Sellent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Riu Sellent

Sellent és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia[editar | editar còdic]

Situació[editar | editar còdic]

Està situat a uns 55 quilómetros de Valéncia, a l'extrem Sur de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre montanyes, llevat en la seua part Noroest per a on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format en els seus arrastres una conca sedimentaria relativament plana.

El barranc de l'Horteta dividix el caixco antic del nou. El primer ocupa un montícul o tossal a uns 80 metros sobre el nivell de la mar

Des de Valéncia s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i despuix en la CV-555. El clima és típicament mediterràneu.

Localitats limítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Sellent llimita en les següents localitats: Càrcer i Cotes al nort; Llanera de Ranes i Roglà i Corbera al sur; Xàtiva i Llosa de Ranes a l'est; Anna, Chella i Estubeny a l'oest; totes elles de la província de Valéncia.

Terme Municipal[editar | editar còdic]

L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).

Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, els Horts, i la Foia. Igualment dispon d'una extensa ret de camins rurals.

Hidrografia[editar | editar còdic]

El riu Sellent, afluent del Xúquer per la seua marge dreta, té un recorregut de 14 quilómetros. Naix en la part Sur de la comarca de la Canal de Navarrés.

A lo llarc de la seua conca de 274 km², li afluyen una série de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, aixina com també la rambla d'Enguera, entre atres aportacions.

Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el Xúquer, en el terme de Cotes, en un parage denominat la goleta.

Té fortes riuades en autumne com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riada, i això en una gran rapidea, en lo que este riu, per sí mateixa, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Llácer Llácer AIS, Agrupación Independiente Sellent
1983 - 1987 Joaquín Llácer Llácer AIS, Agrupación Independiente Sellent
1987 - 1991 Joaquín Llácer Llácer AIS, Agrupación Independiente Sellent
1991 - 1995 Joaquín Llácer Llácer AIS, Agrupación Independiente Sellent
1995 - 1999 Jorge Penalba Sancho PPCV
1999 - 2003 Jorge Penalba Sancho PPCV
2003 - 2007 Jorge Penalba Sancho PPCV
2007 - 2011 Jorge Penalba Sancho PPCV
2011 - 2015 Vicente Monar PPCV
2015 - 2019 Vicente Monar PPCV
2019 - 2023 Raquel Sancho Reig PPCV
2023 Jordi San Martín Bono PSPV

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 381 habitants.

Evolució demogràfica
1950 1960 1900 1994 196 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2019 2021 2023
583 603 510 483 496 479 471 455 468 442 437 425 389 377 381

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia descansa en l'agricultura, principalment en la de regadiu, sent el taronger el cultiu primordial. La producció i exportació de la taronja és pràcticament l'única activitat mercantil i la principal aportació a l'economia local. En el cultiu de secà tenim l'olivera i la garrofera.

La ganaderia ya no conta en caps de lanar, cabrío i vacú que posseïa en temps passats. Carix d'indústria.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló