Idioma kalinya
El kalinya (també conegut com karibe, cariña, galibí, kali'na, kalihna, kalinya, caribe galibí, maraworno o marworno) és un idioma caribe, emparentat en l'idioma pemón, parlat pels kalinya, una ètnia d'unes 4450 persones en Veneçola i Brasil.
| {{{nom}}} Karìna auran [kaɽiʔnia auɽaŋ] | |
|---|---|
| Parlat en |  Veneçuela GuyanaPlantilla:GUF  Surinam Brasil
|
| Parlants | 4450 |
| Família | {{{familia}}} |
| Alfabet | Llatí |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | Erro al crear miniatura: |
| Regulat por | No està regulat |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | ningú |
| ISO 639-2 | |
| ISO 639-3 | car
|
 | |
La llengua kalinya és parlada en Veneçola, Guyana, Surinam, Guyana Francesa i Brasil.
Classificació
editarKariña es classifica com a part de les llengües caribas, pero també com una llengua guiana.[1]
Distribució geogràfica
editarPel contacte en els invasores del Kariña, alguns idiomes tenen incorporades paraules del Kariña, a pesar de ser llingüísticament arahuacas.[2] Una llengua general basada en el caribe es va usar una volta en les antigues missions del riu Oyapoque i les regions circumdants, aparentment sobrevivint a lo manco a lo llarc de l'afluent d'Uaçá en el XX.[3][4]
En Surinam, existix una zona anomenada Konomerume, ubicada prop del riu Wajambo. Allí residixen aproximadament 349 persones, la majoria de les quals s'identifica ètnicament com kalinya. Sobre el coneiximent de l'idioma, s'informa que els adults posseïxen a lo manco un domini acceptable de la llengua.
Els majors de 65 anys utilisen el kalinya com a idioma principal en la comunicació dins de la comunitat. Els parlants d'entre 45 i 65 anys tendixen a usar-ho únicament en interactuar en persones majors o en membres majors de la seua família, mentres que en la majoria dels contexts quotidians ampren els idiomes oficials: el neerlandés i el sranan tongo.
Els adults més jóvens, d'entre 20 i 40 anys, en la seua majoria comprenen l'idioma pero no ho parlen activament. Sobre els chiquets, deprenen alguns aspectes del kalinya en l'escola, encara que no ho adquirixen com a llengua materna.[5]
Hi ha un intent de reviure les tradicions caribes, inclós l'idioma, per algunes de les 500 persones de caribes descendents en Trinitat.[6]
Dialectes
editarDialectes del kalinya (en el número de parlants indicat entre paréntesis):[7]
- Carib Veneçolà (1000)
- Carib caribeny (2000)
- Carib Surinamés Occidental (500)
- Surinam oriental i caribe guyanés francés (3000)
El dialecte de Surinam té dos dialectes del kalinya: Aretyry, que es parla en les partixes oest i central del país, i Tyrewuju, que és lo que usa la majoria dels parlants de kalinya en Surinam.
Estructura de l'idioma
editarAlfabet
editarL'alfabet caribe consistix en 15 lletres: a, i, i, j, k, ', m, n, o, p, r, s, t, o, w, i.[7]
Fonologia
editarEn l'idioma Kariña, hi ha quatre patrons de sílabes: V, CV, VC, CVC; C representa consonant mentres que V significa vocal. Sobre els fonema, les consonant es dividixen en dos grups: obstructores (parades sense veu: p, t, k) i resonantes (parades en veu: b, d, g, s).[8]
Kariña té un sistema típic de 6 vocals despuix de ô combinat en o, sent un i i o o ï. En comparació al passat Kariña, l'actual Kariña ha reemplaçat l'i en moltes paraules per o.[9]
Gramàtica
editarHi ha 17 partícules dins del Kariña que inclouen el prefix ky- i el sufix -ng.[10]
Vocabulari
editarEls quatre dialectes del Kariña tenen paraules prestades de l'idioma principal de la zona (Brasil, Surinam, Guyana, Guayana Francesa). Per eixemple, el Kariña parlat en Surinam pren prestades paraules del holandés i Sranan tongo.
Eixemples
editar| Kariña Modern | |
|---|---|
| Dos | oko |
| Pedra | topu |
| Puça | siko |
| Montanya | wipi |
| Astral | wïwï |
| Persona | itoto |
| Algú qui va ser cavat | Ø-atoka-apo |
| Algú qui va ser | i-tjoroty-ypo |
Algunes de les paraules mostren casos en els que l'i ha segut reemplaçada per o en el Kariña actual.[9] Les dos declaracions baix de les paraules singulars mostren eixemples de dos sufixos.[11]
Referències
editar- ↑ endangeredlanguages. com/lang/2114 "Did you know Kari'nja is threatened?". Endangered Languages. Retrieved 2016-05-02.
- ↑ Gildea, Spike (2010). manoa. hawaii. edu/bitstream/10125/4452/1/05gildeaetal. pdf "The Story of **ô in the Cariban Family" (PDF). In Berez, Andrea L.; Mulder, Jean; Rosenblum, Daisy (eds.). Fieldwork and Linguistic Analysis in Indigenous Languages of the Americas. Honolulu: University of Hawai'i Press. pp. 91–123.
- ↑ Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin, eds. (2017). org/resource/languoid/id/pidg1256 "Pidgin Carib". Glottolog 3.0. Jena, Germany: Max Planck Institute for the Science of Human History
- ↑ Nimuendajú, Curt (1926). wdfiles. com/local--files/biblio%3Animuendaju-1926-palikur/nimuendaju_1926_palikur. pdf Die Palikur-Indianer und ihre Nachbarn (PDF). Göteborg: Elanders Boktryckeri Aktiebolag.
- ↑ Yamada, Racquel-María (2014). manoa. hawaii. edu/bitstream/10125/24611/1/yamada. pdf "Training in the Community-Collaborative Context: A Case Study" (PDF). Language Documentation & Conservation. 8: 326–344
- ↑ archive. org/web/20011201224056/http://www. angelfire. com/ma/maxforte/renindg. html "Archived copy". Archived from the original on 2001-12-01. Retrieved 2001-12-01.
- ↑ 7,0 7,1 Courtz, Henk (2008). leidenuniv. nl/bitstream/handle/1887/12578/Thesis. pdf? sequence=1 A Carib Grammar and Dictionary (PDF). Magoria Books. p. 1. ISBN 978-0978170769. Retrieved May 22, 2014.
- ↑ Grimes, Joseph I., ed. (1972). sil. org/system/files/reapdata/85/19/13/85191306364792724967627267385868167068/11889. pdf Languages of the Guianas (PDF). Summer Institute of Linguistics of the University of Oklahoma.
- ↑ 9,0 9,1 Gildea, Spike (2010). manoa. hawaii. edu/bitstream/10125/4452/1/05gildeaetal. pdf "The Story of **ô in the Cariban Family" (PDF). In Berez, Andrea L.; Mulder, Jean; Rosenblum, Daisy (eds.). Fieldwork and Linguistic Analysis in Indigenous Languages of the Americas. Honolulu: University of Hawai'i Press. pp. 91–123.
- ↑ Yamada, Racquel-María (2011). "A New Approach to ky- and -ng in Kari'nja: Evidentiality or Something Else?". International Journal of American Linguistics. 77 (1): 59–89. doi:10.1086/657328.
- ↑ wdfiles. com/local--files/start/Voice%20Systems%20in%20Diachrony-abstracts-29-06-2014. pdf "Patient Nominalization > Passive in Panare and Ye'kwana (Cariban)" (PDF). voice-systems-workshop. wdfiles. com. Retrieved 2016-05-04.
Bibliografia
editar- Courtz, Hendrik (2008). A Carib grammar and dictionary (en anglés), Toronto: Magoria. ISBN 978-0-9781707-4-5.
- Hoff (1968). The Carib Language: Phonology, Morphonology, Morphology, Texts and Word Index (en anglés), The Hague - Martinus Nijhoff.
- (1999) Dixon, Robert M. W. (ed.). The Amazonian Languages (en anglés), Melbourne: Cambridge University Press. ISBN 13 978-0-521-57021-3.
- (1995).jstor. org/stable/1265654 «A Comparative Description of Syllable Reduction in the Cariban Language Family».61(1)
- 62-102.
- 52-82.Consultat el 19 d'agost de 2018.
Enllaços externs
editar- ethnologue. com/show_language. asp? code=car Ethnologue (en anglés).
- org/resource/languoid/id/gali1262 Recursos sobre l'idioma kalinya (en anglés); Glottolog 3.3.
- jw. org/car/ Jehoba poko Wòrupïatonon (en kalinya); Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania.
- bible. com/es/versions/237-carnt-asery-tamusi-karetary/ Asery Tamusi karetary (CARNT); Bíblia del Nou Testament en idioma kalinya (Àudio Bíblia).
- caribdictionary. com/ Carib Dictionary (En anglés) caribdictionary. com/ archivat en Wayback Machine.; Diccionari kalinya-anglés Online.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma kariña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.