Palomar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Palomar
Provmap-valencia2.png Escut del Palomar.svg
El Palomar-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°51′13′′N, 0°30′10′′O
Altitut: 192 m.
Superfície: 8 km²
Població: 566 hab. (2022)
Densitat:
Gentilici: palomarenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46891
Festes majors: 3º dumenge d'agost
Alcalde: Jordi Vila Vila (Compromís)
Pàgina web: Web oficial de l'ajuntament


Palomar és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar | editar còdic]

El territori delimitat com terme municipal de Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta del Palomar en els secans adjacents i pròxims al poble (esta és la part més extensa on se troba el núcleu urbà), un apèndix que s'estén cap al nort prop de Montaverner i la Serra de Palomar, territori de montanya, en la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilómetros al sur del terme pròpiament dit.

El punt més alt del territori municipal és de 865 m. i el punt més baix se troba a soles a 177 m. Açò no vol dir que Palomar tinga un desnivell exacerbat donat que se troba en la part central de la vall a on les pendents no són massa pronunciades.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la N-340].

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats:

Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i L'Olleria, totes elles de la província de Valéncia i Muro de la provincia d'Alacant.

Història[editar | editar còdic]

En el sigle XIII, a partir de l'any 1280, en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrants occitans del sigle XV, seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors.

Durant el sigle XVIII, Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el sigle XIX, per la Guerra de l'Independència espanyola i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Guerrero UC
1983 - 1987 Vicente Guerrero AP
1987 - 1991 Carlos Seguer PSPV-PSOE
1991 - 1995 Carlos Seguer PSPV-PSOE
1995 - 1999 Abel Albiñana Policarpo PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
2007 - 2011 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
2011 - 2015 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
2015 - 2019 Jordi Vila Vila PSPV-PSOE
2019 - 2023 Jordi Vila Vila La Vall ens Uneix
2023 Jordi Vila Vila Compromís

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 566 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2018 2022
503 504 513 496 493 503 511 520 523 555 576 566

Economia[editar | editar còdic]

  • Principalment el raïm i també atres fruites de carn blanca.
  • Granjes d'aus, porcs i ovelles.
  • Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.

Monuments[editar | editar còdic]

Ermita del Rosari.
  • Ermita del Rosari. L'ermita apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del sigle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari (1594).
  • Castellet de Carrícola. La torre o castellet en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.
  • Caixco urbà. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels sigles XVIII i XIX.
  • Carrer de la Casa dels Frares. Este carrer està situat a les afores del poble.
  • Biblioteca Municipal. Esta ubicada en un edifici del sigle XVII.
  • Rellonges de sol. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Sant Antoni Abat . Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
  • Festes Patronals. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les paelles.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig