Areca catechu
Areca catechu és una espècie del gènero Areca, tipo de la família Arecaceae. Este arbre és una palmera cultivada principalment per a obtindre la seua frut, la anou de areca, que s'usa en gran part d'Àsia i Oceania per les seues propietats estimulants.
Descripció
La palma del betel és un arbre monoico que té un tronc llarc i esvelt que pot alcançar els 30 metros d'altura i 20-30 cm de diàmetro. Les fulles, pecioladas i en raquis recurvado, tenen 2-3 m de llarc, són pinnadas i en foliolos de 30-60 cm cada u. Les flors masculines, en 6 estams, són solitàries i estan situades damunt de les inflorescències femenines. Tant les unixques com les atres, de color groc verdoso, se situen per baix dels fulls. El frut és una drupa de forma ovoidea de 6 per 8 cm i de color groc, anaranjado o roig.[1]
Distribució
Originària del surest asiàtic, la palma de areca es cultiva en les zones tropicals d'Àsia, Àfrica i Oceania, principalment en sabanes i terrenys propencs al mar.
El nom de llocs com Guwahati en l'Índia, Penang en Malàsia i Fua Mulaku en Maldives té el seu orige en el nom local de la areca.
Història
És coneguda com a palma de betel, perque l'anou de areca es mastega junt al full de betel. Eixe nom és un tant erròneu, ya que la enredadera del betel no produïx les anous. L'orige de la confusió entre anou i full es troba potser en el despreci dels colonizadores cap als natius que mastegaven abdós substàncies, ya que, a diferència del tabac, l'hàbit de mastegar anou de areca i betel no va ser adoptat pels colonizadores. En les cultures en les que mastegar anou de areca i full de betel constituïx un acte de gran importància ceremonial, sempre existix un terme distint per a l'anou i un per al full.
No se sap cóm ni quàn l'anou de areca i el full de betel, productes estimulants totalment distints, varen ser utilisats per primera volta junts. En les Filipines, Tailàndia i Indonèsia s'han trobat indicis arqueològics que proven que abdós substàncies es masteguen juntes des de fa a lo manco quatre milenis. En Vietnam i l'Índia se li dona un gran simbolisme al fet de que s'unixquen l'anou i el full, utilisant-se en rituals del matrimoni.
Propietats
- És utilisada en casos de diarrees, dolors abdominals i alteracions digestives
- Per a atenuar els bossades en l'embaràs
- Com a component de diferents dentífrico
- En l'Índia s'usa per la seua acció sobre el sistema nerviós vegetatiu i en el tractament de la malaltia d'Alzheimer.
- Antihelmíntico per a l'expulsió de paràsits intestinals, ténia o solitària
- Junt en el full de betel s'utilisa per a combatre l'halitosis en la medicina ayurvédica
Principis actius
Conté glúcits (50-60 %), lípits (15 %), flavan-3-oles i taninos condensados. Ademés 0,2-0,5 % d'alcaloides: arecolina, arecaidina, guvacina (= àcit tetrahidronicotínico. El frut vert sancer és ric en substàncies fenólicas: taninos condensados (9 %), taninos hidrolisables (7 %), flavanos (8,4 %) i #fenol simples (5,6 %).
Indicacions
És parasimpaticomimético, antihelmíntico. Vermífugo, astringente, estomacal. Contrau la pupila (miosis) i aumenta les secrecions i el peristaltismo intestinal. Dolor abdominal, diarrea i alteracions digestives, ya que estimula les secrecions de la mucosa digestiva, sobretot saliva. Es recomana en els bossades del embaràs. S'ha argüido per alguns un efecte terapèutic en la malaltia d'Alzheimer. Especialment eficaç en casos de ténia o solitària, ya era indicada per a l'expulsió dels paràsits intestinals en la medicina clàssica chinenca i ayurvédica. L'us popular en l'Índia es deu a la notable acció sobre el sistema nerviós vegetatiu, hi ha gran costum de mastegar-la i s'ha observat el desenroll de càncer i leucoplasies orals pel seu us continuat com masticatorio.
Dosis de més de 10 g pot provocar inclús la mort per paràlisis cardíaca i respiratòria, en estos casos s'usa l'atropina com a antídot.
La llavor es pot consumir fresca o despuix de hervir, i també desecada. A voltes s'usa el frut fresc sancer (Taiwan).
Atres usos: segons les regions s'afig a la preparació tabac, caucho o, en el cas de l'Índia, a espècies (per eixemple per a la confecció del pa masala).
Efectes en la salut
l'Agència Internacional per a l'Investigació del Càncer (I.A.R.C., per les seues sigles en anglés) ha classificat el consum d'esta llavor com carcinógeno grup 1, és dir agent que el seu potencial carcinogénico per a l'home s'ha demostrat o existixen evidències suficients.[2]
Taxonomia
Areca catechu va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 1189, 1753.[3]
Areca: nom genèric que deriva d'un nom vernàcul usat en Malabar, Índia.[4]
catechu: epítet derivat de cashoo, deformació del vocable cochinchino cay cau[5]
- Areca cathechu Burm.f.
- Areca faufel Gaertn.
- Areca himalayana Griff. ex H.Wendl.
- Areca hortensis Lour.
- Areca nigra Giseke ex H.Wendl.
- Sublimia areca Comm. ex Mart.[6]
Una planta de 2 metros d'altura transpirará pels seus fulls en 24 hores una mija d'1 litro d'aigua, per lo que podem deduir que és exigent sobre l'aigua de rec. Sempre ha de mantindre's el cepellón humit, encara que sense excessos. Este alt índex de transpiració, unit a la capacitat d'eliminar les toxines de l'aire (CO2 entre atres). Aixina és habitual que les puntes dels fulls adquirixquen tons marrons, pero açò no implica una decaiguda de la areca, simplement és senyal de que no té la suficient humitat ambiental. Per a evitar les puntes marrons cal polvorisar els fulls en regularitat.
Per a mantindre la areca en la suficient humitat en terra és recomanable cultivar-la en una hidrojardinera, o en tiesto en l'orifici de drenage en el lateral a uns centímetros de la base per a albergar una capa de pedres o roques volcàniques.
Exposició a la Llum
Requerix exposicions lluminoses sense sol directe. De no posseir suficient llum, la planta tendix a debilitar-se.
Transplant
En primavera, en sum conte de no danyar les raïls.
Temperatura ideal
18-25 °C
Temperatura mínima
7-11 °C
- Castellà: Areca, Arequiero, Avellanes índicas, Bonga, Anou de areca, Anou de betel, Palma catecú.
Referències
- ↑ Areca catechu en Flora of China
- ↑ «Betel Quid and Areca Nut» (en anglés). IARC Monographs on the Evaluation of Carcinogenic Risks to nº 100I (2012).
- ↑ «Areca catechu». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 d'octubre de 2012.
- ↑ Dransfield J., Uhl N., Asmussen C., Baker W.J. , Harley M. & Lewis C., Genera Palmarum – the evolution and classification of palms, Royal Botanic Gardens, Kew, 732 p., 2008
- ↑ en Diccionari Internacional, 2016
- ↑ Sinònims en Catalogue of life [1]
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Areca catechu.- Areca catechu: fotos del frut en goldenagro
- Noms comuns de Areca en Multilingual Multiscript Plant Name Database, Sorting Areca names
- Oakley I., Demaine L. & WarnakulasuriyA S., Areca (betel) nut chewing habit among high-school children in the Commonwealth of the Northern Mariana Islands (Micronesia)/Estudi de la costum de mastegar anou de areca (betel) entre els escolars de secundària de la Mancomunidad de les Illes Marianes Septentrionals (Micronesia), Bolletí de l'Organisació Mundial de la Salut, Bull. World Health Organ., vol. 83(9), p. 656–660, 2005
- Areca (Anou de Areca) en lookfordiagnosis
- Una Casa Sana: Blog sobre plantes
- Llar Mania: Blog sobre plantes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Areca catechu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.