Anar al contingut

Piper cubeba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inflorescència espiciformes erectes.
Grans secs de Pebre de Java.
Infrutescència.
Vista de la planta.
  • Nota: És una espècie encara sense resoldre taxonòmicament, ademés de la confusió reinante sobre la seua autoria, puix existixen diagnosis de distints autors, o siga: P. cubeba de Carlos Linneo el Jove, 1782[1] de "la selva de Java" ("habitat in Java sylvis"), P. cubeba de Vahl, 1804 i P. cubeba de Bojer, 1837,[1][2] i no està clar a que planta corresponen, encara que és molt provable que la primera siga la vàlida.[3]

Piper cubeba, denominada també cubeba i pebre de Java, és una planta de la família de la pebre (piperácea); el seu fruta és amprada en l'elaboració d'olis essencials. Les bayas de la planta se solen secar i es venen seques o mòltes, són llaugerament més grans que els grans de pebre, tenen una superfície arrugada, i la majoria dels grans són buits.

Orige i etimologia

La cubeba, originària de l'Illa de Java, té una llarga i complexa història i va aplegar al continent africà i a Europa a través de l'Índia per mig del comerç en els àraps. El nom cubeba prové del àrap clàssic kubābah, i este del persa kababe,[4] que és d'orige desconegut, per mig del francés antic quibibes (per a una història més completa,vore cubeb).

Descripció

Segons Carlos Linneo el Jove,[5] es caracterisa pels seus fulles oblicuo-ovalades sanceres i pecioladas, en el llim de base asimètrica i vernaació oblonga alterne; les inflorescèncias espiciformes pedunculadas curtes i opostes als fulls i els fruts, glabros, en pedicels persistents.

Usos

Medicinal

S'usava en Europa i en Amèrica, en prou èxit, per a la curació de la blenorragia o gonorrea, fins a ben entrat el XX.

Culinaris

En Europa va ser amprada com espècia de gran valor en la cuina migeval. Va ser el condiment de base de la carn, o empleada en algunes salses. Es coneix una recepta migeval que inclou la cubeba per a elaborar "salsa sarcenes", que consistix en llet d'armela i diverses espècies afegides.[6] La seua desaparició en la cuina europea es deu provablement al seu sabor amarc, lo que es va poder haver interpretat com de calitat inferior al pebre negre.


Hui en dia en la cuina marroquina s'ampra la cubeba per a donar sabor alguns plats i masses com els markouts, chicotetes pilotes de semolina en mel i dátiles.[7] La cubeba s'inclou a voltes en la llista d'ingredients de la mescla d'espècies denominada Ras el hanut, típica d'este país.

Uns atres

És ingredient en l'elaboració de ginebras.

Taxonomia

Piper cubeba va ser descrita per Carlos Linneo el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 90. 1781[1782].[8]

Vore també

Referències

  1. ↑ Piper en The Plant List
  2. ↑ Piper en IPNI
  3. ↑ Piper cubeba en Tropicos
  4. ↑ Cubeba en el Diccionari de la llengua espanyola (DRAE), 22.ª edició, 2001
  5. ↑ Piper cubeba en Supplementum plantarum Systematis vegetabilium editionis decimae tertiae, Generum plantarum editionis sextae, et Specierum plantarum editionis secunda..., p. 90, 1782
  6. ↑ "Make a thykke mylke of almondys, do hit in a pot with floure of rys, safron, gynger, macys, quibibis, canel, sygure: and rynse the bottom of the disch with fat broth. Boyle the sewe byfore, and messe hit forth."
  7. ↑ Hal, 2002, p=32
  8. ↑ «Piper cubeba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 8 de giner de 2015.