Anar al contingut

Pouteria sapota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mamey (Pouteria sapota)
Per a atres usos d'este terme vore Zapote.


El mamey zapote (Pouteria sapota, també denominat Achras mammosa) és una espècie arbòrea de la família de les sapotàcees.


Nom i etimologia

Mamey és una paraula que prové del llenguage taíno, parlat pels taínos, un poble precolombí de les Antilles i és una transformació de la paraula mamí.[1][2][3]

Classificació i descripció

L'arbre de mamey és ornamental, perenne, que pot alcançar una altura de fins a 40 metros i un diàmetro a l'altura del pit de més d'1 metro. El tronc és dret i pot presentar contraforts. La corfa externa és fisurada i es desprén en péntols rectangulars, de color gris parda a morena, en una gruixa de 10 a 20 mm. Les fulles estan disposts en espiral, aglomeradas en les puntes de les branques, simples. Les flors són solitàries, aglomeradas en les aixelles de fulls caiguts, càliç vert pardusco en numerosos sépals obtusos. La corola és de color crema verdoso, de forma allargada i superfície lustrosa, de color negre o café. Els fruts són bayas de fins a 20 cm de llarc, ovoides, de color moreno rojosos i textura asprosa. El mesocarpi és dolç, carnoso, de color taronja a rojós, en chicotetes cantitats de làtex quan està inmaduro. Generalment conté una llavor de fins a 10 cm de llarc, elipsoide, i color negra a morena obscura.[2][1]

Com la majoria d'arbres frutales, es propaga principalment per esgall, lo que assegura que la nova planta té les mateixes característiques que el pare, sobretot el seu frut; el qual és comestible. També és considerablement més ràpit que el cultiu d'arbres per la llavor.

Distribució

El seu orige exacte és difícil de determinar, ya que des d'abans de l'arribada dels europeus ya es cultivava a lo llarc d'Amèrica tropical. Provablement la seua àrea de distribució natural s'estén del sur de Mèxic fins a Nicaragua, Belize i nort d'Hondures.[4]

En Mèxic, les zones originals de distribució és provable que hagen segut en Veracruz, Tabasco i nort de Chiapas, no obstant, actualment es troba en tots els estats del sur de Mèxic.[5] És cultivada des de Florida (Estats Units) fins a Brasil i Cuba. També ha segut introduïda a les Filipines, Indonèsia, Malàsia i Vietnam.[6]

En la regió Carib colombiana també es cultiva. La fruta es coneix en el nom de zapote costeño, en Colòmbia.[7]


Està relacionat en la zapotilla o chicozapote que és el frut del chicle (Manilkara zapota), en el caimito (Pouteria caimito) i en el canistel (Pouteria campechiana), pero no ho està en el zapote negre (Diospyros nigra) ni en el zapote blanc (Casimiroa edulis). Tampoc es deu confondre en el mamey groc (Mammea americana).

Hàbitat

Les espècies són arbres o arbusts, principalment de la selva tropical perennifolia i subperennifolia, humida. La planta creix i desenrolla millor, en regions de 0 a 800 m s. n. m., encara que s'adapta be fins als 1 400 m, en temperatures miges de 24 °C, màximes de 37 °C i mínimes de 15 °C, en precipitacions de 800 fins a 4 000 mm. Preferix sols franc arenencs, profunts, arcillosos i fèrtils, en pH de 5.5 a 6.5. L'espècie no tolera sols en mal drenage o a on la capa freàtica és molt alta, baixes temperatures ni periodos prolongats de sequia, que induïx la caiguda de fulls. La regeneració natural és escassa, aparentment per la depredació de les llavors per animals selvats, en particular el javalí.[4]

Estat de conservació

És una planta que es troba àmpliament distribuïda en el seu lloc d'orige, del sur de Mèxic fins a Guatemala i Belize, es troba tant de forma selvada com cultivada. No és una espècie que s'ubique en una categoria d'acort a la norma 059 de la Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT) de Mèxic, ni en la llista Roja de la IUCN.

Usos

La fruta es menja crua o fet en batuts, gelats i barres de fruta. Pot ser utilisat per a produir melada i gelea.[8] Alguns consideren el frut que és un afrodisíac. Alguns productes de bellea utilisen la llavor oleaginosa prensada, també conegut com oli de sapayul.

Nutrició

El frut és una excelent font de vitamina B6 i vitamina C, i és una bona font de riboflavina, niacina, vitamina I, manganeso, potassi i fibra dietètica. L'investigació ha identificat varis nous carotenoides de la fruta madura.[9][10]

Plagues i malalties

La principal amenaça a la calitat de fruts prové de la ovipostura de mosques de la fruta (Diptera: Tephritidae), les larves s'alimenten de la polpa al voltant de la llavor, en àrees neotropicales l'espècie més important és Anastrepha serpentina (Wiedemann). Esta mosca, coneguda com la mosca del zapote, s'especialisa en plantes de Sapotaceae. [11]

Taxonomia

L'espècie va ser descrita inicialment com Sideroxylon sapota per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 15, en 1760, actualment, és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[12] Finalment, seria trasferida al gènero Pouteria per Harold Emery Moore i William Thomas Stearn en Taxon 16(5): 383, en 1967.[13]

Etimologia

Pouteria: nom genèric latinisat del vocable en llengua kalinya (o llengua galibi) pourama-pouteri, usat pel poble Kali'na (antigament Galibi o Carib) com nom vernàcul per a designar a l'espècie Pouteria guianensis en la Guayana Francesa.[14][15][16]

sapota: epítet que és una variació ortogràfica provinent del vocable náhuatl tzápotl; "frut de sabor dolç",[17] i aludix al nom popular de la fruta.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Pennington, T. D. 1990. Flora Neotropica Monograph 52: Sapotaceae. The New York Botanical Garden, Bronx, New York, Estats Units d'Amèrica.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pennington, T.D. i J Sarukhán. 2005 (Tercera edició). Arbres tropicals de Mèxic. Manual per a l'identificació de la les principals espècies. Mèxic, UNAM, FCE. 523 p.
  3. ↑ http://etimologias.dechile.net/?mamey
  4. ↑ 4,0 4,1 Corder J. i Boshier D.H. 2003. Arbres de Centroamérica un Manual per a extensionistas. Oxford Forestry Institute (OFI). Centre Agronómico, Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). Pp. 1079.
  5. ↑ Ricker. 2001. Maneig i evaluació econòmica d'una espècie arbòrea de la selva tropical: El Mamey (Pouteria sapota). En: B. Rendón Aguilar, S. Rebollar Domínguez, J. Cavaller Net i M. A. Martínez Alfaro (eds). Plantes, Cultura i Societat. Estudi sobre la relació entre sers humans i plantes en les albors del sigle XXI. Universitat Autònoma Metropolitana. Mèxic. pp. 287-307.
  6. ↑ Senten, L. P. A. 1991. Pouteria sapota (Jacq.) H. I. Moore & Stearn. Pàgines 259-262 en I. W. M. Verheij i R. I. Coronel, eds., Plant Resources of South-East Àsia 2: Edible Fruits and Nuts, Pudoc-DLO, Wageningen, Països Baixos.
  7. ↑ «Zapote costeño fruta exòtica i deliciosa». cbonlinecali.com, Bethsabe Castre P., 26 de març de 2016. Consultat el 16 de giner de 2023.
  8. ↑ Jamieson, G. S.; McKinney, R. S.(1931).«Sapote (mammy apple) seed and oil».Oil & Fat Industries.8: 255.doi:10.1007/BF02574575.
  9. ↑ Murillo I, McLean R, Britton G, Agócs A, Nagy V, Deli J(2011).«Sapotexanthin, an A-provitamin carotenoid from ret mamey (Pouteria sapota).».J Nat Prod..74(2): 283–5.doi:10.1021/np1006982.
  10. ↑ Gulyás-Fekete G, Murillo I, Kurtán T, Papp T, Illyés TZ, Drahos L, Visy J, Agócs A, Turcsi I, Deli J(2013).«Cryptocapsinepoxide-Type Carotenoids from Ret Mamey, Pouteria sapota.».J Nat Prod..76(4): 607–14.doi:10.1021/np3007827.
  11. ↑ Alia-Tejacal, I., Villanueva-Arce, R., Pelayo-Zaldívar, C., Tossals-#León, M.T., López-Martínez, V., Batiste-Banys, S.(2007).«Postharvest physiology and technology of sapote mamey fruit (Pouteria sapota) (Jacq.) H.I. Moore & Stearn.».Postharvest Biol. Tec..45(3): 285–97.doi:10.1016/j.postharvbio.2006.12.024.
  12. ↑ «Sideroxylon sapota» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-22.
  13. ↑ «Pouteria sapota» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de giner de 2015.
  14. ↑ Muñoz-Schick, Mélica; Moreira-Muñoz, Andrés; Moreira Espinoza, Sergio(00/2012).«Orige del nom dels gèneros de plantes vasculars natives de Chile i la seua representativitat en Chile i el món».Gayana. Botànica.69(2): 347.ISSN 0717-6643.doi:10.4067/S0717-66432012000200011.Consultat el 20 de novembre de 2018.
  15. ↑ Mari Mut, José A. (2016). Etimologia dels gèneros de plantes en Puerto Rico, primera edició, Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 128. Consultat el 2023-04-21.
  16. ↑ Mari Mut, José A. (2019). Etimologia dels gèneros de plantes fanerógama en les Antilles, Aguadilla, Puerto Rico: Edicions Digitals, p. 130. Consultat el 2023-04-21.
  17. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «zapote» (en es). Diccionari de #americanisme. Consultat el 2023-04-24.

Bibliografia

  1. Balick, M. J., M. H. Nee & D.I. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. 4(1): i–xvi, 1–855. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
  4. Dodson, C.H. & A.H. Gentry. 1978. Flora of the Riu Palenque Science Center: Els Rius Province, Equador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  5. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  6. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas.
  7. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pouteria_sapota&oldid=1547109»