Alfarrasí

Alfarrasí
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Vall d'Albaida
• Partit judicial:	Ontinyent
Ubicació:	39°54′20″N 0°29′42″O
• Altitut:	200 msnm
Superfície:	6,4 km²
Població:	1.173 hab. (INE 2025)
• Densitat:	196,25 hab./km²
Gentilici:	Alfarrasiner/a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46893
Festes majors:	Segona quinzena d'agost
Alcalde:	Rosa Adelina Vidal Llorens
Pàgina web:	Web oficial d'Alfarrasí

Alfarrasí és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en el centre de la vall d'Albaida, en la banda esquerra del riu Albaida, junt a la confluència en el riu Clariano. Té una altitut mija 200 metros. La superfície del terme és ondulada, i carix d'altures importants a excepció d'un chicotet promontori sobre el que se situa una ermita. La terra és blanquinosa, degut a les margues i argiles que la formen. Els rius Albaida i Clariano servixen de llímit per l'est i el sur; del primer pren aigües la sequia d'Alfarrasí, que rega el terme, distribuïda en bancals, està dedicada en la seua major part al secà. El poble està situat en la banda esquerra del riu Albaida, travessat per la carretera de Valéncia a Alacant, al voltant de la qual se desenrolla.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per mig de l'A-7 per a enllaçar en la N-340.

Localitats llimítrofs

Alfarrasí llimita en les següents localitats: Benissuera, Guadasséquies, Montaverner, L'Olleria, Palomar i Sant Pere, totes de la província de Valéncia.

Història

D'orige àrap, etimològicament procedix d'alfarrassar. La seua conquista pel rei Jaume I d'Aragó està datada en l'any 1244. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de l'any 1244 fins a l'any 1707 va pertànyer a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiásticament, fins a l'any 1542, de Benigànim. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a l'any 1625. A mitat de sigle XVIII fon venuda en pública subasta a la casa de Fuenteclara per a poder pagar als seus acreedors. En l'any 1813, els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita la Bateria. De l'any 1822 a l'any 1833, en la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Julia Costa	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Juan Julia Costa	CP
1987 - 1991	Roberto Vidal Bataller	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Roberto Vidal Bataller	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan José Calabuig Plá	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Rosa Adelina Vidal Llorens	PPCV
2003 - 2007	Rosa Adelina Vidal Llorens	PPCV
2007 - 2011	Rosa Adelina Vidal Llorens	PPCV
2011 - 2015	Rosa Adelina Vidal Llorens	PPCV
2015 - 2019	Federico Vidal Martínez	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Federico Vidal Martínez	PSPV-PSOE
2023 - 2027	Rosa Adelina Vidal Llorens	PP

Demografia

Conta en 1.173 habitants segons el cens del INE de l'any 2025.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2017	2022	2024	2025
1.300	1.251	1.230	1.231	1.225	1.192	1.256	1.272	1.281	1.297	1.256	1.217	1.175	1.173

Economia

La principal producció és la de raïm de taula, seguida dels cereals, oliveres i en menor proporció, garroferes i frutals; destaquen algunes varietats de bresquilla. Els cultius de regadiu, localisats en els bancals pròxims als rius, en els que se cullen cereals i hortalices per al consum local.

L'activitat industrial ha tengut un desenroll en els últims anys; actualment se fabriquen cistelles, manufacturats de vimenera i plàstic, gèneros de punt; hi ha una important fàbrica de tovalles.

Monuments

Ermita d'Alfarrasí

• Iglésia Parroquial. Fon construïda en el sigle XVIII; Campanariu de 1909. Les pintures de presbiteri i portacreu són de Joaquim Oliet Cruella. El titular de la parròquia és Sant Jeroni.

• Ermita del Crist de l'Agonia. Des de temps immemorial s'alça sobre un alturó orientat al surest en unes vistes esplèndides de la vall.

Festes locals

• Festes patronals i de Moros i Cristians . En la segona quinzena d'agost se celebren festes al Crist de l'Agonia i a Sant Roc (patró del poble) i de la Vera Creu. En Pasqua se celebra L'Angelet de la corda.

Gastronomia

• És típic l'Arròs al forn.
• Coca de pimentó i tomata.
• Pasticets de moniato.
• Bunyols de carabassa.
• Bollit.
• Olla (Puchero).

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament d'Alfarrasí
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• Població d'Alfarrasí
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alfarrasí.