Diferència entre les revisions de "Alzira"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Infobox pobles |image_país = 100px |image_província = 160px |nom = Alzira |image_escut = [[Image: Untitle...».) |
|||
| Llínea 118: | Llínea 118: | ||
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992 | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] moció censura 1992 | ||
| Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez | | Alcalde_5 = Alfredo Javier Garés Núñez | ||
| − | | Partit_5 = [[ | + | | Partit_5 = [[Unió Valenciana]] |
| Alcalde_6 = Pedro Grande Diago | | Alcalde_6 = Pedro Grande Diago | ||
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono | | Alcalde_7 = Elena María Bastidas Bono | ||
| − | | Partit_7 = [[ | + | | Partit_7 = [[PPCV]] |
| Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono | | Alcalde_8 = Elena María Bastidas Bono | ||
| − | | Partit_8 = [[ | + | | Partit_8 = [[PPCV]] |
| Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono | | Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono | ||
| − | | Partit_9 = [[ | + | | Partit_9 = [[PPCV]] |
}} | }} | ||
Revisió de 11:13 11 jun 2009
| Alzira | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Ribera Alta | |||
| • Partit judicial: | Alzira | |||
| Ubicació: | 39°9′00″N 0°26′6″O | |||
| • Altitut: | 14 msnm | |||
| Superfície: | 110,40 km² | |||
| Població: | 44.982 hab. | |||
| • Densitat: | 0,41 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alcireny/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46600 | |||
| Festes majors: | Setembre | |||
| Alcalde: | Elena María Bastidas Bono (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alzira (en castellà Alcira), és una ciutat de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, España. És capital de la Ribera Alta. La conurbació que forma en l'actualitat en els municipis d'Algemesí i Carcaixent constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la província de Valéncia, després de la capital i la seua àrea metropolitana.
Geografia
La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell del mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la Comunitat Valenciana. La distancia a Valéncia és de 40 quilómetros.
Situat en la seua major part en la banda dreta del riu Xúquer, el terme municipal està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 km², nomenat La Garrofera, el qual se troba separat pes termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberich i Benimodo, formant un enclavament.
La superfície del terme és molt irregular, següent completament plana en els màrgens del riu Xúquer; cap al surest s'estenen, paralelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles, entre les que se desenrollen, els valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentres que el sector de La Garrofera està accidentat per les vertents orientals de la serra de Tous.
El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluixen el riu de los Ojos per la seua banda esquerra i el barranc de Barcheta per la dreta. El riu Xúquer fon navegable cap a Alzira per barcos de chicotet tonellage, navegació que se mantingué fins al segle XVI.
El clima és de tipo mediterràneu, en una brusca transició de l'estiage estival a les abundants pluges autumnals, de tipo torrencial, que produïxen freqüents inundacions.
S'accedix a esta ciutat, des de Valéncia, a través de l'autovia A-7 i l'autopista AP-7. Conta en estació de ferrocarril (RENFE) de la llínea Valéncia-Almansa i integrada en la llínea de rodalies de Valéncia C2. Se pot accedir a Alzira en autobús interurbà des de Carcaixent, Algemesí, Cullera i Sueca.
Per als desplaçaments dins de la ciutat, Alzira conta en un servici d'autobusos urbans (AlziBus) de titularitat municipal del qual les llínees unixen tots els barris en l'estació de ferrocarril, l'hospital de La Ribera i centres de salut, centres comercials, centres d'ensenyança, etc. Alzira dona nom a la Fulla 770 del Mapa Topogràfic Nacional.
Barris i pedanies
En el terme municipal d'Alzira se troben també els següents núcleus de població:
- La Barraca d'Aigües Vives, Entitat Local Menor.
- El Torrecho.
- La Garrofera'.
- El Pla de Corbera.
- San Bernat.
- Vilella.
En la ciutat trobem els següents barris: La Vila d'Alzira, Tulell, Alborchí, l'Avinguda i el Arraval de Sant Agustí, Sant Joan, Albuixarres, Sants Patrons, Sant Judes , Capuchins, les Bases, Venècia i l'Alquerieta.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Alzira llimita en les localitats de'Alberich, Algemesí, Gavarda, Antella, Benifairó de Valldigna, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Corbera, Favara, Guadassuar, Llaurí, Massalavés, Polinyà, Simat de Valldigna, Sumacàrcer, Tavernes de Valldigna i Tous, totes elles de la província de Valéncia. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim segle, els cascs urbans d'Alzira, Algemesí i Carcaixent se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.
Història
A pesar de la cantitat de jaciments prehistòrics trobats -del paleolític les cases de Chicherá i la cova d'Alfons; del neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'edat de bronze la montanya Assolada i les cases de Moncada; de l'época romana el sequer de Sant Bernart i la necròpolis del camí d'Albalat- els orígens no estan clars. Per alguns la ciutat és la successora de la Sucro ibèrica; atres busquen els seus precedents en les viles romanes (Materna, Vilella, Casella, etc) i senyalen una concentració de la població en el núcleu de la vila; per últim estan els que, de la mateixa forma, senyalen eixa concentració pero a partir de les alqueries musulmanes repartides pel terme.
Fon fundada pels àraps en el nom de Al-Yazirat Suquar (en valencià, L'Illa del Xúquer).
Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els almoràvits fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al 1147, senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, així com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors Ibn Jafaya, Ibn Amira, Ibn Tumlus, Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.
El 30 de decembre de 1242 reconquistà la ciutat el rei Jaume I d'Aragó, en un episodi fonamental per a la conquista del nou Regne de Valéncia, ya que Alzira era l'única ciutat per la que podia creuar-se el riu Xúquer, d'ahí el seu lema Claudo regnum et adaperio (Obric i Tanque el Regne). El sobirà concedí a la vila infinitat de privilegis, entre els que destacà el de mer i mixt imperi en jurisdicció en causes civils i criminals sobre quaranta dos municipis, així com el títul de Coronada i Fidelíssima Vila Real. El seu ranc de vila real li donà vot en les Corts del Regne de Valéncia.
La vinculació del conquistador en la ciutat fon gran. Jaume I passava llargues temporades en Alzira, per la que sentia especial predilecció, en la casa-palau que popularment rebé el nom de Casa real o del rei o Casa de l'Olivera. Actualment està en marcha un proyecte per a la recuperació i conservació de l'edifici. La seua segona dona, donya Violant d'Hungria fundà en Alzira el Convent de Santa Maria de Montpellier, en memòria de la mare del Rei, que fon donat a l'Orde cistercenca en 1274[1] i que desaparegué després de la desamortisació de 1820. Fon en Alzira on, en 1276, el monarca abdicà en favor dels seus fills Pere III el Gran, que heredà els regnes de Aragó i Valéncia i Jaume II, que heredà el Regne de Mallorca. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, Don Jaume fon amortallat en els hàbits del císter, orde a la que va pertànyer Sant Bernart d'Alzira, patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a Valéncia. No obstant atres, basant-se en la Crònica de Ramon Muntaner senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, després del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al monasteri de Poblet on fon enterrat.
Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L'Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el Compromís de Casp.
Tingueren convent en la ciutat els jerònims (Monasteri de Santa Maria de la Murta, 1401), les agustines (Santa Lucia, 1536), dit convent gojà de la protecció de la reina Margarita d'Àustria, els franciscans (Santa Bàrbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernart, 1558), els capuchins (L'Encarnació, 1614), etc. De tots ells, La Murta fon el cenobi més destacat, ya que havia contat des de la seua fundació en la protecció d'importants famílies aristocràtiques com els Serra, els Vich o els Vilaragut, així com importants personages de l'alt clero com el cardenal Cisneros o el patriarca Sant Joan de Ribera i de la realea, després de la visita i estància en el monasteri del rei Felip II, príncip Felip i l'infanta Isabel Clara Eugènia en 1586.
Els segles XVI i XVII varen supondre una recessió en l'orde polític i econòmic. Se segregaren de la vila: Carcaixent, Guadassuar i Algemesí i sofrí els efectes de l'expulsió dels moriscs (1609).
En la Guerra de Successió Alzira se declarà partidària del archiduc Carles per lo que Felip V, després de véncer la guerra, abolí tots els seus furs i privilegis. Durant la guerra contra els francesos, en 1811 se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.
En 1820 se crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 aplega el ferrocarril a la vila. El 8 d'agost de 1876, Alfons XII, en consideració a l'importància que per l'aument de la població i el desenroll de la seua industria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En 1885, Alzira se prestà a l'insigne doctor Jaume Ferrán Clua per a que experimentara la vacuna anticòlera.
El desenroll de l'industria així com el cultiu i comerç de la taronja, que devingué en important font de divises per a l'economia nacional, motivà també la visita a la ciutat en 1961 del príncip Joan Carles de Borbón, futur rei d'Espanya. En este context se celebrà en 1964 el VII Centenari de la Sequia Real del Xúquer batejada per Jaume I en 1264 en el nom de Sequia Real d'Alzira; actes que foren presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquesa d'Alba, que tributà en l'Ajuntamentot un homenage a la ciutat en una placa commemorativa instalada en un mur del saló Noble. En 1970 el príncip Joan Carles realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa Sofia. Foren duts a l'Hort de Rosales per a contemplar els tarongers.
El riu Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864, 1982 i 1987, entre atres, son bon eixemple, pero és el 20 d'octubre de 1982 quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l'història d'Alzira: la Pantanada de Tous. La presa de Tous rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu Xúquer, en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis Joan Carles I i Sofia i del papa Juan Pablo II al Santuari de Nostra Senyora del Lluch, desplaçant-se en helicòpter fins a l'explanada de la montanyeta del Salvador, on el sum pontífex de l'Iglésia Catòlica oficià una Missa.
Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, Valéncia. Açò ha permés que s'hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.
Demografia
Segons dades de l'Ajuntament a 31 d'agost de 2008, Alzira conta en 44.892 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, Algemesí i Carcaixent des de mijan del segle XX, ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.
| Evolució demogràfica d'Alzira | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2001 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | ||
| 14.022 | 18.448 | 20.572 | 22.657 | 20.839 | 21.232 | 24518 | 24935 | 26.669 | 32.876 | 38.334 | 40.309 | 41.264 | 39.996 | 42.543 | 43.253 | 43.038 | 44.982 | ||
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Francisco José Blasco Castany | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Francisco José Blasco Castany | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Francisco José Blasco Castany | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Fcº Blasco Cast. / Pedro Grande D. | PSPV-PSOE moció censura 1992 |
| 1995 - 1999 | Alfredo Javier Garés Núñez | Unió Valenciana |
| 1999 - 2003 | Pedro Grande Diago | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Elena María Bastidas Bono | PPCV |
| 2007 - 2011 | Elena María Bastidas Bono | PPCV |
| 2011 - 2015 | Elena María bastidas Bono | PPCV |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Economia
En quant al sector primari, els principals cultius de secà son: garrofes, cep, olivera, armeler, etc. El regadiu se nutrix de les aigües de la Real Sequia del Xúquer. El cultiu més important és el taronger. El cultiu de l'arròs ha disminuït en els últims anys. El resto de cultius d'horta son: blat, dacsa, tomata, cotó, creïlles, etc. La propietat de la terra està molt repartida; el 70 per cent de la superfície es cultivada directament pels seus propietaris. Predominen les parceles chicotetes.
La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de porcs per a fabricació d'embotits; és així mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.
En quant a l'industria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del segle XX, on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari Lluís Suñer, creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats Avidesa.
Alzira s'ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc. La creació de nous polígons industrials, l'eix comercial Alzira-Carcaixent en la nova avinguda de la Ribera i l'expansió de la ciutat a través del sector Tulell confirmen el caràcter dinàmic de l'urbs. Està considerada el motor econòmic de la comarca, acaparant la major part de l'oferta d'oci i servicis de la zona, generant gran cantitat de llocs de treball directes i indirectes. Segons dades de l'Ajuntament, el 94,7% dels visitants que acodixen a la ciutat ho fan per a realisar compres.
Turisme
Tradicionalment Alzira no ha explotat la seua capacitat turística. Des de fa uns anys s'han dut a terme algunes iniciatives en esta matèria, promocionant l'image de la ciutat en FITUR i atres fires de turisme i a través de la creació de l'oficina Tourist Info.
Els seus parages naturals i rutes de monasteris, els seus monuments BIC, les seues Falles i la Semana Santa (declarades festes d'interés turístic nacional) i la seua recent denominació com municipi turístic poden despertar a chicoteta escala este tipo d'industria en la ciutat en el futur.
La ciutat conta en quatre establiments hotelers:
- Hotel Avinguda-Plaça.
- Hotel Lluna.
- Hotel La Masia.
- Hotel Reconquista.
Monuments
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en la Vila o centre històric, hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.
- La Creu Coberta. La llegenda de que Jaume I el Conquistador va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a Valéncia, fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.
- Ajuntament. Segle XVI. Ocupa un palau d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre 1547 i 1603. En 1930 fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.
- Artícul principal → Casa consistorial d'Alzira.
- Iglésia archiprestal de Santa Caterina. segle XIII. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d'estil barroc.
- Artícul principal → Iglésia de Santa Caterina (Alzira).
- Casalicis del Pont de Sant Bernart. Antic Pont de Sant Agustí, segle XIII. En 1717 s'instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de Sant Bernart. En 1967, l'eliminació del braç del riu Xúquer que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l'urbanisació de l'actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d'esta via.
- Círcul Alzireny, denominat popularment La Gallera per haver sigut originàriament on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici neoclàssic construït en la segona mitat del segle XIX per la pujant burguesia terratinent local.
- Artícul principal → Círcul Alzireny.
- Gran Teatre. Edifici modernista d'interessant interior, construït en 1921. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de 2004. El més greu de tots fon el de 1987, que afectà a tota el trespol del teatre.
- Les Escoles Pies, hui Casa de la Cultura. Imponent edifici del segle XIX, que acollí als pares escolapis fins als anys quaranta del segle XX. Alberga una Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Jovenil, Tallers i l'emissora municipal Alzira Ràdio.
- La Vila d'Alzira i la Muralla d'Alzira. La Vila d'Alzira és el barri més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del segle XX. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a Jaume I d'Aragó després de la Reconquista. En l'actualitat se conserven en la Vila l'Iglésia de Santa Caterina, la Casa Consistorial i varies cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga Al-Yazira o Algezira (l'Illa), fon construït entre els segles IX i X i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu Xúquer.
- Artícul principal → La Vila d'Alzira.
- Artícul principal → Muralla d'Alzira.
- Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la Montanyeta del Salvador, en el lloc que ocupà l'Ermita del Salvador. Fon alçat a partir de 1927, finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en 1966.
- Monasteri de La Murta. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de jerònims, en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí romàntic del segle XIX.
- Artícul principal → Monasterio de La Murta.
Parcs, jardins i parages naturals
El municipi d'Alzira conta en gran diversitat de parcs urbans i espais verts, en la circumstància d'incloure en el entramat urbà una porció de mont baix, dit Montanyeta del Salvador que fa les funcions de gran parc de la ciutat.
Els parcs urbans més destacats son:
- El parc de L'Alquenencia: és el parc més extens, situat en el distrit de Venècia. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d'herba. Conté un monument al riu Xúquer. És habitual la pràctica de la petanca.
- El parc Pere Crespins: és un parc de menors dimensions que l'anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d'Alfons el Magnànim, natural d'Alzira.
- El parc d'Aràbia Saudí: rodeja el tram de la muralla de Alzira situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d'agraïment al Regne d'Aràbia Saudí per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en 1982.
- Montanyeta del Salvador: se tracta d'un altet, cobert de bosc mediterràneu, que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.
Fora del casc urbà trobem interessants paisages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d'Espanya dedicades al seu cultiu, immortalisats per Sorolla en la seua obra Valéncia, dins del conjunt Visió d'Espanya per a l'Hispanic Society of America de Nova York.
En les serres de Corbera, la Murta i Les Agulles se troben els valls de la Murta en el seu monasteri, abans mencionat, la vall de La Casella i la seua reserva de cérvols i la vall d'Aigües Vives, que alberga el monasteri de Santa Maria d'Aigües Vives. Les altures d'estes serres son el Tallat Roig (394 m.), la Creu del Cardenal (543 m.), les Orelles de Ruc (592 m.) i la Ralla (625 m.).
Alzira i el seu entorn també inspirà a Vicente Blasco Ibáñez en la creació de la seua novela Entre Naranjos.
Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira
Els Premis Lliteraris Ciutat d'Alzira (XX edicions), s'han convertit en la cita cultural lliterària més important de la Comunitat Valenciana. El certamen consistix en una serie d'actes i jornades, conferencies i llectures que culmina en una gala anual d'entrega de guardons en assistència del mon lliterari, científic i polític.
Festes
- Falles d'Alzira,[2] Festes d'interés turístic nacional (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.
- Artícul principal → Falles d'Alzira.
- Semana Santa d'Alzira,[3] Festes d'interés turístic nacional. Originaria del segle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc passos processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra.
- Artícul principal → Semana Santa d'Alzira.
- Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el Monasteri de La Murta. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de l'Ajuntament fins al Vall.
- Festes patronals de Sant Bernart d'Alzira (màrtir). Tenen lloc en el mes de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat Sant Bernart i les seues germanes Maria i Gràcia.
- En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l'image en balls tradicionals.
- San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l'Ajuntament, les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.
- Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de l'Alborgí; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, Montanyeta del Salvador, Vilella, Chavegó, La Graella, Racó de les Vinyes, urbanisació Sant Bernart, Sant Roc, Forn de Carrascosa, Colónia Santa Marina, pujades de Brú, Risneres-Chicherà i Vallvert-La Coma.
Mijos de comunicació
Radio y Televisión
Alzira ya contava en una emissora de ràdio d'alcanç comarcal a mijan del segle XX, que podria considerar-se com un interessant precedent de l'emissora local coneguda com "Alzira Radio" fundada en 1995 per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l'emissora de ràdio Onda Cero.
Des de 1986 conta en el seu propi canal de televisió d'àmbit comarcal: Canal 6 - Ribera Televisió. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.
Prensa escrita
Alzira conta en delegacions dels diaris Levante-EMV i Las Provincias, abdós d'àmbit autonòmic i en edició comarcal.
Prensa en Internet
Per últim, també existix un diari digital, El Seis Doble, en tota l'actualitat i personages de la ciutat.
Educació
L'educació en Alzira depén de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, titular de les competències en matèria d'educació en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Educación infantil y primaria
- Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.
- Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.
- Escola Públic Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2.
- Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.
- Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.
- Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.
- Escola Pública Santa Maria d'Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.
- Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.
- Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34.
- Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.
- Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.
- Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38
- Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.
- Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.
Educació Secundaria
- Institut d'Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.
- Institut d'Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.
- Institut d'Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.
- Institut d'Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.
- Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.
- Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38
- Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.
Educació universitària
- Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera
- Universitat Nacional d'Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.
Atra ensenyança
- Escola d'Educació especial Carmen Picó. Av. dels Deports.
Personages ilustres d'Alzira
Personalitats actuals
Per orde alfabètic:
- Carles Alberola, actor, director i dramaturc (Alzira, 1964).
- Salvador Francisco Aliño (Alzira, 1950), mege, catedràtic de farmacologia clínica, investigador i divulgador científic. Premi Nacional d'Història de la Medicina (1972).
- Joan Amèric, cantautor (Alzira, 1964)
- Josep Ballester i Roca, poeta i filòlec (Alzira, 1964).
- Lluís Vicente Barceló Vila (Alzira, 1948), economista, ingenier agrònom i catedràtic d'economia i política agrària.
- Adrián Campos, pilot espanyol de Fòrmula 1 (Alzira, 1960).
- Lorenzo Carrió (Alzira, 1973), atleta olímpic (Atlanta 1996) i campeó d'Espanya d'Halterofília (fi carrera com deportista en 2003).
- Mónica Carrió (Alzira 1977), alçadora de peses. Campeona del mon júnior (1995). 5º lloc del mon en el total olímpic en 1998 (RAA).
- Juan J. Colomer (Juanjo Colomer; naixcut Juan José Revueltas Colomer), compositor (Alzira, 1966).
- Jorge Martínez "Aspar", campeó del mon de motociclisme (Alzira, 1962).
- Bernat Montagud, escritor, historiador i acadèmic (Alzira, 1947).
- Elena Negueroles, pintora (Alzira, 1949).
- Elisa Ramírez, actriu (Alzira, 1943).
- María del Carmen Suñer Picó, empresària (Alzira, 1941).
- Emilio Tortosa, economista i financer (Alzira, 1941).
Personalitats històriques
Per orde cronològic:
- Ibn Jafaya (Alzira, 1058-1137), poeta.
- Ibn Al Zaqqaq (Alzira, 1096-1135), poeta. Nebot d'Ibn Jafaya.
- Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals segle XI- Alzira o Múrcia, 1184/1185), poeta i visir.
- Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, finals segle XII- primera mitat segle XIII), lliterat.
- Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi (Alzira, segona mitat segle XII-1235), lliterat, net d'Abu Bakr.
- Ibn Tumlus (Alzira, 1164 - 1223), mege i filòsof.
- Ibn Amira (Alzira, 1186 - Túnez, 1251), historiador, poeta i jurista.
- Johan Venrell, (Alzira, segle XIII), Síndic General del Regne de Valéncia, diputat en Corts i conseller de la reina Maria de Montpellier.
- Pere Crespí (Alzira, segle XV), jardiner major del rei Alfons el Magnànim.
- Juan de Vera (Alzira, 1453 - Roma, 1507), cardenal de l'Iglésia Catòlica (1500), administrador apostòlic del bisbat de Lleó i Bisbe de Salern.
- Juan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), embaixador d'Espanya en la Santa Sede, Anexe:Bisbes de Mallorca (1573) i arquebisbe de Tarragona (1604).
- Antonio Just de Ridaura, (segle XVI), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila i cuiracer major de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya.
- Lorenzo Borrás (Alcira, ¿?-1682), escritor, eclesiàstic i catedràtic de teologia. Membre de l'Acadèmia dels Sols en 1658.
- Nicolás Bas i Galcerán (Alzira, ¿?-1719), aristócrata i jurista. Autor de Theatrum iurisprudentiae forensis valentinae romanorum iuri mirifice accomodatae en 1690.
- Jaime Cervera (Alzira, ¿?-1722), filòsof, predicador i canonge magistral de la catedral de Valéncia. Autor de les obres filosòfiques Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulisticae seu Dialecticae institutiones (1697).
- José González (Alzira,¿?-1747), mege de càmara de Felip V.
- Joaquín José Casasús (Alcira, 1733-1822) poeta i acadèmic de belles arts. Quedà cego en la defensa de la ciutat davant l'atac del mariscal Suchet.
- Francisco Palanca i Roca (Alzira, 1834-1897), escritor.
- Bernardo Aliño Marrades (Alzira, 1842-¿?), doctor i catedràtic en Farmàcia. Fundador de L'Agricultura Espanyola, en 1863.
- Manuel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, 1899-1964), aristócrata, primogènit dels senyorius de Benicull i La Vila, mege i poeta.
- Teodoro Andreu (Alzira, 1870- Valéncia, 1935), pintor, discípul de Joaquim Sorolla.
- Carlos Martí Feced (Alzira, 1901 - Barcelona, 1982), mege i polític.
- Lluís Suñer (Alzira, 1910-1990), empresari i filàntrop.
- Enrique Casterá Masiá (Alzira, 1911 - Madrit, 1983), escultor.
- Vicent Aledón i Selfa (Alzira, 1913- 1997), actor, locutor, poeta i pintor.
- Luis Suñer Picó (Alzira, 1943-1964), empresari.
Ciutats agermanades
Veja's també
- Parage natural La Murta i la Casella
- La Vila d'Alzira
- Muralla d'Alzira
- Casa Consistorial d'Alzira
- Batalla d'Alzira
- Unió Deportiva Alzira
- Almagasén dels germans Peris Puig
Notes
- ↑ Geografía Histórica del Reino de Valencia, Carlos Sartú Carreres.
- ↑ Fallas de Alcira
- ↑ Semana Santa de Alcira
Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament d'Alzira
- Web oficial del Marketing distribució de la Ribera
- Alzira en el Registre de Entitats Locals de la Generalitat Valenciana
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'información en el seu consentiment. [1]
- Eleccions Municipals de 2007 en Alzira
- Levante (21/06/2008): "Alzira pretén reconstruir la casa on va morir Jaume I a partir de tres murs".
- Biblioteca de la Generalitat Valenciana. Dret Foral Valencià (s. XV-XVII)
- Fundació Ibn Tufayl.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alcira de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
