Navarrés

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Escut de Navarrés

Navarrés és un municipi de la Comunitat Valenciana de la comarca de la Canal de Navarrés, en la província de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

Navarrés, en el cor de la comarca, es troba situat en els voltants del riu Grande. La nomenada Ceja del Rio Grande es la part del riu que transcorre per la carretera que du el mateix nom. Est és un recorregut d'excepcional bellea que permet apreciar l'impressionant massa boscosa de pinades i matorrals aromàtics del citat riu.

En el nort-oest del terme municipal es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del riu Grande, el riu Fraile i el Ludey. Propet a este punt es troben diverses coves d'interés turístic per la seua excelent conservació d'estalactites i estalagmites: Avenc de Tous, Cova del Barber entre unes atres.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Llimita en Bolbait, Chella i Quesa en la mateixa comarca i Sumacàrcer i Tous en la comarca de la Ribera Alta.

Núcleus[editar | editar còdic]

  • Navarrés
  • Playamonte

Història[editar | editar còdic]

Vista de Navarrés

L'Ereta del Pedregal, considerat un dels jaciments més importants de l'Eneolític en la Península i els diversos abrics i coves en pintures rupestres des del paleolític fins a l'Edat del Bronze són testimonis del pas de l'història pel municipi; més recentment, Navarrés era un poblat àrap ocupat per Jaume I (1208-1276), durant el seu sege en Xàtiva, en l'any 1244; els seus primers propietaris foren els Llúria, despuix passà a Pasqual Maçana i, finalment, fon adquirit per Jaume Castellà, en 1387; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia en Bolbait, Chella i Bicorp, la qual seria elevada per Felip II (1527-1598) al ranc de marquesat, en l'any 1560, acte en que la dona a Pere Galceran de Borja, mestre de l'orde de Montesa, lloc de moriscs, quedà deshabitat en 1609, no sense que haguera violentes revoltes com a resistència al decret d'expulsió; el senyor fon indemnisat per la pèrdua demogràfica i, per tant, econòmica; atres famílies que han ostentat el marquesat han segut els comtes d'Almenara, els barons de Gurrea, els barons de Pertusa, també marquesos de Cañizar; els marquesos de Lazan i, finalment, els comtes de Villapaterna.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Severino Argente Martínez PSPV-PSOE
1983 - 1987 Severino Argente Martínez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Pablo Franco Blasco PP
1991 - 1995 Salvador Ros Lorente PP
1995 - 1999 Salvador Ros Lorente PP
1999 - 2003 Salvador Ros Lorente PP
2003 - 2007 Salvador Ros Lorente PP
2007 - 2011 Vicente Huesca Argente PSPV-PSOE
2011 - 2015 Estela del Carmen Darocas Marín PP
2015 - 2019 Estela del Carmen Darocas Marín PP
2019 - 2023 Estela del Carmen Darocas Marín PP
2023 Federico Argente Martínez PP

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 2.989 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2018 2022
2.840 2.827 2.763 2.772 2.748 2.744 2.882 2.929 2.969 3.068 2.975 2.989

Economia[editar | editar còdic]

La riquea del municipi es distribuïx entre la ganaderia, conill i porc, i l'agricultura, entre la qual destaca la recent proliferació d'hivernàculs que han convertit el poble en un dels principals productors de flor de la Comunitat Valenciana; hi ha almagasens d'alls i, referent a l'indústria, una fàbrica de pantalons i una de vidre.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Iglésia de l'Assunció. Reconstruïda en el sigle XVIII. Campanar alçat en l'any 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial. Té una estructura neoclàssica, que es barreja en una ornamentació rococó. La planta és de creu llatina, en capelles laterals entre els contraforts, la coberta de volta de mig canó, en llunetes i cúpula al creuer. En el presbiteri té un magnífic retaule de fusta tallada.
  • Ermita del Crist de la Salut. L'ermita, situada a l'est de la població, en un montícul d'una elevació pròxima als 200 m., fon manada construir en el sigle XVIII per Paula Calatayud, esposa de En Baltasar Pérez, els cossos dels quals varen ser enterrats despuix de la seua mort en el Temple parroquial, concretament als peus de la patrona, la Mare de Déu del Remei, en l'antiga ubicació de la seua capella. L'ermita que ara coneixem és conseqüència de l'ampliació duta a terme l'any 1928, sent inaugurades les obres el dia 30 d'agost d'est any. La seua construcció consta d'una sola nau en pilastres, arcs de mig punt i volta de canó en la nau central, sobre un arc tranquil a la sagristia. Té espadanya sobre la porta d'entrada. En el presbiteri podem vore un bell retaule d'estil neoclàssic, en la fornícula central queda albergada l'image del Santíssim Crist de la Salut.
    L'actual image del Santíssim Crist de la Salut és rèplica de la que va ser donada per Sant Joan de Ribera en el sigle XVII en motiu de la seua visita pastoral a la població l'any 1606, sent destruïda en l'any 1936, lo que supongué que la devoció i el fervor dels navarresins i navarresines al Santíssim Crist de la Salut, es manifestaren en l'any 1940 en l'encàrrec i sufragi de l'actual image, que està elaborada en fusta policromada.
  • El Castell . Alçat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalea de l'Edat del Bronze, les ruïnes de la qual es troben molt propet. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dos torres.
  • Abribador de los moros.
  • La Tinaja. Almodí d'orige àrap.
  • Font de la Marquesa o de Los 24 chorros. Més de dos-cents anys d'antiguetat.
  • Autèntics tesors d'art prehistòric en: Las Fuentes, Abrigo del Garrofero (pendents de declaració de Patrimoni de l'Humanitat), cova del Barbero, Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes supostament del Bronze).

Llocs d'interés[editar | editar còdic]

  • Ceja del Rio Grande. El gorc característic de les parts montanyeses del riu convida als turistes a realisar activitats en la naturalea que, de manera professional, es desenrollen en este terme municipal: treeking, descens de barrancs, tècniques verticals de montanya, espeleologia...
  • Presa d'Escalona. En el nort-oest de terme municipal de Navarrés es troba la Presa d'Escalona, que recull aigua del riu Escalona, afluent del Xúquer, i recipient natural en el qual confluïxen les aigües del Riu Grande, del riu Fraile i el Ludey.
  • Avenc de les Graelles. LIC.

Festes i celebracions[editar | editar còdic]

  • Sant Antoni. En tradicional foguera, "torrà" de carn i embotit, balls, jocs populars, etc.
  • Semana Cultural. La primera semana d'agost en activitats deportives, culturals, lúdiques, etc.
  • Festes Patronals. Del 8 al 12 d'octubre en honor al Crist de la Salut i la Verge del Remei. Les celebracions abasten des les processons, plenes de gran devoció; les actuacions musicals, balls, passacarrers, concerts, ball i dansa clàssica; Corals; exposicions d'artesania locals i foranes; fires artesanals; competicions deportives (fútbol, raspall, tir al plat, escacs, etc.); ofrenes de flors; parcs infantils; teatre; fòcs artificials; concursos gastronòmics, etc.

Fills ilustres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Canal de Navarrés
Anna    Bicorp    Bolbait    Chella    Énguera    Millars    Navarrés    Quesa