Passiflora quadrangularis
Passiflora quadrangularis, coneguda també com badea, parcha, granadillo, tombe jaganta o quijón, és una espècie de plantes pasifloràcees de la zona intertropical.
Ecologia
Creix des del nivell de la mar fins a 1.000 m s. n. m.[1] i inclús a voltes fins a 1.800 m d'altitut i en àrees no inundables en precipitacions anuals de 900 a 3.400 mm. No resistix les gelades, creix a ple sol, preferentment entre 17° i 25 °C.[2]
Descripció
Trepadora vigorosa, s'estén de 10 a 20 m,[3] en brots verts quadrangulars, proveïts de zarcillos simples. Esta planta és una enredadera típica que intercepta casi tota la llum solar per la frondositat dels seus fulls, per lo que davall el sol queda casi completament a obscures, com pot vore's en l'image, en la que també es veu un frut casi completament desenrollat la dreta.
Les fulles són ovales i de color vert clar, cordadas en la base, lanceoladas, de 10 a 25 cm de llarc i 7 a 15 cm d'ample,[1] d'àpiç abruptament acuminado, de vores sanceres i ondulats. El peciol té tres arestes, l'inferior més desenrollada i tres parells de glàndules nectaríferas, ocasionalment dos parells. El pedúncul és solitari, en les aixelles i d'1,5 a 3 cm de llarc. Les flors presenten 8 a 12 cm de diàmetro i els pétals són de color blanc, violáceo, rosat pel costat extern i roig pel costat intern.[1] Si es planta baix hivernàcul, no produirà fruts, pero tindrà abundants flors molt belles.
El frut és el més gran de totes les pasifloràcees, de 10 a 30 cm de llarc, 8 a 16 cm de diàmetro;[1] de clafoll prim groc verdosa, polpa grossa esponjosa, harinosa, sucosa, dulzona, de color blanc de més o menys 2,5 cm de gros. Les llavors són dures, aplanadas, obovadas, en arilo de color salmó a groguenc traslúcido, sucós i subácido.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 León, Jorge (2000) Botànica dels cultius tropicals: 138-139. IICA.
- ↑ 2,0 2,1 Otzoy Rosers, Mynor i David Alvarado Güinac (2003) "Busca, colecta i caracterisació de cultivares de Granadilla de Costa (Passiflora quadrangularis) en la zona sur-occidental de Guatemala". Mazatenango: Universitat de Sant Carlos de Guatemala.
- ↑ INFOJARDÍN
Bibliografia
- REAL EXPEDICIÓN BOTÁNICA DEL NUEVO REINO DE GRANADA (Carlos III, Carlos IV i Fernando VI). Director de l'Expedició: Don José Celestino Bruno Mutis i Bosío (Astrònom i Botànic). * Flora de la Real Expedició Botànica del Nou Regne de Granada. Tom XXVII: Pasifloraceas i Begoniaceas. Madrit: Institut de Cultura Hispànica, Institut Colombià de Cultura Hispànica, 1950.
- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Données dones Plantes à Fleurs d'Afrique.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
- Flora of China Editorial Committee. 2007. Flora of China (Clusiaceae through Araliaceae). 13: 1–548. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri * Press, Beijing & St. Louis.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
- Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Masters, M. T. 1872. Passifloraceae. 13(1): 529–628,. In C. F. P. von Martius (ed.) Fl. Bras.. F. Fleischer, Monachii & Lipsiae. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Rodríguez. 2007. Passifloraceae. In: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 6. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 111: 862–891.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Passiflora quadrangularis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.