Physalis peruviana
La planta coneguda com aguaymanto,[1] uvilla, uchuva,[2] chilto[3] o be, ushun[4] (Physalis peruviana L.) és una planta herbàcea en orige en els Vages peruans (d'ahí el seu nom científic), pertanyent a la família Solanaceae. Posseïx característiques similars a les plantes de papa, tomata i tabac, a pesar del seu creiximent arbustiu.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust que alcança un tamany de fins a 1 a 1,6 m d'alt en branques esteses, encara que si es estaca, poda i se li dona un bon cuidat esta planta pot aplegar als 2 m d'altura.CR Els fulls són ovales i puntagudes de color vert en forma de cor. Les flors hermafroditas tenen forma de campana i caigudes, de 15 a 20 mm d'ample, grogues en taques de color marró púrpura en l'interior, fàcilment polinizadas per insectes i el vent.
El frut és una baya globulosa de color taronja groguenc d'1,26 i 2 cm de diàmetro, està envolta per una vesícula costillada de color vert la qual és procedent del cáliz. Es pot consumir sola, en almibre, darreries i en atres frutes dolces. La seua estructura interna és similar a un tomata cherri i a Acnistus arborescens .
Esta espècie és regularment confosa en el camambú (Physalis viscosa), ya que pertanyen al mateix gènero.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Les plantes de P. peruviana registren bon comportament en les regions ubicades entre 1800 i 3600 m s. n. m., en alta lluminositat, temperatures promig entre 13 i 18 °C, precipitació anual d'entre 1000 i 2000 mm i humitat relativa del 70 al 80 %.
Esta planta es dona naturalment en Argentina, Bolívia, Chile, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçola.
Orige i consum
[editar | editar còdic]És una fruta originària d'Amèrica del Sur, especialment de Perú, Equador, Bolívia i Colòmbia d'a on prové el seu nom científic Physalis peruviana.
Sobre el cultiu d'esta planta en Àfrica, Àsia i el Pacífic, és important l'estudi Fruits of warm climates, de Julia F. Morton, qui destaca que la planta va ser cultivada abans de 1807 pels primers #colon en el Veta de Bona Esperança (en l'actual Suràfrica).[6]
Colòmbia és el major productor mundial de P. peruviana en una producció anual de 14.000 tonellades. Igualment en Sudamérica es cultiva des de Chile i Argentina, passant pel Perú i els atres països andinos, fins a aplegar Colòmbia (el major productor en Sudamérica) i Veneçola. En Suràfrica es cultiva comercialment i és processada com a melada i conserves. Les frutes sanceres són productes de primera necessitat, exportats a sovint. És cultivada i naturalisada en menuda escala en Gabon i en atres parts d'Àfrica central. Poc despuix de la seua adopció en el Veta de Bona Esperança (Suràfrica) es va dur a Austràlia, a on va adquirir el seu nom comú en anglés, golden berry. Va ser una de les poques frutes fresques dels primers #colon en Nova Gales del Sur, després en Queensland, Victoria, Austràlia Meridional, Austràlia Occidental i Tasmania del Nort.
En China, Índia i Malàsia es cultiva en menuda escala. P. peruviana va anar ràpidament naturalisada en l'illa filipina de Luzón. Les llavors varen ser dutes a Hawái abans de 1825, a on es naturalizó en totes les illes, en elevació miges i una miqueta més altes.[6]
Hui ha conquistat importants mercats en la Unió Europea i Estats Units. Els seus principals consumidors són Anglaterra i Alemània. Actualment es cultiva en Perú, Colòmbia, Bolívia, Equador, Califòrnia, Suràfrica, Austràlia, Kènia, Índia, Egipte, el Carib, Àsia, Hawái i Costa Rica.
El frut de P. peruviana es pot consumir fresca, solament o en ensalades, donant-li un toc agridulce als menjars. En alguns països com Perú i Colòmbia ya s'està processant per a obtindre productes com melada, yogurt, dolços, gelats, conserves enlatadas i licors. També servixen d'element decoratiu (de la mateixa forma que una cirera) per a adornar coques i pastiços.
En Bolívia li la crida Chipito i el seu creiximent està ubicat en valls i plans, aixina com també en el altiplano i regions confrontants. El seu consum de frut és exquisit i utilisat en pràctiques rituals com a frut provinent de la Pachamama es cultiva i es consumix en tot el territori en una popularitat considerable.
Per últim, el arbust del P. peruviana també s'utilisa per a protegir els sols de la erosió. Açò pel seu creiximent robust i expansiu que actua com cobertor del sol.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Physalis peruviana va ser descrita per Linneo i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1670, en l'any 1763.[7]
- Sinonímia
- Alkekengi pubescens Moench
- Boberella peruviana (L.) I.H.L.Krause
- Physalis chenopodifolia Lam.
- Physalis esculenta Salisb.
- Physalis latifolia Lam.
- Physalis peruviana var. latifolia (Lam.) Dunal
- Physalis puberula Fernald
- Physalis tomentosa Medik.[8][9]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Usos en la medicina tradicional
[editar | editar còdic]En Colòmbia, s'usa tradicionalment el suc del frut per a tractar el pterigión aplicant-ho directament en l'ull.[10]
En Perú, s'usa per al tractament de la diabetis mellitus.[11]
Estudis farmacològics
[editar | editar còdic]Les investigacions científiques del frut i el cáliz han determinat que es poden extraure preparats en propietats antiinflamatorias,[12] antioxidants,[13] antidiabéticas i hipocolesterolemiantes.[11][14] Un estudi del 2008 realisada per investigadors de la Universitat Nacional de Colòmbia va demostrar l'acció citostàtica de l'extracte del frut de P. peruviana.[10]
Valors nutricionals
[editar | editar còdic]Es caracterisa per ser una font de provitamina A (3000 IU de caroteno per 100 g) i vitamina C. També posseïx algunes del complex de vitamina B. Ademés la proteïna (0,3 %) i el fòsfor (55 %) que conté són excepcionalment alts per a una fruta.[15][16]
Cultiu
[editar | editar còdic]Els sols més recomanats per al cultiu de P. peruviana són els que posseïxen estructura granular i una textura areno-arcillosa, preferiblement que continguen alts continguts de matèria orgànica i un pH entre 5,6 i 6,9.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Argentina: uchuva, uvilla
- Bolívia: chirto o chilto (en idioma aimara), capulí, chipito, motojobobo embossat, poga poga
- Costa Rica: uchuva, fruta de l'amor
- Colòmbia: guchavo, guchuva, uchuva, ochuva, uchua, uvilla, vejigón
- Chile: fruta d'or, golden berry, phisalys (pronunciat [fisális])
- Equador: uvilla
- Espanya: fisalis, bolitas, uchuva (en Canàries)
- Estats Units: golden berry, cape gooseberry, ground cherry
- Hawái: poha berry (solament en l'idioma pidgin)
- França: phisalys (pronunciat [fisalí]), armour en cage
- Mèxic: cirera del Perú
- Perú: aguaymanto, capulí, mullaka
- Veneçola: topotopo, chuchuva, uchuva, uchúa.
Vore també
[editar | editar còdic]- Lycium chinense (cauquí)
- Solanum aviculare (Poroporo)
- Solanum quitoense (Lulo)
- Solanum muricatum (Cachuma)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «AGUAYMANTO». Ministeri d'Agricultura i Rec. Consultat el 22 d'agost de 2023.
- ↑ Gómez & Gómez. Muisquismos lèxics. Uchuva
- ↑ «Qué és i quins són els beneficis del chilto, la fruta de Bolívia que es cultiva en Jujuy i Bota» (en és). Radi Mitre. Consultat el 2026-06-26.
- ↑ Ho mencionen tant Chávez en Parker quant Carranza en els seus sengles diccionaris de quechua ancashino
- ↑ «Camambú (Physalis viscosa)». Flora bonaerense: plantes i fongos de la província de Buenos Aires. Consultat el 2024-07-01. Atres noms del camambú són: camaní, uvita de camp, farolillo, bufa de gos. En anglés: ground cherry.
- ↑ 6,0 6,1 Morton, Julia F. (1987): «Cape Gooseberry. Physalis peruviana L. Physalis edulis Sims» (págs. 430-434), capítul en el llibre Fruits of warm climates de Julia F. Morton. Miami (EE. UU.): Universitat Purdue, 1987.
- ↑ Physalis peruviana en Tròpics
- ↑ Physalis peruviana en PlantList
- ↑ «En Grin». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 11 de febrer de 2008.
- ↑ 10,0 10,1 (2008).«Determining the pharmacological activity of Physalis peruviana fruit juice on rabbit eyes and fibroblast primary cultures».Invest Ophthalmol Vis Sci.7(7)
- 3074–9.doi:10.1167/iovs.07-0633.Consultat el 1 de giner de 2009.
- ↑ 11,0 11,1 «Inhibitory effects of an extract of fruits of Physalis peruviana on some intestinal carbohydrases».Revista Colombiana de Ciències Químic - Farmacèutiques.44(1)
- 72–89.ISSN 0034-7418.doi:10.15446/rcciquifa.v44n1.54281.Consultat el 2021-05-07.
- ↑ «Antiinflammatory activity of extracts and fractions obtained from Physalis peruviana L. calyces».Biomèdica.27(1)
- 110–115.ISSN 0120-4157.Consultat el 15 de maig de 2019.
- ↑ «Evaluació del contingut de polifenoles totals i la capacitat antioxidant dels extractes etanólicos dels fruts de aguaymanto (Physalis peruviana L.) de diferents llocs del Perú».Revista de la Societat Química del Perú.82(3)
- 272–279.ISSN 1810-634X.Consultat el 15 de maig de 2019.
- ↑ «Efecte del consum de Physalis peruviana L. (aguaymanto) sobre el perfil lipídico de pacients en hipercolesterolemia».Acta Mèdica Peruana.32(4)
- 195–201.ISSN 1728-5917.Consultat el 15 de maig de 2019.
- ↑ «Supercritical carbon dioxide extract exhibits enhanced antioxidant and anti-inflammatory activities of Physalis peruviana». doi:10.1016/j.jep.2006.05.027. Consultat el 1 de giner de 2009.
- ↑ (2007).«Antiinflammatory activity of extracts and fractions obtained from Physalis peruviana L. calyces».Biomèdica.1(1)
- 110–5.Consultat el 1 de giner de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Waterfall, O. T. (1967): «Physalis in Mexico, Central America and the West Indies», artícul publicat en la revista Rhodora, 69 (777): págs. 82-120. Visualisació en «Botanicus View», en Biodiversity Heritage Library
- Zuloaga, F. O.; Morrone, O.; Belgrano, M. J.; Marticorena, C.; i Marchesi, I. (eds.) (2008): «Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur», artícul publicat en la revista Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard., 107 (1-3): págs. i-xcvi, 1-3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Physalis peruviana en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Physalis peruviana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.