Solanum lycopersicum var. cerasiforme
La tomata cherri,[1] també denominat tomata cirera, tomata passa o tomata raïm, és un frut menut i redonejat que es creu és una mescla genètica entre Solanum pimpinellifolium i tomates de jardí domesticats.[2] El ranc de tamany de la tomata cirera en varia d'un ull d'un dit i una pilota de gòlf, i la seua forma pot ser esfèrica o llaugerament oblonga. Sol ser de color roig, encara que existixen varietats de color taronja, groc, vert, i negre.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Similar a la planta de tomates, pero en un tamany menor i fruts igualment menors, encara que en ser tutoradas pot alcançar els 2 m, els fruts medixen d'1 a 3 cm. Al principi del creiximent el seu talle és recte, pero conforme passa el temps tendirà a caure cap als costats i a enredrar-se en les seues branques. Presenta florés grogues que apareixen al principi de la primavera, normalment consten de quatre/cinc pétals, les quals, posteriorment, donaran lloc als fruts que inicialment seran verdes i en el temps es tornaran al color de la varietat de la tomata cherry en qüestió. Els fulls de la planta són pinnadas i compostes, en entre 7 i 9 foliolos peciolados, lobulados, en vora dentado, alterns i oposts, els fulls són vert obscur. De la mateixa manera que el talle, els fulls es troben cobertes de pèls glandulares que ajuden absorbir l'aigua que cau al full. La temperatura òptima per al cultiu de la tomata cherry és de 24-25 °C.
Cuidats
[editar | editar còdic]La planta no exigix molt de per sí, podent créixer en una zona de clima templat, en abundants recs i a lo manco un parell d'hores de insolación, encara que és preferible que el sol siga abonat per a un creiximent òptim i una bona producció de fruts. És recomanable, ademés, l'us de fertilisants, que incrementaran la densitat del fullage i la calitat dels fruts. Un bon eixemple és la farina d'os, fertilisant ric en potassi. Per a un creiximent controlat, és preferible l'us d'un tutor que guiarà adequadament el creiximent de tallos i branques.
Història
[editar | editar còdic]L'orige de la tomata cirera es remonta a la regió dels Vages, i després va ser transportada al Mèxic asteca, com a mínim a el XV d. c.[4][5]
Les primeres tomates cultivades en Europa en el XVI, varen anar de color groc.[6] Estos varen ser cultivats en els jardins botànics del sur d'Espanya.
Les tomates cirera es varen popularisar en els Estats Units i Europa a principi de el XX.[7]
Coloració de la tomata cherri
[editar | editar còdic]Els licopenos són un component present en els cherri i el restant de varietats de tomata. Estos són els que li donen el color roig característic del frut. Els licopenos són un tipo de carotenos en propietats antioxidants. Ademés, el seu efecte és 10 voltes major que atres antioxidants clàssics com la vitamina I.[8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «“cherri” en i llatina, millor que “cherry”». Fundéu. Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ «Comparative sequencing in the genus Lycopersicon. Implications for the evolution of fruit size in the domestication of cultivated tomatoes».Genetics.162
- 365–79.
- ↑ «BBC - Food - Cherry tomatoes recipes». Consultat el 24 d'octubre de 2014.
- ↑ «Genetic Diversity among Tomato (Solanum lycopersicum L.) Genotypes: A Review».International Journal of Plant & Soil Science.36(7)
- 77–88.ISSN 2320-7035.doi:10.9734/ijpss/2024/v36i74710.Consultat el 2024-07-17.
- ↑ «Genomic Evidence for Complex Domestication History of the Cultivated Tomato in Latin America».Molecular Biology and Evolution.37(4)
- 1118–1132.ISSN 0737-4038.doi:10.1093/molbev/msz297.Consultat el 2024-07-18.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2018. Consultat el 19 de juliol de 2018.
- ↑ «The Saskatoon Phoenix - Google News Archive Search». Consultat el 24 d'octubre de 2014.
- ↑ «Tomato Consumption and Health: Emerging Benefits».American Journal of Lifestyle Medicine.
- ↑ «la-tomata-cherry propietats de la tomata cherry».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tomate cherri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.