L'Alcúdia de Crespins
L'Alcúdia de Crespins | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | La Costera | |||
• Partit judicial: | Xàtiva | |||
Ubicació: | 38°58′15″N 0°35′27″O | |||
• Altitut: | 160 msnm | |||
Superfície: | 5,2 km² | |||
Població: | 5.224 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 988.01 hab./km² | |||
Gentilici: | Alcudià/na | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46690 | |||
Festes majors: | 1º dumenge de setembre | |||
Alcalde: | Francisco Javier Sicluna Lletget (PPCV) | |||
Pàgina web: | Web Oficial de L'Alcúdia de Crespins | |||
L'Alcúdia de Crespins (en castellà Alcudia de Crespins) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la banda esquerra del riu Canyoles, en la entrada del vall de Montesa, front a la serra de Vernissa. El terreny és irregular, abancalat en els màrgens del Canyoles i en suaus tossals cap al nort. L'altura principal és el cerro de la Frontera (265 m.).
El territori està regat pel riu Los Santos, dit aixina per tindre el seu naiximent en les fonts del mateix nom, que brota junt a una antiga ermita dedicada a Sant Abdon i Sant Senén, a la dreta de la carretera d'Énguera. El seu clima és templat.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Rodalies Valéncia. (RENFE).
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de L'Alcúdia de Crespins llimita en les següents localitats: Canals, Xàtiva i Montesa, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
Fundada en 1240, es d'orige musulmà. Era una antiga alqueria dita Torre de L'Alcúdia o Torre de Crespins.
Posteriorment, en 1353, fon venuda a Berenguer de Llombay. Va pertànyer despuix als comtes d'Orgaz, que edificaren un palau sobre lo que primer fon la primitiva alqueria i, despuix, Palau dels Crespí.
En l'any 1609, any de l'expulsió dels moriscs tenia 60 focs.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Vicent Vercher | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | Vicente Vercher | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Vicent Vercher | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Vicent Vercher | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Vicent Vercher | PSPV-PSOE |
1999 - 2003 | Juan Melo Faus | PPCV |
2003 - 2007 | Raúl Dauder/Xavier Simón / Joanjo Masó | PPCV / PSPV-PSOE / BNV |
2007 - 2011 | Francisco Javier Sicluna Lletget | PPCV |
2011 - 2015 | Francisco Javier Sicluna Lletget | PPCV |
2015 - 2019 | Roberto Granero Martín / Pepe Garrigós | PPCV / Compromís |
2019 - 2023 | Roberto Granero Martín / Pepe Garrigós | PPCV / Compromís |
2023 | Francisco Javier Sicluna Lletget | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
Conta en 5.224 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2018 | 2022 | |||||||
4.303 | 4.098 | 4.207 | 4.185 | 4.126 | 4.223 | 4.570 | 4.786 | 4.933 | 5.102 | 4.929 | 5.188 | 5.224 |
Economia[editar | editar còdic]
Des del punt de vista econòmic el municipi depén principalment de l'indústria textil. N'hi ha molta presencia d'activitats agrícoles.
Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Onofre fon danyada pel terremot de 1748.
- Ermita del Crsit del Calvari
- Naiximent del Riu Los Santos. Situat en les afores del poble, supon un lloc admirable per la seua naturalea i per trobar-se sobre un jaciment de fòssils del Cretàcic.
Festes locals[editar | editar còdic]
Celebra les Festes Patronals en honor a Sant Onofre el 12 de juny i les Festes Majors en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari que comencen el primer dumenge de setembre i acaben una semana despuix.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Entre els plats típics de la localitat destaquen l'arròs rossejat, la caçola d'arròs al forn i les tortes d'armela o Torta Cristina .
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de L'Alcúdia de Crespins
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de L'Alcúdia de Crespins
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Alcúdia de Crespins.
- Ficha sobre L'Alcúdia de Crespins de l'Institut Valencià d'Estadística
- Ficha sobre L'Alcúdia de Crespins del Portal Civis. (Base de senyes sobre informació municipal de la Generalitat Valenciana)
Municipis de La Costera | |
---|---|
L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva |