Anar al contingut

Fruta tropical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fruta tropical
Eixemples de frutes tropicals: rambutan, durián, frutipan, pinya, anou de macadamia, jamalac, anous de pili, mangostino, cerezo, papaya i granadilla.

Una fruta tropical és una fruta provinent de les zones de clima tropical o subtropical. Les frutes tropicals tenen en comuna en la gran majoria dels casos, el no poder soportar les temperatures fredes propenques o inferiors a 0 °C; a diferència de les frutes de clima templat o fret;[1] i aplegant a ser danyades o tindre trastorns en el desenroll quan la temperatura cau per baix de 4 °C.[2]

Els països exportadors de frutes tropicals estan en el Lluntà Oriente, Amèrica Llatina, el Carib i, en menor mida en Àfrica. Les quatre principals frutes per volum d'exportació són el mànec, la pinya, la papaya i l'albocat.

Les frutes tropicals són a sovint cridades «frutes exòtiques» en els països a on són importades i consumides, encara que este terme no fa referència a cap realitat biològica[3] i no designa cap fruta procedent d'un hàbitat en particular.

Hàbitat

Distribució dels climes tropicals (vert clar) en el món.

Per definició, el clima tropical és un tipo de clima present en les regions entre els tròpics, des de les latitut 15 a 25° Nort i Sur, pero les frutes tropicals no es llimiten a estes àrees. Hi ha regions en latitut més altes, a on les condicions climàtiques són similars a les dels tròpics. Per estes raons, s'accepta que el clima tropical s'estén fins al paralel trigèsim.[4]

Lo que caracterisa a les frutes tropicals no és l'àrea geogràfica a on creixen sino principalment pel clima circumdant. No obstant igualment existixen frutes tropicals que presenten una major tolerància a temperatures més baixes, i es cultiven en zones menys càlides que no estan classificades com a tropicals o subtropicals, pero que gogen d'un ambient càlit, temperatura constant i una temperatura mija de 27 °C; sent considerades algunes d'elles igualment com frutes de clima mediterràneu.

Mercat de frutes tropicals

Respecte als mercats a on són exportades les frutes tropicals; l'Unió Europea és un mercat en un nivell de vida elevat, que exigix calitat en els productes que adquirix i està obert per a les frutes tropicals emmarcada en l'estudi. El mercat Europeu està dominat en el comerç al detall en la distribució moderna baix les formes de supermercats i de hipermercats. Estes formes de distribució controlen segons els països entre 50 i 75 % de les vendes al detall (Secretaria General de la Comunitat Andina, 2000).

El mateix autor menciona que la calitat en Europa es declina sobre quatre aspectes fonamentals:

La normalisació dels productes. La calitat gustativa. La calitat sanitària i l'estricta llimitació de residus sobre els productes alimentaris. El reciclat dels empaques aixina com el seu tractament a pur de productes químics. És important mencionar que Europa té formats de presentació per als productes que importa, un dels principals és que els productes que vénen empacados i estivados en paleta deuen tindre les mides següents: paleta de 0.8 metros d'ample en una altura d'1.20 metros o paleta d'1 metro d'ample en 1.20 metros d'altura.


En Europa la comercialisació de frutes tropicals és principalment realisada per les grans rets de distribució, les quals estan ben organisades i disponen d'infraestructures jagantesques d'almagasenage i mijos de distribució ràpits al detalliste. Açò les fa molt competitives i poderoses per a fer pressió en les calitats, presentació i en els preus dels productes importats.

cal destacar que l'Unió Europea en giner del 2002 tindrà a l'Euro com a moneda única de negociació internacional, la qual deurà ràpidament adquirir un fort valor en el mercat, a on totes les transaccions comercials seran fetes en Euro.

L'entrada de les frutes tropicals al mercat Europeu es dona per via marítima i aérea, no obstant per raons de llogística i costs la primera és la més utilisada. La via aérea és més utilisades per al transport de frutes peridores i en els països que no disponen de la llogística marítima.

En Europa les frutes tropicals que utilisen el transport marítim en la seua majoria apleguen als principals ports Europeus de països com França, Holanda, Alemània, Itàlia i Regne Unit, els quals tenen una llogística molt ben desenrollada.

És important mencionar que de les importacions de frutes que realisen els països abans citats, part són reexportadas al restant d'Europa, lo que explica molt ben ell perque les importants exportacions que reflectixen estos països en les estadístiques recopilades (vore anexos).

Una volta de l'arribe dels productes des dels ports o aeroport són duts cap als centres de distribució que tenen els països importadors com per eixemple en Espanya esta la ret MERCA que funciona com a centre d'arreplega i distribució als detallistes com a supermercats i hipermercats.

Dins de les frutes tropicals emmarcades en l'estudi algunes són més conegudes que unes atres i ocupen diferents percentages de quotes en el mercat.

Els resultats del quadro 1 mostren en orde d'importància les frutes tropicals més exportades a l'Unió Europea per països d'atres continents. En volums de tonellades mètriques la major cantitat l'ocupen les pinyes en 40.8 % del mercat, despuix estan els melons en 22.8 %, li seguixen els albocats en 15.9 %, guayabas, mànecs i mangostanes en 15.5 %, els melons d'Alger en 3.0 % i finalment les papayas en 2.0 %.

Quadro 1. Exportacions de frutes tropicals a l'Unió Europea. 

	Tonellades mètriques
	1997	1998	1999	Total	% Total

Pinyes 207.405 195.394 253.076 655.875 40,8 Melons 97.697 118.722 150.437 366.856 22,8 Albocats 87.844 86.231 80.983 255.058 15,9 Guayabas, Mànecs i Mangostanes 66.146 76.850 107.031 250.027 15,5 Melons d'Alger 14.204 14.799 18.803 47.806 3,0 Papayas 9.203 11.065 12.496 32.764 2,0 Total 482.499 503.061 622.826 1.608.386 100 Font: Base senyes COMEX de EUROSTAT i elaboració pròpia

Producció

Mànec.
Pinyes.
Albocat.
Papaya.
Chirimoya.
Guava.

El 98% dels països productors de frutes tropicals són països en desenroll mentres que els països desenrollats representen al voltant del 80% dels països importadors d'estes frutes.[5] La participació dels països en desenroll va ser del 96% en 1988-90 i s'espera que aumente al 99% en 2010. Les frutes tropicals, incloses les més cultivades, la pinya, el mànec, l'albocat i la papaya, representen aproximadament el 75% de les exportacions de productes frescs tropicals.[6]

En 2004, la producció mundial de frutes tropicals s'ha estimat en 67,7 millons de tonellades, entre les que les quatre frutes cridades "frutes tropicals majors, representen la major part:

  • el mànec 24,3 millons de tonellades, el 36% de la de la producció);
  • la pinya (15,5 millons de tonellades i el 23%);
  • la papaya (8,5 millons de tonellades i 12,6%);
  • l'albocat (3,3 millons de tonellades i 4,8%).[7]

Estes quatre frutes representen el 75% de la producció mundial de frutes tropicals i el 90% de les exportacions.[8] El restant de la producció, la descrita com "productes tropicals menors", inclou el rambután, lichi, durian, la guayaba i fruta de la passió per un total de 16 millons de tonellades.[7]

Producció de frutes tropicals (mils de tonellades)[7]
Anys
Grup de frutes Frutes 1999-2001 2002 2003 2004
FRUTAS PRINCIPALES Mànec 22 254 24 554 23 864 24 337
Índia 10 184 11 345 10 800 10 800
Tailàndia 1598 1750 1750 1750
Mèxic 1548 1413 1362 1655
Pinyes 14 540 15 144 15 053 15 480
Filipines 1581 1636 1696 1700
Tailàndia 2035 1700 1700
China 1234 1348 1475
Albocat 2998 3106 3276
Mèxic 909 897 905 1040
Indonèsia 138 238 256 270
Estats Units 192 181 213 200
Papaya 7029 8232 8401 8505
Índia 1670 2590 2600 2600
Brasil 1444 1598 1600 1600
Mèxic 705 689 791
Total frutes principals 46 457 50 899 50 425 51 599
FRUTAS MENORES Filipines 2978 3200 3300 3300
Indonèsia 1353 2210 2832 3200
Índia 2850 2800 2900 2900
Total frutes menors 13 370 14 913 15 612 16 102
Producció total 59 827 65 812 66 037 67 701

Exportacions

Les frutes tropicals són una font d'alimentació en els països productors, pero la seua exportació és una font important d'ingressos. El 90% de la producció es consumix localment, el 5% s'exporta com a fruta fresca i el 5% en forma de productes transformats. En 2003, el valor d'exportació de les frutes tropicals (fresques i transformades) va ascendir a 3,9 millardos de dólars. En 2004, Amèrica Llatina i el Carib varen representar el 61% de les exportacions de frutes tropicals fresques, el Lluntà Oriente el 22% i Àfrica el 10%. En el mercat de les frutes, el Lluntà Orient representa el 75% de les exportacions (les sifres de 2003).[7]

Importacions

Els principals mercats importadors de frutes tropicals són els Estats Units, l'Unió Europea i Japó i, en menor mida, Canadà i alguns països asiàtics (Singapur, Corea del Sur, China, Hong Kong, etc.). El 81% (el 41% per als Estats Units i el 32% per a l'UE) de les principals frutes tropicals han segut exportades a països desenrollats.[7]

Llista no exhaustiva de frutes tropicals

A

  • Açaí, palmera de asaí, azaí, huasaí, palma murrapo, naidí, açaí, palma manaca(Euterpe oleracea)
  • Acajou (vore Anacardo, Marañón)
  • Acerola, semeruco, cirera de les Índies Occidentals, cirera de Barbados, cirera de Jamaica, cirera de les Antilles (Malpighia glabra)
  • Agracejo, abrilla, acetín, agracejo, agracejo oficinal, agracillo, agracillos, agracie, agraciu, agranzón, agrazón, agreilla, agrito, agruzejo, alargiz, alarguez, alarguiz, alguese, alrera, alro, arlera, arlo, aspalato, assota-Cristos, assot burdo, berberiles, berbero, berberís, borrachín, bérberis, bérbero, bérberoles, bérberos, escabrión, espina ramosa, espina romaza, espino, espino berberino, espino cambrón, garbanzón, granat, guindillas asproses, tapaculo, vinagrera, vinagreras (Berberis vulgaris)
  • Albocat, aguaco, ahuaca, palta. (Persea americana)
  • Aguaymanto, alquequenje peruà, capulí, poga poga, tomata selvada, tomatillo, uchuva, uvilla (Physalis peruviana)
  • Armeler malabar, armeler dels tròpics, almendrón, fals kamani (Terminalia catappa)
  • Amalaki (Phyllanthus emblica, syn. Emblica officinalis)
  • Ambarella, jobo indi, yuplón, periba, pruna del Pacífic, poma d'or (Spondias dulcis)
  • Anacardo, alcayoiba, cajuil, merey, castanya de cajú, marañon, marañón, anou de l'índia, pajuil, jocote marañón, pepas (Anacardium occidentale)
  • Pinya, ananás (Ananas comosus o Ananas sativas)
  • Anón, renyó, anona, anona del Perú, chirimoya, saramuyo (Annona squamosa)
  • Anón amazónico (Rollinia mucosa)
  • Anona roja (Annona reticulata)
  • Arazá, guayaba amazónica (Eugenia stipitata)
  • Asimina triloba, asimina, pawpaw, banano de montanya (Asimina triloba)
  • Ayahuasca, yagé, caapi, yagugue, mariri, pildé (Banisteriopsis caapi)
  • Azufaifa, azofaifa, azofaifo, azofeifo, azufaifas, achifaifa, azofeifa, azufaifo, azufeifo, chincho, gínjol, ginjolero, jijolero, jinjol, jínjol, jínjolera, jinjolero, jinjoles, jujuba, zofaifo (Ziziphus zizyphus)

B

  • Babaco (Carica pentagona)
  • Bacupari (Garcinia gardneriana)
  • Bacuri, bacurí, bacury, bakuri, pacuri, pakuri, pakouri, packoeri, pakoeri, maniballi, naranjillo, bacurizeiro. (Platonia insignis)
  • Bael (vore Codonyer de Bengala)
  • Badea, tombe jagant, quijón, badera, corvejo, motorro, granadilla de fresca, granadilla gran, granadilla per a refrescs, granadilla de costa, granadilla real, parcha de Guinea, meló d'Alger de passió, quijón, parcha granadilla, parcha, tombe, granadilla, maracuyá jaganta (Passiflora quadrangularis)
  • Banana, banana, banano, cambur, topocho, guineo (Musa × paradisiaca spp.)[9]
  • Baniano (Ficus benghalensis)
  • Baya Serendipia (Dioscoreophyllum cumminsii); vore també Monelina
  • Bilimbi, pepino d'índies, membre, grosella chinenca, vinagrillo (Averrhoa bilimbi)
  • Borojó (Alibertia patinoi)

C

  • Cacao, arbre del cacao, cacaotero (Theobroma cacao)
  • Caimito (Pouteria caimito)
  • Cainito, poma de llet, caimito, cayumito, abiaba, estrela, aguay (Chrysophyllum cainito)
  • Calamansi, calamondina, calamansí, taronger miniatura (Citrofortunella microcarpa)
  • Calamondina (×Citrofortunella mitis)
  • Cambucá, (Plinia edulis)
  • Camu-camu (Myrciaria dubia)
  • Canistel, fruta de l'ou, mantel (Pouteria campechiana)
  • Carambolo, torombolo, carambola, chiramelo, miramelo, tamarindo chinenc, tamarindo culí, arbre del pepino, carambolera, carambolero, fruta estrela, fruta chinenca (Averrhoa carambola)
  • Cardamomo, grana del paraís (Elettaria cardamomum)
  • Ceriman (Monstera deliciosa)
  • Cempedak (Artocarpus integer)
  • Chirimoya, chirimoyo, anón de sagí, anona, anona, cachimán, catuche, chririmoya, cherimoya, cherimalla, chirimorrinón, cherimoyales, anona del Perú, chirimoyo del Perú, cachimán de la China, cor, catuche, mamón, momona, girimoya, massa, pac, pox (Annona cherimola)
  • Chicle (vore Chic zapote)
  • Chicozapote, sapodilla, zapote de mel, goma de mastegar (Achras/Manilkara zapota)
  • Chile, ajíes, guindillas, pimentó (Capsicum spp.)
  • Chontaduro, pijuayo, pupuña, pixbae, cachipay, pejibaye, tembe, chontaduro, chotaduro, pupunha, (Bactris gasipaes)
  • Cholupa, granadilla d'os, granadilla de pedra, calabacito d'indi, juju, ceibey cimarrón, parcha cimarrona (Passiflora maliformis)
  • Chulupa, gulupa, curuba redona, parcha, maracuyá púrpura, pasiflorine (Passiflora edulis f. edulis)
  • Chumbera, tuna, nopal, chumbo, figa, figa chumbo, figa de tuna, higochumbo, figues blanques, figues blanquillos, figues de vinya, figues malaguenyes grogues, figues moscatells, higuera chumba, higuera d'Índies, higuera de l'Índia, higuera de pala, higuera de tuna, higuera tuna, nopalera, pala, penca, tunal (Opuntia ficus-indica)
  • Pruna índia, badari, kul, ber, dongs, boroi, bor, beri, pruna índia, ponsigué (Ziziphus mauritiana)
  • Coco (Cocos nucifera)
  • Coco de mar, coco de mer, coco fesse, coco de les maldivas (Lodoicea maldivica)
  • Cafetos (Coffea spp.)
  • Cubeba, pebre de Java (Piper cubeba)
  • Cupuaçu, cacao blanc, copuazú, copoazú, copoasu, cupuazú, cupuassu, cupu assu, cacao blanc (Theobroma grandiflorum)
  • Curuba, taxo, tombe, parcha (Passiflora subsección Tacsonia spp.)

D

I

F

  • Fruta miraculosa, baya màgica (Synsepalum dulcificum)
  • Frutipan, pa de fruta, pana, panapén, arbre de massapà, pa de pala, frutepan, fruta de pa, pa de l'any, mapén, buenpán (Artocarpus altilis)

G

  • Granada, agrauz, agres, albar, almegranas, alvarés, balaustia, balaustra, balaustria, balaustrias, balustia, cagines, de pansa, de piñón tendre, engranao, granada, granada agre, granada agre colorada, granada agridulce, granada albar, granada cagina, granada de viuda, granada dent de gos, granada dolça, granada dolça sense piñón, granada fina, granada frailera, granada herreña, granada miniatura, granada mollar sense os, granada selvada, granada àcida, granades, granat, granat agre, granat vora, granat bravío, granat comuna, granat loco, granat selvat, granao, graná, granás, magrano, manglanera, manglano, mangranero, mengranera, mengranero, migranya, milgrano, minglanera, mingranera, mingrano, mollar, piñonenca, román
  • Granadilla, granada chinenca, granada de moc, granadita, granadilla comú, granadilla de China, parchita, parcha dolç, parcha importada (Passiflora ligularis)
  • Grane de vellut, pica, picapica, frijol vellut, chiporazo, chiporro, ull de bou, ull de venado, fogaraté, kapikachu, nescafe, gra de la mar, kratzbohnen, konch, yerepe, atmagupta (Mucuna pruriens)
  • Grosella de Tahití, grosella estrelada, acerolo (Phyllanthus acidus)
  • Grumichama, cirera de Brasil (Eugenia brasiliensis)
  • Guamúchil, espina de madras, tamarindo manila, yacure, cuauhmochitl , guamúchil, cuamúchil, huamúchil, guamá americà,ʻopiuma, kamachile (Pithecellobium dolç)
  • Guanábana, catuche, guanaba, guanábana, pinya, masasamba, guayabano, guyabano, yabana, guanábano, graviola, sinini, zapote agre (Annona muricata)
  • Guandul, gandul, guandú, frijol de pal, guandul, quinchoncho, chícharo, juan dur, arveja, chícharo. (Cajanus cajan)
  • Guapurú, jaboticaba (Myrciaria cauliflora)
  • Guaraná, veta de chivo, escobillo, guayabillo, dacseta, mizto, murta (Paullinia cupana)
  • Guavaberry, rumberry (Myrciaria floribunda)
  • Guayaba (Psidium spp.)
  • Guayabo blanc (Eugenia uruguayensis)
  • Guayabo peruà, guayabita del Perú (Psidium cattleianum)
  • Güira, jícaro, huacal, huacal de morro, mat, totuma, tapara, tutuma, calbasse, higüero (Crescentia cujete)

I

  • Icaco (Chrysobalanus icaco)
  • Ilama (Annona diversifolia)
  • Imbe (Garcinia livingstonei)
  • Ingá, pacae, guama, mandraque, joaquiniquil, cajiniquil (Inga edulis)

J

  • Jagua, huito, jenipapo, jagua blava, jagua, jagua blanca, caruto iluale, yoale, tejoroso, maluco, tejoruco, shagua, xagua, yaguare (Genipa americana)
  • Jamalac (Syzygium samarangense)
  • Jambul, jambolán, pésjua estrangera (Syzygium cumini)
  • Jatobá, guapinol, jatoba, algarrobo (Hymenae coubaril)
  • Jobo, jocote, cajá, ubos, mànec ciruelo, omora (Spondias mombin)
  • Jobo de l'Índia, mangostino, mangostán (Garcinia mangostana)
  • Jocote, pruna de huesito, (Spondias purpurea)

K

  • Kaki, caqui, pérsimo (Diospyros kaki)
  • Korlan (Nephelium hypoleucum)
  • Kumquat, quinoto, taronger nano, taronger chinenc (Fortunella spp.)

L

  • Lansones, langsat, lansones. lanzonés, lansa, langseh, langsep, lanzon, lanzone, lansone, longkong, duku, kokosan, lòn bon, gadu guda, bòn bon (Lansium domesticum)
  • Liliaque, huaje, guaje, peladera, huaje, acacia forrajera, acacia pàlida, zarcilla, hediondilla, aromo blanc/a, aroma Beca, aroma mansa, barba de lleó, carbonero blanc, fals cují, flamboyán fals, granadillo beco, granadí, granolino, guaje, guaje blanc, guaslim, xaxim, guaxin, huaxin, huaje, leucaena, liliak, kiulilac, leleques, lli, lli criollo, macata, macata Blanca, mimosa, panelo, peladera, tamarindo selvada, tamarindillo, tantan, tumbarabu, uaxi, guacis, uaxim, yaravisco, chapra (Leucaena leucocephala)
  • Lilly Pilly Blava (Syzygium oleosum)
  • Llima (Citrus spp.)
  • Llima dit (Citrus australasica)
  • Litchi (Litchi chinensis)
  • Longan, ull de dragó (Dimocarpus longan)
  • Lúcuma, lugma, meco, mamón (Pouteria lucuma)
  • Luffa, fregalls vegetals, esponges vegetals (Luffa spp.)
  • Lulo (vore Naranjilla)

M

  • Macadamia, anou de Macadamia, anou de arbusto, anou maroochi, anou de Queensland, kindal kindal, jindilli] (Macadamia spp.)
  • Madroño, harino, alazano, urraca, camarón, sálamo, aborio, agarullos, albocera, alborecera, alborocera, alborozas, alborozera, alborsos, alborto, alborzo, algorto, arbedeiro, arbocera, arbre de les fraules, arbre del sucre, arborio, arborsos, arborzo, beduño, berrubiete, borrachín, borrachinal, borrubiete, borrubiote, borto, campanita, gurrubión, herbedo, hérbedo, madrollo, madrollos, madroña, madroñal, madroñera, madroñero, madroño comú, merodo, modrollera, modrollos, modroño, muérdano (Arbutus unedo)
  • Madroño Americà, armeler de montanya, achachairú, bacuripari, bacupari, alquitrà huayo, charichuelo, manajú, ocoró, pakuri, sucurruche (Rheedia spp.)
  • Mamey, albercoc de les Antilles
  • Mamey zapote, zapote (Pouteria sapota)
  • Mamoncillo, quenepa, mamón, cotoperí, huaya, guaya, guayum, maco, papamundo, limoncillo, mamoncillo (Melicoccus bijugatus)
  • Mangostán, mangostino, jobo de l'Índia (Garcinia mangostana)
  • Mànec, bresquilla dels tròpics (Mangifera indica)
  • Poma de l'elefant (Dillenia indica)
  • Marañón, alcayoiba, castanha de caju, anacardo, castanya de cajú, cajuil, caujil, merey a la fruta, merey a l'anou, anou de l'índia, pajuil, jocote marañón, pepas (Anacardium occidentale) (en anglés, cashew)
  • Maracuyá, chinola, fruta de la passió, parcha, parchita, pasionaria (Passiflora edulis)
  • Marula (Sclerocarya birrea)
  • Melinjo (Gnetum gnemon)
  • Meló, albudeca, alficos de valència, alficoso, alpicoz, badea, cedraso, cogombro, cogombro anguino, cogombro dolça, cogombro luengo que s'endoblega a modo de culebra, cogombro luengo, serpentino, cohombro, cohombro culebrino, cohombro dolç, cohombro serpentino, cohombros, combro, melona, meloncicos de seca, melonera, melons, melopepón, meló, meló groc, meló atigrado, meló bastardo, meló blanc, meló chincholat, meló chinenc, meló color de azufaifa, meló cosío, meló de astracán, meló de añover, meló de Chipre, meló de persia, meló d'any , meló de cascarilla, meló de flor chicoteta, meló de flor negra, meló de hivern , meló de la terra, meló d'olor, meló de peçó vert, meló de pipa blanca, meló d'estiu, meló escrit , meló francés, meló gabachet, meló bessó, meló llistat, meló morisco, meló moscatell, meló negre, meló palestí, meló pepino, meló pell de sapo, meló pinta zapo, meló sarracénico, meló primerenc, fofo i de poc gust, meló valencià, meló vert, meló verdegal, meló verdinegro, meló vero-negre, meló barrugós, meló zapo, meló zate, meló-pepón (Cucumis melo)
  • Meló amarc, cundeamor chinenc, meló amarc, balsamina (Momordica charantia)
  • Codonyer, azamboa, azamboero de granada, bembrillas, bembrillero, bembrillo, cacho, codón, codonera, codoñato, codoñera, coduñer, gamboa, marmello, membrilla, membrillal, membrillar, membrillera, membrillero, membrillero comuna, codonyer, codonyer de Portugal, codonyer dolç, codonyer mascle, codonyer real, zamboa, zamboa de granada, zamboero, zambua (Cydonia oblonga)
  • Codonyer de Bengala (Aegle marmelos)
  • Mombin, jobo, yellow mombin, hog plum, spanish plum, gully plum, jocote, ashanti plum, iyeye, igbo, isada, cajá, ubos, mànec ciruelo, omora (Spondias mombin)
  • Mongongo (Schinziophyton rautanenii)
  • Monstera (Monstera deliciosa)
  • Morinda (Morinda spp.)
  • Moringa (Moringa oleifera)

N

  • Nance, nanche, nanci, indano, nanchi, nanche, nance blanc, nancite, nancito, chaparro, chaparro de chinche, chaparro de sabana, chaparro peralejo, chaparro manteco, manteco, manteco sabanero, manero, crabo, marushi, maricas, maricao cimarrón, cimarrón, peralejo, peralejo blanc, peralija, changugo, tapal, yoco (Byrsonima crassifolia)
  • Naranjilla, lulo, obando, coconilla, nuquí (Solanum quitoense)
  • Nim, margosa, sirimomo indi (Azadirachta indica)
  • Nyispro, nyispro europeu, nisperero europeu, cardápano, miézpola, míspero, míspola, mispolera, néspera, niéspera, niéspola, níspera, nisperero, níspola, níspolo, nispolero (Mespilus germanica)
  • Nyispro del Japó, nyispro japonés, nisperero del Japó (Eriobotrya japonica)
  • Anou de betel, anou de areca, palma de betel (Areca catechu)
  • Anou de Brasil, anou amazónica, castanya de mont, castanya de para, coquito brasiler (Bertholletia excelsa)
  • Anou de coa (Coa acuminata)
  • Anou de pili (Canarium ovatum)
  • Anou moscada (Myristica fragrans)

P

  • Palma africana, palma africana d'oli, palma setrill (Elaeis guineensis)
  • Pampelmusa, cimboa, naronja (Citrus maxima)
  • Panapén, arbre de jack, yaca (Artocarpus heterophyllus)
  • Papaya, papaya, papayón, papayo, mamón, meló papaya, lechosa, meló d'arbre, fruta bomba, mapaja, kabaya, mapaya, papaio, abahai (Carica papaya)
  • Passiflora, granadilla dolç, granadilla azucarada (Passiflora spp.)[10]
  • Pepino africà, meló africà espinudo, frut del paraís, milú, kino, kiwano, gaka, gakachika (Cucumis metuliferus)
  • Pepino dolç, pepino meló, pera meló, pepino de fruta, meló d'arbre (Solanum muricatum)
  • Pequi, anou souari (Caryocar brasiliense)
  • Pera
  • Pitanga, capulí, ñangapirí, cirera de Cayena, ñangapiry, pitanga, grosella de Cayena (Eugenia uniflora)
  • Pitaya, pitahaya (Hylocereus spp.)
  • Banana malayo (Musa acuminata)
  • Pomo (vore Pomarrosa)
  • Pomarrosa, pomo, poma rosa, pumagas, pomo, pero d'aigua, cajuíl roig, marañón, poma, rose-apple, pommerose, pomme-rose, jamerose, jamerosier, pommeroes, appelroes, pommier-rose, jambosier (Syzygium jambos)
  • Naronja (blanc i rosat), toronja (Citrus × paradisi)
  • Porongo, carabassa de peregrí, jícaro, mat, guaje, bule, jícaro (Lagenaria siceraria)

Q

  • Quenepa, mamón, cotoperí, huaya, guaya, guayum, maco, papamundo, limoncillo, mamoncillo (Melicoccus bijugatus)

R

  • Rambután, mamón chinenc, lichas, achotillo, rambustán. (Nephelium lappaceum)
  • Riberry, lilly pilly de fulls chiques, cirera satinash, aliso cirera, tacha lilli pilli (Syzygium luehmannii)
  • Rosa lisérgica, llitera d'elefant, hawaiian baby woodrose (Argyreia nervosa)

S

T

  • Tamarillo, tomata d'arbre, sachatomate, chilto, tomata andino (Cyphomandra betacea)
  • Tamarindo (Tamarindus indica)
  • Taxo, curuba, tombe, parcha (Passiflora subsección Tacsonia spp.)
  • Thaumatococcus (Thaumatococcus daniellii)

O

  • Ubajay (Hexachlamys edulis)
  • Raïm caimarona, caimarón, uvilla, raïm amazónica (Pourouma cecropiifolia)
  • Raïm de plaja, uvero de plaja, icaco, raïm caleta (Coccoloba uvifera)

I

  • Yahuar, huayo (Rhigospira quadrangularis)

Z

  • Zapote (Pouteria sapota)
  • Zapote blanc, matasano, zapote blanc, chochitzapotl (Casimiroa edulis)
  • Zapote negre (Diospyros nigra)
  • Zarandaja, poroto, judeua, fríjol d'Egipte, chaucha, zarandaja, chaucha japonesa (Dolichos lablab)

En la Wikipedia en anglés hi ha més frutes tropicals en artícul. Pots colaborar localisant l'artícul en espanyol i passant-los a la taula de dalt.

  • African cherry orange (Citropsis schweinfurthii; Rutaceae) (cirera taronja africana)
  • Burmese grape, or Latka (Baccaurea sapida; Phyllanthaceae)
  • Ceylon gooseberry
  • Mabolo (Diospyros discolor; Ebenaceae) also known as a velvet persimmon
  • Marang (Artocarpus odoratissima; Moraceae), a breadfruit relative
  • Mundu
  • Pitomba (Eugenia luschnathiana or Talisia esculenta)
  • Pommecythère or pomcité (Spondias cytherea); also known as golden apple, June plum or Jew plum and ambarella, and as cajamanga in

Portuguese * Pulasan

  • Safou (Dacryodes edulis), also called atanga or butterfruit
  • Wampee (Clausena lansium)
  • Winged bean

Vore també

Notes

  1. ↑ Nouvelles formulations d'enrobages pour la conservation dones fruits tropicaux, Elizabeth Baldwin, Conservation et transformation dones fruits : nouveaux enjeux, nouvelles techniques.
  2. ↑ Norbert P. Psuty, Paul Sanford Salter, Land-Use Competition on a Geomorphic Surface: The Mànec in Southern Florida, Annals of the Association of American Geographers, Vol. 59, No. 2. (Juny, 1969), p. 264
  3. ↑ Définition de l'adjectif «exotique» du Grand dictionnaire terminologique.
  4. ↑ Henry Y. Nakasone and Robert E. Paull, Tropical Fruits, Centre for Agriculture and Biosciences International, p.1.
  5. ↑ «3. Tropical products». www.fao.org. Consultat el 2023-02-23.
  6. ↑ Projections to 2010 for Sugar, tropical beverage crops and fruits - Tropical Fruits, Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 (en francés) Situation actuelle et perspectives à moyen terme pour els fruits tropicaux, Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació.
  8. ↑ Groupe intergouvernementales sur la banane et els fruits tropicaux : réseau sur els fruits tropicaux, Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació.
  9. ↑ «Banana: la fruta tropical més cultivada en Mèxic». Govern de mexico. Consultat el 9 d'agost de 2022.
  10. ↑ «18.1 Passiflora spp. Passionfruit». https://books.google.com.co/books?hl=és&lr=&aneu=TrvTDwAAQBAJ&oi=fnd&pg=PA381&dq=%22Biotechnology+of+Fruit+and+Nut+Crops%22&ots=BDdeMrSzdd&sig=VbspwTRlkhBllLj9bCDiH3WQhZk&redir_esc=i#v=onepage&q=%22Biotechnology%20of%20Fruit%20and%20Nut%20Crops%22&f=false (2020).

Bibliografia

Commons

  • Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre els fruits tropicaux.
  • Henry Y. Nakasone and Robert E. Paull, Tropical Fruits (Crop Production Science in Horticulture , No 7), Centre for Agriculture and Biosciences International, 1998, ISBN 0-85199-254-4.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fruta_tropical&oldid=1585447»