnar, humans, animals o plantes, sers celestials i sers infernals.

Atres parts d'Àsia

En el Japó la creu gamada és un símbol religiós antic que rep el nom de manji. Com a tal, apareix en certa freqüència en productes redactors exportats a Occident, com historietes i productes derivats d'elles.

Per la seua semblança en la esvástica nazi, els mapes varen tindre que alterar-se en les seues traduccions per a països occidentals. En els mapes galliponters de les ciutats japoneses, el ícono d'una esvástica dextrógira indica un temple budiste. En 2021 un bar d'Osaka va tancar perque va usar la esvástica com el seu logo i el seu personal va usar uniformes militars nazis.

Antigues tradicions indoeuropeas

Logo d'una edició de 1911 de Kipling.

En la religió ancestral protoindoeuropea, la esvástica o roda solar a sovint representava al sol i el seu poder. S'ha relacionat en la creu solar (un símbol semblat a la creu celta pero en els braços d'iguallongitut) i aixina mateix varen existir combinacions d'abdós. En la Hispania prerromana apareix entre els arévacos. En la mitologia germànica, la esvástica també representa poder i allumenament, d'ahí que s'associara als deus del tro com Thor (la esvástica era el símbol de Mjolnir, el martell de Thor), en la mitologia nòrdica, i Taranis, en la mitologia celta. En Irlanda, una roda solar semblant es coneix com creu de Brigit i s'usa per a alluntar el mal.

En l'Europa d'inicis del XX

L'autor britànic Rudyard Kipling, sumament influenciat per la cultura de l'Índia, tenia una esvástica en la coberta de tots els seus llibres fins que el sorgiment del nacionalsocialisme ho va fer poc convenient.

La esvástica com a símbol inicial del National Savings Movement

La esvástica va ser també el símbol elegit inicialment en el Regne Unit pel National Savings Movement o Moviment Nacional d'Aforro creat en 1916 per a finançar despeses estatals, especialment de guerra. També els boy scouts ho varen usar com a símbol. Segons Johnny Walker, els scouts varen escomençar a usar-ho en el primer Thanks Badge que data de 1911. El motiu de la Medalla al Mèrit, dissenyat per Robert Baden-Powell en 1922, com a signe de bona sòrt al que la rebera, afig una esvástica a la flor de lis dels Scouts. De la mateixa manera que Kipling, Baden-Powell provablement va conéixer este símbol en l'Índia. En 1934 molts scouts varen solicitar que es canviara l'insígnia degut a que el partit nacionalsocialiste ya usava la esvástica. En 1935 es va llançar una nova medalla al mèrit sense la esvástica. Entre 1918 i 1945 la Força Aérea Finlandesa va amprar la esvástica (hakaristi, en finés) com a distintiu nacional oficial. L'organisació Lotta Svärd també la va usar. Una esvástica blava va ser marca de bona sòrt amprada pel comte suec Erich von Rosen que durant la guerra civil finlandesa donó el primer avió al Eixèrcit Blanc Finlandés. No existix conexió en l'us nazi de la esvástica. Encara apareix en moltes medalles finlandeses, dissimulada visualment. En 2020 la Força Aérea va deixar d'usar la esvástica.

Erro al crear miniatura:

Escarapela de la Força Aérea Finlandesa entre 1918 i 1945.

La companyia sueca ASEAR, hui partix d'Asear Brown Boveri, des del XIX fins a 1933 va tindre en el seu logotip una esvástica que va anar finalment eliminada. En Letònia una esvástica coneguda com a Creu del tro o Creu de fòc va ser el distintiu de la Força Aérea Letona. També va ser usat pel moviment fasciste letó Perkonkrusts (Cruz del Tro), aixina com per organisacions no polítiques.

Swastika és el nom d'una chicoteta comunitat del nort d'Ontario (Canadà). Està situada a uns 580 km de Toronto i a 5 km del llac Kirkland. El poble es va fundar en 1906 i, a raïl del descobriment de jaciments auríferos, es forma la Swastika Mining Company en 1908. Durant la Segona Guerra Mundial el govern d'Ontario va voler canviar el nom del poble pero la població es va opondre. En Windsor (Nova Escòcia), entre 1905 i 1916, va haver un equip d'hockey sobre gèl cridat Els Swastikas i els seus uniformes mostraven eixe símbol. Equips en el mateix nom els va haver també en Edmonton (Alberta), entorn a 1916, i en Fernie (Columbia Britànica), al voltant de 1922. Per una atra part, en Rússia també es feya us de la creu gamada. Se li atribuïa la bona sòrt. En 1917, despuix de l'abdicació del sar Nicolás II, el govern provisional rus va dissenyar billets de rublos que portaven la esvástica. cal destacar que este símbol va aplegar a ser utilisat pels soldats zarista en la Primera Guerra Mundial i per alguns soviètics en la guerra civil russa.

En Amèrica

En Argentina

Columnes en l'estació Retire (Buenos Aires)

La estació ferroviària de Retir en la ciutat de Buenos Aires va ser, al moment de la seua construcció, una de les estacions més grans del món, per esta raó es va posar especial esmero en la seua construcció en la primera década del XX. Les columnes de la seua frontera estan decorades en esvásticas entrellaçades per les puntes.

Erro al crear miniatura:

Símbol de la 45.° Divisió d'Infanteria usat breument, en anterioritat als anys 1930, com a tribut a la numerosa població nativa del suroest dels Estats Units.

En Estats Units

Tapís navajo de principis del XX en motius d'esvásticas.

per a moltes de les tribus natives nortamericanes, especialment per als hopi d'Arizona, la esvástica simbolisa la migració, realisada en oportunitat de l'arribada dels hòmens al quart món a través del sipapu o la ‘vagina de la terra’. El deu Massaw (el creador) va indicar als nouvinguts a migrar en les quatre direccions o racons de la terra per a deprendre de la vida. Es diu també que varen ser les quatre races els qui migraron: els blancs al nort, custodios de fòc; els rojos a l'est, custodios de la terra; els negres a l'oest, custodios de l'aigua i els grocs al sur, custodios de l'aire. La migració o diàspora és simbolisada per la esvástica dextrógira (gira en el sentit de les agulles del rellonge). Pel contrari, la reunificació de les races és simbolisada per la rotació levógira (en contra). En llínea en açò, durant un breu temps, i en homenage a estes tribus indígenes del suroest nortamericà, la Divisió 45° d'Infanteria va adoptar una esvástica en el seu estandart. En l'auge del nazisme, en 1934, es va deixar d'usar.

Igualment, poc despuix d'esclatar la Segona Guerra Mundial, vàries d'estes nacions indígenes nortamericanes, com els navajos, apaches, tohono o'odham i hopi, varen difondre un decret conjunt proclamant que no tornaren a usar les esvásticas en la seua artesania. La raó es va deure a l'us de la esvástica en un significat maligne durant la lluita. El decret ho varen firmar representants d'estes tribus. He ací el text del decret:

Ya que el mencionat ornament, que ha segut durant sigles símbol d'amistat entre els nostres antecessors, ha segut profanat recentment per una atra nació.
Per tant establim que d'ací en avant i per a sempre les nostres tribus renuncien a l'us de l'emblema conegut comunament com esvástica o fylfot en les nostres mantes, canastres, objectes d'art, vestit i pintures d'arena.

De la mateixa manera que en el Regne Unit, la esvástica va ser símbol dels Scouts nortamericans, i va donar nom a la revista de la secció femenina del moviment escultista. Pero ademés este símbol de la bona sòrt va lluir en avions nortamericans de la Primera Guerra Mundial, i va ser image de publicitat de marques com Coca Coa o Carlsberg, o de la marca de taronges californianes Swastika.

Primera bandera de Guna Yala de l'ètnia guna. Representa un polp que, segons la tradició local, va crear el món.

En Panamà

La esvástica forma part dels motius ornamentals tradicionals d'algunes nacionalitats indígenes del Panamà actual, com per eixemple els Guna Yala. Per eixemple en l'archipèlec de Sant Blas, territori de la nacionalitat guna, es pot observar una bandera color taronja en una creu esvástica en el centre de color negre en sentit antihorario, figurant en la bandera de l'extinta bandera de la República de Tule.

En Perú

Esvástica en una vasija de la cultura moche. Museu de lloc d'Huaca Rajada, Perú.

La cultura mochica o moche (entre els sigles II i VII), que es va desenrollar en gran part del nort de Perú, és coneguda com a «vencedor del desert».^{cita requerida} Estos antics pobladors varen ser hàbils constructors de piràmides i conductes hidràulics, ademés de coneixedors de la metalúrgia i grans ceramistas. En el museu de lloc Huaca Rajada de Sipán, ubicat en el districte de Zaña, en el departament coster de Lambayeque, 900 km al nort de Lima, s'exhibixen una série de ceràmiques, entre els que destaca una vasija en la figura d'una esvástica o creu gamada (una creu en els braços doblats). Va ser trobada pels arqueòlecs prop de la base de la piràmide major. La esvástica està dibuixada en pintura de carbó en la ceràmica. Per a la cultura andina va representar un «element geomètric del moviment permanent dels cicles de la vida», segons Walter Alva, descobridor del Senyor de Sipán (un antic monarca peruà).

«La esvástica que va identificar al nazisme d'Adolf Hitler en Alemània va ser mal usada en Europa, pero per a la cultura andina és un símbol del deu del vent i l'aigua. No té cap connotació política», va afegir Alva. Per a Luis Chero ―director del museu Huaca Rajada―, la esvástica va estar relacionada en el vol de les aus. «És un paralisme cultural, pero això no significa que hi haja hagut algun contacte en cultures d'atres parts del món».

En Mèxic

Les cultures que varen habitar el sol mexicà i d'América Central, com els mayas, asteques i toltecas també es varen servir d'esta creu i la varen venerar com un símbol sagrat. Usaven la esvástica en els rituals del Sol com un element etern, en Mèxic es pot observar en les seues diferents catedrals, tals com la de San Luis Potosí, Tampico, en la Casa Antiga Parres Coahuila, entre atres destins cultural.

Erro al crear miniatura:

Esvásticas en el sol de la Catedral de Tampico.

En l'Alemània nazi

Esvástica en la bandera de la Alemània Nazi.

Vore també: Simbologia nacionalsocialista, Ocultisme nazi, i Bandera de l'Alemània Nazi

Per a molts occidentals, la creu gamada s'associa primordialmente en el nazisme en particular. Els nazis varen adoptar la esvástica en 1920 pero ya estava en ple us com a insígnia entre els moviments nacionalistes alemans völkisch, els quals posseïen certes veleidades místic-esotèriques. Per este motiu, ho varen vore apropiat per a adoptar-ho com a símbol de la «raça ària». L'us de la esvástica com a símbol de la «raça ària» es remonta de nou a escrits d'Émile-Louis Burnouf. Despuix de molts atres escritors, el poeta nacionaliste alemà Guido von List ho va considerar per a ser un símbol únicament ari. Adolf Hitler es va referir a la esvástica com el símbol de la «lluita per la victòria de l'home ari» (en ellibre La meua lluita). Alguns autors sostenen que lo que va inspirar a Hitler per a usar la esvástica com a símbol del NSDAP va ser el seu us per la Societat Thule (Gr. Thule-Gesellschaft) ya que hi havia conexions entre ells i el Partit Obrer Alemà (DAP). Des de 1919 fins a l'estiu de 1921 Hitler va utilisar la biblioteca especial del Dr. Friedich Krohn, un actiu membre de la Societat Thule. El Dr. Krohn va anar ademés el dentiste de Sternberg, qui va ser nomenat en La meua lluita per Hitler com el dissenyador d'una bandera molt similar a una que Hitler va dissenyar en 1920.^{cita requerida} Durant l'estiu de 1920, la primera bandera del partit ―feta de forma casera― va ser mostrada en ellac de Tegernsee. Wolfgang G. Jilek diu:

La primera volta en que la esvástica va ser usada en un significat ari, va anar el 25 de decembre de 1907, quan l'autodenominada Orde dels Nous Templarios, una societat secreta fundada per Adolf Joseph Lanz von Liebenfels, va issar una bandera groga en una esvástica i quatre flors de lis en el castell de Werfenstein (Àustria).

Esvástica de la Societat Thule.

Els teòrics nazis varen associar l'us de la esvástica en les seues tesis que afirmaven l'ascendència cultural del poble alemà de la cridada raça ària. Els nazis creïen que els primers aris de l'Índia, de les tradicions de la qual védicas sorgix la esvástica, varen anar el prototip d'invasores de raça blanca, cooptando aixina el símbol com un emblema de la supremacia blanca. Els nazis varen utilisar la esvástica negra (o Hakenkreuz) dins d'un círcul blanc sobre fondo roig, sent el negre, el blanc i el roig els colors de l'antiga bandera del Imperi alemà. Els nazis també varen usar la esvástica desprovista de tals círculs i fondo. Adolf Hitler va escriure també en el seu llibre que el disseny finali va ser sugerit per un gran número de correligionaris nazis.^{cita requerida}

Es troben en freqüència dos versions de la esvástica nazi. Una d'elles és levógira. L'atra és la seua image especular dextrógira. Encara que els nazis no semblen haver atribuït distincions simbòliques a abdós varietats, l'última és d'us més comú. En abdós la creu apareix girada 45°. En els nostres dies, el simbolisme de la esvástica ha segut adoptat pels neonazis. Conseqüentment, l'ocupació de la esvástica fòra d'un context històric es considera tabú en casi tot lo món. En l'actualitat, la Dret penal de simbologia anticonstitucionallegislació alemana prohibix i sanciona l'us en públic de la creu gamada i atres emblemes nacionalsocialistes.

Per a centenars de millons de persones, la esvástica s'associa en conceptes i pràctiques que res tenen que vore en el nacionalsocialisme i per això és d'us corrent principalment en països no occidentals.

Dos tipos d'esvástica

Erro al crear miniatura:

Generalment es diu que una esvástica dextrógira és aquella el braç superior de la qual està doblat cap a la dreta.

Una esvástica és bàsicament una creu que està en moviment giratori. L'importància d'esta creu és que es troba en moviment i, per tant, el sentit de gir és vital per a interpretar correctament el significat del símbol. Segons alguns, que un braç apunte a la dreta no significa que gire a la dreta, sino tot lo contrari.

Les dos descripcions més comunes són:

• esvástica dextrógira (‘que gira cap a la dreta’ en sentit horari).
• esvástica levógira (‘que gira cap a l'esquerra’ en sentit antihorario). Estos térmens poden ser utilisats de manera incoherent (a voltes inclús pel mateix autor), lo que pot confondre un punt important, ya que la rotació de la esvástica pot tindre una rellevància simbòlica, encara que ―per l'incoherència entre l'informació que aporten els distints autors― se sap poc sobre esta rellevància simbòlica. En 1894, l'advocat i professor belga Eugène Goblet d’Alviella va sostindre (encara que sense aportar proves), que la esvástica levógira es diu sauvástika. lo que des del punt de vista del idioma sánscrito és un adefesio. Un mit occidental sosté que solament la esvástica en braços doblats cap a la dreta és una marca de bona sòrt, mentres que la esvástica de braços doblats cap a l'esquerra representa un auguri nefast. No existixen proves d'esta distinció en l'història del hinduisme (de la que prové el símbol). Els hinduistas de l'Índia i de Nepal seguixen usant el símbol en les seues dos variants, encara que la versió més corrent és la dextrógira. Els budistes casi sempre ampren la forma levógira. A principis del XX el nazisme va adoptar la creu esvástica com a emblema i ―a raïl de la Segona Guerra Mundial― en Occident s'identifica majoritàriament com un símbol exclusivament del Tercer Reich, desconeixent-se pràcticament el seu us previ al nacionalsocialisme.

Orige de la esvástica

Esvástica levógira en un mosaic romà del II d. C. trobat en Tunis.

Hipòtesis antropològiques

La freqüència en que és usada la esvástica s'explica pel fet de que és un símbol senzill i atractiu que pot aparéixer sense dificultat en qualsevol civilisació que haja desenrollat la cestería (encara que pot tindre d'atres orígens tècnics), i d'ahí expandir-se en facilitat, pels contactes entre uns pobles i uns atres. La esvástica seria un disseny molt repetit, creat per les vores de les canyes o juncs usats per a fabricar una cistella de base quadrangular. Atres teories intenten demostrar que es va produir una transmissió del símbol d'unes cultures a unes atres. També existix qui s'ha servit de les teories de Carl Jung, més concretament del inconscient colectiu, per a explicar la presència de la esvástica en llocs tan distants. Mentres que l'existència de la esvástica en Amèrica pot ser explicada per la teoria de la cestería, este fet debilita enormement a la teoria de la difusió cultural. Encara que hi ha hagut qui ha tractat d'explicar açò per mig de la suposició de que va ser transmesa per alguna primerenca civilisació marina d'Eurasia, el desenroll separat pero paral del símbol és l'explicació més acceptada pels antropòlecs. El naiximent de la esvástica s'ha considerat a sovint relacionat en el d'atres símbols en forma de creu, aixina com en la «creu solar» de les religions primitives de la Edat del Bronze.

Hipòtesis astronòmica

Visió d'un cometa en moviment de rotació en funció de la posició del seu eix respecte a l'observador.

Aparte de les hipòtesis antropològiques clàssiques existix també una hipòtesis astronòmica de l'orige de la esvástica. Esta va ser formulada per l'astrònom nortamericà Carl Sagan. Segons Sagan, és inexplicable que este símbol haja segut usat a lo llarc de l'història per moltes civilisacions distants entre sí i que no haurien tendit cap víncul d'unió, a menos que es considere la possibilitat de que es tracte d'un símbol resultant d'una experiència comuna que varen tindre tots estos pobles. Per a Sagan, esta experiència únicament podria provindre del cel: podria ser la visió d'algun astre peculiar o be la visió d'alguna anomalia atmosfèrica. Sagan opinava que l'orige provable de la esvástica era l'acostament d'un cometa en moviment de rotació de tal manera que el seu eix quedara orientat cap a l'observador terrestre. Varis científics^{cita requerida} han senyalat al cometa Encke com el més provable candidat per a això. No obstant, els crítics d'esta hipòtesis senyalen que és altament improvable que tal succés es produïra,^{cita requerida} i creuen que es pot explicar l'utilisació de la esvástica des d'un punt de vista merament terrestre.

Vore també

Llindar esculpido en lauburus en Armendarits, Baja Navarra, França.

• Blutfahne (1923), bandera nazi usada en el Putsch de Munich.
• Cruz celta i runa odal, atres símbols antics usats per neonazis
• Lábaro càntabre, estandart d'orige romà
• Lauburu, símbol vasc semblant a la esvástica
• Trisquel, de tres pates guarda certa similitut en la esvástica
• Arevajach, símbol armeni semblant a la esvástica

Enllaços externs

• archive. org/web/20041022113724/http://www. northvegr. org/lore/swastika/index. php Estudi sobre la esvástica efectuat per Hugoty, del Departament d'Antropologia Històrica de l'O. S. National Museum, en 1894 (anglés).

• El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.