Anar al contingut

Cofrents

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Cofrents en el seu castell
Païsage de Cofrents

Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes), és un municipi de la Vall d'Ayora.

Topònim

El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, lo que li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre els anys 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch.

Geografia

El terme, de 103.1 km 2 , és molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero.

A banda de la gran cantitat d'excursions a peu o en bicicleta que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la "Cueva Hermosa"' i el "Volcán".

El riu Cabriel penetra en el terme des del de Requena en direcció nort-sur i prop de la vila gira cap a l'est i confluïx en el Xúquer.

Demografia

Conta en 1.113 habitants segons el cens del INE de l'any 2025.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007 2015 2017 2022 2024 2025
932 893 947 1007 990 1056 999 948 978 1097 1104 1112 1.123 1.113


Administració

Alcaldes de la democràcia

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Raul Alfonso Angel Dominguez UCD
1983 - 1987 Raul Angel Dominguez CP
1987 - 1991 Raul Angel Dominguez AP
1991 - 1995 Raul Angel Dominguez PP
1995 - 1999 Raul Angel Dominguez PP
1999 - 2003 Raul Angel Dominguez PP
2003 - 2007 Raúl Ángel Domínguez PP
2007 - 2011 Raúl Mateo Ángel Balufo PP
2011 - 2015 Raul Mateo Angel Balufo PP
2015 - 2019 Salvador Honrubia Mora Cs
2019 - 2023 Salvador Honrubia Mora C´s
2023 - 2027 Salvador Honrubia Mora Cs

Economia

Central nuclear de Cofrents

La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de cereals (blat, ordi i dacsa), vinya i oliveres. En regadiu es produïxen hortalices, verdures, creïlles i frutals (bresquilla, albercoc, cireres, manzanos, perals, etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia.

L'activitat econòmica d'esta població gira entorn a la seua central nuclear.

Cultura

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Monuments

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora  •  Cofrents  •  Cortes de Pallàs  •  Teresa de Cofrents  •  Xalans  •  Xerafull  •  Zarra