Eugenia uruguayensis

guayabo blanc (Eugenia uruguayensis)

El guayabo blanc (Eugenia uruguayensis) és un arbre o arbust de 3 a 5 m d'altura, pertanyent a la família de les Mirtáceas. És originari del sur de Brasil; nort d'Argentina, i Uruguay. La seua copa és densa. La seua corfa és maculada (en taques) i escamosa. És de fullage persistent.

Descripció botànica

Fulls simples, opostes, pecioladas, de 5-7 cm de llarc i 1,8-3 cm d'ample, làmina coriácea, simètriques, micrófilos elíptics; en base aguda cuneada i àpiç agut i atenuat. Marge sancer. Pecíol normal i marginal, glabro, 5-7 mm de llarc i 1-1,5 mm d'ample. Vena paramarginal formada pels arcs de venes de segona categoria, i vena intramarginal formada pels ojales de venes de tercera categoria. 10 a 14 parells de venes secundàries, emergixen irregularment en àngul agut (45°-60°), irregularment curvades (en la base decurrentes i, en el centre-àpiç sinuoses o rectes), espayades de manera uniforme. Àrees intercostales ben desenrollades, en una vena intersecundaria (simple o composta). Venación de tercera i quarta categoria reticulada a l'encert. Les venes de tercera categoria emergixen irregularment en àngul recte-obtús, i seguixen un curs sinuós. Venación de quinta categoria dicotomizada. Aréolas moderadament desenrollades, i orientades a l'encert. Vénulas ramificadas 1 o dos voltes. Venación de major orde sext. Venación última marginal ojalada completa.

Distribució i hàbitat

En Argentina: nort de la Província de Buenos Aires, Corrents, Entre Rius i Missions; creix en monts i selves marginals fins als 800 m s. n. m. Habita també en zones de Brasil, Paraguay i Uruguay.

Cultiu

Requerix molt sol, i resistix gelades lleus; temperatures per baix dels -5 °C causen danys que poden ser fatals per a plantes jóvens. Creix entre el nivell de la mar i els 1000 m s. n. m., en sols de qualsevol tipo llevat salinos; resistix be les sequies i les inundacions de curta duració. Es planta generalment de llavor, que germina en el determini d'un més, encara que la viabilitat de les mateixes disminuïx espectacularment a partir de les 4 semanes de recolecció.

Usos

Arbre d'us medicinal. En els fulls pot preparar-se una infusió de propietats diuréticas, digestivas i antidiarreicas; el decocto de la corfa en gárgaras s'ampra per a les angines i atres afeccions de la gola.

Taxonomia

Eugenia uruguayensis va ser descrita per Jacques Cambessèdes i publicat en Flora Brasiliae Meridionalis (quarto ed.) 2: 362. 1833.

Etimologia

Eugenia: nom genèric otorgat en honor del Príncip Eugenio de Saboya.

Uruguayensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Uruguay.

Sinonímia

• Eugenia batucaryensis O.Berg
• Eugenia calycosema O.Berg
• Eugenia guabiju O.Berg
• Eugenia maschalantha O.Berg
• Eugenia opaca O.Berg
• Eugenia opaca var. brasiliensis O.Berg
• Eugenia opaca var. montevideensis O.Berg
• Luma calycosema (O.Berg) Herter
• Luma opaca (O.Berg) Herter
• Luma uruguayensis (Cambess.) Herter

Bibliografia

• Cambessedes, J. 1832-1833. Myrtaceae. In:. Fl. Bras. Merid. (quarto ed.) 2: 277–381.
• Forzza, R. C. & et al. et al. 2010. 2010 Llista d'espècies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
• Zuloaga, F.O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eugenia.

Eugenia uruguayensis en Wikispecies.

• ^{[enllaç trencat]}
• Flora brasiliensis
• Publicació sobre mirtáceas d'Argentina