Solanum quitoense
Solanum quitoense és una planta perenne subtropical del noroest d'Amèrica del Sur. La seua fruta és coneguda com naranjilla en Equador, Panamà, Nicaragua i Costa Rica; mentres en Colòmbia, Veneçola, República Dominicana i Mèxic, sobre la seua zona sur, és coneguda com lulo. En Perú és una fruta poc comuna, pero es pot trobar en la selva alta, els Vages del nort del país en el nom de naranjilla o lleve lleve.[1] El nom específic quitoense significa "de Quito".
Anatomia
[editar | editar còdic]Presenta fulls de gran tamany, aterciopeladas, cobertes de pèls curts de color púrpura, de 30 a 45 cm de llarc. Són de forma oblonga ovalada, en les vores ondulades i en un pecíol fins a de 15 cm, en ànguls d'inserció obtusos o aguts, per a captar la llum que passa a través del bosc.
Baixe ombra florix i fructifica en forma casi contínua, mantenint uns pocs fruts, en periodos productius prolongats. La sembra baix ombrós convé a la preservació del bosc. Sembrat expost a ple sol, les plantes florixen i fructifiquen abundantment, pero es reduïx el periodo productiu en collita de fruts que duren al voltant de 12 mesos.
El frut, semblat a la tomata, és ovoide, de 4 a 6 cm de diàmetro, en clafoll groc, anaranjada o parda, coberta de menudes i fines espines o "pelusses". Internament, es dividix en quatre compartimento separats per particions membranosas, plens de polpa de color verdoso o groguenc i numeroses llavors menudes i blanquecinas.
-
Flor de la planta.
-
Fulls nous.
-
Frut.
Distribució, hàbitat, i aspectes ecològics del seu cultiu
[editar | editar còdic]Es troba en Perú, Colòmbia, Equador, Panamà i Costa Rica. També es cultiva en República Dominicana i en Mèxic especialment en els estats de Jalisco, Nayarit i Sinaloa. Creix selvat en els Vages, entre els 1200 i 2100 m s. n. m.. En ser una planta de dia curt, es desenrolla molt millor en ambients sombreados (sotobosque o bosc primari), o en zones en alta nuvolositat, propencs a corrents d'aigua, en temperatures entre 17° i 20 °C, i humitat relativa del 80%. En un experiment realisat en Rionegro-Antioquia (Colòmbia), es va determinar que els millors resultats es poden obtindre manejant ombrosos entre un 25 i 50%, i en zones de vida com el bosc humit premontano o el bosc humit montano baix.
El ranc de precipitació anual que preferix oscila entre els 1.500 i els 3000 mm, sent 2.500 en una bona distribució, el nivell òptim per al seu cultiu. És una espècie sensible a les sequies, tres semanes de sequia pot ocasionar sever pansiment de fulls i caiguda de fruts.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Solanum quitoense va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Tableau Encyclopédique et Methodique ... Botanique 2: 16. 1794.[2]
- Etimologia
Vore: Solanum
quitoense: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Quito.
- Varietat acceptada
- Solanum quitoense f. septentrionale (R.I. Schultes & Cuatrec.) D'Arcy
- Sinonímia
- Solanum angulatum Ruiz & Pav.
- Solanum quitense Kunth[3]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]En Equador i Colòmbia es consumix la fruta madura. És apreciada pel seu contingut en vitamina C. Processada en clafoll, posseïx major contingut de minerals (tals com calcio i fòsfor) i fibra.[4]
S'usa per a preparar darreries, sucs o batuts. En Colòmbia, s'usa esta fruta com a ingredient principal de la "lulada", beguda en trossos de lulo, gèl triturado i llet condensada. En Equador, s'usa esta fruta en begudes emblemàtiques de la cultura gastronòmica, tals com el canelazo, colada morada i la chicha.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Totes les parts de les plantes pertanyents al gènero Solanum contenen #alcaloide esteroidales, tals com solanidina i tomatidina, el consum dels quals pot afectar negativament a la salut; consumint-se únicament la fruta madura.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La naranjilla» (en és). www.deperu.com. Consultat el 2025-08-19.
- ↑ «Solanum quitoense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ «Solanum quitoense». The Plant List. Consultat el 11 de febrer de 2015.
- ↑ Lulo o naranjilla [1] archivat en Wayback Machine. Jardí Botànic de Mèrida (Veneçola)
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Solanum quitoense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.