Creu solar
.svg)
La creu solar, una creu dins d'un círcul, és un símbol comú en artefactes de l'Europa prehistòrica, en particular durant el periodo Neolític fins a l'Edat de Bronze d'Europa i també ocupat en l'Edat Mija pels Càtars Albigensés i els Maniqueos del mont Fuji a on esta el Sagrat Temple Cao'an en China.
La combinació de la creu i el círcul és la representació més simple concebible de l'unió de les polaridades opostes en el món occidental. Sol associar-se en el sol, d'ahí el seu nom, i l'arbre de la vida.
Edat de Pedra
Creues solars gravades en pedra han pogut recuperar-se en diferents jaciments, a resaltar els menhirs de Callanish localisats en l'illa de Lewis, en les Hébridas, el més famós emplaçament megalític d'Escòcia.
Edat de Bronze
En les religions primitives de l'Edat del Bronze, les creus solars apareixen freqüentment en artefactes identificats com a artículs de cult. Per eixemple, la miniatura en àmbar que mostra la forma de creu quan se sosté a trasluz, correspon a l'Edat de bronze nòrdica i es conserva en el Museu Nacional de Copenhague, Dinamarca.[1]
El símbol durant l'Edat de bronze tenia conexions en la roda d'eixos de carro, que en aquell temps era de quatre eixos i estava relacionat en l'ideograma tipo 243 “la roda”. Esta innovació tecnològica sorgix en Europa a mitan del segon mileni a. C. En el context cultural, la roda del carro havia tingut una connotació solar.
-
Colgantes de la segona mitat del segon mileni a.C. trobats en Zürich.<ref>Museu Nacional de Suïssa. -
Prendedores ornamentals, trobats en Suïssa, de la primera mitat del segon mileni a.C., els cabezales circulares estan marcats en creus.
Vore també
Referències
- ↑ «Cruz Solar de Nebra». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 7 de setembre de 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruz solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.