Anar al contingut

Trisquel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Triple-Spiral-Symbol.svg
Trisquel
Per a la distribució Linux vore Trisquel GNU/Linux.
Archiu:Triskele-hollow-triangle.svg
Eixemple de trisquel. El número tres apareix constantment en la mitologia celta.
Archiu:Flag of the Isle of Man.svg
Bandera de l'Illa de Man.
Archiu:Flag of Sicily.svg
Bandera de Sicília, Itàlia.

El trisquel, triskelion o triskele (de simetria rotacional) és un motiu (artístic) que consistix en tres espirals unides, tres cames humanes doblades o tres llínees esteses o doblades des del centre del símbol. La paraula prové del grec triskelés τρισκελής que significa "tres cames", del prefix "τρι-"( tri-) tres voltes i "σκέλος" (skelos) cama. A pesar de que apareix en varis llocs (collars gallecs) i periodos incloent en el 3200 a. C. en Newgrange, és part característica essencial de l'art cèltic de la cultura de la Tène de l'Edat de Ferro. S'inclou en l'escut de l'Illa de Man, i en una cara central de Medusa en el de l'illa italiana de Sicília.

Segons la cultura celta, el trisquel representa l'evolució i el creiximent, l'equilibri entre cos, ment i esperit. Manifesta el principi i el fi, l'eterna evolució i l'aprenentage perpetu. Entre els druidas simbolisava l'aprenentage, i la trinitat Passat, Present i Futur.[1]

Archiu:Numancia, cerámica "copa abubilla" .jpg
Museu Numantino. Copa de ceràmica en la figura d'una palput en moviment, que les seues tres ales semblen simular la figura del trisquel

Segons esta cultura, els druidas eren els únics que podien portar este símbol sagrat. Com a talismà, era utilisat per a aliviar febres i curar ferides. S'han trobat numerosos trisqueles en forma de petroglifos gravats en la pedra; tals vestigis són molt comuns en les comunitats autònomes espanyoles de Galícia, Astúries, Cantàbria, Navarra i País Vasc.[2]

En el jaciment de Numància (Soria) es va trobar la denominada "copa de la palput" que simula un vol màgic, en tres ales, per a enllaçar el món dels mortals en la divinitat a través de les aus, convertint-se el citat símbol en un icon representatiu de la cultura celta. Esta ceràmica es conserva en el Museu Numantino de Soria.[3]

També s'han trobat trísqueles prerromanos (trescelas dextrógiras i levógiras) en Viscaya, en les esteles trobades en Meñaca, Dima i Zamudio.[2] Aixina mateix, apareixia en acunyament monetaris de la ciutat prerromana d'Ilíberis (hui Granada).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]