Anar al contingut

Moment angular relativiste

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Moment angular.


En física, el terme moment angular relativiste fa referència a les expressions matemàtiques i als conceptes físics que definixen el moment angular en la teoria de la relativitat especial (TRE) i en la teoria de la relativitat general (TRG). La magnitut relativista del moment angular és subtilment diferent de la cantitat considerada en la mecànica clàssica tridimensional.

El moment angular és una cantitat dinàmica important derivada de la posició i l'impuls. És una mida del moviment de rotació d'un objecte i de la resistència als canvis en la seua rotació. Ademés, de la mateixa manera que la conservació del moment correspon a la simetria traslacional, la conservació del moment angular correspon a la simetria rotacional: la conexió entre simetria i lleis de conservació s'expressa per mig del teorema de Noether. Si ben estos conceptes es varen descobrir originalment en la mecànica clàssica, també són verdaders i significatius en la relativitat especial i en la relativitat general. En térmens de l'àlgebra abstracta, la invariancia del moment angular, del cuadrimomento i d'atres simetria en l'espai-temps es descriuen per mig del grup de Lorentz, o en caràcter més general, per mig del grup de Poincaré.

Magnituts físiques que permaneixen separades en la física clàssica es combinen naturalment en la relativitat especial i en la relativitat general en impondre els postulats de la relativitat. En particular, les coordenades espacials i temporals es combinen en forma d'un cuadrivector, i l'energia i l'impuls es combinen en forma del cuadrimomento. Els components d'estos cuadrivectors depenen del sistema de referència utilisat i canvien baix la transformació de Lorentz a uns atres sistemes de referència inerciales o no inerciales (accelerats).

El moment angular relativiste és menys obvi. La definició clàssica de moment angular és el producte vectorial de la posició x pel moment p per a obtindre un vector axial x × p, o alternativament, com el producte exterior per a obtindre un tensor antisimètric x ∧ p de segon orde. ¿En qué es combina esta magnitut en tot cas? Hi ha una atra cantitat vectorial que no es discutix a sovint, el moment variable en el temps del vector polar de massa (no el moment d'inèrcia) relacionat en l'impuls del centre de masses del sistema, i açò es combina en el seudovector del moment angular clàssic per a formar un tensor antisimètric de segon orde, exactament de la mateixa manera que el vector polar del camp elèctric es combina en el seudovector del camp magnètic per a formar el tensor antisimètric del camp electromagnètic. Per a distribucions de massa-energia en rotació (com per eixemple, giróscopos, planetas, estrelas o forats negres) en lloc de partícules puntuals, el tensor de moment angular s'expressa en térmens del tensor d'energia-impulse de l'objecte en rotació.

Solament en la relativitat especial, en el sistema de referència en repòs d'un objecte que gira, hi ha un moment angular intrínsec anàlec al espin en mecànica quàntica i en mecànica quàntica relativista, encara que per a un cos estés en lloc d'una partícula puntual. En mecànica quàntica relativista, les partícules elementals tenen espin, una contribució adicional a l'operador de moment angular orbital, lo que produïx l'operador tensor de moment angular total. En qualsevol cas, l'adició intrínseca del espin al moment angular orbital d'un objecte es pot expressar en térmens del seudovector de Pauli-Lubanski.[1]

Definicions

El 3-moment angular com bivector (element pla) i un vector axial, d'una partícula de massa m en 3-posició instantànea x i 3-moment instantàneu p

Moment angular orbital tridimensional

Com a referència i antecedents, es descriuen dos formes de moment angular estretament relacionades.

En mecànica clàssica, el moment angular orbital d'una partícula en vector de posició tridimensional instantàneu x= (x, i, z) i vector de moment p= (px, pi, pz), es definix com vector axial.

𝐋=𝐱×𝐩

que té tres components, que estan donats sistemàticament per permutació cíclica de direccions cartesianas (per eixemple, canviar x a i, i a z, z a x, repetir)

Lx=ypz−zpy,Ly=zpx−xpz,Lz=xpy−ypx.

Una definició relacionada és concebre el moment angular orbital com un "element pla". Açò es pot conseguir reemplaçant el producte creuat per producte exterior en el llenguage de producte exterior, i el moment angular es convertix en un contravariant de segon orde tensor antisimètric.[2]

𝐋=𝐱∧𝐩

o escrivint x= (x1, x2, x3)= (x, i, z) i el vector d'impuls p= (p1, p2, p3)= (px, pi, pz), els components es poden abreviar de forma compacta en tensor index notation

Lij=xipj−xjpi

a on els índexs i i j prenen els valors 1, 2, 3. Per un atre costat, els components es poden mostrar sistemàticament de forma completa en un matriu antisimètrica de 3 × 3.

𝐋=(L11L12L13L21L22L23L31L32L33)=(0LxyLxzLyx0LyzLzxLzy0)=(0Lxy−Lzx−Lxy0LyzLzx−Lyz0)=(0xpy−ypx−(zpx−xpz)−(xpy−ypx)0ypz−zpyzpx−xpz−(ypz−zpy)0)

Esta cantitat és aditiva i, per a un sistema aïllat, el moment angular total d'un sistema es conserva.

Moment de massa dinàmic

En mecànica clàssica, la cantitat tridimensional d'una partícula de massa m que es mou en velocitat 'o[2][3]

𝐍=m(𝐱−t𝐮)=m𝐱−t𝐩

té el dimensions de moment de massa: llongitut multiplicada per massa. És igual a la massa de la partícula o sistema de partícules multiplicada per la distància des de l'orige espacial al centre de masses (COM) en l'orige temporal (t= 0), mida en el sistema de referència local. No existix un símbol universal, ni tan sols un nom universal, per a esta cantitat. Diferents autors poden indicar-ho per mig d'atres símbols, si els hi haguera (per eixemple µ), poden designar atres noms i poden definir N com el negatiu de lo que s'usa ací. La forma anterior té la ventaja de que s'assembla al familiar Transformació de Galileo per a posició, que a la seua volta és la transformació d'impuls no relativiste entre marcs inerciales.

Este vector també és aditiu: per a un sistema de partícules, la suma vectorial és la resultant

∑n𝐍n=∑nmn(𝐱n−t𝐮n)=(𝐱COM∑nmn−t∑nmn𝐮n)=Mtot(𝐱COM−𝐮COMt)

a on la posició centre de masses i la velocitat i la massa total del sistema són respectivament

𝐱COM=∑nmn𝐱n∑nmn,𝐮COM=∑nmn𝐮n∑nmn,Mtot=∑nmn.

Per a un sistema aïllat, N es conserva en el temps, lo que es pot vore diferenciant sobre el temps yo em. El moment angular L és un pseudovector, pero N és un vector "ordinari" (polar) i, per lo tant, és invariante baix inversió.


El Ntot resultant per a un sistema multipartícula té la visualisació física de que, qualsevol que siga el moviment complicat de totes les partícules, es mouen de tal manera que el COM del sistema es mou en llínea recta. Açò no significa necessàriament que totes les partícules "seguixquen" el COM, ni que totes les partícules es moguen casi en la mateixa direcció simultàneament, solament que el moviment colectiu de les partícules està restringit en relació en el centre de massa.

En relativitat especial, si la partícula es mou en velocitat o relativa al marc del laboratori, llavors

E=γ(𝐮)m0c2,𝐩=γ(𝐮)m0𝐮

on

γ(𝐮)=11−𝐮⋅𝐮c2

és Factor de Lorentz i m és la massa (és dir, la massa en repòs) de la partícula. El moment de massa relativista corresponent en térmens de m, o, p, I, en el mateix marc de laboratori és

𝐍=Ec2𝐱−𝐩t=mγ(𝐮)(𝐱−𝐮t).

Els components cartesianos són

Nx=mx−pxt=Ec2x−pxt=mγ(u)(x−uxt)Ny=my−pyt=Ec2y−pyt=mγ(u)(y−uyt)Nz=mz−pzt=Ec2z−pzt=mγ(u)(z−uzt)

Relativitat especial

Transformacions de coordenades per a un impuls en la direcció x

Considere un sistema de coordenades F′ que es mou en velocitat v= (v, 0, 0) sobre un atre sistema F, en la direcció dels eixos xx′ coincidentes. Els orígens dels dos sistemes de coordenades coincidixen en els moments t= t′= 0. Els components massa-energia I= mc2 i moment p= (px, pi, pz) d'un objecte, aixina com les coordenades de posició x= (x, i, z) i el temps t en el quadro F es transformen en I′= m′c2, p′= (px′, pi′, pz′), x′= (x′, i′, z′) i t′ en F′ segons els Transformació de Lorentz.

t′=γ(v)(t−vxc2),E′=γ(v)(E−vpx)x′=γ(v)(x−vt),px′=γ(v)(px−vEc2)y′=y,py′=pyz′=z,pz′=pz

El factor de Lorentz ací s'aplica a la velocitat v', la velocitat relativa entre els fotogrames. Açò no és necessàriament lo mateix que la velocitat o d'un objecte.

Per al moment orbital de 3 ànguls L com pseudovector, tenim

Lx′=y′pz′−z′py′=LxLy′=z′px′−x′pz′=γ(v)(Ly−vNz)Lz′=x′py′−y′px′=γ(v)(Lz+vNy)


En els segons térmens de Li′ i Lz′, els components i i z de producte vectorial v × N es poden inferir reconeixent els permutació cíclica de vx= v i vi= vz= 0 en els components de N,

−vNz=vzNx−vxNz=(𝐯×𝐍)yvNy=vxNy−vyNx=(𝐯×𝐍)z

Ara, Lx és paralel a la velocitat relativa v i els atres components Li i Lz són perpendiculars a v. La correspondència paralel-perpendicular es pot facilitar dividint tot el pseudovector de moment angular de 3 en components paralels (?) i perpendiculars (?) a v, en cada quadro,

𝐋=𝐋∥+𝐋⊥,𝐋′=𝐋∥′+𝐋⊥′.

Després, les equacions components es poden recopilar en equacions pseudovectoriales.

𝐋∥′=𝐋∥𝐋⊥′=γ(𝐯)(𝐋⊥+𝐯×𝐍)

Per lo tant, les components del moment angular en la direcció del moviment no canvien, mentres que les components perpendiculars sí canvien. A diferència de les transformacions de l'espai i el temps, el temps i les coordenades espacials canvien en la direcció del moviment, mentres que les perpendicular no.

Estes transformacions són vàlides per a "tots" els v, no solament per al moviment en els eixos xx′.

Considerant L com a tensor, obtenim un resultat similar

𝐋⊥′=γ(𝐯)(𝐋⊥+𝐯∧𝐍)

on

vzNx−vxNz=(𝐯∧𝐍)zxvxNy−vyNx=(𝐯∧𝐍)xy

L'impuls del moment de massa dinàmic en la direcció x és

Nx′=m′x′−px′t′=NxNy′=m′y′−py′t′=γ(v)(Ny+vLzc2)Nz′=m′z′−pz′t′=γ(v)(Nz−vLyc2)


Recolectant components paralels i perpendiculars com abans

𝐍∥′=𝐍∥𝐍⊥′=γ(𝐯)(𝐍⊥−1c2𝐯×𝐋)

Novament, les components paraleles a la direcció del moviment relatiu no canvien, les perpendicular sí canvien.

Transformacions vectorials per a un impuls en qualsevol direcció

Fins ara estes són solament les descomposicions paraleles i perpendicular dels vectores. Les transformacions en els vectores complets es poden construir a partir d'ells de la següent manera (en ací L és un pseudovector per motius de concreció i compatibilitat en l'àlgebra vectorial).

Introduïxca un vector unitari en la direcció de v, donat per n= v/v. Els components paralels vénen daus per proyecció vectorial de L o N en n

𝐋∥=(𝐋⋅𝐧)𝐧,𝐍∥=(𝐍⋅𝐧)𝐧

mentres que la component perpendicular per proyecció vectorial de L o N de n

𝐋⊥=𝐋−(𝐋⋅𝐧)𝐧,𝐍⊥=𝐍−(𝐍⋅𝐧)𝐧

i les transformacions són

𝐋′=γ(𝐯)(𝐋+v𝐧×𝐍)−(γ(𝐯)−1)(𝐋⋅𝐧)𝐧𝐍′=γ(𝐯)(𝐍−vc2𝐧×𝐋)−(γ(𝐯)−1)(𝐍⋅𝐧)𝐧

o restablir v= vn,

𝐋′=γ(𝐯)(𝐋+𝐯×𝐍)−(γ(𝐯)−1)(𝐋⋅𝐯)𝐯v2𝐍′=γ(𝐯)(𝐍−1c2𝐯×𝐋)−(γ(𝐯)−1)(𝐍⋅𝐯)𝐯v2

Són molt similars a les transformacions de Lorentz de camp elèctric I i camp magnètic B, vore Electromagnetisme clàssic i relativitat especial.

Alternativament, a partir de les transformacions vectorials de Lorentz de temps, espai, energia i moment, per a un impuls en velocitat v,

t′=γ(𝐯)(t−𝐯⋅𝐫c2),𝐫′=𝐫+γ(𝐯)−1v2(𝐫⋅𝐯)𝐯−γ(𝐯)t𝐯,𝐩′=𝐩+γ(𝐯)−1v2(𝐩⋅𝐯)𝐯−γ(𝐯)Ec2𝐯,E′=γ(𝐯)(E−𝐯⋅𝐩),

insertant-los en les definicions

𝐋′=𝐫′×𝐩′,𝐍′=E′c2𝐫′−t′𝐩′

dona les transformacions.


Cuadrimomento angular com bivector

En mecànica relativista, l'impuls COM i el moment angular orbital de 3 espais d'un objecte giratori es combinen en un bivector de quatre dimensions en térmens de four-position X i cuadrimomento P de l'objecte[4][5]

𝐌=𝐗∧𝐏

En components

Mαβ=XαPβ−XβPα

que són sis cantitats independents en total. Ya que els components de X i P depenen del marc, també ho és M. Tres components

Mij=xipj−xjpi=Lij

són els de el conegut moment angular orbital clàssic de 3 espais, i els atres tres

M0i=x0pi−xip0=c(tpi−xiEc2)=−cNi

són el moment de massa relativista, multiplicat per −c. El tensor és antisimètric;

Mαβ=−Mβα

Els components del tensor es poden mostrar sistemàticament com matrix

𝐌=(M00M01M02M03M10M11M12M13M20M21M22M23M30M31M32M33)=(0−N1c−N2c−N3cN1c0L12−L31N2c−L120L23N3cL31−L230)=(0−𝐍c𝐍Tc𝐱∧𝐩)

en el que l'última matriu és un matriu per blocs format en tractar N' com un row vector que matriu transpuesta equival al column vector NT, i x ∧ p com un matriu antisimètrica de 3 × 3. Les llínees simplement s'inserten per a mostrar on estan els blocs.

Novament, este tensor és aditiu: el moment angular total d'un sistema és la suma dels tensors de moment angular per a cada constituent del sistema:

𝐌tot=∑n𝐌n=∑n𝐗n∧𝐏n.

Cada u dels sis components forma una cantitat conservada quan s'agrega en els components corresponents d'atres objectes i camps.

El tensor de moment angular M és de fet un tensor, els components canvien d'acort en una matriu Transformació de Lorentz Λ, com s'ilustra de la forma habitual en tensor index notation.

M′αβ=X′αP′β−X′βP′α=ΛαγXγΛβδPδ−ΛβδXδΛαγPγ=ΛαγΛβδ(XγPδ−XδPγ)=ΛαγΛβδMγδ,

a on, per a un impuls (sense rotacions) en velocitat normalisada β= v/c, els elements de la matriu de transformació de Lorentz són

Λ00=γΛi0=Λ0i=−γβiΛij=δij+γ−1β2βiβj

i els components covariant βi i contravariante βi de β sò els mateixos ya que són sol paràmetros.

En atres paraules, un pot transformar Lorentz les quatre posicions i els quatre moments per separat, i després antisimetrizar eixos components recent trobats per a obtindre el tensor de moment angular en el nou marc.


Rotació d'un cos rígit


Per a una partícula que es mou en una curva, el producte vectorial del seu velocitat angular ω (un pseudovector) i la posició x donen la seua velocitat tangencial.

𝐮=𝝎×𝐱

la qual no pot excedir una magnitut de c, ya que en SR la velocitat de translació de qualsevol objecte massiu no pot excedir la velocitat de la llum c. Matemàticament esta restricció és 0 ≤ Plantilla:Absf < c, les barres verticals denoten el magnitude del vector. Si l'àngul entre ω i x és θ (se supon que és distint de zero, de lo contrari o seria zero corresponent a cap moviment), llavors Plantilla:Absf= Plantilla:Absf Plantilla:Absf sense θ i la velocitat angular estan restringides per

0≤|𝝎|<c|𝐱|sin⁡θ

Per tant, la velocitat angular màxima de qualsevol objecte massiu depén del tamany de l'objecte. Per a una |x| donada, el llímit superior mínim es produïx quan ω i x són perpendiculars, de modo que θ= π/2 i sense θ= 1.

Per a un cos rígit giratori que gira en una velocitat angular ω, o és la velocitat tangencial en un punt x dins de l'objecte. Per a cada punt de l'objecte, existix una velocitat angular màxima.

La velocitat angular (pseudovector) està relacionada en el moment angular (pseudovector) a través del tensor moment d'inèrcia I

𝐋=𝐈⋅𝝎⇌Li=Iijωj

(el punt · indica contracció tensorial en un índex). El moment angular relativiste també està llimitat pel tamany de l'objecte.

Espin en la relativitat especial

Cuadriespín

Una partícula pot tindre un moment angular "incorporat" independent del seu moviment, cridat spin i denotat s. És un pseudovector 3D similar al moment angular orbital L.

L'espin té un espin corresponent, per lo que si la partícula està subjecta a interaccions (com camp electromagnètic o spin-orbit coupling), la direcció del vector d'espin de la partícula canviarà, pero la seua magnitut serà constant.

L'extensió a la relativitat especial és senzilla.[6] Per a alguns sistema de referència local F, deixe que F′ Siga el sistema de repòs de la partícula i suponga que la partícula es mou en velocitat constant de 3 o. Llavors F′ s'impulsa en la mateixa velocitat i les transformacions de Lorentz s'apliquen com de costum; és més convenient utilisar β= o/c. Com cuadrivector en la relativitat especial, el S de quatre espin generalment pren la forma habitual d'un vector de quatre en un component temporal st i components espacials s, en el marc de laboratori

𝐒≡(S0,S1,S2,S3)=(st,sx,sy,sz)

encara que en el marc de repòs de la partícula, es definix de modo que el component temporal siga zero i els components espacials siguen els de el vector d'espin real de la partícula, en la notació ací 's′, per lo que en el marc de la partícula

𝐒′≡(S′0,S′1,S′2,S′3)=(0,sx′,sy′,sz′)

L'equiparació de normes conduïx a la relació invariante

st2−𝐬⋅𝐬=−𝐬′⋅𝐬′

llavors, si la magnitut de l'espin es dona en el marc de repòs de la partícula i el marc de laboratori d'un observador, la magnitut del component temporal st també es dona en el marc de laboratori.


La restricció covariant del gir és la ortogonalidad al vector velocitat,

UαSα=0

En notació de 3 vectores per a major claritat, les transformacions són

st=𝜷⋅𝐬𝐬′=𝐬+γ2γ+1𝜷(𝜷⋅𝐬)−γ𝜷st

Les relacions inverses

st=γ𝜷⋅𝐬′𝐬=𝐬′+γ2γ+1𝜷(𝜷⋅𝐬′)

són els components del gir del marc de laboratori, calculats a partir dels del marc de repòs de la partícula. Encara que el gir de la partícula és constant per a una partícula determinada, sembla ser diferent en el marc del laboratori.

Pseudovector de Pauli-Lubanski

El seudovector de Pauli–Lubanski

Sμ=12εμνρσJνρPσ,

s'aplica tant a massius com a partícula sense massa.

Descomposició espin-orbital

En general, el tensor de moment angular total es dividix en un component orbital i un spin component,

Jμν=Mμν+Sμν.

Açò s'aplica a una partícula, a una distribució massa-energia-moment o a un camp.

Moment angular d'una distribució massa-energia-moment

Artícul principal → Tensor d'espin.

Moment angular del tensor massa-energia-moment

El següent és un resum de MTW.[7] Per a simplificar, se suponen coordenades cartesianas. En relativitat especial i general, una distribució de massa-energia-moment, p. un decorregut, o una estrela, es descriu per mig de tensor d'energia-impulse Tβγ (un camp tensorial de segon orde depenent de l'espai i el temps). Ya que T00 és la densitat d'energia, Tj0 per a j = 1, 2, 3 és el jésimo component de l'impulse 3d de l'objecte per unitat de volum, i ' 'Tij forma els components de stress tensor, incloses les tensions tallants i normals, la densitat de moment angular orbital al voltant del vector de posició 4 Xβ està donada per un tensor de tercer orde

ℳαβγ=(Xα−X¯α)Tβγ−(Xβ−X¯β)Tαγ

Açò és antisimètric en α i β. En la relativitat especial i general, T és un tensor simètric, pero en atres contexts (per eixemple, la teoria quàntica de camps), pot ser que no ho siga.

Siga Ω una regió de l'espai-temps 4d. El boundary és una hipersuperficie d'espai-temps tridimensional ("volum de superfície d'espai-temps" en contraposició a "àrea de superfície espacial"), denotada ∂Ω a on "∂" significa "llímit". L'integració de la densitat del moment angular sobre una hipersuperficie de l'espai-temps 3D produïx el tensor del moment angular al voltant de X,

Mαβ(X¯)=∮∂ΩℳαβγdΣγ

a on dΣγ és el volum 1-form que eixercita el paper de vector unitari normal a una superfície 2d en l'espai euclidiano 3d ordinari. L'integral es pren de les coordenades X, no de X. L'integral dins d'una superfície espacial de temps constant és

Mij=∮∂Ωℳij0dΣ0=∮∂Ω[(Xi−Yi)Tj0−(Xj−Yj)Ti0]dxdydz

que en conjunt formen el tensor de moment angular.

Moment angular respecte del centre de massa

Hi ha un moment angular intrínsec en el marc del centre de massa; en atres paraules, el moment angular respecte de qualsevol event.

𝐗COM=(XCOM0,XCOM1,XCOM2,XCOM3)

en la llínea de paraules del centre de massa de l'objecte. Ya que T00 és la densitat d'energia de l'objecte, les coordenades espacials del centre de masses estan donades per

XCOMi=1m0∫∂ΩXiT00dxdydz

Configurant I = XCOM s'obté la densitat del moment angular orbital al voltant del centre de massa de l'objecte.

Conservació del moment angular

Les lleis de conservació de l'energia i el moment vénen donades en forma diferencial per l'equació de continuïtat

∂γTβγ=0

a on ∂γ és el cuadrigradiente (en coordenades no cartesianas i en la relativitat general, açò seria reemplaçat per la derivada covariant). La conservació del moment angular total ve donada per una atra equació de continuïtat

∂γ𝒥αβγ=0

Les equacions integrals usen Teorema de la divergència en l'espai-temps.

∫𝒱∂γTβγcdtdxdydz=∮∂𝒱Tβγd3Σγ=0∫𝒱∂γ𝒥αβγcdtdxdydz=∮∂𝒱𝒥αβγd3Σγ=0

Torque en relativitat especial

El parell que actua sobre una partícula puntual es definix com la derivada del tensor del moment angular donat anteriorment sobre el temps propi:[8][9]

𝜞=d𝐌dτ=𝐗∧𝐅

o en components tensoriales:

Γαβ=XαFβ−XβFα

a on F és la força 4d que actua sobre la partícula en l'event X. De la mateixa manera que en el moment angular, el parell és aditiu, per lo que per a un objecte estés un suma o integra la distribució de massa.

L'impuls angular com a generador d'impulsos i rotacions de l'espai-temps

El tensor de moment angular és el generador d'impulsos i rotacions del Grup de Lorentz.[10][11] Lorentz boosts pot parametrizarse per mig de rapidity i un vector unitari n tridimensional que apunta en la direcció de l'impuls, que es combinen en el "vector de rapidea"

𝜻=ζ𝐧=𝐧tanh−1β

a on β= v/c és la velocitat del moviment relatiu dividida per la velocitat de la llum. Les rotacions espacials es poden parametrizar per mig de notació axial-angular, l'àngul θ i un vector unitari a que apunta en la direcció de l'eix, que es combinen en un "vector eix-àngul".

𝜽=θ𝐚

Cada vector unitari solament té dos components independents, el tercer es determina a partir de la magnitut unitària. En total hi ha sis paràmetros del grup de Lorentz; tres per a rotacions i tres per a impulsos. El grup de Lorentz (homogéneu) té 6 dimensions.

Els generadors d'impuls K i els generadors de rotació J es poden combinar en un sol generador per a transformacions de Lorentz; M el tensor de moment angular antisimètric, en components

M0i=−Mi0=Ki,Mij=εijkJk.

i en conseqüència, els paràmetros d'impuls i rotació es recopilen en una atra matriu antisimètrica de quatre dimensions ω, en entrades:

ω0i=−ωi0=ζi,ωij=εijkθk,

a on el conveni de suma d'Einstein sobre els índexs repetits i, j, k s'ha utilisat per a evitar signes de suma terramaner. El Transformació de Lorentz general ve donat llavors pel exponencial d'una matriu

Λ(𝜻,𝜽)=exp⁡(12ωαβMαβ)=exp⁡(𝜻⋅𝐊+𝜽⋅𝐉)

i la convenció de suma s'ha aplicat als índexs matriciales repetits α i β.

La transformació general de Lorentz Λ és la llei de transformació per a qualsevol cuadrivector A = (A0, A1, A2, A3), donant els components d'este mateix 4-vector en un atre sistema de referència inercial

𝐀′=Λ(𝜻,𝜽)𝐀


El tensor de moment angular forma 6 dels 10 generadors del Grup de Poincaré, els atres quatre són els components de l'impuls de quatre per a les translacions espai-temporals.


Referències

  1. ↑ (1995) Geometry and quàntum field theory, 2nd edició, Institute For Advanced Study (Princeton, N.J.): American Mathematical Society. ISBN 0-8218-8683-5.
  2. ↑ 2,0 2,1 R. Penrose (2005). El camí a la realitat: Una guia completa a les lleis de l'univers, vintage books, p. 433. ISBN 978-0-09-944068-0. Penrose includes a factor of 2 in the wedge product, other authors may also.
  3. ↑ M. Fayngold (2008). Special Relativity and How it Works, John Wiley & Sons, p. 138. ISBN 978-3-527-40607-4.
  4. ↑ R. Penrose (2005). El camí a la realitat: Una guia completa a les lleis de l'univers, vintage books, pp. 437–438, 566–569. ISBN 978-0-09-944068-0. Nota: Alguns autors, inclós Penrose, utilisen lletres "llatines" en esta definició , encara que és convencional utilisar índexs grecs per a vectores i tensors en l'espai-temps.
  5. ↑ M. Fayngold (2008). Special Relativity and How it Works, John Wiley & Sons, pp. 137–139. ISBN 978-3-527-40607-4.
  6. ↑ Jackson, J. D. (1975). «Chapter 11», Classical Electrodynamics, 2nd edició, John Wiley & Sons, pp. 556–557. ISBN 0-471-43132-X. Jackson's notation: S (spin in F, lab frame), s (spin in F′, rest frame of particle), S0 (timelike component in lab frame), S′0= 0 (timelike component in rest frame of particle), no symbol for 4-spin as a 4-vector
  7. ↑ (1973) Gravitation, W.H. Freeman & Co, pp. 156–159, §5.11. ISBN 0-7167-0344-0.
  8. ↑ S. Aranoff(1969).«Torque and angular momentum on a system at equilibrium in special relativity».American Journal of Physics.37(4): 453–454.doi:10.1119/1.1975612. This author uses T for torque, here we use capital Gamma Γ since T is most often reserved for the tensor d'energia-impulse.
  9. ↑ S. Aranoff(1972).«Equilibrium in special relativity».Nuovo Cimente.10(1): 159.doi:10.1007/BF02911417.Consultat el 2013-10-27.
  10. ↑ E. Abers (2004). Quàntum Mechanics, Addison Wesley, pp. 11, 104, 105, 410–411. ISBN 978-0-13-146100-0.
  11. ↑ (2001).«The Proper Homogeneous Lorentz Transformation Operator iL= i− ω·S − ξ·K, Where's It Going, What's the Twist».American Journal of Physics.69(996)doi:10.1119/1.1371919.